Centenari del Metro de Barcelona #100anysmetroBCN
https://noticies.tmb.cat/sala-de-premsa ... -visitants
L’exposició de trens històrics restaurats tanca amb gairebé 93.000 visitants
La mostra s’ha acomiadat aquest dissabte amb un gran èxit de públic i ha rebut en el seu darrer dia la xifra rècord de 4.068 visites
Avui, l’espai s’ha reservat per als treballadors i treballadores de TMB i les seves famílies
Aquest cap de setmana ha tancat les seves portes l’exposició de trens històrics restaurats, una de les activitats amb més bona acollida dins les activitats del Centenari de Metro. Els trens del centenari. El patrimoni ferroviari del metro de Barcelona ha rebut 91.788 visitants des del passat 15 de novembre, quan es va inaugurar. Durant la jornada d’ahir, darrer dia d’obertura, va rebre la xifra rècord de 4.068 visites. A l’esplanada davant del Centre Cultural La Farinera del Clot la ciutadania ha pogut visitar, per fora i per dins, els cotxes de les emblemàtiques sèries 100, 300, 400, 1100 i 3000, que des de l’any 1924 i al llarg d’aquests 100 anys d’història han donat servei al subsol de la ciutat i que formen part de l’imaginari de moltes de les persones que no s’han volgut perdre aquesta activitat.
La restauració dels 5 trens de l’exposició va començar durant el 2024 en un procés que ha comptat amb l’aprovació de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Cal recordar que alguns d’ells són centenaris i estan declarats Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN). A tots els cotxes se’ls ha fet una neteja interior i exterior acurada i s’han restaurat els trens. El cost de la restauració ha estat de 2,1 milions d’euros.
Avui diumenge, amb l’exposició ja tancada al públic general, s’ha viscut una emotiva cloenda del Centenari dedicada als treballadors i treballadores de TMB i les seves famílies com agraïment per l’esforç de tots i totes les professionals que han fet possible la celebració d’aquesta efemèride tan especial. Concretament, entre les 10 i les 18 hores, han passat per La Farinera prop de 1.000 persones.
Durant tot l’any 2025, TMB ha celebrat més d’una vintena d’accions per a commemorar els 100 anys del metro de Barcelona i ha obert a la ciutadania instal·lacions i espais normalment inaccessibles. També ha portat la historia del metro a diferents espais expositius per fer partícip a la ciutadania i que aquesta conegui la historia d’una xarxa de transport centenària.
Per celebrar aquesta efemèride, el Palau Robert acull fins a l’1 de febrer de 2026 la mostra T100. Cent anys de metro, dedicada al centenari de la xarxa de metro de Barcelona. L’exposició, organitzada per la Generalitat de Catalunya, fa un repàs dels 100 anys d’un mitjà de transport que amb el seu creixement ha contribuït a donar forma a la ciutat i que ha aconseguit connectar els barris de Barcelona i l’àrea metropolitana facilitant la mobilitat quotidiana.
L’exposició de trens històrics restaurats tanca amb gairebé 93.000 visitants
La mostra s’ha acomiadat aquest dissabte amb un gran èxit de públic i ha rebut en el seu darrer dia la xifra rècord de 4.068 visites
Avui, l’espai s’ha reservat per als treballadors i treballadores de TMB i les seves famílies
Aquest cap de setmana ha tancat les seves portes l’exposició de trens històrics restaurats, una de les activitats amb més bona acollida dins les activitats del Centenari de Metro. Els trens del centenari. El patrimoni ferroviari del metro de Barcelona ha rebut 91.788 visitants des del passat 15 de novembre, quan es va inaugurar. Durant la jornada d’ahir, darrer dia d’obertura, va rebre la xifra rècord de 4.068 visites. A l’esplanada davant del Centre Cultural La Farinera del Clot la ciutadania ha pogut visitar, per fora i per dins, els cotxes de les emblemàtiques sèries 100, 300, 400, 1100 i 3000, que des de l’any 1924 i al llarg d’aquests 100 anys d’història han donat servei al subsol de la ciutat i que formen part de l’imaginari de moltes de les persones que no s’han volgut perdre aquesta activitat.
La restauració dels 5 trens de l’exposició va començar durant el 2024 en un procés que ha comptat amb l’aprovació de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Cal recordar que alguns d’ells són centenaris i estan declarats Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN). A tots els cotxes se’ls ha fet una neteja interior i exterior acurada i s’han restaurat els trens. El cost de la restauració ha estat de 2,1 milions d’euros.
Avui diumenge, amb l’exposició ja tancada al públic general, s’ha viscut una emotiva cloenda del Centenari dedicada als treballadors i treballadores de TMB i les seves famílies com agraïment per l’esforç de tots i totes les professionals que han fet possible la celebració d’aquesta efemèride tan especial. Concretament, entre les 10 i les 18 hores, han passat per La Farinera prop de 1.000 persones.
Durant tot l’any 2025, TMB ha celebrat més d’una vintena d’accions per a commemorar els 100 anys del metro de Barcelona i ha obert a la ciutadania instal·lacions i espais normalment inaccessibles. També ha portat la historia del metro a diferents espais expositius per fer partícip a la ciutadania i que aquesta conegui la historia d’una xarxa de transport centenària.
Per celebrar aquesta efemèride, el Palau Robert acull fins a l’1 de febrer de 2026 la mostra T100. Cent anys de metro, dedicada al centenari de la xarxa de metro de Barcelona. L’exposició, organitzada per la Generalitat de Catalunya, fa un repàs dels 100 anys d’un mitjà de transport que amb el seu creixement ha contribuït a donar forma a la ciutat i que ha aconseguit connectar els barris de Barcelona i l’àrea metropolitana facilitant la mobilitat quotidiana.
- 122-042-132
- N9

