Hem actualitzat el fòrum a la última versió disponible, de 2024.
Si us plau, si veieu qualsevol problema comuniqueu-ho al subfòrum de SUGGERIMENTS I PROVES. Gràcies!
Si us plau, si veieu qualsevol problema comuniqueu-ho al subfòrum de SUGGERIMENTS I PROVES. Gràcies!
Sinistralitat a les carreteres
Més sobre la B-124: aquesta nit, tornant amb Vallesana de Sabadell a Castellar, el conductor m'ha comentat que sobre les 2 de la tarda hi ha hagut un xoc entre un cotxe i una moto. La moto ha quedat reduïda a ferralla, i el conductor de la moto ha quedat, segons m'ha dit textualment el conductor "se ha partido la boca". Això ha provocat que per fer un viatge tan senzill com anar i tornar de Sabadell a Castellar (7 km) trigués 1 hora i mitja...
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
De El Periódico de Catalunya:
-----------------------------------
L'auxili en carretera a Espanya triga el doble que a Alemanya
• Els experts troben inacceptable l'espera de 20 minuts per socórrer una víctima
• Més coordinació entre bombers i sanitaris evitaria l'11% de les morts
Espanya triga més de 20 minuts a atendre un accidentat a la carretera, mentre que Alemanya ho fa en la meitat de temps. Aquesta ha estat la principal problemàtica abordada a la Primera Jornada d'Actuacions de rescat en accident de trànsit, que va començar ahir a Barcelona i que es clausura avui.
En el seu discurs inaugural, Pere Navarro, director general de Trànsit (DGT), va admetre que la resposta en cas d'accident a Espanya està per sobre de la mitjana europea. Rafael Olmos, director del Servei Català de Trànsit, va assentir, i va advocar per reduir aquest temps per fer baixar el nombre de morts.
A Espanya, el 16% dels accidentats són atesos abans dels 10 minuts; el 35%, entre els 11 i els 20; el 22%, entre els 21 i 30; el 12%, entre els 31 i els 120, i el 15%, després de 120 minuts. A Catalunya la resposta és de 12,5 minuts.
Les intervencions dels màxims responsables de trànsit van animar els ponents i els participants, que en la seva majoria eren bombers arribats de tot Espanya, mossos i policies locals. Els professionals van reclamar que els bombers i els serveis sanitaris vagin junts al lloc on ha passat l'accident per evitar males pràctiques i seqüeles irreversibles per als accidentats.
4.000 VIDES EN JOC
Francesc Bonet, responsable mèdic del RACC, va subratllar que amb una millor coordinació s'evitarien l'11% de les morts i el 12% de lesions que causen discapacitat. "Suposaria salvar a Europa 4.000 persones i estalviar-se 4.000 milions d'euros", va explicar. El metge del club automobilístic va afegir que "l'emergència és un luxe de països rics". Bonet va destacar que gràcies a les quotes dels seus socis poden disposar d'helicòpters que fan en 10 minuts el que faria en 45 una ambulància.
La responsable de l'Observatori de la Seguretat Viària de la DGT, Anna Ferrer, va explicar que Alemanya, amb més mitjans, atén els seus accidentats en menys de 10 minuts, i que Espanya triga més del doble. Malgrat tot, Ferrer va puntualitzar que els temps eren acceptables a les ciutats de Madrid i Barcelona, però molt millorables a Castella-la Manxa i a altres comunitats.
Veure el gràfic en PDF
-----------------------------------
L'auxili en carretera a Espanya triga el doble que a Alemanya
• Els experts troben inacceptable l'espera de 20 minuts per socórrer una víctima
• Més coordinació entre bombers i sanitaris evitaria l'11% de les morts
Espanya triga més de 20 minuts a atendre un accidentat a la carretera, mentre que Alemanya ho fa en la meitat de temps. Aquesta ha estat la principal problemàtica abordada a la Primera Jornada d'Actuacions de rescat en accident de trànsit, que va començar ahir a Barcelona i que es clausura avui.
En el seu discurs inaugural, Pere Navarro, director general de Trànsit (DGT), va admetre que la resposta en cas d'accident a Espanya està per sobre de la mitjana europea. Rafael Olmos, director del Servei Català de Trànsit, va assentir, i va advocar per reduir aquest temps per fer baixar el nombre de morts.
A Espanya, el 16% dels accidentats són atesos abans dels 10 minuts; el 35%, entre els 11 i els 20; el 22%, entre els 21 i 30; el 12%, entre els 31 i els 120, i el 15%, després de 120 minuts. A Catalunya la resposta és de 12,5 minuts.
Les intervencions dels màxims responsables de trànsit van animar els ponents i els participants, que en la seva majoria eren bombers arribats de tot Espanya, mossos i policies locals. Els professionals van reclamar que els bombers i els serveis sanitaris vagin junts al lloc on ha passat l'accident per evitar males pràctiques i seqüeles irreversibles per als accidentats.
