Trens a Suïssa

Per a tot tipus de material rodant, avistaments, seguiments, etc. de qualsevol empresa ferroviària (RENFE, FGC, TMB, TRAM...).
Para todo tipo de material rodante, avistamientos, seguimientos, etc. de cualquier empresa ferroviaria (RENFE, FGC, TMB, TRAM...).
Avatar de l’usuari
Elefant
N6
N6
Entrades: 200

Re: Trens a Suïssa

Entrada Autor: Elefant » Divendres 22/04/2022 18:40

Ganz ha escrit:
Dimarts 19/04/2022 12:22
L'unitat 24 realitzant servei regular entre Rorschach Hafen i Heiden.
Em vas donar corda, i aquí la reposta:

"Gràcies per la seva pregunta. Hi han planejats trens el dilluns a la tarda a les 19.31 i 20.31 des-de Heiden amb els automotors 23/24, i tornada [cap a Heiden].

La propera vegada serà el dilluns 25 d'avril amb l'automotor 24. [...]"

Quina ràbia, hi aniria pèro vaig fatal de diners i tinc feina dilluns i dimarts....
Fitxers adjunts
Screenshot_20220422-183035_Outlook.jpg
Screenshot_20220422-183035_Outlook.jpg (88.55 KiB) Visualitzat 8509 cops



Avatar de l’usuari
Renfe445
N10
N10
Entrades: 4436
Ubicació: ??!!!#=?¿****!!! ©
Contacta:

Entrada Autor: Renfe445 » Divendres 22/04/2022 19:06

M'agradaria saber quanta diferència d'estil, de tracte, culturals, de manera de planificar les coses, etc. hi ha entre les regions lingüístiques i cantons que hi ha al país, per exemple, si es tracta la mateixa informació a Chur que a Lugano, Lausanne o Zürich...?



Avatar de l’usuari
Guigui
Administrador
Entrades: 23722
Ubicació: Penitents L3 (Barcelona)

Entrada Autor: Guigui » Divendres 22/04/2022 23:58

No hi ha diferència. Suïssa és l'exemple clàssic que demostra que cultura i llengua no tenen perquè anar de la mà. La idiosincràsia suïssa es basa en una comunitat republicana (en alguns casos oligàrquica) d'autodefensa ciutadana que ve de la lluita contra els Habsburg a l'edat mitjana i que ha fet escola a territoris veïns, fins a conformar la Confederació Helvètica actual. Que amb el temps s'hi ajuntessin territoris de parla diferent (el nucli històric de Suïssa és germanoparlant) no hi fa res. L'aglutinant ha sigut sempre la forma d'entendre la cosa pública.


a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver


Sense educació no hi ha democràcia.

Avatar de l’usuari
Elefant
N6
N6
Entrades: 200

Entrada Autor: Elefant » Dimecres 11/05/2022 13:27

Fa poc vaig veure a la finestreta del Twitter unes fotos dels 8000 d'FGC, els ex-Appenzeller Bahnen. He fet una mica d'indagació en l'història d'aquells trens, i l'història de tot aquí es molt enrevessada.

Els Appenzeller Bahnen en realitat es un conjunt de línies de tren que es van anar amalgamant i fins l'any 1988 no es va unificar lo que avui es la principal xarxa de via mètrica d'uns 60 i pico km centrada al voltant d'Appenzell (la principal vila comunicada amb la xarxa de via mètrica) i St. Gallen i Gossau (a on hi ha enllaç amb les línies principals dels ferrocarrils federals). Des-de llavors l'empresa ha anat integrant més línies, la majoria sense connexió a la xarxa principal i amb diferents amples de via, algunes amb cremallera.

Els trens que va comprar FGC com a sèrie 8000 eren germanes de les unitats d'un sol cotxe de quatre eixos numerades 27 a 30 que van ser comprats per la Appenzeller Bahn (sic), que era llavors només la línia de Gossau a Appenzell, quan aquesta va ser electrificada a l'any 1933. Eren uns automotors molt moderns i potents per l'època, i van tenir una vida molt llarga, restant en servei regular fins l'any 1985. Es formaven trens amb aquests automotors i cotxes remolc.

L'any 1947 aquella empresa es fusiona amb la línia Appenzell-Weissbad-Wasserauen, que es va inaugurar amb servei elèctric a l'any 1912. Poc després a l'any 1949 van comprar dos trens més, aquest cop dos trens complets, cadascun amb un automotor, un remolc i un remolc amb cabina. Els automotors van rebre els números 44 i 45.

