Mobilitat obligada

Tot el que no es pugui englobar als apartats anteriors.
Todo lo que no se pueda englobar en los apartados anteriores.
Respon
Avatar de l’usuari
genissimon
N10
N10
Entrades: 3514
Ubicació: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc

Mobilitat obligada

Entrada Autor: genissimon » 09 gen. 2026, 09:45

3cat info, 7 de gener de 2026 ha escrit: Una hora al dia per anar i tornar de la feina, la jornada laboral "encoberta"
El temps de desplaçament laboral a Catalunya s'ha disparat en cinc anys; la crisi de l'habitatge obliga a viure més lluny i els trajectes ja sumen més de 220 hores a l'any

Cèsar Sempere
7 gen. 2026, 07.00Actualitzat 7 gen. 2026, 16.05

Els catalans passen cada vegada més temps anant i tornant de la feina. De mitjana, 55 minuts al dia, gairebé una hora sencera dedicada només al desplaçament. És una xifra que no ha deixat de créixer i que s'ha incrementat en uns 10 minuts en només cinc anys, segons alerta la UGT basant-se en dades de l'Observatori de la Mobilitat. En termes anuals, això es tradueix en més de 220 hores a l'any utilitzades en trajectes laborals.

Un temps que no compta com a jornada laboral, però que condiciona el dia a dia de milers de persones. Arribar més cansat a la feina, disposar de menys temps personal i familiar i assumir un cost econòmic creixent són només algunes de les conseqüències d'aquesta mobilitat cada cop més llarga.

"Una jornada laboral encoberta"
Segons la UGT, aquest augment del temps de desplaçament suposa una "jornada laboral encoberta" que s'ha anat normalitzant.

Cada setmana, els treballadors acumulen de mitjana 4 hores i mitja anant i tornant del lloc de treball, sovint per rutes fixes que no sempre són fiables.

Els problemes s'agreugen quan el trajecte inclou Rodalies, amb retards recurrents, o el vehicle privat, condicionat per les retencions a les principals vies d'accés a les ciutats.

Tot plegat fa que el temps dedicat a la mobilitat es mengi una part creixent del dia. La falta de fiabilitat del transport augmenta més encara el temps del trajecte, ja que molta gent surt abans de casa per prevenir possibles incidències.

El secretari de Mobilitat de la UGT de Catalunya, Jordi Muñoz, ho resumeix així: "Estem parlant d'una jornada encoberta." I afegeix que està comprovat que cada vegada més gent agafa el transport públic, "cosa positiva per al medi ambient, però continua sent molt més lent que el cotxe privat, sobretot en desplaçaments interurbans".

"S'ha reduït el transport a peu o en bicicleta, i això demostra que la gent viu cada vegada més lluny dels centres de treball."

Viure més lluny perquè l'habitatge és inassumible
El principal factor que explica aquest allargament dels desplaçaments és la crisi de l'habitatge. Els preus han expulsat moltes persones dels centres urbans i les han obligat a instal·lar-se en municipis cada vegada més allunyats del lloc de treball.

A Catalunya, els preus del tercer trimestre de l'any passat van marcar el màxim de la sèrie històrica. En un any, el metre quadrat a Catalunya ha pujat més d'un 10% fins a superar els 2.500 euros. A Espanya la pujada ha estat del 12%, segons dades del Ministeri de Transport.

L'encariment des d'abans de la pandèmia ha superat el 40% en municipis com Vilanova i la Geltrú, Reus i Vilafranca del Penedès. Aquest encariment ha reduït molt l'estalvi que suposava marxar de Barcelona per viure en municipis de la segona corona, mentre que el cost en temps de desplaçament no ha deixat de créixer.

L'àrea metropolitana, epicentre del repte
El gran repte de mobilitat es concentra a l'àrea metropolitana de Barcelona. En només el 2% de la superfície de Catalunya hi viu més del 40% de la població, una concentració que no ha deixat de créixer els darrers anys.

En aquest entorn, gairebé el 45% de la població ha de combinar dos o més mitjans de transport per anar a la feina. La combinació més habitual és transport públic amb transport públic —per exemple, Rodalies i metro o metro i bus—, però també hi ha casos de transport públic i vehicle privat, un 7% aproximadament, o fins i tot tres mitjans diferents en un mateix trajecte.

Segons el director del CENIT-CIMNE i professor de la UPC, Sergi Saurí, aquest fenomen respon a diversos factors, i cita l'increment del preu de l'habitatge i també "l'especialització del territori, amb zones residencials i polígons industrials separats". Saurí també destaca la mateixa dinàmica de l'economia urbana:

"Quan una àrea metropolitana creix, apareixen multicentres, segones corones amb activitat, i això genera més desplaçaments i més distància."

