De l'AVUI:
----------------------------------
MĂ©s viatgers al tramvia i la Renfe el 2005
El transport públic té un 2,1% més de viatges respecte al 2004
Es van registrar 887 milions de desplaçaments
Q. Torrent
Gairebé 887 milions de desplaçaments en transport públic durant el 2005. Aquesta és la xifra de viatgers assolida pels transports de l'ATM, la qual cosa suposa un augment de més de 18 milions de viatges, un 2,1%. Els principals responsables de l'augment són els serveis de rodalia de Renfe i els tramvies, que han contribuït generant un augment de 8,7 i 5,3 milions de passatgers més que l'exercici anterior.
Com ja va explicar l'alcalde Barcelona, Joan Clos, ara fa uns dies, el 2005 va ser un any essencialment de consolidació, ja que no ha entrat en servei cap gran obra o s'ha incrementat substancialment l'oferta en alguna de les artèries de la ciutat. Amb tot, prà cticament totes les empreses operadores han augmentat el nombre de viatgers.
NomĂ©s Ferrocarrils de la Generalitat ha perdut un miliĂł de viatgers en l'Ăşltim exercici. Aquest lleu descens, que representa nomĂ©s un 1%, ha estat causat per les obres en el tram entre la plaça d'Espanya i l'Hospitalet de la lĂnia Llobregat-Anoia. La construcciĂł de la lĂnia 9 i les obres del TGV a la Gran Via van fer que durant els mesos d'estiu s'haguĂ©s de tancar parcialment la lĂnia.
De fet, l'augment dels viatgers en dies feiners va més enllà d'aquest 2,1%, ja que cal tenir en compte que l'any 2004 va tenir un dia més i el nombre de dies festius era superior el 2005. Aquestes dades, i també l'espectacular augment dels tramvies, sobretot del Trambaix, ha fet que per exemple el metro s'hagi quedat en un modest augment del 0,6%. El creixement dels viatges amb bus urbà també s'ha estancat, a diferència dels vehicles interurbans, que han augmentat considerablement la flota, per créixer un 3% en viatgers.
La T-10, la més venuda
La recaptaciĂł total del sistema tarifari integrat va ser de 320 milions d'euros, un 7% mĂ©s que el 2004. La T-10 segueix sent el tĂtol mĂ©s venut de tots amb diferència, tot i que ha augmentat considerablement l'Ăşs de la targeta 50/30.
Quantitat de viatgers a l'ATM
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7421
- Membre des de: 19 abr. 2005, 23:55
- UbicaciĂł: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Quantitat de viatgers a l'ATM
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif, Afició ferrovià ria - Web ferrovià ria - Història de la SEAT - Museu del Transport de Barcelona
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7421
- Membre des de: 19 abr. 2005, 23:55
- UbicaciĂł: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Del 20 minutos:
---------------------------------------
L’à rea verda no fa augmentar l’ús del transport públic a Barcelona
Fede CedĂł. 01.03.2006
Les obres i la competència dels tramvies afecten al metro, al bus i a Ferrocarrils de la Generalitat. Rodalies de Renfe guanya 8,7 milions de viatgers. TramBaix i TramBesòs creixen gairebé un 70%
La implantació de les à rees verdes d’aparcament de pagament al carrer no ha comportat l’augment d’usuaris del transport públic a Barcelona, segons el balanç del 2005, presentat ahir per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
Això contradiu l’estudi presentat a finals de gener pel RACC, per encà rrec de l’Ajuntament, que afirmava que les à rees verdes havien fet augmentar un 6% els usuaris de metro y bus.
El 2005, el metro de Barcelona només va augmentar un 0,6% el nombre de viatgers, uns dos milions. Els autobusos van tenir un creixement zero. El nou tramvia ha crescut un 69,6% i ha guanyat 5,3 milions de viatgers. Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ha perdut quasi un milió de viatgers i es manté sobre els 75 milions.
L’increment més espectacular es detecta a Rodalies Renfe, amb 8,7 milions d’increment (122,6 milions el 2005). Augmenten els viatges del transport interurbà , que va donar servei a 3,6 milions de passatgers més.
Les operadores
ATM: Es palesa que la consolidació del Trambesòs i el Trambaix, «resta viatges a la resta de mitjans públics».
TRAM: «Haver duplicat el nombre de viatgers» obeeix a la consolidaciĂł de les lĂnies des de mitjans de 2004.
TMB: L’estancament de viatgers en el bus i el metro es deu a «les obres de les lĂnies 5 i 2 que exerceixen un efecte negatiu sobre els usuaris» i al fet que durant 2005 no s’hagi celebrat grans esdeveniments tipus Fòrum, que fan disparar l’ús del transport pĂşblic.
Renfe: «Consolidem el creixement continu i fem un esforç per adaptar-nos a la demanda», com l’entrada en funcionament de la nova lĂnia 7. EstĂ previst incorporar nous trens Civia.
S’incrementa l’ús dels abonaments
L’any 2005 s’han recaptat 320,7 milions d’euros per la venda de tĂtols integrats i s’han fet 626 milions de validacions. Enguany es detecta una fidelitzaciĂł dels viatgers amb els tĂtols amb mĂ©s viatges.
T-10: Segueix sent la tarja més venuda amb 241,8 milions d’unitats venudes.
T-50-30: Creix de 37 milions el 2004 a 42,5 venuts el 2005.
T-FAMILIAR: Es consolida amb 2.243 milions de vendes.
T-MES: Es mantĂ© en 26.9 milions de tĂtols venuts.
T-TRIMESTRE: L’any 2005 han pugat fins a 2 milions.
T-JOVE: Creix fins a 3,6 milions de bitllets venuts.
T-DIA: Se n’han venut 300.000 més. 1,3 milions.
T-ESDEVENIMENT: S’han recaptat 19,8 milions en viatges especials.
PER ZONES: La més demanada és la tarja d’1 zona amb 543,1 milions de validacions l’any 2005.
---------------------------------------
L’à rea verda no fa augmentar l’ús del transport públic a Barcelona
Fede CedĂł. 01.03.2006
Les obres i la competència dels tramvies afecten al metro, al bus i a Ferrocarrils de la Generalitat. Rodalies de Renfe guanya 8,7 milions de viatgers. TramBaix i TramBesòs creixen gairebé un 70%
La implantació de les à rees verdes d’aparcament de pagament al carrer no ha comportat l’augment d’usuaris del transport públic a Barcelona, segons el balanç del 2005, presentat ahir per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).
Això contradiu l’estudi presentat a finals de gener pel RACC, per encà rrec de l’Ajuntament, que afirmava que les à rees verdes havien fet augmentar un 6% els usuaris de metro y bus.
El 2005, el metro de Barcelona només va augmentar un 0,6% el nombre de viatgers, uns dos milions. Els autobusos van tenir un creixement zero. El nou tramvia ha crescut un 69,6% i ha guanyat 5,3 milions de viatgers. Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ha perdut quasi un milió de viatgers i es manté sobre els 75 milions.
L’increment més espectacular es detecta a Rodalies Renfe, amb 8,7 milions d’increment (122,6 milions el 2005). Augmenten els viatges del transport interurbà , que va donar servei a 3,6 milions de passatgers més.
Les operadores
ATM: Es palesa que la consolidació del Trambesòs i el Trambaix, «resta viatges a la resta de mitjans públics».
TRAM: «Haver duplicat el nombre de viatgers» obeeix a la consolidaciĂł de les lĂnies des de mitjans de 2004.
TMB: L’estancament de viatgers en el bus i el metro es deu a «les obres de les lĂnies 5 i 2 que exerceixen un efecte negatiu sobre els usuaris» i al fet que durant 2005 no s’hagi celebrat grans esdeveniments tipus Fòrum, que fan disparar l’ús del transport pĂşblic.