Aquests dos trens de 1949 finalment van ser els que es van vendre a FGC a l'any 1995. Llavors, com que eren dos trens "únics", els Appenzeller Bahnen no conserven cap tren idèntic. Pèro, sí es conserva l'automotor 41 de 1933, germà dels 44 i 45, ara de nou amb la numeració original 30 i nomenclatura "Appenzeller Bahn". Aquest, apodat "S'Drissgi" (que vol dir "el trenta" en dialecte) ara fa serveis especials a la xarxa de les Appenzeller Bahnen, i es el que veieu a la foto a sota.
Tot i això, em sembla una llàstima que no s'hagi conservat cap dels trens de 1949, els 8000, que tenien una estètica una mica diferent i més moderna, a més amb tot el tren al mateix disseny.

Imatge

Per aclarir-se millor, aquí teniu la xarxa actual de les Appenzeller Bahnen. Fixeu-vos que fins a dia d'avui es fa el servei Gossau-Wasserauen, i St. Gallen-Appenzell (perllongat des-de St. Gallen a Trogen quan es va integrar aquella línia), llavors preservant els itineraris tradicionals. La línia negra gruixuda es un autobus.
Appenzell es una regió molt pintoresca, amb colines suaus i pics dels prealps, alguns d'ells accessibles amb telefèrics. És una regió menys coneguda pel turisme internacional que no els alps i la Suïssa central.

Imatge



Avatar de l’usuari
Ganz
N7
N7
Entrades: 330
Facebook: https://www.facebook.com/christiancavi
Ubicació: Puigcerdà

Entrada Autor: Ganz » Dimecres 11/05/2022 15:13

Elefant ha escrit:
Divendres 22/04/2022 18:40
Ganz ha escrit:
Dimarts 19/04/2022 12:22
L'unitat 24 realitzant servei regular entre Rorschach Hafen i Heiden.
Em vas donar corda, i aquí la reposta:

"Gràcies per la seva pregunta. Hi han planejats trens el dilluns a la tarda a les 19.31 i 20.31 des-de Heiden amb els automotors 23/24, i tornada [cap a Heiden].

La propera vegada serà el dilluns 25 d'avril amb l'automotor 24. [...]"

Quina ràbia, hi aniria pèro vaig fatal de diners i tinc feina dilluns i dimarts....
De totes maneres, posteriorment (aquest mateix mes de maig) ha tornat a circular, la 23/24 en servei comercial per la RHB no la perdràs pas. Apunta per si un cas (amb una carta jornalera a 29 francs si tens la mitja tarifa, ho tindries de fàbula) el 17 de setembre. Que cau en dissabte, i no només tindràs la 24 funcionant, sinó que també hi tindràs a Rorschach la Ae 3/6 I 10664, de l'any 1926, amb cotxes històrics, tot de SBB Historic, circulant allà. No crec que puguis agafar-la aquell mateix dia, però podràs veure força material històric en estat de marxa i molt bon ambient!
La resposta d'AB a propòsit dels horaris de circulació de les 23/24 m'encanta, és tan suís!
Elefant ha escrit:
Dimecres 11/05/2022 13:27
Fa poc vaig veure a la finestreta del Twitter unes fotos dels 8000 d'FGC, els ex-Appenzeller Bahnen. He fet una mica d'indagació en l'història d'aquells trens, i l'història de tot aquí es molt enrevessada.

Els Appenzeller Bahnen en realitat es un conjunt de línies de tren que es van anar amalgamant i fins l'any 1988 no es va unificar lo que avui es la principal xarxa de via mètrica d'uns 60 i pico km centrada al voltant d'Appenzell (la principal vila comunicada amb la xarxa de via mètrica) i St. Gallen i Gossau (a on hi ha enllaç amb les línies principals dels ferrocarrils federals). Des-de llavors l'empresa ha anat integrant més línies, la majoria sense connexió a la xarxa principal i amb diferents amples de via, algunes amb cremallera.

Els trens que va comprar FGC com a sèrie 8000 eren germanes de les unitats d'un sol cotxe de quatre eixos numerades 27 a 30 que van ser comprats per la Appenzeller Bahn (sic), que era llavors només la línia de Gossau a Appenzell, quan aquesta va ser electrificada a l'any 1933. Eren uns automotors molt moderns i potents per l'època, i van tenir una vida molt llarga, restant en servei regular fins l'any 1985. Es formaven trens amb aquests automotors i cotxes remolc.

L'any 1947 aquella empresa es fusiona amb la línia Appenzell-Weissbad-Wasserauen, que es va inaugurar amb servei elèctric a l'any 1912. Poc després a l'any 1949 van comprar dos trens més, aquest cop dos trens complets, cadascun amb un automotor, un remolc i un remolc amb cabina. Els automotors van rebre els números 44 i 45.