Desigualtats territorials molt marcades
El temps que es perd anant a la feina no és igual a tot arreu. Les dades mostren diferències clares entre comarques.

Al Bages, els desplaçaments sumen de mitjana 42 minuts diaris, i és la comarca on menys temps es dedica en anar a la feina. Al Garraf, en canvi, arriben als 69 minuts, gairebé una hora i quart cada dia. En aquest cas, la dispersió dels centres de treball i la connectivitat limitada del transport públic expliquen bona part del problema.

Més desplaçaments, més lluny i més sovint
El temps no és l'únic indicador que creix. També ho fa el volum total de desplaçaments laborals. Segons dades de l'Observatori de la Mobilitat, s'ha passat de 2,4 milions de desplaçaments diaris per motius de feina el 2020 a 2,8 milions el 2024, tot i l'impacte del teletreball després de la pandèmia. La distància mitjana de cada trajecte laboral és d'11,5 quilòmetres.

El vehicle privat continua sent el mitjà majoritari per anar a la feina, amb gairebé el 57% dels desplaçaments, seguit del transport públic (20%) i de la mobilitat activa --caminar, bicicleta o patinet--, que representa aproximadament el 23%.

Les hores punta també són molt clares: entre les 7 i les 8 del matí es registren més de 568.000 desplaçaments, seguits molt de prop per la franja de 8 a 9, amb 528.000.
Cost en salut, productivitat i diners

L'impacte d'aquest model de mobilitat no és només temporal. Té també un cost econòmic i social, alerta Jordi Muñoz.

"Si perdem molt temps anant a la feina, hi arribem més cansats i som menys productius."

Però, a més del cost temporal, Muñoz també destaca el cost econòmic directe: "Per exemple, si parlem de vehicle privat, el pàrquing, el manteniment del vehicle, la benzina… calculem un cost d'uns 5.000 euros l'any."

Sindicats i experts coincideixen que, si no es reverteix aquesta tendència, el problema continuarà creixent: més persones vivint lluny, més desplaçaments i més temps perdut cada dia.

Millorar el transport públic, clau del futur
La solució, apunten, és complexa però amb un punt essencial: cal millorar i ampliar el transport públic, especialment en l'àmbit interurbà.

"En els trajectes interurbans el vehicle privat continua sent molt més competitiu. El tema clau és millorar l'oferta i la fiabilitat del transport públic, i aquí la peça fonamental és Rodalies", conclou Saurí.

Més busos interurbans, millors connexions entre comarques, una xarxa ferroviària més fiable i polítiques d'habitatge que permetin viure més a prop del lloc de feina són algunes de les mesures que, segons la UGT i els especialistes, poden ajudar a recuperar temps… i qualitat de vida.


Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.

jgomezs  
N7
N7
Entrades: 423

Entrada Autor: jgomezs » 09 gen. 2026, 15:41

D'una banda, és molt interessant analitzar les dades de mobilitat (o potser sóc un friki, no sé). I em sembla interessant la idea que el temps que dediquem a anar a la feina és temps de feina.
3cat info, 7 de gener de 2026 ha escrit:De mitjana, 55 minuts al dia, gairebé una hora sencera dedicada només al desplaçament. És una xifra que no ha deixat de créixer i que s'ha incrementat en uns 10 minuts en només cinc anys, segons alerta la UGT basant-se en dades de l'Observatori de la Mobilitat.
Ok, això fa olor de venta de moto. 55 minuts al dia... em sembla una xifra normal. Jo sempre he tingut 25-40 minuts de casa a la universitat o feina. I és consistent amb la constant de Marchetti, que segons l'estadística a la wikipedia a Espanya la mitjana és de 25+25 minuts: https://en.wikipedia.org/wiki/Marchetti%27s_constant

S'ha incrementat en 10 minuts en 5 anys? Un 22%?
Aquí a l'article diu que fan l'anàlisi a partir de les dades de l'observatori de mobilitat. Doncs a veure, hem d'estar parlant de les dades de l'enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF), oi? Aquí es pot veure per cada any: https://ca-sermetra.atm.cat/web/observa ... uesta-emef
EMEF 2011 ha escrit:Els residents a la RMB manifesten realitzar els seus desplaçaments en dia feiner en 20,79 minuts de mitjana.
EMEF 2019 ha escrit:Els desplaçaments de les persones residents a Barcelona tenen una durada mitjana percebuda de 22,4 minuts.
EMEF 2024 ha escrit:La durada mitjana percebuda dels desplaçaments de les persones residents a Barcelona és de 21,6 minuts.