Renfe: «Consolidem el creixement continu i fem un esforç per adaptar-nos a la demanda», com l’entrada en funcionament de la nova lĂnia 7. EstĂ previst incorporar nous trens Civia.
S’incrementa l’ús dels abonaments
L’any 2005 s’han recaptat 320,7 milions d’euros per la venda de tĂtols integrats i s’han fet 626 milions de validacions. Enguany es detecta una fidelitzaciĂł dels viatgers amb els tĂtols amb mĂ©s viatges.
T-10: Segueix sent la tarja més venuda amb 241,8 milions d’unitats venudes.
T-50-30: Creix de 37 milions el 2004 a 42,5 venuts el 2005.
T-FAMILIAR: Es consolida amb 2.243 milions de vendes.
T-MES: Es mantĂ© en 26.9 milions de tĂtols venuts.
T-TRIMESTRE: L’any 2005 han pugat fins a 2 milions.
T-JOVE: Creix fins a 3,6 milions de bitllets venuts.
T-DIA: Se n’han venut 300.000 més. 1,3 milions.
T-ESDEVENIMENT: S’han recaptat 19,8 milions en viatges especials.
PER ZONES: La més demanada és la tarja d’1 zona amb 543,1 milions de validacions l’any 2005.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif, Afició ferrovià ria - Web ferrovià ria - Història de la SEAT - Museu del Transport de Barcelona
Re: Quantitat de viatgers a l'ATM
Doy fe. Ara ja fa un mes que he deixat d'agafar el Trambaix en hora punta (grà cies al servei Santa Eulà lia-Sant Ildefons-Les Planes de l'L85), però últimament ja costava trobar seient als matins als tramvies direcció Baix Llobregat a Maria Cristina! En sentit ascendent (des de Cornellà Centre), em sembla que no he aconseguit seient ni un 5% de les vegades que l'he agafat.AVUI ha escrit:l'espectacular augment dels tramvies, sobretot del Trambaix
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
Un dels efectes mes curiosos dels talls de Sagrera de les linies L1+L5 ha sigut gran augmente de la gent que utilitza el tram Sants- Sant Andreu Arenal enlloc del metro fins hi tot despres de la reobertura.
Cada matĂ veig com molta gent puja al tren a Sant Andreu Arenal i aixĂł que el tren acaba a l'Hospitalet.
Jo treballo a La Illa diagonal i conec mes varia gent que per anar a Sant Andreu/ Fabra i Puig opten per baixar caminant fins a Sants (20minuts) i agafar el tren fins S.A.A. Encara que sembli una combinaciĂł estranya es la Ăşnica manera de fer el trajecte en menys de 45 minuts.
Cada matĂ veig com molta gent puja al tren a Sant Andreu Arenal i aixĂł que el tren acaba a l'Hospitalet.
Jo treballo a La Illa diagonal i conec mes varia gent que per anar a Sant Andreu/ Fabra i Puig opten per baixar caminant fins a Sants (20minuts) i agafar el tren fins S.A.A. Encara que sembli una combinaciĂł estranya es la Ăşnica manera de fer el trajecte en menys de 45 minuts.
-
josep_serre
- N9
- Entrades: 2158
- Membre des de: 04 maig 2005, 09:06
- Ubicació: Sant Cugat del Vallès/Tarragona
- Contacta:
Re: Quantitat de viatgers a l'ATM
Trobo una mica penosa aquesta explicació doncs és cert que aquestes actuacions van fer perdre viatgers, però perquè no anomenen la vaga de FGC que també va fer pedre viatgers?
I el tema de que l'any 2004 va tenir un dia més això és un 0,3% dels dies, si s'han perdut viatgers se n'han perdut però no intentem tapar-ho amb arguments absurds.
I el tema de que l'any 2004 va tenir un dia més això és un 0,3% dels dies, si s'han perdut viatgers se n'han perdut però no intentem tapar-ho amb arguments absurds.
wefer ha escrit:De l'AVUI:
----------------------------------
NomĂ©s Ferrocarrils de la Generalitat ha perdut un miliĂł de viatgers en l'Ăşltim exercici. Aquest lleu descens, que representa nomĂ©s un 1%, ha estat causat per les obres en el tram entre la plaça d'Espanya i l'Hospitalet de la lĂnia Llobregat-Anoia. La construcciĂł de la lĂnia 9 i les obres del TGV a la Gran Via van fer que durant els mesos d'estiu s'haguĂ©s de tancar parcialment la lĂnia.
De fet, l'augment dels viatgers en dies feiners va més enllà d'aquest 2,1%, ja que cal tenir en compte que l'any 2004 va tenir un dia més i el nombre de dies festius era superior el 2005. Aquestes dades, i també l'espectacular augment dels tramvies, sobretot del Trambaix, ha fet que per exemple el metro s'hagi quedat en un modest augment del 0,6%. El creixement dels viatges amb bus urbà també s'ha estancat, a diferència dels vehicles interurbans, que han augmentat considerablement la flota, per créixer un 3% en viatgers.
Corren, corren pels carrers corren, bitllets d'Orion que s'esborren per a trens que no se'n van
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7421
- Membre des de: 19 abr. 2005, 23:55
- UbicaciĂł: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/
-----------------------------------------------
El transport públic té un 17% més d'usuaris grà cies al bitllet integrat
EFE. Barcelona
El bitllet integrat ha propiciat que el nombre de viatges de metro, bus, ferrocarrils de Rodalies i tramvies a la regiĂł metropolitana hagi crescut un 17% en els cinc anys transcorreguts des de la seva creaciĂł, fins a situar-se en prop de 900.000 milions de viatges anuals.
Dels 759,40 milions de viatges comptats l'any 2001 en els diversos mitjans de transport pĂşblic que operen a la regiĂł, s'ha passat a 886,70 milions de validacions en la xarxa, ara integrada, de transport metropolitĂ .
Aquest 2006 es compleixen cinc anys de la posada en marxa del sistema d'integració tarifà ria, que permet als usuaris utilitzar tots els mitjans de transport públic de la regió amb un mateix bitllet que permet, a més, el transbord intermodal, segons es recorda en l'últim butlletà informatiu de Transports Metropolitans de Barcelona.
El sistema tarifari integrat divideix el territori en porcions concèntriques. Barcelona i els 17 municipis del seu entorn formen la corona 1. A hores d'ara, ja hi ha una cinquantena d'operadors integrats.
-----------------------------------------------
El transport públic té un 17% més d'usuaris grà cies al bitllet integrat
EFE. Barcelona
El bitllet integrat ha propiciat que el nombre de viatges de metro, bus, ferrocarrils de Rodalies i tramvies a la regiĂł metropolitana hagi crescut un 17% en els cinc anys transcorreguts des de la seva creaciĂł, fins a situar-se en prop de 900.000 milions de viatges anuals.
Dels 759,40 milions de viatges comptats l'any 2001 en els diversos mitjans de transport pĂşblic que operen a la regiĂł, s'ha passat a 886,70 milions de validacions en la xarxa, ara integrada, de transport metropolitĂ .
Aquest 2006 es compleixen cinc anys de la posada en marxa del sistema d'integració tarifà ria, que permet als usuaris utilitzar tots els mitjans de transport públic de la regió amb un mateix bitllet que permet, a més, el transbord intermodal, segons es recorda en l'últim butlletà informatiu de Transports Metropolitans de Barcelona.
El sistema tarifari integrat divideix el territori en porcions concèntriques. Barcelona i els 17 municipis del seu entorn formen la corona 1. A hores d'ara, ja hi ha una cinquantena d'operadors integrats.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif, Afició ferrovià ria - Web ferrovià ria - Història de la SEAT - Museu del Transport de Barcelona
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7421
- Membre des de: 19 abr. 2005, 23:55
- UbicaciĂł: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
http://www.lavanguardia.es/
------------------------------------------------
El transporte público de Barcelona gana este año 16 millones de usuarios
Barcelona. (EFE).- Los diferentes medios de transporte público que prestan servicio en el área metropolitana de Barcelona han ganado en lo que llevamos de año un total de 16 millones de pasajeros, según datos facilitados por la Entidad Metropolitana del Transporte (EMT).