- Entrades: 2173
- Ubicació: (Barcelona CAT, Galveston TX, Washington DC)
Els anuncis publicitaris dels primers metros
Els cinc trens històrics que TMB ha restaurat per commemorar el centenari de la xarxa del subsol ens permeten fer un recorregut per la publicitat que durant dècades va engalanar els combois
Un bon anunci es queda a la memòria. De la mateixa manera que per alguna estranya raó som capaços de recordar falques publicitàries radiofòniques o televisives per molts anys que passin, també hi ha rètols o cartells que sense saber ben bé per què es queden gravats a la retina. El transport públic sempre ha estat un bon lloc on col·locar aquests reclams, sigui a les estacions de bus, metro o tramvia o als mateixos vehicles en forma de bàner. En aquest article, ens centrarem en aquella publicitat que durant bona part del segle XX engalanava els combois de la xarxa del subsol de la capital catalana. Aquesta retrospectiva la podem fer a partir d’aquells anuncis que s’han recuperat amb els cinc trens històrics -de les sèries 400, 1100, 100, 300 i 3000– que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha restaurat per commemorar el centenari del metro.
Enllaç a la noticia:
https://www.totbarcelona.cat/cultura-i- ... os-685455/
Els cinc trens històrics que TMB ha restaurat per commemorar el centenari de la xarxa del subsol ens permeten fer un recorregut per la publicitat que durant dècades va engalanar els combois
Un bon anunci es queda a la memòria. De la mateixa manera que per alguna estranya raó som capaços de recordar falques publicitàries radiofòniques o televisives per molts anys que passin, també hi ha rètols o cartells que sense saber ben bé per què es queden gravats a la retina. El transport públic sempre ha estat un bon lloc on col·locar aquests reclams, sigui a les estacions de bus, metro o tramvia o als mateixos vehicles en forma de bàner. En aquest article, ens centrarem en aquella publicitat que durant bona part del segle XX engalanava els combois de la xarxa del subsol de la capital catalana. Aquesta retrospectiva la podem fer a partir d’aquells anuncis que s’han recuperat amb els cinc trens històrics -de les sèries 400, 1100, 100, 300 i 3000– que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha restaurat per commemorar el centenari del metro.
Enllaç a la noticia:
https://www.totbarcelona.cat/cultura-i- ... os-685455/
Se sap alguna cosa de la carpa i dels trens històrics? Encara hi són allà?
Visita el meu flickr:
http://www.flickr.com/photos/oscar440/
Visita el meu canal youtube:
https://www.youtube.com/channel/UCPRXWr ... zJw/videos
Visita el meu blog:
https://oscar440.blogspot.com
http://www.flickr.com/photos/oscar440/
Visita el meu canal youtube:
https://www.youtube.com/channel/UCPRXWr ... zJw/videos
Visita el meu blog:
https://oscar440.blogspot.com
-
PizzaiPinya24
- N4