Sembla que la dada dels 55 minuts deu haver estat presa comparant peres amb pomes, o és inventada?



Avatar de l’usuari
Guigui
Administrador
Entrades: 23934
Ubicació: Penitents L3 (Barcelona)

Entrada Autor: Guigui » 09 gen. 2026, 16:17

És possible que uns comptin com a desplaçament el trajecte en un sentit, mentre altres el d'anada i tornada sumats.


a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver


Sense educació no hi ha democràcia.

jgomezs  
N7
N7
Entrades: 423

Entrada Autor: jgomezs » 09 gen. 2026, 21:35

Guigui ha escrit: 09 gen. 2026, 16:17 És possible que uns comptin com a desplaçament el trajecte en un sentit, mentre altres el d'anada i tornada sumats.
Això explicaria comptar la dada de 2019 com a 45 minuts, però no la de 2024 com a 55.



Avatar de l’usuari
genissimon
N10
N10
Entrades: 3514
Ubicació: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc

Entrada Autor: genissimon » 26 març 2026, 13:07

Regió-7, 26 de març de 2026 ha escrit: "No puc gastar 300 euros al mes en combustible"
L’augment del preu de la gasolina està provocant un transvasament del cotxe privat al transport públic interurbà, ja per si mateix saturat. Joana Vila, que viu a Ripollet i treballa a Bellvitge, ha decidit aparcar el cotxe aquest mes tres dies a la setmana i moure’s en transport públic.

Glòria Ayuso
Barcelona
26 MAR 2026 3:23
Actualitzada 26 MAR 2026 7:47

L’augment del preu de la gasolina està provocant un transvasament de gent que es desplaça en vehicle privat cap a l’autobús.

Joana Vila, de 25 anys, viu a Ripollet i treballa a Bellvitge, a l’Hospitalet. Habitualment, feia servir cada dia el cotxe per anar a l’oficina. "Hi estava 35 minuts i, en hora punta, una hora", explica. Però aquest mes de març ha canviat la tria de transport. Omplia el dipòsit quan la gasolina estava a 1,21. "L’última vegada, vaig veure que el preu havia escalat fins a 1,56. No puc gastar 300 euros al mes en gasolina. Si puja tant no ho podré pagar", assenyala. Per això, hi ha tres dies a la setmana –dimarts, dimecres i dijous– que s’ha passat a l’autobús.

Ara, de Ripollet va fins a Fabra i Puig, on agafa l’L1 de metro, que la recorre gairebé sencera fins a Bellvitge. "Hi estic una hora i mitja. Però és que cada vegada que vinc amb cotxe i em paro en un embús ja estic pensant que això seran dos euros més", afirma.

Si pogués fer-ho, es passaria al transport públic diàriament, però dos dies a la setmana després de la feina va a pilates i crossfit i s’ha d’afanyar una mica, així que en aquest cas manté el cotxe. El principal problema, diu, és que Ripollet no té cap altra alternativa de transport que no sigui el bus. Per aquest mateix motiu, les cues per pujar en hores punta a aquest transport col·lectiu són llargues.

L’últim cap de setmana, Vila se’n va anar a un concert a Barcelona amb uns amics de la seva població. Per organitzar el viatgem van mirar si hi havia algú d’aquesta colla que tingués cotxe elèctric per estalviar-se la gasolina. "Hi vam anar amb el cotxe elèctric de la família d’un dels meus amics", assenyala.

Malgrat tenir també cotxe propi, Ivet Sans va cada dia de Barcelona a Vic, on treballa, amb autobús. Des de l’Eixample agafa l’L5 fins a la Sagrera, on puja a l’e12. El principal motiu és que estalvia diners pel preu de la gasolina. El segon, explica, és que "sortir de Barcelona és un drama i els busos esquiven els embussos diaris perquè van pel seu carril amb preferència. M’evito tot l’estrès del trànsit i al bus avanço temes de feina".

Menys freqüències
La T-usual a Vic –en la sisena corona– val 60 euros, cosa que en gasolina "només dona per a tres viatges a Vic". En canvi, amb el bo de viatge, a més de poder viatjar cada dia durant tot el mes, pot moure’s per anar fins a Sant Cugat, on viuen els seus pares.

També explica que amb l’augment del preu de la gasolina el servei sembla que no és el mateix. "Ara no passen tan sovint. De les 8.00 a les 8.30 solien passar cinc busos. Ara la freqüència és de tres", diu. En principi, les operadores d’autobusos estan subjectes a unes freqüències i horaris que no poden variar, així que Sans s’ha plantejat presentar una queixa a la companyia.


Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.

Respon

Torna a “Transport en general”