El metro es uno de los medios de transporte que más usuarios ha ganado, con un incremento de 8,7 millones de pasajeros más, lo que equivale a un 3,7% respecto al mismo periodo del año anterior.
Uno de los motivos de este incremento, según el presidente de la EMT, Antonio Poveda, ha sido la puesta en marcha del servicio de metro ininterrumpido las noches de los sábados y las vigilias de festivos.
Cada noche de servicio se han producido una media de 22.000 validaciones en la franja horaria de 02.00 a 05.00 horas de la mañana, y las estaciones de las zonas más céntricas, como Catalunya, Liceu, Drassanes o El Maresme-Fòrum, han sido las más utilizadas por los usuarios.
Durante las fiestas de la Mercè el metro ofreció un servicio ininterrumpido durante 91 horas, en las que transportó a 3,8 millones de personas.
Otro de los factores que ha favorecido el incremento de usuarios, segĂşn el presidente de la EMT, ha sido la mejora de la frecuencia de paso de los metros gracias a la incorporaciĂłn de nuevos trenes.
Por ello, Poveda ha destacado que "estos resultados demuestran que si se mejora el servicio pĂşblico, los usuarios optan por estos medios de transporte".
La presidenta de Tranportes Metropolitanos de Barcelona (TMB), Assumpta Escarp, ha reconocido que una parte del incremento de viajeros que han registrado los transportes pĂşblicos de Barcelona se debe a los problemas registrados durante los Ăşltimos meses por el servicio de CercanĂas de Renfe.
AsĂ, el autobĂşs que comunica el aeropuerto de El Prat con el centro de Barcelona, el L46, que ha entrado en servicio este año, ha transportado durante estos primeros meses casi 410.000 usuarios.
Antonio Poveda ha asegurado que uno de los retos para el futuro es fomentar el transporte pĂşblico que llega a los polĂgonos industriales y favorecer el transporte colectivo que comunica los municipios del norte y el sur de Barcelona con esta ciudad.
Con esta finalidad, la EMT estudia la creaciĂłn de un carril bus para facilitar el acceso a Barcelona.
La EMT también encargará un estudio para extender el servicio público de alquiler de bicicletas, denominado bicing, al resto de municipios del área metropolitana.
Durante los próximos tres meses se elaborará un estudio que determinará cómo se han de comunicar los 18 municipios del área metropolitana mediante carril bici.
El objetivo que se persigue es conseguir que un usuario del servicio de alquiler de bicis no tenga que cambiar de bicicleta al cambiar de municipio, ha explicado Poveda
------------------------------------------------
El transporte público de Barcelona gana este año 16 millones de usuarios
Barcelona. (EFE).- Los diferentes medios de transporte público que prestan servicio en el área metropolitana de Barcelona han ganado en lo que llevamos de año un total de 16 millones de pasajeros, según datos facilitados por la Entidad Metropolitana del Transporte (EMT).
El metro es uno de los medios de transporte que más usuarios ha ganado, con un incremento de 8,7 millones de pasajeros más, lo que equivale a un 3,7% respecto al mismo periodo del año anterior.
Uno de los motivos de este incremento, según el presidente de la EMT, Antonio Poveda, ha sido la puesta en marcha del servicio de metro ininterrumpido las noches de los sábados y las vigilias de festivos.
Cada noche de servicio se han producido una media de 22.000 validaciones en la franja horaria de 02.00 a 05.00 horas de la mañana, y las estaciones de las zonas más céntricas, como Catalunya, Liceu, Drassanes o El Maresme-Fòrum, han sido las más utilizadas por los usuarios.
Durante las fiestas de la Mercè el metro ofreció un servicio ininterrumpido durante 91 horas, en las que transportó a 3,8 millones de personas.
Otro de los factores que ha favorecido el incremento de usuarios, segĂşn el presidente de la EMT, ha sido la mejora de la frecuencia de paso de los metros gracias a la incorporaciĂłn de nuevos trenes.
Por ello, Poveda ha destacado que "estos resultados demuestran que si se mejora el servicio pĂşblico, los usuarios optan por estos medios de transporte".
La presidenta de Tranportes Metropolitanos de Barcelona (TMB), Assumpta Escarp, ha reconocido que una parte del incremento de viajeros que han registrado los transportes pĂşblicos de Barcelona se debe a los problemas registrados durante los Ăşltimos meses por el servicio de CercanĂas de Renfe.
AsĂ, el autobĂşs que comunica el aeropuerto de El Prat con el centro de Barcelona, el L46, que ha entrado en servicio este año, ha transportado durante estos primeros meses casi 410.000 usuarios.
Antonio Poveda ha asegurado que uno de los retos para el futuro es fomentar el transporte pĂşblico que llega a los polĂgonos industriales y favorecer el transporte colectivo que comunica los municipios del norte y el sur de Barcelona con esta ciudad.
Con esta finalidad, la EMT estudia la creaciĂłn de un carril bus para facilitar el acceso a Barcelona.
La EMT también encargará un estudio para extender el servicio público de alquiler de bicicletas, denominado bicing, al resto de municipios del área metropolitana.
Durante los próximos tres meses se elaborará un estudio que determinará cómo se han de comunicar los 18 municipios del área metropolitana mediante carril bici.
El objetivo que se persigue es conseguir que un usuario del servicio de alquiler de bicis no tenga que cambiar de bicicleta al cambiar de municipio, ha explicado Poveda
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif, Afició ferrovià ria - Web ferrovià ria - Història de la SEAT - Museu del Transport de Barcelona
-
Guigui
- Administrador
- Entrades: 23886
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
Tòpic lingĂĽĂstic
Usuaris, segur que no. En tot cas, viatges o validacions.La Vanguardia ha escrit:El transporte público de Barcelona gana este año 16 millones de usuarios
La immensa majoria de periodistes hauria de tornar a primà ria a aprendre la seva pròpia llengua. Clar que serviria de ben poc, amb aquest sistema educatiu on el que prima és el "bon rotllo" per damunt d'inculcar rigor i disciplina ben entesos als alumnes.
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
Balanç d'usuaris del transport públic a la RMB
Per veure el grĂ fic: http://www.elperiodico.com/EDICION/ED08 ... 36mR90.PDFEl PeriĂłdico de Catalunya ha escrit:27/3/2008 LA MOBILITAT A LA REGIĂ“ METROPOLITANA
El transport públic va pujar el 2,7% el 2007, però Renfe va caure el 4,1%
• Rodalies va perdre cinc milions de viatgers, tot i que al gener i febrer ha començat a recuperar-los
• La xarxa de BCN va augmentar el 9,8% l'oferta amb més metro i bus en la mateixa infraestructura
RAMON COMORERA
BARCELONA
El balanç del 2007 del transport pĂşblic de la regiĂł metropolitana realitzat ahir per l'ATM, l'autoritat del sistema de tarifa integrada, va mostrar la magnitud del fiasco de Rodalies per les contĂnues avaries i els talls per les obres de l'AVE. Renfe Ă©s l'Ăşnica empresa que va perdre viatgers, cinc milions, el 4,1%, mentre que el conjunt del sistema en va guanyar 24 milions, el 2,7%. El metro va pujar el 3,7% i els autobusos de Barcelona l'1,3%. El secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va qualificar l'increment global de "relativament important malgrat la sacsejada de Rodalies".
El creixement fins al total de 934,8 milions de viatges es va produir, segons va insistir Nadal, "sense cap augment de les infraestructures, només amb un increment del nombre i la freqüència de pas tant de trens de metro, FGC i també Renfe com d'autobusos en servei".