- Entrades: 52
Fa un parell de dies vaig passar per davant pensant que no els veuria i encara hi eren. Ni fava de què en faran ara.
"American cities weren't build for cars, they were BULLDOZED for cars!"
Hi he passat aquesta tarda. La carpa encara hi era i els trens també, però tots embolcallats.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- Fran-Ikarus
- N11

- Entrades: 5891
- Ubicació: La Gran Barcelona
- Contacta:
Ahir al vespre la carpa hi era, el 3000 sense embolcallar i el 1100 embolcallat. La resta no els vaig distingir.
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
- 122-042-132
- N9

- Entrades: 2173
- Ubicació: (Barcelona CAT, Galveston TX, Washington DC)
Per ara hi són tots. A l'espera de trobar-lis un destí, potser a St. Genís, tot i que no agradi.
Ara sembla que és complica el seu trasllat, per les obres del nou col·lector, ja veurem. Salut!
Ara sembla que és complica el seu trasllat, per les obres del nou col·lector, ja veurem. Salut!
I dic jo: per tenir-los allà mesos després, no valia la pena haver mantingut l'exposició oberta durant més temps?122-042-132 ha escrit: ↑24 feb. 2026, 16:12 Per ara hi són tots. A l'espera de trobar-lis un destí, potser a St. Genís, tot i que no agradi.
Ara sembla que és complica el seu trasllat, per les obres del nou col·lector, ja veurem. Salut!
- M1171-M1172-M1169...
- N7

- Entrades: 414
- Ubicació: Esperant al M1171-M1172--M1169-R1418-M1170
Ara has dit el que jo m'hi hagés apuntat, ja que hi volia anar més. I suposo que tots estem una mica així.
Sandy
Sandy
Atenció! Atención! Attention!
És perillós abocar-se.
Es peligroso asomarse
Do not lean out of the windows
És perillós abocar-se.
Es peligroso asomarse
Do not lean out of the windows
https://llibreria.gencat.cat/cent-anys- ... -001032910
Cent anys del Metro de Barcelona (1924-2024)
Autor/a: Pàmies, Oriol / Lamadrid (ed.), Gustau / Casinos, Xavier
Editor: Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica
Aquest llibre, coeditat per Transports Metropolitans de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, commemora el centenari del metro de la ciutat, estrenat l'any 1924, quan es van unir les places de Lesseps i Catalunya. En repassa totes les etapes i expansions, i acaba mirant-ne el futur. Inclou més d'un centenar de fotografies d'arxiu i textos en tres idiomes.
ISBN: 978-84-10393-41-7
EAN: 9788410393417
Idioma: Català, Castellà, Anglès
Format: cartoné
Mides: 22x25,6 cm
Pàgines: 210
Matèria: Mobilitat. Transport-Ciències socials
Any:2025

