Col·laboracions públicoprivades

[122-042-132]

Ho he posat en aquest fil, però és extrapolable, a d'altres àmbits del transport.

Els plans del Govern per reactivar la col·laboració publicoprivada en infraestructures de mobilitat ha suscitat un ampli interès del sector. Un total de 60 empreses han participat en les consultes preliminars de mercat impulsades per la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per testar la viabilitat de concessionar projectes per valor de 1.184 milions d’euros, segons fonts del mateix departament. La iniciativa, anunciada al febrer per accelerar obres que per raons pressupostàries s’allarguen més del desitjable, recupera un model que no s’implementava des de fa més d’una dècada.

Les concessions d’infraestructures gaudeixen de partidaris i detractors. Durant anys van condicionar els comptes de certes administracions, que van veure com els anomenats peatges a l’ombra o els pagaments per ús supeditaven els plans a curt o mitjà termini: no hi havia diners a la caixa per emprendre noves carreteres o línies de metro. Els impulsors del model defensen que era l’única manera de portar a terme els treballs, aliant-se amb els privats a canvi de rapidesa en l’execució i que aquests fessin negoci gràcies a un cànon anual.

De moment estan per decidir els detalls, però Territori volia comprovar si, coincidint amb la disponibilitat de diners en el mercat, es podia recuperar aquesta idea en tres àmbits especialment estratègics. Segons les dades a què ha tingut accés aquest diari, hi ha hagut 22 empreses participants en el programa de carreteres 2+1, 16 més en l’acabament d’estacions de la línia 9 del metro (a través d’Ifercat) i 28 en el desplegament d’electrolineres, coordinat per Cimalsa.

Sumen 66 participacions, perquè algunes repeteixen. D’aquestes, 11 companyies s’han presentat tant en el bloc viari com en el ferroviari, en línia amb el seu perfil com a constructores, concessionàries, fons d’inversió o consultores d’infraestructures. En canvi, l’àmbit de recàrrega elèctrica presenta un ecosistema diferenciat, sense encavalcar-se amb els altres dos.

Entre els principals punts crítics identificats pels experts de Territori figuren la gestió d’expropiacions (que el sector creu que hauria de recaure en l’Administració) i la complexitat tècnica d’integrar noves estacions en el sistema ja operatiu de l’L9. El projecte ferroviari preveu una inversió de 500 milions d’euros per completar nou estacions del tram central, amb l’objectiu de posar-les en servei el 2032. A diferència d’etapes anteriors, la concessió es limitarà a l’arquitectura, instal·lacions i manteniment, sense incloure el túnel ni l’obra civil principal, que va a càrrec de la conselleria i que ja s’està executant.

En el desplegament d’11 estacions de recàrrega ultraràpida, amb una inversió de 18 milions, s’han interessat 28 empreses, que pertanyen a un mercat emergent vinculat a la mobilitat elèctrica, sense connexió directa amb els operadors tradicionals, segons consta en l’informe preliminar del Govern. L’objectiu és garantir punts de recàrrega cada 60 quilòmetres en corredors estratègics, amb potències superiors a 150 kW.

L'article és força exigent i interessant, aquesta col.laboració, entrada de capital privat per accelerar els terminis de construcció dels grans equipaments viaris i ferroviaris, l'enllaç:

https://www.regio7.cat/economia/2026/05 ... 78049.html