MÉS PLACES
El secretari per a la Mobilitat va afegir que l'any passat les places de transport van crĂ©ixer un 9,8% seguint la polĂtica d'"estirar de la demanda amb un augment de l'oferta". Des de la implantaciĂł de la tarifa integrada el 1991, la primera ha pujat un 23,7% per un 28% la segona. "L'objectiu de la Generalitat Ă©s que l'oferta vagi sempre al davant", va proclamar.
Els greus problemes de Renfe han començat a pal.liar-se des de principis del 2008, amb el final de les obres de l'AVE i la seva arribada a Sants. Segons dades difoses ahir per l'empresa poc desprĂ©s que l'ATM presentĂ©s les seves, al gener i febrer Rodalies ha registrat 20,6 milions de viatgers, un 6,3% mĂ©s que en el mateix perĂode de l'any passat.
Aquestes dades positives s'afegeixen a una xifra que revela que en plena crisi la situaciĂł d'aquesta operadora ja es començava, encara que tĂmidament, a redreçar. L'augment de l'oferta de Renfe sobre el 2006 es va situar en el 15,6% a l'incorporar nous trens i doblar el nombre de vagons dels combois en hora punta. Ferrocarrils de la Generalitat tambĂ© va patir les desastroses obres de l'AVE a l'Hospitalet amb el tall de les lĂnies del Baix Llobregat. Malgrat això, el passatge va pujar l'1,4%.
Del que no es va salvar Renfe Ă©s de tenir la pitjor nota dels ciutadans en l'enquesta de mobilitat feta amb una mostra de 4.300 persones. La valoraciĂł global de Rodalies va ser de 5,46 sobre 10 enfront del 7,04 del tramvia, 6,82 de FGC, 6,22 del metro i 6,18 dels autobusos de Barcelona. La pitjor qualificaciĂł, encara que sorprenentment sense arribar a ser un suspens amb tot el que va passar, Ă©s el 5,23 que els ciutadans atorguen a la fiabilitat de Rodalies.
Altres notes que criden l'atenció a la banda baixa són el 5,5 sobre la freqüència de pas dels autobusos i el 5,81 de la seguretat personal al metro, dos aprovats justos per a uns mitjans massius. A la banda alta destaca el 8,01 de la comoditat del tramvia, forma de transport amb un passatge reduït en xifres absolutes sobre el total metropolità però en plena expansió, que va tenir un espectacular augment de la demanda del 23,1% el 2007.
L'enquesta revela també que dels 14,7 milions de viatges diaris de la regió metropolitana, el 19,5% són en mitjans públics, el 38,7%, el doble, en privats, i el 41,8% a peu i en bici. L'ús del cotxe creix amb la distà ncia a la capital. Nadal ho va atribuir al model urbà i va dir que per canviar la situació "ha d'augmentar l'oferta pública".
Re: Balanç d'usuaris del transport públic a la RMB el 2007
Sr. Nadal, sĂłn vostĂ©s els encarregats que l'oferta pĂşblica aumenti. VostĂ© com a secretari de mobilitat i el seu germĂ com a conseller d'obres pĂşbliques han de planificar noves construccions, noves lĂnies i agilitzar el que s'estĂ fent. Com pot ser que l'Ă rea metropolitana creixi i que encara estiguin discutint si per aquĂ pot passar una lĂnia de tren, si podem ampliar una miqueta d'aquĂ (i aixĂ m'estalvio uns calerons) o si amb una lĂnia d'autobĂşs puc fer callar a la gent. Estic convençut que hi ha molta gent que no agafa el cotxe per plaer sinĂł per falta d'una alternativa potent i competitiva (d'altres l'agafen perquè sĂłn mĂ©s ganduls).L'Ăşs del cotxe creix amb la distĂ ncia a la capital. Nadal ho va atribuir al model urbĂ i va dir que per canviar la situaciĂł "ha d'augmentar l'oferta pĂşblica".
A veure si repassem els textos...El PeriĂłdico ha escrit:Des de la implantaciĂł de la tarifa integrada el 1991...
-
Guigui
- Administrador
- Entrades: 23886
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
Xifres del 2008
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/notic ... mp=3410471
dijous, 22 de gener de 2009
El bus perd 15,6 milions d'usuaris
TMB ho justifica per la vaga de conductors i la fuga de viatgers cap a metro i tramvia
P.M.. Barcelona
Els autobusos de Barcelona han perdut 15,64 milions de passatgers l'últim any. És el transport públic que ha perdut més usuaris. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) explica la davallada per la vaga de conductors de bus de principis de l'any passat i també per la fuga d'usuaris de l'autobús cap al metro i el tramvia. Malgrat aquesta dada negativa, el conjunt del sistema de transport públic metropolità manté durant el 2008 una demanda similar a la de fa dos anys.
El transport públic també nota la frà gil situació econòmica. Si durant el 2007 van utilitzar la xarxa de transport metropolitana 934,79 milions de passatgers, l'any passat ho van fer 934,45, i van perdre un imperceptible 0,04% de passatgers.
Els autobusos de Barcelona –inclòs el turĂstic– sĂłn el mitjĂ de transport en què la davallada ha estat mĂ©s accentuada, ja que han passat dels 210,50 milions de viatgers del 2007, als 194,87 de l'any passat; la qual cosa representa una pèrdua d'un 7,43% de viatgers en un any. Aquestes xifres es donen a conèixer enmig de les campanyes publicitĂ ries que ateus i cristians han començat al bus. «La pèrdua en el nombre de passatgers al bus Ă©s un fenomen que es viu en altres ciutats de l'Estat com Madrid o València», expliquen des de TMB. L'operadora justifica la davallada en el volum de passatgers als busos de Barcelona per la vaga de conductors d'autobĂşs de principis del 2008, que va durar 14 dies. Segons els seus cĂ lculs, «s'han perdut 5,2 milions de passatgers del bus per l'efecte de la vaga». A aquests cal sumar els usuaris que abans es desplaçaven amb bus i que ara ho fan amb altres mitjans de transport com el metro, el tramvia o el Bicing. TMB compta que uns 2,6 milions de viatgers que abans anaven amb bus, ara utilitzen el Bicing per desplaçar-se. TMB calcula tambĂ© que el bus turĂstic ha perdut uns 300.000 viatgers «per la davallada de turistes».
Rodalies tambĂ© ha perdut un 2,33% de viatgers l'Ăşltim any. L'Autoritat del Transport MetropolitĂ diu que aquesta davallada tĂ© lloc «arran de la interrupciĂł del servei l'Ăşltim trimestre del 2007 a les lĂnies C2, C7 i C10» com a conseqüència de les incidències en la xarxa derivades de les obres del TAV a l'entrada de Barcelona.
Per contra, metro i FGC han tingut més passatgers el 2008 que fa dos anys. Els viatgers del metro han augmentat un 2,73% «per l'ampliació de l'horari a les nits de dissabte i de la xarxa»; els usuaris dels FGC han pujat un 2,52%.
http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=3408602
L'Ăşs del transport pĂşblic de Barcelona s'estanca el 2008, amb 934 milions de viatgers
21/01/2009 21:56
BARCELONA, 21 de gener (EUROPA PRESS)
L'ús del transport públic de Barcelona es va estancar el 2008, amb 934,79 milions de viatgers, un 0,04% menys que l'any passat. Els serveis que més usuaris van perdre van ser el bus (-7,43 %) i Rodalies de Renfe (-2,33%), per les vagues de conductors i les incidències diverses, respectivament.
El mitjà de transport públic urbà que va registrar un increment més alt d'usuaris va ser el tramvia, que amb més de 23 milions de viatges ha augmentat un 11,09% respecte al 2007.