Aquests dos trens de 1949 finalment van ser els que es van vendre a FGC a l'any 1995. Llavors, com que eren dos trens "únics", els Appenzeller Bahnen no conserven cap tren idèntic. Pèro, sí es conserva l'automotor 41 de 1933, germà dels 44 i 45, ara de nou amb la numeració original 30 i nomenclatura "Appenzeller Bahn". Aquest, apodat "S'Drissgi" (que vol dir "el trenta" en dialecte) ara fa serveis especials a la xarxa de les Appenzeller Bahnen, i es el que veieu a la foto a sota.
Tot i això, em sembla una llàstima que no s'hagi conservat cap dels trens de 1949, els 8000, que tenien una estètica una mica diferent i més moderna, a més amb tot el tren al mateix disseny.

Imatge

Per aclarir-se millor, aquí teniu la xarxa actual de les Appenzeller Bahnen. Fixeu-vos que fins a dia d'avui es fa el servei Gossau-Wasserauen, i St. Gallen-Appenzell (perllongat des-de St. Gallen a Trogen quan es va integrar aquella línia), llavors preservant els itineraris tradicionals. La línia negra gruixuda es un autobus.
Appenzell es una regió molt pintoresca, amb colines suaus i pics dels prealps, alguns d'ells accessibles amb telefèrics. És una regió menys coneguda pel turisme internacional que no els alps i la Suïssa central.

Imatge
És una cosa també molt típica de Suïssa, que aquest tipus de companyia no conservin de la mateixa manera material més modern que material més antic. La mateixa SBB Historic està plantejant-se si realment conservar els cotxes VU III que queden més la Re 420-108 Swiss Express... i tot el material del LEB de Lausanne o de la Forchbahn de Zürich que se n'ha anat cap a Madagascar sense conservar-se a Suïssa... darrerament la pròpia AB ha enviat moltíssim material retirat (i algun d'alt valor històric) cap al conegut ferraller de Kaiseraugst, prop de Basilea, per desguàs. Especialment dolorós fou el cas de la unitat 7 de la Trogenerbahn, que tothom creia salvada i que el 2020 acabà trinxada a la mateixa St Gallen: https://eisenbahn-amateur.ch/tag/trogenerbahn/ . No tot es pot preservar, és cert i lògic (i no seria desitjable tampoc que tot es preservés), però hi ha casos que fan especialment mal i la AB no n'és el millor exemple. Però totes han fallat en aquesta temàtica: ni els Rètics se salven, desguassant en el seu moment, vers 2008-2009, la Cocodril 412, o SBB Historic sense preservar ni un sol Mirage SBB (per sort es conserva algun Mirage d'altres companyies), o el cas (que mereixeria força missatges) de la desaparició del ferrocarril històric de la Cama-Castione Arbedo (secció de línia en el seu moment conservada de la Bellinzona-Mesocco).

En resum: que Suïssa és un país model, un país referència pel que fa a preservació ferroviària, però no està exempta d'errors.

Als Appenzeller Bahnen se'ls ha de reconèixer, però, moltes coses positives: sense ells no s'haurien salvat molts ferrocarrils de la regió de l'Ostschweiz (de fet, el darrer ha estat el de la Frauenfeld-Wil, la FW estava en una situació econòmica molt delicada). També la modernització molt necessària de la xarxa entre Trogen i Appenzell passant per la pròpia St Gallen, millorant notablement la qualitat del servei, fet que s'ha traduit en una major satisfacció dels usuaris els quals creixen. A la Rorschach-Heiden Bahn estan realitzant també una gestió més que positiva, posant en valor el patrimoni i compartint-lo amb bons plans de futur de la línia com a servei públic (després d'analitzar si mereixia la pena conservar la línia o no), i fins i tot la Gossau-Wasserauen ha vist també una notable millora del servei amb els nous Surfs comprats a Stadler. He recorregut la xarxa sencera dels AB i el cert és que són uns ferrocarrils molt interessants tots ells, cadascun per raons diferents, i alguns d'ells amb un interès paisatgístic molt remarcable. Com bé dius, Elefant, menys coneguda l'Appenzell pel turisme internacional, per fortuna o per desgràcia segons com es miri, però és realment una regió increïble a molts nivells.