Cent anys del Metro de Barcelona (1924-2024)
Autor/a: Pàmies, Oriol / Lamadrid (ed.), Gustau / Casinos, Xavier
Editor: Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica
Aquest llibre, coeditat per Transports Metropolitans de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, commemora el centenari del metro de la ciutat, estrenat l'any 1924, quan es van unir les places de Lesseps i Catalunya. En repassa totes les etapes i expansions, i acaba mirant-ne el futur. Inclou més d'un centenar de fotografies d'arxiu i textos en tres idiomes.
ISBN: 978-84-10393-41-7
EAN: 9788410393417
Idioma: Català, Castellà, Anglès
Format: cartoné
Mides: 22x25,6 cm
Pàgines: 210
Matèria: Mobilitat. Transport-Ciències socials
Any:2025

Ja s'estan emportant els trens del descampat de Glòries
- M1171-M1172-M1169...
- N7

- Entrades: 414
- Ubicació: Esperant al M1171-M1172--M1169-R1418-M1170
A veure què passarà ara.
Sandy
Sandy
Atenció! Atención! Attention!
És perillós abocar-se.
Es peligroso asomarse
Do not lean out of the windows
És perillós abocar-se.
Es peligroso asomarse
Do not lean out of the windows
- 122-042-132
- N9

- Entrades: 2173
- Ubicació: (Barcelona CAT, Galveston TX, Washington DC)
- Fran-Ikarus
- N11

- Entrades: 5891
- Ubicació: La Gran Barcelona
- Contacta:
Pel que he llegit:122-042-132 ha escrit: ↑09 març 2026, 14:40 On els portaran?
Sembla que uns al ZAL i d'altres al Triangle. Cal seguir-ho. Salut
100 a Triangle
300 a Triangle
400 a Triangle (per confirmar)
1100 a ZAL (per tant M-R-M disseminat entre dues ubicacions)
3000 a ZAL (per tant M-R-M disseminat entre dues ubicacions)
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
- LeoMetropol
- N5

- Entrades: 89
- Ubicació: Santa Coloma (L1 L9) / Cardedeu (R2)
- Contacta:

Justícia per Bordeta
Brutal 
Crònica del Transport al Barcelonès Nord
frankrodriguez.net
Bitte seien Sie achtsam. Andere brauchen ihren Sitzplatz vielleicht notwendiger.
frankrodriguez.net
Bitte seien Sie achtsam. Andere brauchen ihren Sitzplatz vielleicht notwendiger.
https://www.cultruta.com/portfolio/sota ... 2026-05-30
Sota la Gran Via: un segle del Metro Transversal
El 10 de juny del 1926 va començar a funcionar el Metropolitano Transversal per unir les terminals ferroviàries que havien sorgit a Barcelona (MZA i Norte). Circulava, inicialment, de Bordeta a Catalunya. Allargada des d’Hospital de Bellvitge a Fondo, és l’actual L1 vermella del metro de TMB, la primera línia per volum de viatgers per davant de la L3 i L5.
El servei va començar a operar amb els impressionants cotxes de la sèrie 100. Eren uns vehicles de grans dimensions construïts per La Maquinista Terrestre y Marítima, que van deixar bocabadats els ciutadans pel seu espai i modernitat. En part hi ajudava l’ample de via ibèric antic (1.674 mm). Encara avui dia, la L1 manté aquest ample especial, motiu pel qual els seus túnels i trens són notablemement més amples que els de la resta de línies.
La construcció va requerir grans esforços tècnics, com un pont metàl•lic subterrani sota la plaça de Catalunya per poder creuar per sobre de les vies del Gran Metro sense col•lidir. També va tenir un episodi tràgic: el 1924, un greu ensorrament a la zona del carrer d’Urgell va costar la vida a 11 obrers.
Atenció:
aquesta ruta NO accedeix a cap espai reservat ni a cap espai de viatgers de TMB o d’altres mitjans de transports. No caldrà validar cap bitllet.
aquesta ruta complementa, amb noves informacions, les anteriors rutes de la BCN subterrània (iniciades el 2014) sobre la història del metro.
Sota la Gran Via: un segle del Metro Transversal
El 10 de juny del 1926 va començar a funcionar el Metropolitano Transversal per unir les terminals ferroviàries que havien sorgit a Barcelona (MZA i Norte). Circulava, inicialment, de Bordeta a Catalunya. Allargada des d’Hospital de Bellvitge a Fondo, és l’actual L1 vermella del metro de TMB, la primera línia per volum de viatgers per davant de la L3 i L5.
El servei va començar a operar amb els impressionants cotxes de la sèrie 100. Eren uns vehicles de grans dimensions construïts per La Maquinista Terrestre y Marítima, que van deixar bocabadats els ciutadans pel seu espai i modernitat. En part hi ajudava l’ample de via ibèric antic (1.674 mm). Encara avui dia, la L1 manté aquest ample especial, motiu pel qual els seus túnels i trens són notablemement més amples que els de la resta de línies.
La construcció va requerir grans esforços tècnics, com un pont metàl•lic subterrani sota la plaça de Catalunya per poder creuar per sobre de les vies del Gran Metro sense col•lidir. També va tenir un episodi tràgic: el 1924, un greu ensorrament a la zona del carrer d’Urgell va costar la vida a 11 obrers.
Atenció:
aquesta ruta NO accedeix a cap espai reservat ni a cap espai de viatgers de TMB o d’altres mitjans de transports. No caldrà validar cap bitllet.
aquesta ruta complementa, amb noves informacions, les anteriors rutes de la BCN subterrània (iniciades el 2014) sobre la història del metro.
- Fran-Ikarus
- N11