Pel que fa als tĂtols de transport utilitzats, el 71% dels desplaçaments es va fer amb un tĂtol integrat, el 17% amb un bitllet senzill i abonaments no integrats dels diferents operadors i el 12% --mĂ©s de 12 milions de viatges--, es van fer amb tĂtols socials a la primera corona --targeta rosa, tiquet de pensionista i tarifa reduĂŻda T-4--.
dijous, 22 de gener de 2009
El bus perd 15,6 milions d'usuaris
TMB ho justifica per la vaga de conductors i la fuga de viatgers cap a metro i tramvia
P.M.. Barcelona
Els autobusos de Barcelona han perdut 15,64 milions de passatgers l'últim any. És el transport públic que ha perdut més usuaris. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) explica la davallada per la vaga de conductors de bus de principis de l'any passat i també per la fuga d'usuaris de l'autobús cap al metro i el tramvia. Malgrat aquesta dada negativa, el conjunt del sistema de transport públic metropolità manté durant el 2008 una demanda similar a la de fa dos anys.
El transport públic també nota la frà gil situació econòmica. Si durant el 2007 van utilitzar la xarxa de transport metropolitana 934,79 milions de passatgers, l'any passat ho van fer 934,45, i van perdre un imperceptible 0,04% de passatgers.
Els autobusos de Barcelona –inclòs el turĂstic– sĂłn el mitjĂ de transport en què la davallada ha estat mĂ©s accentuada, ja que han passat dels 210,50 milions de viatgers del 2007, als 194,87 de l'any passat; la qual cosa representa una pèrdua d'un 7,43% de viatgers en un any. Aquestes xifres es donen a conèixer enmig de les campanyes publicitĂ ries que ateus i cristians han començat al bus. «La pèrdua en el nombre de passatgers al bus Ă©s un fenomen que es viu en altres ciutats de l'Estat com Madrid o València», expliquen des de TMB. L'operadora justifica la davallada en el volum de passatgers als busos de Barcelona per la vaga de conductors d'autobĂşs de principis del 2008, que va durar 14 dies. Segons els seus cĂ lculs, «s'han perdut 5,2 milions de passatgers del bus per l'efecte de la vaga». A aquests cal sumar els usuaris que abans es desplaçaven amb bus i que ara ho fan amb altres mitjans de transport com el metro, el tramvia o el Bicing. TMB compta que uns 2,6 milions de viatgers que abans anaven amb bus, ara utilitzen el Bicing per desplaçar-se. TMB calcula tambĂ© que el bus turĂstic ha perdut uns 300.000 viatgers «per la davallada de turistes».
Rodalies tambĂ© ha perdut un 2,33% de viatgers l'Ăşltim any. L'Autoritat del Transport MetropolitĂ diu que aquesta davallada tĂ© lloc «arran de la interrupciĂł del servei l'Ăşltim trimestre del 2007 a les lĂnies C2, C7 i C10» com a conseqüència de les incidències en la xarxa derivades de les obres del TAV a l'entrada de Barcelona.
Per contra, metro i FGC han tingut més passatgers el 2008 que fa dos anys. Els viatgers del metro han augmentat un 2,73% «per l'ampliació de l'horari a les nits de dissabte i de la xarxa»; els usuaris dels FGC han pujat un 2,52%.
http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=3408602
L'Ăşs del transport pĂşblic de Barcelona s'estanca el 2008, amb 934 milions de viatgers
21/01/2009 21:56
BARCELONA, 21 de gener (EUROPA PRESS)
L'ús del transport públic de Barcelona es va estancar el 2008, amb 934,79 milions de viatgers, un 0,04% menys que l'any passat. Els serveis que més usuaris van perdre van ser el bus (-7,43 %) i Rodalies de Renfe (-2,33%), per les vagues de conductors i les incidències diverses, respectivament.
El mitjà de transport públic urbà que va registrar un increment més alt d'usuaris va ser el tramvia, que amb més de 23 milions de viatges ha augmentat un 11,09% respecte al 2007.
Pel que fa als tĂtols de transport utilitzats, el 71% dels desplaçaments es va fer amb un tĂtol integrat, el 17% amb un bitllet senzill i abonaments no integrats dels diferents operadors i el 12% --mĂ©s de 12 milions de viatges--, es van fer amb tĂtols socials a la primera corona --targeta rosa, tiquet de pensionista i tarifa reduĂŻda T-4--.
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
-
Guigui
- Administrador
- Entrades: 23886
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
Descens el 2009 a l'EMT
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10 ... _74164.php
Els transports pĂşblics metropolitans de Barcelona experimenten un descens de viatgers el 2009
El nombre d'usuaris baixa un 2,3% en relació amb el 2008 a causa de la crisi, però repunta en la segona meitat de l'any. La targeta T-12 té 28.332 abonats, xifra que "s'ajusta al que es preveia", segons l'EMT
AVUI.cat
Barcelona
Ult. Act. 08/10/2009 23:43
Els transports pĂşblics metropolitans de Barcelona han experimentat un descens de viatgers durant els primers vuit mesos del 2009 en relaciĂł amb el mateix perĂode del 2008, tot i que s'augura una recuperaciĂł en l'Ăşltima part de l'any. Els responsables de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) atribueixen la disminuciĂł de viatgers a la crisi econòmica i al procĂ©s de millora dels serveis.
Els 417,4 milions de viatgers que han utilitzat els transports dependents de l'EMT (metro, 240,27 milions de viatgers, i bus, 128,9 milions) en els dos primers quadrimestres del 2009 representen una baixada d'un 1,7% en relaciĂł amb el mateix perĂode del 2008. Però mentre que la xarxa d'autobusos ha transportat mĂ©s viatgers (2,1 milions de passatgers, un 1,7% mĂ©s), els usuaris del metro han baixat un 3,4%. Els serveis de transport de gestiĂł indirecta de l'EMT, realitzats per empreses privades, han transportat 48,3 milions de viatgers i han experimentat un considerable increment (2,3%) en el segon quadrimestre, tot i que en el conjunt de l'any tambĂ© han tingut un descens del nombre de viatgers d'un 1,9%.
Els responsables de l'EMT confien que la millora que s'ha experimentat a mitjans d'any es confirmi. Com a factors que han contribuĂŻt a aquesta millora destaquen el nou servei de Bus TurĂstic, els serveis nocturns del Baix Llobregat i l'AerobĂşs que enllaça la ciutat amb la nova T-1 de l'aeroport del Prat.
La T-12
La direcció de l'EMT, d'altra banda, ha donat la xifra de 28.332 abonats a la targeta T-12, per a infants de 4 a 12 anys. L'operadora estima que la xifra s'ajusta a les previsions, tant pel que fa al seu nombre com al ritme de sol·licituds. Barcelona, l'Hospitalet i Badalona són les poblacions de l'à rea d'integració tarifà ria amb un nombre més alt de sol·licituds i acumulen el 86,9% del total.
Els transports pĂşblics metropolitans de Barcelona experimenten un descens de viatgers el 2009
El nombre d'usuaris baixa un 2,3% en relació amb el 2008 a causa de la crisi, però repunta en la segona meitat de l'any. La targeta T-12 té 28.332 abonats, xifra que "s'ajusta al que es preveia", segons l'EMT
AVUI.cat
Barcelona
Ult. Act. 08/10/2009 23:43
Els transports pĂşblics metropolitans de Barcelona han experimentat un descens de viatgers durant els primers vuit mesos del 2009 en relaciĂł amb el mateix perĂode del 2008, tot i que s'augura una recuperaciĂł en l'Ăşltima part de l'any. Els responsables de l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) atribueixen la disminuciĂł de viatgers a la crisi econòmica i al procĂ©s de millora dels serveis.