Avatar de l’usuari
Ganz
N7
N7
Entrades: 330
Facebook: https://www.facebook.com/christiancavi
Ubicació: Puigcerdà

Entrada Autor: Ganz » Dimecres 11/05/2022 19:15

Algunes imatges explicatives de coses que han anat sortint al llarg del desenvolupament d'aquest fil:

La primera imatge la vaig realitzar a l'estació d'Ins, entre Neuchâtel i Berna. Encreuament entre una NiNa remodelades fa pocs anys i fent servei en aquest cas S5 Berna-Neuchâtel i una rama Swiss-Express EW III fent servei IR 66 La Chaux-de-Fonds-Neuchâtel-Bern, el darrer dia d'operació d'aquest material realitzant aquest servei abans de ser reemplaçat per les recents rames Flirt 4 "Mika", vers l'estiu del 2021. Les rames Swiss-Express EW III ja estan totes retirades del servei i estan totes les rames desguassades excepte una reservada per SBB Historic a l'espera de la decisió definitiva de preservar-la.

Imatge

La segona imatge descriu una de les Be 4/4 comprades pel MOB a la companyia Aare Seeland mobil (ASm), reposant al dipòsit de Montreux. D'estètica exterior i mecànica interior molt similars a les 442 de Renfe (però amb un interior radicalment diferent), aquestes rames han servit per reforçar els serveis regionals parcials Zweisimmen-Lenk i Montreux-Les Avants del MOB, així com per realitzar les pertinents maniobres de material als dipòsits de Montreux i de Zweisimmen. Aquestes unitats, que disposen de portes automàtiques, han reemplaçat les mítiques 4 unitats 4000 del MOB, que no disposaven d'aquest dispositiu, avui dia necessari per tal de poder realitzar serveis comercials. També aquestes Be 4/4 són més senzilles de mantenir que les 4 4000. De les 4 4000, 2 han estat ja desguassades i les altres dues reposen, si la cosa no ha canviat, a Zweisimmen i Lenk, a l'espera de decisió de desguàs o de preservació, tot depèn de la creació de la fundació MOB-Historic per tal de preservar material històric de la companyia. Una creació que triga massa a arribar i que, probablement i contràriament a casos com la fundació MGB o la fundació BLS, no veurem arribar mai.

Imatge

Aquesta tercera imatge descriu la Re 420 més antiga que es conserva avui dia, la Re 4/4 II 11108, amb la decoració Swiss Express que avui dia ostenten només ella i la 11109, aquesta darrera encara en actiu. La imatge fou presa a finals de l'any 2019, poc abans de la seva retirada. A la imatge, la Re 420 arriba a Zürich HB provinent del dipòsit F de Zürich per tal de remolcar la composició Nightjet, acabada d'arribar a l'estació, cap a les vies on es passarà tot el dia reposant. Aquesta locomotora avui dia es troba guardada dins del dipòsit de SBB Historic a Olten a l'espera d'una decisió de preservació per part d'aquesta, la qual depèn de la preservació de la rama EW III de moment conservada.

Imatge

I, finalment, una imatge menys densa i més pel gust de gaudir de la vista dels camps de la regió de Zürich, una rama LION realitza el seu servei predilecte, la S19, Koblenz-Zürich-Pfäffikon ZH. Fotografia que vaig realitzar prop de Pfäffikon ZH, la primavera-estiu de l'any passat (feia força calor).

Imatge



Avatar de l’usuari
Elefant
N6
N6
Entrades: 200

Entrada Autor: Elefant » Diumenge 05/06/2022 12:33

Us faig una mica d'enveja: Aquesta foto al tren cremallera del Rigi mostra la locomotora 17 del 1925, i en un primer terme la llegendària locomotora 7 de 1873.

Imatge

Avui per pentecoste han tret tota mena de material històric, entre d'altres apart dels trens de vapor també un automotor de 1911, un del 1925, i varis dels anys 30 i 50.



Avatar de l’usuari
MF+
N4
N4
Entrades: 49

Entrada Autor: MF+ » Dimarts 07/06/2022 13:19

Increíble lo bien cuidada que está esa locomotora de vapor... :plas
MF+ l’ha editat per darrera vegada el dia: Dijous 30/06/2022 22:14, en total s’ha editat 1 vegada.


Imatge

Avatar de l’usuari
MF+
N4
N4
Entrades: 49

Entrada Autor: MF+ » Dissabte 18/06/2022 10:26

Hoy sábado 7:19 am. Zürich-HB
(Red Arrow Churchill)

Imatge
(Foto MF jr.)