- Entrades: 5891
- Ubicació: La Gran Barcelona
- Contacta:
10 de juny... és dimecres proper. Ens haurem de fer el nostre propi "centenari personal" 
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
- 122-042-132
- N9

- Entrades: 2173
- Ubicació: (Barcelona CAT, Galveston TX, Washington DC)
El conflicte bèl·lic va suposar una frenada al projecte i els anys posteriors van portar talls al subministrament elèctric i una manca de material i mà d’obra molt significatius.
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i els anys posteriors al conflicte bèl·lic van suposar un gran sotrac per al país i la xarxa de metro de Barcelona no va ser ni molt menys aliena als fets. Funcionant com a refugi antiaeri per a les persones i com a magatzem de material militar durant la primera etapa de la guerra, el metro va veure estancada la seva progressió amb el conflicte. Aquest període d'inflexió es va agreujar els anys posteriors amb una manca important de material estructural i un buit en la força de treball a causa de la pràcticament inexistent mà d’obra.
1936-1939 El metro col·lectivitzat i el seu ús com a refugi
Amb l’esclat del cop d’estat el 18 de juliol de 1936 el servei de metro va quedar paralitzat fins que la ciutat va aconseguir repel·lir els primers intents d’alçament militar. A partir d’aquell moment, uns comitès obrers formats principalment per afiliats de la CNT decideixen reprendre l’activitat del servei.
Cal tenir en compte que durant aquella època el metro de Barcelona estava dividit en dues empreses diferents: el Gran Metropolità (Lesseps- Liceu/Coreus) i el Gran Transversal (Santa Eulàlia-Marina).
L’embrió de l’actual L1 (Gran Transversal) comptava amb la particularitat d’haver estat equipada amb un ample de via ibèric i el seu funcionament va ser restablert amb la creació d’un servei de vigilància a les cotxeres i a les subestacions elèctriques per evitar qualsevol mena de sabotatge. Particularment especial va ser el paper que va jugar l’estació d’Espanya, que va fer servir la seva tercera via primer com a cotxera i fossar per la revisió de trens i més endavant com a magatzem de material bèl·lic. Aquest material era introduït pels túnels de l’actual L1 i a la mateixa estació Espanya es traslladava als trens dels actuals Ferrocarrils de la Generalitat, que alhora l’apropava als seus destinataris. Durant el transcurs de la guerra molts homes són mobilitzats al front i les dones comencen a assumir feines abans reservades als homes, com la de motorista o cap de tren. Seria tot un miratge, perquè la discriminació laboral cap a les dones es restabliria amb l’arribada de les tropes franquistes a Barcelona.
El 16 de març de 1937 es van produir els primers bombardejos sobre la ciutat de Barcelona i el servei comença a ressentir-se. Aquesta situació va provocar que les estacions en servei servissin com a refugi per a moltes persones. La por va provocar que alguns ciutadans adoptessin aquesta nova localització com a definitiva arribant a traslladar fins als refugis multitud d’estris personals i instal·lant-se a algunes andanes i vestíbuls amb llits, taules o cadires. La situació va desembocar en un potencial perill per la salut pública fins que les autoritats en cap van decidir frenar aquesta pràctica prohibint i requisant el material traslladat fins les estacions.