Els 417,4 milions de viatgers que han utilitzat els transports dependents de l'EMT (metro, 240,27 milions de viatgers, i bus, 128,9 milions) en els dos primers quadrimestres del 2009 representen una baixada d'un 1,7% en relaciĂł amb el mateix perĂode del 2008. Però mentre que la xarxa d'autobusos ha transportat mĂ©s viatgers (2,1 milions de passatgers, un 1,7% mĂ©s), els usuaris del metro han baixat un 3,4%. Els serveis de transport de gestiĂł indirecta de l'EMT, realitzats per empreses privades, han transportat 48,3 milions de viatgers i han experimentat un considerable increment (2,3%) en el segon quadrimestre, tot i que en el conjunt de l'any tambĂ© han tingut un descens del nombre de viatgers d'un 1,9%.
Els responsables de l'EMT confien que la millora que s'ha experimentat a mitjans d'any es confirmi. Com a factors que han contribuĂŻt a aquesta millora destaquen el nou servei de Bus TurĂstic, els serveis nocturns del Baix Llobregat i l'AerobĂşs que enllaça la ciutat amb la nova T-1 de l'aeroport del Prat.
La T-12
La direcció de l'EMT, d'altra banda, ha donat la xifra de 28.332 abonats a la targeta T-12, per a infants de 4 a 12 anys. L'operadora estima que la xifra s'ajusta a les previsions, tant pel que fa al seu nombre com al ritme de sol·licituds. Barcelona, l'Hospitalet i Badalona són les poblacions de l'à rea d'integració tarifà ria amb un nombre més alt de sol·licituds i acumulen el 86,9% del total.
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
-
Guigui
- Administrador
- Entrades: 23886
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
AdaptaciĂł al contingut
Per cert, he aprofitat per a modificar lleugerament el tĂtol del fil i suprimir-ne la referència temporal.
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
Re: Balanç d'usuaris del transport públic a la RMB
els usuaris del metro han baixat un 3,4% o es cola un 3,4% més? 
Re: Balanç d'usuaris del transport públic a la RMB
Jo dirĂa que la segona, Ă©s tan fĂ cil fer-ho i mĂ©s en època de crisiDanzig ha escrit:els usuaris del metro han baixat un 3,4% o es cola un 3,4% mĂ©s?
-
Guigui
- Administrador
- Entrades: 23886
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
2,2% menys de viatgers el 2009
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... uaris.html
El transport pĂşblic de l'Ă rea de Barcelona perd un 2,2% d'usuaris
29/01/10 02:00 - Barcelona - P.Mercadé
Els mitjans de transport pĂşblic inclosos en el sistema tarifari integrat han perdut un 2,2% de viatgers l'Ăşltim any. Si durant el 2008 es van fer 934,4 milions de viatges, l'any passat la xifra va davallar fins als 914 milions. Per l'Autoritat del Transport MetropolitĂ (ATM), la pèrdua en el nombre d'usuaris s'explica per la crisi global, tot i això puntualitza que en el cas del transport pĂşblic no Ă©s tan important com ho Ă©s en altres mitjans com, per exemple, el cotxe. El metro Ă©s el transport pĂşblic que ha notat mĂ©s el decrement del nombre de viatgers, ja que ha perdut un 3,9% d'usuaris. L'ATM justifica la pèrdua d'usuaris al metro per les afectacions en el servei a les lĂnies 5 i 2 per les obres de millora.
Malgrat que, comparant les dades del 2007 i les del 2008, l'únic transport públic que perdia viatgers eren els autobusos de Barcelona, en l'últim any és un dels dos mitjans de transport que ha guanyat un 0,6% d'usuaris. El mitjà de transport públic amb més increment en el nombre d'usuaris, però, és el tramvia de Barcelona amb un 3,4% més de viatgers.
Protesta al metro
D'altra banda, ahir al matĂ alguns usuaris agrupats en diverses entitats socials van fer una protesta al metro per mostar el seu descontentament amb l'increment de tarifes d'aquest any, que en el cas de la T-10 d'una zona ha estat d'1,95%. La protesta va consistir a obrir els accessos d'unes 20 estacions de la xarxa de metro.
El transport pĂşblic de l'Ă rea de Barcelona perd un 2,2% d'usuaris
29/01/10 02:00 - Barcelona - P.Mercadé
Els mitjans de transport pĂşblic inclosos en el sistema tarifari integrat han perdut un 2,2% de viatgers l'Ăşltim any. Si durant el 2008 es van fer 934,4 milions de viatges, l'any passat la xifra va davallar fins als 914 milions. Per l'Autoritat del Transport MetropolitĂ (ATM), la pèrdua en el nombre d'usuaris s'explica per la crisi global, tot i això puntualitza que en el cas del transport pĂşblic no Ă©s tan important com ho Ă©s en altres mitjans com, per exemple, el cotxe. El metro Ă©s el transport pĂşblic que ha notat mĂ©s el decrement del nombre de viatgers, ja que ha perdut un 3,9% d'usuaris. L'ATM justifica la pèrdua d'usuaris al metro per les afectacions en el servei a les lĂnies 5 i 2 per les obres de millora.
Malgrat que, comparant les dades del 2007 i les del 2008, l'únic transport públic que perdia viatgers eren els autobusos de Barcelona, en l'últim any és un dels dos mitjans de transport que ha guanyat un 0,6% d'usuaris. El mitjà de transport públic amb més increment en el nombre d'usuaris, però, és el tramvia de Barcelona amb un 3,4% més de viatgers.
Protesta al metro
D'altra banda, ahir al matĂ alguns usuaris agrupats en diverses entitats socials van fer una protesta al metro per mostar el seu descontentament amb l'increment de tarifes d'aquest any, que en el cas de la T-10 d'una zona ha estat d'1,95%. La protesta va consistir a obrir els accessos d'unes 20 estacions de la xarxa de metro.
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
Xifres d'usuaris de transport pĂşblic a l'AMB
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... omentarios
BALANÇ DEL TRANSPORT PÚBLIC
El metro guanya passatgers en detriment dels autobusos
L'increment es deu a l'obertura de noves estacions a les lĂnies 9, 5 i 2
5,8 milions més de viatgers han usat el suburbà en el primer semestre
Diumenge, 5 de setembre del 2010
EL PERIĂ“DICO
BARCELONA
El metro de Barcelona ha guanyat passatgers durant el primer semestre d'aquest any, mentre que l'autobĂşs urbĂ ha perdut usuaris. El conjunt dels dos transports ha tancat aquest perĂode amb un saldo positiu d'1,2% mĂ©s de viatgers.
Segons Transports Metropolitans de Barcelona, en els primers sis mesos de l'any es van registrar 289,5 milions de passatgers entre el metro i l'autobĂşs urbĂ , 3,4 milions mĂ©s que en el mateix perĂode del 2009, informa Europa Press.
EL TRANSVASAMENT / En concret, el suburbĂ ha guanyat 5,8 milions de passatgers (un 3% mĂ©s) a causa, en part, de la inauguraciĂł de les primeres estacions de la lĂnia 9/10, cosa que pot haver provocat un transvasament de ciutadans que feien servir l'autobĂşs en zones on no arribava el metro. Pels autobusos han passat 2,4 milions de viatgers menys (2,4%) que en el primer semestre del 2009.
El conjunt del transport pĂşblic va perdre 20 milions d'usuaris l'any passat, fet que va suposar un descens del 2,2% respecte a l'any anterior. 14,8 milions van correspondre al metro, amb una baixada del 3,9% per la reducciĂł de la mobilitat dels treballadors per l'augment de l'atur. Aquesta tendència s'ha invertit desprĂ©s que la xarxa hagi crescut en 14 quilòmetres i 15 estacions, amb la inauguraciĂł de la L-9/10 i les ampliacions de la L-5 fins a ÂVall d'Hebron i L-2 a Badalona.
