Carretera C-55 Manresa-Abrera: la ratera

[wefer]

I no seria millor treure el peatge de l'autopista?
(Ja ni parlo de millorar el servei ferroviari, que és "un altre" tema)

[Guigui]

Una mostra de les prioritats d'aquest país. Primer, la carretera. I, si el trànsit es desvia per la carretera per evitar el peatge, "millor" desdoblar que alliberar el peatge.

I, en últim lloc de tots, millorar el ferrocarril. I ja ni parlem de fer una línia nova.

Tenim el govern mediocre que ens mereixem. Perquè, com a societat, som col·lectivament mediocres.

[genissimon]

La mitjana de la C-55 es converteix en una perillosa presa quan hi ha temporals
El tram entre Monistrol i Can Gomis es va convertir diumenge a la tarda en una gran bassa per la retenció que hi feia la barrera de formigó, mentre de la muntanya queien cascades d’aigua

David Bricollé
Manresa25 SET 2025 6:25

El tram sud de la C-55 al Bages té un problema amb la mitjana de separació quan es produeixen episodis de pluges torrencials, cada cop més sovintejades i violentes. Ho va tornar a posar de manifest la tempesta de diumenge a la tarda, concentrada especialment al massís de Montserrat (on van caure 126 l/m²) i a les valls del seu entorn, per on passa el traçat d’aquesta carretera essencial. Una situació que ja s’havia evidenciat fa pocs més de dos anys en un altre episodi, concentrat en aquella ocasió a Castellgalí.

La barrera de formigó, implantada amb una lògica i efectiva funció d’evitar xocs frontals, es converteix en aquestes situacions climatològiques en una presa inesperada que transforma la via en un perillós ‘embassament’.

Els elements que la conformen (el que tècnicament es coneix com a New Jersey) tenen tot just dos petits forats a la base (pensats per al seu transport), absolutament insuficients perquè l’aigua les traspassi amb rapidesa i no s’acumuli en una part de la via.

Aquesta perillosa situació es va posar especialment en evidència diumenge a la tarda en el tram entre el nucli urbà de Monistrol de Montserrat i el de l’antiga colònia de Can Gomis (a l’alçada de la depuradora). Conductors que diumenge circulaven per aquesta zona al voltant de les 5 de la tarda es van veure sorpresos per una gran acumulació d’aigua al carril de circulació en sentit Abrera, malgrat que a tot just a una desena de metres hi passa el riu Llobregat.

De fet, usuaris que s’hi van trobar han explicat que van haver de superar aquest traçat apropant-se al balç situat a la seva dreta, per on, precisament, la muntanya descarregava enormes cascades d’aigua que baixaven a grans quantitats i velocitat provinents del torrent de Santa Maria i de la Roca de les Aigües, amb una vertical d’uns 700 metres d’altitud. Perquè pel costat esquerre el que hi havia era una enorme acumulació d’aigua, retinguda per la mitjana, que no la deixava escapar. Alhora, aquesta acabava circulant pel voral, però la intensitat de la tempesta hi va causar també una gran acumulació durant aproximadament una hora.

Tot i que el trànsit no es va arribar a interrompre, durant el moment màxim de tempesta els vehicles van haver de circular molt lentament i amb una situació molt complicada, tenint en compte, a més, que era una franja d’operació tornada de cap de setmana, amb molta intensitat viària.

El juny del 2023, una violenta tempesta d’estiu ja va mostrar que aquesta mitjana és, en aquestes situacions, un problema afegit si no se la fa més permeable. En aquella ocasió, la pitjor situació es va donar al pas de la C-55 per Castellgalí. En el punt de màxima intensitat va baixar una gran quantitat d’aigua dels vials amb fort pendent que connecten amb el poble i el polígon. Aigua que, en arribar a la carretera, va quedar totalment retinguda per la mitjana, produint una acumulació d’aproximadament un metre d’alçada en el carril en sentit Abrera.

[122-042-132]

Gràcies per publicar aquesta notícia. Jo m'hi vaig trobar en la tempesta de fa dos anys, i a part del problema d'acumulació d'aigua, ens vam trobar amb el problema afegit del pas de camions de bombers; aquest no podien avançar per la impossibilitat material de passar entre la cua dels vehicles aturats i la barrera. Hi ha trams que per molt que t'arrambis, no queda espai per poder avançar els camions d'emergències. Salut!

[genissimon]

Opinió | COP D’AIRE
David Bricollé
24 D’OCT. 2025 6:25
C-55, una carretera amb codi de conducta

Tan peculiar és el tram sud de la carretera C-55, que ha aconseguit que l’usuari habitual hagi adoptat un codi de conducte propi i compartit. Que neix de la comprensió mútua. Ara que, per exemple, des de fa mesos al tram de Castellbell s’hi fan unes obres des del meu punt de vista incomprensibles (per l’envergadura, l’impacte i la dimensió de la molèstia en relació amb el benefici final), els conductors ja saben que, si fa falta, s’aturen a l’alçada de la gasolinera per deixar sortir els qui hi han entrat a omplir el dipòsit. Si no fos així, s’hi podrien passar el dia per reincorporar-se. És un exemple més de la constatació, des de ja fa temps, que aquesta C-55 sud s’ha convertit en un corredor d’autogestió. Podríem dir que entre els conductors s’ha implantat un pacte no escrit per evitar complicar encara més la circulació. Un dels casos més evidents (per als que hi circulen sovint) és la situació que es produeix al tram de Manresa on hi ha habilitat un carril d’avançament, en sentit sud, que comença després de l’enllaç amb la carretera de Can Poc Oli i acaba a l’alçada del barri dels Comtals. És el doble carril que Trànsit acostuma a reduir a un de sol (posant-hi cons) en jornades d’operació tornada quan es preveuen especialment denses. La mesura s’aplica perquè el fet que al final del carril els vehicles s’hagin de tornar a ajuntar en un de sol provoca un efecte embut (que és el que pronostico que passarà al tram ara en obres de Castellbell). Doncs bé, en jornades ordinàries passa sovint que, quan en aquest punt hi ha trànsit dens i, sobretot, quan aquest deriva en petites retencions, pràcticament cap conductor no fa avançament, malgrat el carril que ho permet està completament lliure. Bàsicament, perquè els usuaris ja han pres consciència que en cas de fer-ho (i al final haver de confluir en un mateix carril) accentua la paralització. De fet, en molts punts els carrils d’avançament que hi ha són relativament poc utilitzats, ja que l’usuari sap que amb una via amb tanta densitat sovint serveixen de poc. Un codi propi de bones pràctiques que s’aplica també a diari a la sortida de Sant Vicenç, on la retenció (sentit nord) a primera hora del matí és sistemàtica. Tan habitual, que els que ja són dins de la carretera opten per facilitar al màxim la incorporació dels qui hi entren, conscients que si no es deixa l’espai suficient aquesta maniobra seria difícil i generaria una complicació al poble en forma de col·lapse intern. Ara que tendim a posar-hi nom a tot, d’això en podríem dir la solidaritat dels resignats (o dels amargats).