The Red Arrow. Este tren se presentó como un ejemplo de la mano de obra suiza en la Exposición Nacional de Suiza en 1939. El Red Arrow "Churchill" adquirió el legendario apodo de "Churchill" en 1946 cuando el ex primer ministro británico Winston Churchill viajó por Suiza en este tren.
Con 27 mesas para 4 y una mesa para 3, el Red Arrow “Churchill” con aire acondicionado tiene capacidad para 111 invitados y un guía turístico. Con una cocina a bordo y una gran barra, la restauración en el Red Arrow “Churchill” goza de un buen nivel culinario.


Imatge

Avatar de l’usuari
MF+
N4
N4
Entrades: 49

Entrada Autor: MF+ » Dimarts 05/07/2022 15:06

Siguiendo con el tema del curioso sistema de alimentación de la línea S10 (Zürich - Uetliberg Bahn), cuelgo un video interesante.



Imatge

Avatar de l’usuari
MF+
N4
N4
Entrades: 49

Entrada Autor: MF+ » Dimecres 19/04/2023 15:46

El primer tren que cambia su ancho, de UIC a metrico.

Pues es una realidad, el GoldenPass Express que hace su recorrido entre Montreux e Interlaken explotado por la compañía Montreux Oberland Bernois Railway (MOB), ya posee los primeros trenes de la historia que realizan el cambio de ancho automáticamente entre UIC y métrico. El contrato de adquisición consta del suministro de 23 trenes de ancho variable (UIC/métrico), encargado a STADLER y con sistema de cambio autom. desarrollado por ALSTOM TRANSPORT (Suiza). Es un margen de 43 cm. y la velocidad de operación es de aprox. 15 Km/h. esto facilitará que los trenes puedan realizar trayectos desde otros puntos de la geografía Helvética con ancho estándar y así evitar el clásico cambio de tren que tenían que realizar por parte de los pasajeros.
Estos nuevos trenes disponen de una comodidad y servicio a bordo de clase Luxury o Premium.
Y, desconozco si TALGO cobra derechos de patente por el invento... :)

https://www.swissinfo.ch/eng/multimedia ... k/48129840



Imatge

Avatar de l’usuari
Elefant
N6
N6
Entrades: 200

Entrada Autor: Elefant » Dijous 20/04/2023 12:28

MF+ ha escrit:
Dimecres 19/04/2023 15:46
El primer tren que cambia su ancho, de UIC a metrico.

Pues es una realidad, el GoldenPass Express que hace su recorrido entre Montreux e Interlaken explotado por la compañía Montreux Oberland Bernois Railway (MOB), ya posee los primeros trenes de la historia que realizan el cambio de ancho automáticamente entre UIC y métrico. El contrato de adquisición consta del suministro de 23 trenes de ancho variable (UIC/métrico), encargado a STADLER y con sistema de cambio autom. desarrollado por ALSTOM TRANSPORT (Suiza). Es un margen de 43 cm. y la velocidad de operación es de aprox. 15 Km/h. esto facilitará que los trenes puedan realizar trayectos desde otros puntos de la geografía Helvética con ancho estándar y así evitar el clásico cambio de tren que tenían que realizar por parte de los pasajeros.
Estos nuevos trenes disponen de una comodidad y servicio a bordo de clase Luxury o Premium.
Y, desconozco si TALGO cobra derechos de patente por el invento... :)

https://www.swissinfo.ch/eng/multimedia ... k/48129840

Duró poco la alegría, porque desde marzo lleva suspendido el servicio más allá de la sección en ancho métrico por algún problema técnico, que no tendría que ver con el sistema de cambio de ancho sino por algo del desgaste en la vía de ancho internacional. Ahora están dando el 10 de Junio como fecha en que se reanudará el trayecto completo.

Por cierto, a propósito de lo de TALGO, por lo que he leído esto es un sistema propio desarrollado por Stadler.



Avatar de l’usuari
MF+
N4
N4
Entrades: 49

Entrada Autor: MF+ » Dijous 20/04/2023 20:24

Elefant ha escrit:
Dijous 20/04/2023 12:28

Duró poco la alegría, porque desde marzo lleva suspendido el servicio más allá de la sección en ancho métrico por algún problema técnico, que no tendría que ver con el sistema de cambio de ancho sino por algo del desgaste en la vía de ancho internacional. Ahora están dando el 10 de Junio como fecha en que se reanudará el trayecto completo.

Por cierto, a propósito de lo de TALGO, por lo que he leído esto es un sistema propio desarrollado por Stadler.