BALANÇ DEL TRANSPORT PÚBLIC
El metro guanya passatgers en detriment dels autobusos
L'increment es deu a l'obertura de noves estacions a les lĂnies 9, 5 i 2
5,8 milions més de viatgers han usat el suburbà en el primer semestre
Diumenge, 5 de setembre del 2010
EL PERIĂ“DICO
BARCELONA
El metro de Barcelona ha guanyat passatgers durant el primer semestre d'aquest any, mentre que l'autobĂşs urbĂ ha perdut usuaris. El conjunt dels dos transports ha tancat aquest perĂode amb un saldo positiu d'1,2% mĂ©s de viatgers.
Segons Transports Metropolitans de Barcelona, en els primers sis mesos de l'any es van registrar 289,5 milions de passatgers entre el metro i l'autobĂşs urbĂ , 3,4 milions mĂ©s que en el mateix perĂode del 2009, informa Europa Press.
EL TRANSVASAMENT / En concret, el suburbĂ ha guanyat 5,8 milions de passatgers (un 3% mĂ©s) a causa, en part, de la inauguraciĂł de les primeres estacions de la lĂnia 9/10, cosa que pot haver provocat un transvasament de ciutadans que feien servir l'autobĂşs en zones on no arribava el metro. Pels autobusos han passat 2,4 milions de viatgers menys (2,4%) que en el primer semestre del 2009.
El conjunt del transport pĂşblic va perdre 20 milions d'usuaris l'any passat, fet que va suposar un descens del 2,2% respecte a l'any anterior. 14,8 milions van correspondre al metro, amb una baixada del 3,9% per la reducciĂł de la mobilitat dels treballadors per l'augment de l'atur. Aquesta tendència s'ha invertit desprĂ©s que la xarxa hagi crescut en 14 quilòmetres i 15 estacions, amb la inauguraciĂł de la L-9/10 i les ampliacions de la L-5 fins a ÂVall d'Hebron i L-2 a Badalona.
Augment de la demanda en el 2010
EL 2010 AUGMENTEN ELS USUARIS D'AUTOBUSOS I METRO DE L'EMT
En relació a 2009 suposa 13 milions més de viatgers
Antoni Poveda, president de l’Entitat Metropolitana del Transport, i Assumpta Escarp, vicepresidenta de l’EMT i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona han fet balanç, avui, de les dades de viatgers que durant l’any 2010 han utilitzat els serveis de metro i autobús que són competència de l’EMT.
Les dades, en conjunt, es valoren de forma positiva ja que reflecteixen una tendència significativa de la recuperació de la mobilitat en els serveis de transport públic, en un any, com el 2010, encara condicionat per la situació de crisi econòmica. Per Antoni Poveda, "l'evolució favorable i positiva que ens indiquen aquestes dades ens permeten mostrar-nos moderadament optimistes de cara a aquest any 2011, perquè la mobilitat és un indicador significatiu de l'evolució de l'economia i aquest augment de viatgers ens diu que ha començat un procés de recuperació".
En aquest marc, el transport pĂşblic ha mantingut la seva quota de viatgers durant el 2010, i amb l’ampliaciĂł del metro s’ha posicionat per millorar aquests resultats de cara als propers anys. En aquest sentit, A. Poveda ha assenyalat que "les dades confirmen l'encert de seguir avançant en polĂtiques de promociĂł del transport pĂşblic en temps de crisis, com hem fet des de l'EMT, per garantir la mobilitat dels nostres ciutadans i ciutadanes, oferint-los serveis pĂşblics eficients i de qualitat que els ajudin a superar moments difĂcils com l'actual".
Els serveis de transport pĂşblic responsabilitat de l'EMT s'organitzen en serveis de gestiĂł directa, gestionats per Transports Metropolitans de Barcelona (empreses pĂşbliques de metro i autobusos), i en serveis de gestiĂł indirecta, gestionats per empreses privades que mantenen una relaciĂł contractual amb l'EMT.
Analitzem seguidament l’evolució en cada à mbit de gestió:
* Serveis de Gestió indirecta de l'EMT (empreses operadores per concessió de l’EMT)
Dels resultats de la gestiĂł indirecta es pot destacar el segĂĽent:
- El creixement generalitzat dels serveis del Baix Llobregat, amb taxes que oscil·len entre el 2 i el 7,6%.
- L’increment percentual mĂ©s alt (7,6%) correspon a les lĂnies del Servei entre Sant Boi i Barcelona(ConcessiĂł U-2).
Aquest servei d’autobusos atĂ©n les necessitats de transport pĂşblic de Sant Boi de Llobregat, i diverses lĂnies d’autobĂşs amb servei a L’Hospitalet de Llobregat, CornellĂ de Llobregat, El Prat de Llobregat, Sant Joan DespĂ, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. Els augments mĂ©s notables corresponen a les lĂnies que donen servei al nou Hospital MoisĂ©s Broggi de Sant Joan DespĂ. Igualment, aquest servei compta amb una nova lĂnia, la L79 inaugurada el passat novembre, que ha aportat nous viatgers entre Sant Boi de Llobregat, Sant Joan DespĂ i l’Avinguda Diagonal de Barcelona grĂ cies al seu recorregut directe per la B-23.
- Altres serveis que han experimentat un increment significatiu són els de Castelldefels fins a Barcelona (creixement del 5,6%), el servei d’Esplugues, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat (creixement del 4,9%), i el servei de l’Hospitalet de Llobregat i altres municipis com el Prat de Llobregat (amb un 4,5% de creixement).
-El servei NITBUS que cobreix el Baix Llobregat, tambĂ© s’ha vist afectat favorablement per aquet creixement generalitzat a la comarca, amb un 2%, grĂ cies als augments de les lĂnies nocturnes a St. Boi (N13) i, molt destacadament, a l’Aeroport (N17).
- El servei a l’Aeroport de Barcelona, Aerobús, ha guanyat prop de 750.000 viatgers en relació a 2009, amb un creixement percentual del 26,4%.
Cal destacar que aquest increment Ă©s molt superior al del propi Aeroport, que ha passat de 27,4 a 29,2 milions de viatgers, amb un creixement del 6,5%.
Això comporta que la quota de mercat de l’Aerobús en el conjunt dels modes de transport a l’Aeroport se situï en el 12,26%, quan estava en el 9,17% en 2008 i en el 10,38% en 2009. En aquest sentit, l’Aerobús s’ha configurat com un element bà sic per garantir l’accessibilitat en transport públic col·lectiu entre Barcelona i l’Aeroport.
-El servei del segon Bus turĂstic de Barcelona que s’ha posat en servei el 2009 sota la titularitat de l’EMT, Barcelona City Tour, ha continuat durant 2010 el seu creixement, aportant prop de 230.000 nous viatgers.
* Serveis de GestiĂł Directa de l'EMT (TMB, metro i autobĂşs)
La xarxa de metro ha estat la principal causant d’aquest creixement ja que ha
experimentat un creixement de viatgers del 5,4% en relaciĂł a l’any 2009, assolint un rècord històric. Aquest creixement tan important ha estat motivat per la finalitzaciĂł de les obres d’extensiĂł de la xarxa, amb 15 noves estacions (lĂnia L9 de Can Zam a Sagrera, lĂnia L10 de Gorg a Sagrera, prolongaciĂł de la lĂnia L2 de Pep Ventura a Pompeu Fabra i prolongaciĂł de la lĂnia L5 d’Horta a Vall d’Hebron).
TambĂ© les obres a la xarxa de rodalies de Renfe, amb tancaments temporals d’estacions i de lĂnies per obres de millora, poden haver tingut tambĂ© alguna influència en aquest creixement.
L’extensió de la xarxa de metro és, a la vegada, la principal responsable del descens de viatgers del 3,3% en de la xarxa d’autobusos de TMB, tot i que també han tingut influència la nevada del mes de març i una major incidència dels dos dies de vaga (sector públic al juny i general al setembre) en el servei d’autobusos que en el de metro.
