Diari de Girona ha escrit:Foment rebutja l´avinguda Nova Estació perquè l´Ajuntament ha incomplert la llei
MARC ESTARRIOLA, FIGUERES
El Ministeri de Foment va remetre un informe a l´Ajuntament de Figueres el passat 11 d´octubre de 2005 en què mostrava la seva oposició al projecte de l´avinguda Nova Estació de Figueres. En el document es pot observar que l´Ajuntament va demanar aquest informe d´avaluació després d´aprovar incialment el pla en el plenari municipal celebrat el 28 de juliol de 2005. En aquest sentit, l´article 21 del reglament de carreteres especifica clarament que ho haurien d´haver fet abans: «Acordada la redacción, revisión o modificación de un instrumento de planeamiento urbanístico que afecte a carreteras estatales, el órgano competente para su aprovación inicial deberá enviar -con anterioridad a dicha aprovación- el contenido del proyecto al Ministerio de Fomento para que emita con carácter vinculante las sugerencias que estime conveniente», diu el text.
A partir d´aquí els afectats o qualsevol dels partits polítics opositors podrien demanar que s´aturés el projecte i, a arran d´aquest fet, l´Ajuntament es veuria obligat a redactar-lo de nou i enviar-lo al Ministeri de Foment perquè hi doni el vistiplau. Aleshores, i una vegada rebut l´informe favorable, es podria procedir a l´aprovació inicial del projecte.
Un altre dels motius pel qual el Ministeri de Foment va decidir mostrar-se desfavorable al pla de l´avinguda Nova Estació és perquè el projecte preveu una actuació al carrer Empordà, el qual està situat al costat de la carretera N-260 (propietat de l´Estat). Segons sembla, la distància entre les actuacions urbanístiques i la carretera és de tan sols 8 metres, fet que considera insuficient. L´Ajuntament de Figueres hauria d´haver demanat aquest informe a foment abans de l´aprovació inicial del projecte, la qualva tenir lloc el 28 de juliol de 2005. En comptes d´això, va fer-ho el 4 d´agost, set dies després. Amb tot, es desconeix quins dels grups municipals tenien coneixement d´aquest document però, fins avui, cap ha demanat encara que s´aturi el projecte i es torni a iniciar de nou.
Un projecte polèmic des de l´inici
El primer dels grups municipals que va treure a la llum el projecte de l´Avinguda Nova Estació va ser Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), encapçalat per Francesc Canet. Els veïns afectats es van enterar per primer cop d´aquest projecte el dilluns 25 de juliol -quatre dies abans de la seva aprovació incial- mitjançant una carta enviada per l´acalde Joan Armangué (PSC). La indignació per part dels veïns va ser immensa, ja que cap d´ells va poder participar en la redacció del pla urbanístic, tal com ordena la llei, ni tampoc van ser conscients que l´Ajuntament planejava a la seva esquena enderrocar prop d´un centenar de finques.
En el ple d´aquella setmana el grup de Convergència i Unió (CiU), amb Santi Vila al capdavant, va decidir donar suport al PSC i aprovar de forma inicial el projecte de l´Avinguda amb la intenció de «millorar-lo», deia Vila. De forma sorprenent, l´endemà d´aprovar inicialment el projecte, l´alcalde va convocar una reunió amb els veïns afectats per explicar en què consistia el projecte i quines en podrien ser les seves conseqüències.
Desafectació del carrer Empordà
Davant les queixes de molts veïns, els grups del PSC i CiU van presentar un mes després de l´aprovació inicial una série d´al·legacions. Aquestes desafectaven gran part dels habitatges que en un principi havien de ser enderrocats i també excloïa el carrer Empordà. L´eliminació d´aquest carrer en el camp de les afectacions podria satisfer les demandes del Ministeri de Foment i aconseguir-ne l´aprovació.
Malgrat tot, l´aprovació inicial del projecte es va portar a terme abans de demanar l´informe -de caràcter vinculant- a Foment i, per aquest motiu, el procès seguit fins avui no seria vàlid i s´hauria de tornar a iniciar de nou. L´anul·lació del projecte ja havia estat demanada amb anterioritat per part de Francesc Canet. El motiu que va impulsar al republicà fou que l´Ajuntament va obviar el procés de participació ciutadana. Malgrat tot aquesta petició no va prosperar i no va rebre el suport necessari.
Diari de Girona ha escrit:Nadal assegura que els trens de mercaderies passaran per Salt «a llarg termini»
DDEG, SALT.
El secretari general de Mobilitat, Manel Nadal va respondre ahir a les queixes de l´alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i va assegurar que la línia de mercaderies «serà una tercera fase» del Pla d´insfraestructures i per tant «està pensada a llarg termini». Torramadé havia criticat la posició de la Generalitat a qui ha acusat de voler passar les mercaderies per la porta de darrere.
Nadal va explicar que «el Pla d´infraestructures té com a horitzó el 2026» i va afegir que «la tercera fase es farà molt tard i si la línia està saturada». El representant del Goven va indicar que «mentre no es faci el bypass per Salt, les mercaderies passaran per Girona».
Manel Nadal va insistir que «la previsió s´ha fet als terrenys que Foment té afectats perquè és absurd desafectar-los i buscar-ne uns altres», però no va assegurar que el pas per Salt sigui l´opció definitiva. El secretari de Mobilitat va recordar que des de Barcelona les noves vies seran de trànsit mixt.