Bueno, aunque la alegría haya durado poco, el reto que representa desarrollar esta tecnología no creo que sea sencillo de adaptar, y los fallos nunca dejan de aparecer sobre todo al principio. Desconozco si a TALGO le vino todo rodado cuando en los años 60 puso en funcionamiento su sistema RD, imagino que también tuvo que pulir algunos fallos.... :P

En cuanto a quien desarrolla el sistema de cambio UIC a métrico, si no leí mal, creí haber entendido que el encargo de los trenes se lo hacen a STADLER y el sistema de cambio lo desarrolla ALSTOM en la factoría que tienen en Villeneuve, (Suiza). Aunque igual tienes razón, y el sistema es desarrollado por STADLER y lo fabrica ALSTOM (no sé...)
Mi inglés está un poco oxidado, y eso es lo que entendí (puede que me haya equivocado al traducir) pero es lo que entendí, y si voy errado pido disculpas. :martell2 :hola

"It’s all down to a ground-breaking track-changing device built by Alstom in Villeneuve, western Switzerland. It was commissioned in 2015 by the Montreux Oberland Bernois Railway (MOB) for use on the panoramic trains."

Un saludo...

PD. Se me olvidó comentar un video de TV (que me envió mi hijo hace unos días) de un spot publicitario realizado por Roger Federer sobre este nuevo tren que es bastante divertido, dentro de una campaña de promoción del turismo por Suiza que está protagonizando el tenista.
https://youtu.be/5JK7vjVaIvo


Imatge

Avatar de l’usuari
Elefant
N6
N6
Entrades: 200

Entrada Autor: Elefant » Divendres 05/05/2023 16:18

Tot i que les línies de tren més mítiques a Suïssa son les que van per les muntanyes, us vull parlar d'uns trens molt diferents: Els de la regió anomenada col·loquialment anomenada "Suïssa de l'est", que s'exten aproximadament entre Escafusa, el llac de Constança, Sant Gal i la frontera amb Àustria. Això es una oval d'uns 75x60 km, comparable en àrea potser a la regió de Girona entre Blanes i Figueres, i entre Olot i Palamós.
En aquesta regió hi ha una extensa xarxa de trens de rodalies o regionals, la majoria dels quals son operats per la companyia "Thurbo" (el nom fa un joc de paraules amb "Thurgau", el canton Turgovia, i "Bodensee", llac de Constança), que es esencialment una subsidiària dels ferrocarrils federals. Auqestes línies funcionen amb els ja típics Stadler GTW Blancs amb les portes de colors, tenen majoritàriament freqüencies de 30 minuts i ofereixen uns serveis locals amb moltes parades a demanda que estan enfocats també als enllaços amb trens de llarga distància a les estacions principals.
Imatge
Als anys 80 i 90 va decaure el servei en moltes d'aquestes línies, en aquesta regió es veia el material rodant més vell de tota Suïssa, fins i tot per algunes, com la "Seelinie" (línia del llac, ara anomenada S1) es va considerar l'opció de clausurar-la i substituirla amb busos, ja que la demanda a més era baixa. Pèro una empresa nova que es va formar a finals dels anys 90 per concessionar algunes línies va establir el concepte que després es va extendre a tota aquesta xarxa, operant trens lleugers, establint parades adicionals i a demanda, i amb horaris enfocats als enllaços amb els trens de llarga distància. Quan va fer fallida aquella empresa per l'excés d'inversió en una infraestructura deteriorada, es va formar l'empresa pública "Thurbo", que des-de llavors es fa càrrec d'operar aquests serveis de rodalies. Amb aquests trens petits i horaris freqüents es va revitalitzar tota aquesta xarxa, que avui dia es fonamental per a la mobilitat en aquesta regió. L'empresa "Thurbo" opera una xarxa de 658 km, que es després de la xarxa dels ferrocarrils federals la més extensa de Suïssa.

Amb això, queda com un bon exemple de com es pot convertir un servei de tren amb baixa demanda, enfocant-lo en serveis locals i bona connectivitat, més que en velocitat comercial. Els trens petits i lleugers fan més econòmica aquesta operació, i les bones freqüències també son atractives per a turistes i excursionistes. Evidentment, també es va fer una gran inversió de diners públics, pèro que finalment va donar un resultat positiu per a la societat.