Enllaç:
https://noticies.tmb.cat/historia/xarxa ... s-inflexio
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i els anys posteriors al conflicte bèl·lic van suposar un gran sotrac per al país i la xarxa de metro de Barcelona no va ser ni molt menys aliena als fets. Funcionant com a refugi antiaeri per a les persones i com a magatzem de material militar durant la primera etapa de la guerra, el metro va veure estancada la seva progressió amb el conflicte. Aquest període d'inflexió es va agreujar els anys posteriors amb una manca important de material estructural i un buit en la força de treball a causa de la pràcticament inexistent mà d’obra.
1936-1939 El metro col·lectivitzat i el seu ús com a refugi
Amb l’esclat del cop d’estat el 18 de juliol de 1936 el servei de metro va quedar paralitzat fins que la ciutat va aconseguir repel·lir els primers intents d’alçament militar. A partir d’aquell moment, uns comitès obrers formats principalment per afiliats de la CNT decideixen reprendre l’activitat del servei.
Cal tenir en compte que durant aquella època el metro de Barcelona estava dividit en dues empreses diferents: el Gran Metropolità (Lesseps- Liceu/Coreus) i el Gran Transversal (Santa Eulàlia-Marina).
L’embrió de l’actual L1 (Gran Transversal) comptava amb la particularitat d’haver estat equipada amb un ample de via ibèric i el seu funcionament va ser restablert amb la creació d’un servei de vigilància a les cotxeres i a les subestacions elèctriques per evitar qualsevol mena de sabotatge. Particularment especial va ser el paper que va jugar l’estació d’Espanya, que va fer servir la seva tercera via primer com a cotxera i fossar per la revisió de trens i més endavant com a magatzem de material bèl·lic. Aquest material era introduït pels túnels de l’actual L1 i a la mateixa estació Espanya es traslladava als trens dels actuals Ferrocarrils de la Generalitat, que alhora l’apropava als seus destinataris. Durant el transcurs de la guerra molts homes són mobilitzats al front i les dones comencen a assumir feines abans reservades als homes, com la de motorista o cap de tren. Seria tot un miratge, perquè la discriminació laboral cap a les dones es restabliria amb l’arribada de les tropes franquistes a Barcelona.
El 16 de març de 1937 es van produir els primers bombardejos sobre la ciutat de Barcelona i el servei comença a ressentir-se. Aquesta situació va provocar que les estacions en servei servissin com a refugi per a moltes persones. La por va provocar que alguns ciutadans adoptessin aquesta nova localització com a definitiva arribant a traslladar fins als refugis multitud d’estris personals i instal·lant-se a algunes andanes i vestíbuls amb llits, taules o cadires. La situació va desembocar en un potencial perill per la salut pública fins que les autoritats en cap van decidir frenar aquesta pràctica prohibint i requisant el material traslladat fins les estacions.
Enllaç:
https://noticies.tmb.cat/historia/xarxa ... s-inflexio