FONT: EMT
En relació a 2009 suposa 13 milions més de viatgers
Antoni Poveda, president de l’Entitat Metropolitana del Transport, i Assumpta Escarp, vicepresidenta de l’EMT i presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona han fet balanç, avui, de les dades de viatgers que durant l’any 2010 han utilitzat els serveis de metro i autobús que són competència de l’EMT.
Les dades, en conjunt, es valoren de forma positiva ja que reflecteixen una tendència significativa de la recuperació de la mobilitat en els serveis de transport públic, en un any, com el 2010, encara condicionat per la situació de crisi econòmica. Per Antoni Poveda, "l'evolució favorable i positiva que ens indiquen aquestes dades ens permeten mostrar-nos moderadament optimistes de cara a aquest any 2011, perquè la mobilitat és un indicador significatiu de l'evolució de l'economia i aquest augment de viatgers ens diu que ha començat un procés de recuperació".
En aquest marc, el transport pĂşblic ha mantingut la seva quota de viatgers durant el 2010, i amb l’ampliaciĂł del metro s’ha posicionat per millorar aquests resultats de cara als propers anys. En aquest sentit, A. Poveda ha assenyalat que "les dades confirmen l'encert de seguir avançant en polĂtiques de promociĂł del transport pĂşblic en temps de crisis, com hem fet des de l'EMT, per garantir la mobilitat dels nostres ciutadans i ciutadanes, oferint-los serveis pĂşblics eficients i de qualitat que els ajudin a superar moments difĂcils com l'actual".
Els serveis de transport pĂşblic responsabilitat de l'EMT s'organitzen en serveis de gestiĂł directa, gestionats per Transports Metropolitans de Barcelona (empreses pĂşbliques de metro i autobusos), i en serveis de gestiĂł indirecta, gestionats per empreses privades que mantenen una relaciĂł contractual amb l'EMT.
Analitzem seguidament l’evolució en cada à mbit de gestió:
* Serveis de Gestió indirecta de l'EMT (empreses operadores per concessió de l’EMT)
Dels resultats de la gestiĂł indirecta es pot destacar el segĂĽent:
- El creixement generalitzat dels serveis del Baix Llobregat, amb taxes que oscil·len entre el 2 i el 7,6%.
- L’increment percentual mĂ©s alt (7,6%) correspon a les lĂnies del Servei entre Sant Boi i Barcelona(ConcessiĂł U-2).
Aquest servei d’autobusos atĂ©n les necessitats de transport pĂşblic de Sant Boi de Llobregat, i diverses lĂnies d’autobĂşs amb servei a L’Hospitalet de Llobregat, CornellĂ de Llobregat, El Prat de Llobregat, Sant Joan DespĂ, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. Els augments mĂ©s notables corresponen a les lĂnies que donen servei al nou Hospital MoisĂ©s Broggi de Sant Joan DespĂ. Igualment, aquest servei compta amb una nova lĂnia, la L79 inaugurada el passat novembre, que ha aportat nous viatgers entre Sant Boi de Llobregat, Sant Joan DespĂ i l’Avinguda Diagonal de Barcelona grĂ cies al seu recorregut directe per la B-23.
- Altres serveis que han experimentat un increment significatiu són els de Castelldefels fins a Barcelona (creixement del 5,6%), el servei d’Esplugues, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat (creixement del 4,9%), i el servei de l’Hospitalet de Llobregat i altres municipis com el Prat de Llobregat (amb un 4,5% de creixement).
-El servei NITBUS que cobreix el Baix Llobregat, tambĂ© s’ha vist afectat favorablement per aquet creixement generalitzat a la comarca, amb un 2%, grĂ cies als augments de les lĂnies nocturnes a St. Boi (N13) i, molt destacadament, a l’Aeroport (N17).
- El servei a l’Aeroport de Barcelona, Aerobús, ha guanyat prop de 750.000 viatgers en relació a 2009, amb un creixement percentual del 26,4%.
Cal destacar que aquest increment Ă©s molt superior al del propi Aeroport, que ha passat de 27,4 a 29,2 milions de viatgers, amb un creixement del 6,5%.
Això comporta que la quota de mercat de l’Aerobús en el conjunt dels modes de transport a l’Aeroport se situï en el 12,26%, quan estava en el 9,17% en 2008 i en el 10,38% en 2009. En aquest sentit, l’Aerobús s’ha configurat com un element bà sic per garantir l’accessibilitat en transport públic col·lectiu entre Barcelona i l’Aeroport.
-El servei del segon Bus turĂstic de Barcelona que s’ha posat en servei el 2009 sota la titularitat de l’EMT, Barcelona City Tour, ha continuat durant 2010 el seu creixement, aportant prop de 230.000 nous viatgers.
* Serveis de GestiĂł Directa de l'EMT (TMB, metro i autobĂşs)
La xarxa de metro ha estat la principal causant d’aquest creixement ja que ha
experimentat un creixement de viatgers del 5,4% en relaciĂł a l’any 2009, assolint un rècord històric. Aquest creixement tan important ha estat motivat per la finalitzaciĂł de les obres d’extensiĂł de la xarxa, amb 15 noves estacions (lĂnia L9 de Can Zam a Sagrera, lĂnia L10 de Gorg a Sagrera, prolongaciĂł de la lĂnia L2 de Pep Ventura a Pompeu Fabra i prolongaciĂł de la lĂnia L5 d’Horta a Vall d’Hebron).
TambĂ© les obres a la xarxa de rodalies de Renfe, amb tancaments temporals d’estacions i de lĂnies per obres de millora, poden haver tingut tambĂ© alguna influència en aquest creixement.
L’extensió de la xarxa de metro és, a la vegada, la principal responsable del descens de viatgers del 3,3% en de la xarxa d’autobusos de TMB, tot i que també han tingut influència la nevada del mes de març i una major incidència dels dos dies de vaga (sector públic al juny i general al setembre) en el servei d’autobusos que en el de metro.
FONT: EMT
Salvem l'Estació de França!
-
Guigui
- Administrador
- Entrades: 23886
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
Quotes a l'aeroport
No cal ser una ment gaire brillant per a veure que això és degut a que el tren cau a les quimbambes de la T-1. El dia que es dignin finalment a completar l'accés ferroviari al Prat com cal, les relacions tornaran a ser com abans. I si rodalia arriba a tenir algun dia un servei fiable, aleshores arrasarà .- El servei a l’Aeroport de Barcelona, Aerobús, ha guanyat prop de 750.000 viatgers en relació a 2009, amb un creixement percentual del 26,4%.
Cal destacar que aquest increment Ă©s molt superior al del propi Aeroport, que ha passat de 27,4 a 29,2 milions de viatgers, amb un creixement del 6,5%.
Això comporta que la quota de mercat de l’Aerobús en el conjunt dels modes de transport a l’Aeroport se situï en el 12,26%, quan estava en el 9,17% en 2008 i en el 10,38% en 2009. En aquest sentit, l’Aerobús s’ha configurat com un element bà sic per garantir l’accessibilitat en transport públic col·lectiu entre Barcelona i l’Aeroport.
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7421
- Membre des de: 19 abr. 2005, 23:55
- UbicaciĂł: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Re: Quotes a l'aeroport
Precisament per això el lobby de les companyies d'autobusos no crec que ho posi gaire fà cil.Guigui ha escrit:I si rodalia arriba a tenir algun dia un servei fiable, aleshores arrasarà .
De fet els preocupa poc que hi arribi el metro perquè saben que trigarà més temps que els seus autobusos en arribar al centre grà cies a les surrealistes giragonses del traçat del metro que s'ha projectat. Però amb unes rodalies "normals", no podrien competir.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif, Afició ferrovià ria - Web ferrovià ria - Història de la SEAT - Museu del Transport de Barcelona