Avatar de l’usuari
Ganz
N7
N7
Entrades: 330
Facebook: https://www.facebook.com/christiancavi
Ubicació: Puigcerdà

Entrada Autor: Ganz » Dissabte 06/05/2023 11:33

Elefant ha escrit:
Divendres 05/05/2023 16:18
Tot i que les línies de tren més mítiques a Suïssa son les que van per les muntanyes, us vull parlar d'uns trens molt diferents: Els de la regió anomenada col·loquialment anomenada "Suïssa de l'est", que s'exten aproximadament entre Escafusa, el llac de Constança, Sant Gal i la frontera amb Àustria. Això es una oval d'uns 75x60 km, comparable en àrea potser a la regió de Girona entre Blanes i Figueres, i entre Olot i Palamós.
En aquesta regió hi ha una extensa xarxa de trens de rodalies o regionals, la majoria dels quals son operats per la companyia "Thurbo" (el nom fa un joc de paraules amb "Thurgau", el canton Turgovia, i "Bodensee", llac de Constança), que es esencialment una subsidiària dels ferrocarrils federals. Auqestes línies funcionen amb els ja típics Stadler GTW Blancs amb les portes de colors, tenen majoritàriament freqüencies de 30 minuts i ofereixen uns serveis locals amb moltes parades a demanda que estan enfocats també als enllaços amb trens de llarga distància a les estacions principals.
Imatge
Als anys 80 i 90 va decaure el servei en moltes d'aquestes línies, en aquesta regió es veia el material rodant més vell de tota Suïssa, fins i tot per algunes, com la "Seelinie" (línia del llac, ara anomenada S1) es va considerar l'opció de clausurar-la i substituirla amb busos, ja que la demanda a més era baixa. Pèro una empresa nova que es va formar a finals dels anys 90 per concessionar algunes línies va establir el concepte que després es va extendre a tota aquesta xarxa, operant trens lleugers, establint parades adicionals i a demanda, i amb horaris enfocats als enllaços amb els trens de llarga distància. Quan va fer fallida aquella empresa per l'excés d'inversió en una infraestructura deteriorada, es va formar l'empresa pública "Thurbo", que des-de llavors es fa càrrec d'operar aquests serveis de rodalies. Amb aquests trens petits i horaris freqüents es va revitalitzar tota aquesta xarxa, que avui dia es fonamental per a la mobilitat en aquesta regió. L'empresa "Thurbo" opera una xarxa de 658 km, que es després de la xarxa dels ferrocarrils federals la més extensa de Suïssa.

Amb això, queda com un bon exemple de com es pot convertir un servei de tren amb baixa demanda, enfocant-lo en serveis locals i bona connectivitat, més que en velocitat comercial. Els trens petits i lleugers fan més econòmica aquesta operació, i les bones freqüències també son atractives per a turistes i excursionistes. Evidentment, també es va fer una gran inversió de diners públics, pèro que finalment va donar un resultat positiu per a la societat.
No ho podria haver sintetitzat millor.

M'agradaria afegir dos fets substancials de cara al futur d'aquest servei.

El primer és la compra massiva de nous Flirt 3 per reemplaçar tot el material Thurbo actualment en actiu. 19 unitats de 4 cotxes i 88 de 3 cotxes, a posar en servei el desembre del 2025.

El segon és el fet d'haver creat recentment un servei transfronterer amb Àustria, arribant Thurbo fins a Lindau-Reutin (perllongament del servei diari S7 Weinfelden-Rorschach cap a St Margrethen-Bregenz-Lindau els caps de setmana, tot i que es parla de cara al 2025 de fer-lo diari fins a Lindau).



Avatar de l’usuari
MF+
N4
N4
Entrades: 49

Entrada Autor: MF+ » Dimecres 10/05/2023 14:48

Elefant ha escrit:
Divendres 05/05/2023 16:18
Tot i que les línies de tren més mítiques a Suïssa son les que van per les muntanyes, us vull parlar d'uns trens molt diferents: Els de la regió anomenada col·loquialment anomenada "Suïssa de l'est", que s'exten aproximadament entre Escafusa, el llac de Constança, Sant Gal i la frontera amb Àustria. Això es una oval d'uns 75x60 km, comparable en àrea potser a la regió de Girona entre Blanes i Figueres, i entre Olot i Palamós.
En aquesta regió hi ha una extensa xarxa de trens de rodalies o regionals, la majoria dels quals son operats per la companyia "Thurbo" (el nom fa un joc de paraules amb "Thurgau", el canton Turgovia, i "Bodensee", llac de Constança), que es esencialment una subsidiària dels ferrocarrils federals. Auqestes línies funcionen amb els ja típics Stadler GTW Blancs amb les portes de colors, tenen majoritàriament freqüencies de 30 minuts i ofereixen uns serveis locals amb moltes parades a demanda que estan enfocats també als enllaços amb trens de llarga distància a les estacions principals.