Riera critica la manca de lògica
La portaveu de CiU a Girona, Zoila Riera, va lamentar ahir que «després de tants anys», cada municipi afectat hagi dit la seva opinió sense que la Generalitat ni l´Ajuntament de Girona hagin liderat «una opció de consens». Per Riera, «és normal que cada municipi procuri per ell mateix, però no té cap lògica i no es treurà un projecte sòlid».
La representant nacionalista considera que «tampoc és lògic que la Generalitat no lideri i coordini els municpis davant el Ministeri de Foment». Riera va qüestionar el paper passiu de l´Ajuntament de Girona i va criticar la futura estació del tran d´alta velocitat pugui afectar pisos que s´acaben de construir en el carrer Pierre Vilar.
Ja sé que això va més encarat cap a l'Eloi, però com a pseudoGironí que sóc, a mi també m'afecta. Ja sabem tots que els Gironins són (som) uns inconformistes nats, i que el viaducte no s'hauria de tirar. Però cal recordar que fa més de dos anys (i potser tres i tot) que no sabeu per on fotre el túnel urbà a Barcelona i que això està endarrerint les obres bastant? Aix...sempre mirem més enllà dels nostres problemes...wefer ha escrit:Au, 70 milions més car perquè als gironins no els molestin les obres, i ja van 670 en total simplement per eliminar un viaducte que molesta molt menys, posem per cas, que la xapussa que volen fer a Sants.
La de millores a la xarxa que s'haguéssin pogut fer amb aquests diners.
Una prova més del gran problema d'aquest país: el Pangironisme
Calla calla, no em treguis aquest tema perquè em treu de polleguerawefer ha escrit:Au, 70 milions més car perquè als gironins no els molestin les obres, i ja van 670 en total simplement per eliminar un viaducte que molesta molt menys, posem per cas, que la xapussa que volen fer a Sants.
La de millores a la xarxa que s'haguéssin pogut fer amb aquests diners.
Una prova més del gran problema d'aquest país: el Pangironisme
P.S: Algun dia d'aquests, tornant de l'Autònoma, baixaré a l'estació de Provença dels FGC i caminaré una mica 8)Boletín Oficial del Estado ha escrit:MINISTERIO DE FOMENTO (BOE 312 de 30/12/2005)
Anuncio de la Secretaría de Estado de Infraestructuras y Planificación por el que se somete al trámite de información pública el estudio informativo complementario «Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-Frontera Francesa. Tramo: Vilobí D'Onyar-Sant Julià de Ramis».
Referencia: 2005/312074
Página inicial: 12661 - 12661
Con fecha 22 de diciembre de 2005 la Dirección General de Ferrocarriles resolvió aprobar provisionalmente el Estudio Informativo Complementario «Línea de Alta Velocidad Madrid-Barcelona-Frontera Francesa. Tramo: Vilobí d'Onyar-Sant Juliá de Ramis».
En virtud de dicha resolución y conforme a lo dispuesto en el artículo 10 del vigente Reglamento del Sector Ferroviario, se somete al trámite de información pública dicho Estudio Informativo Complementario, por un período de cuarenta (40) días hábiles, contados a partir del día hábil siguiente al de la fecha de publicación del presente anuncio en el B.O.E., para ser examinado por las personas que lo deseen, quienes podrán formular observaciones que deberán versar sobre la concepción global del trazado, en la medida en que afecte al interés general.
La información pública lo es también a los efectos medioambientales indicados en el procedimiento de evaluación de impacto ambiental regulado por el Real Decreto Legislativo 1302/1986, su Reglamento de aplicación (art. 15), y el Real Decreto-Ley 9/2000.
El Estudio Informativo estará expuesto al público, en días y horas hábiles, en el Área de Fomento en Girona de la Delegación del Gobierno en Cataluña (Avda. Jaume I, 17, Girona), en los locales del Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) en Barcelona (calle de Córcega, 301, 6.ª planta, Barcelona) y en la Dirección General de Ferrocarriles (Plaza de los Sagrados Corazones, 7, planta baja, Madrid). Asimismo, un ejemplar de dicho Estudio estará disponible para consulta de los interesados en todos los ayuntamientos afectados (Girona, Riudellots de la Selva, Vilobí d´Onyar, Aigüaviva, Sant Juliá de Ramis, Sarriá de Ter y Fornells de la Selva).
Madrid, 27 de diciembre de 2005.-El Ingeniero Jefe de la 2.ª Jefatura de Proyectos.-Fdo. José Luis Vacas Maestre.
Maco, també, que es soterri el tren per crear un "vial", és a dir, per posar més cotxes, soroll i polució a la superfície. Una gran millora en la qualitat de vida que, a més, ens costarà una quantitat indecent de diners. És clar que l'AP-7 (ex A-2) que travessa les comarques gironines i deu fer com 3 cops l'ample de les vies del TGV no "trenca fluxos vitals per activitats tradicionals i pel correcte funcionament dels espais naturals"...wefer ha escrit:De El Punt:
Totes aquestes entitats i municipis demanaven, principalment, tres coses. En primer lloc, que Foment considerés mesures correctores d’índole ambiental i social per evitar que el traçat del TGV generi una barrera que trenqui fluxos vitals per activitats tradicionals i pel correcte funcionament dels espais naturals.