Als anys 80 i 90 va decaure el servei en moltes d'aquestes línies, en aquesta regió es veia el material rodant més vell de tota Suïssa, fins i tot per algunes, com la "Seelinie" (línia del llac, ara anomenada S1) es va considerar l'opció de clausurar-la i substituirla amb busos, ja que la demanda a més era baixa. Pèro una empresa nova que es va formar a finals dels anys 90 per concessionar algunes línies va establir el concepte que després es va extendre a tota aquesta xarxa, operant trens lleugers, establint parades adicionals i a demanda, i amb horaris enfocats als enllaços amb els trens de llarga distància. Quan va fer fallida aquella empresa per l'excés d'inversió en una infraestructura deteriorada, es va formar l'empresa pública "Thurbo", que des-de llavors es fa càrrec d'operar aquests serveis de rodalies. Amb aquests trens petits i horaris freqüents es va revitalitzar tota aquesta xarxa, que avui dia es fonamental per a la mobilitat en aquesta regió. L'empresa "Thurbo" opera una xarxa de 658 km, que es després de la xarxa dels ferrocarrils federals la més extensa de Suïssa.

Amb això, queda com un bon exemple de com es pot convertir un servei de tren amb baixa demanda, enfocant-lo en serveis locals i bona connectivitat, més que en velocitat comercial. Els trens petits i lleugers fan més econòmica aquesta operació, i les bones freqüències també son atractives per a turistes i excursionistes. Evidentment, també es va fer una gran inversió de diners públics, pèro que finalment va donar un resultat positiu per a la societat.
Molt bona informació. Gràcies Elefant.

:plas


Imatge

Avatar de l’usuari
Elefant
N6
N6
Entrades: 200

Entrada Autor: Elefant » Dimarts 23/05/2023 10:17

La "Forchbahn" ("Tren de Forch") es un veritable tramvia interurbà, va des-de l'estació "Stadelhofen" a Zuric, circulant primer per la línia de tramvia urbà (saltant-se algunes parades) fins al final de la línia a Rehalp, i des-d'enllà cap als pobles per una línia pròpia d'uns 13 km, la qual esta traçada generalment al costat de la carretera, tot i que hi ha un tram de dues estacions soterrat.

Imatge

La Forchbahn té preservats dos trens històrics, un del 1912, l'any d'inauguració, i un de 1948, quan es va rebre la segona sèrie de vehicles. Jo tinc la sensació de que a la Forchbahn no son gaire impetuosos d'oferir circulacions històriques, a diferència per exemple dels tramvies urbans a Zuric, que treuen tramvies històrics sempre l'últim cap de setmana de cada més excepte al desembre, quan en canvi fan un servei circular al centre de la ciutat els diumenges d'obertura de botigues. A més, el tren de 1912 no el deixen arribar fins al bucle de l'estació Stadelhofen, potser perque des-de la reforma d'aquell al 2009 es una corba molt tancada per l'automotor de dos eixos.

Tot i això, el dissabte passat que va ser el "dia suís dels molins", quan molts antics molins obren portes per visitants, van oferir uns quants viatges amb el tren de 1912 entre la parada Burgwies a Zuric (a on es troba també el museu dels tramvies) i l'estació Niederegg, enllaçant a cada extrem amb un molí que es podia visitar.
Vaig poder aprofitar l'oportunitat per viatjar en una d'aquestes elusives circulacions històriques.

Imatge

Imatge

Imatge
(les taules a l'interior evidentment no hi eren originalment, pèro es habitual instalar-ne per poder oferir el tren en lloguer per activitats privades)



Avatar de l’usuari
MF+
N4
N4
Entrades: 49

Entrada Autor: MF+ » Dimarts 23/05/2023 11:13

:plas

Que bons que són aquesta gent conservant el material històric. A més el recorregut que fa aquest tren-tram és força bonic (hi ha un vídeo casi complet del recorregut). https://youtu.be/Fdspxp6ISLk
Per cert, si no recordo malament, l'estació de tren de Stadelhofen va ser obra de l'Arquitecte Santiago Calatrava (i que també va portar polèmica)


Imatge

Avatar de l’usuari
Elefant
N6
N6
Entrades: 200

Entrada Autor: Elefant » Dimarts 23/05/2023 12:09

L'estació de Stadelhofen conserva l'edifici històric:
Imatge

El Calatrava va fer una mena de pasarel·la-balcó al darrera de l'edifici, a on es fa muntanya i hi ha un mur. He de dir que la veritat no em sembla lletja aquella pasarel·la. Aquí visible a l'esquerra de la foto:
Imatge

I sí, a Zurich han anat sent particularment fervents amb la conservació de tramvies.



Avatar de l’usuari
MF+
N4
N4
Entrades: 49

Entrada Autor: MF+ » Dimarts 23/05/2023 21:43

:ok :brindis


Imatge

Respon

Torna a “Material rodant ferroviari / Material rodante ferroviario”