4.000 VIDES EN JOC
Francesc Bonet, responsable mèdic del RACC, va subratllar que amb una millor coordinació s'evitarien l'11% de les morts i el 12% de lesions que causen discapacitat. "Suposaria salvar a Europa 4.000 persones i estalviar-se 4.000 milions d'euros", va explicar. El metge del club automobilístic va afegir que "l'emergència és un luxe de països rics". Bonet va destacar que gràcies a les quotes dels seus socis poden disposar d'helicòpters que fan en 10 minuts el que faria en 45 una ambulància.
La responsable de l'Observatori de la Seguretat Viària de la DGT, Anna Ferrer, va explicar que Alemanya, amb més mitjans, atén els seus accidentats en menys de 10 minuts, i que Espanya triga més del doble. Malgrat tot, Ferrer va puntualitzar que els temps eren acceptables a les ciutats de Madrid i Barcelona, però molt millorables a Castella-la Manxa i a altres comunitats.
Veure el gràfic en PDF
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
De El Periódico de Catalunya:
------------------------------------
La impunitat en el trànsit
• L'Estat ha de perseguir la conducció temerària com una forma més de criminalitat
Amb el final de l'estiu s'acaba una de les etapes més dramàtiques de l'any a les carreteres. Una vegada més, la violència viària deixa una llista de morts i ferits fins a límits inadmissibles en una societat civilitzada. Descuits greus i conductes particularment temeràries són la principal causa de tanta tragèdia. Certs conductors creen conscientment situacions de perill que assumeixen amb una absoluta falta de civisme i de solidaritat social. Són conductes punibles que, amb independència de les sancions administratives, exigeixen una resposta penal, però aquesta no es produeix amb l'energia i el rigor necessaris.
És significativa la sentència del Tribunal Suprem que en va anul·lar una altra d'un tribunal inferior reprotxant-li la lenitat amb què havia jutjat una conducta d'imprudència greu. El fet consistia en un atropellament mortal a un vianant en un pas zebra a 80 quilòmetres per hora. Per al tribunal que el va jutjar només es tractava d'una lleu imprudència. Exemples com aquest són nombrosos i expressen el grau d'impunitat en què estem, que només excepcionalment és corregida.
El Llibre blanc de la Comissió Europea sobre transports diu que "la conducció perillosa per al proïsme és un llast assimilable a la criminalitat". Constatació massa prudent. Estem davant una forma més de criminalitat. Per això s'ha de mantenir un criteri de severitat tant en l'àmbit administratiu com en el penal. Els 5.399 morts i els 150.635 lesionats causats pel trànsit el 2003 obliguen a afrontar la dimensió penal del problema. En aquest sentit, resulta de gran interès que el fiscal en cap de Catalunya, després de constatar l'"alt índex de sinistralitat" en aquest àmbit, afirmés que davant aquesta delinqüència s'han d'evitar "interpretacions sorprenentment laxes dels preceptes vigents conduents a una desmoralitzadora impunitat pràctica".
L'origen d'aquest procés es pot situar a l'any 1992, quan s'impulsen reformes legals que tendeixen a una desvalorització progressiva de les imprudències en el trànsit, per més greu que sigui el seu resultat, i les desplacen cap a l'àmbit de la delinqüència menor com a imprudències lleus i el seu enjudiciament com a falta. Aquest procés s'accentua en el moment que es decideix que les faltes d'imprudència lleu només són perseguibles a instància de l'ofès o perjudicat i amb la decisió que els fiscals, "en atenció a l'interès públic", puguin deixar d'assistir als judicis de faltes.
Tot això representava el reconeixement pel legislador del fet que en les faltes, encara que els resultats hagin estat gravíssims, prima l'interès particular de les parts sobre l'"interès públic".
Ho va expressar així de clar el fiscal general de l'Estat el 1993, quan afirmava que l'absència dels fiscals en els judicis d'aquestes faltes estava justificada, per així dedicar-los a la persecució d'"infraccions penals de més rellevància". És a dir, per al fiscal general de l'Estat, criteri que segueix vigent, les faltes d'imprudència lleu, tot i els danys gravíssims que poden causar a les persones i a la societat en el seu conjunt, no es consideren rellevants. Amb això s'ha induït una privatització del procés penal, admetent que els interessos econòmics en joc, representats per les companyies d'assegurances, primen sobre el dany causat a les persones.
Amb aquestes decisions s'ha generat, com es deia al principi, certa banalització judicial dels delictes i de les faltes d'imprudència derivats del trànsit. El principi de legalitat resulta esquinçat per la introducció del principi d'oportunitat, i el conflicte entre el delinqüent i l'Estat és pràcticament substituït per un conflicte entre el conductor i la víctima sota un cert arbitratge judicial.
La banalització judicial de la violència a les carreteres no s'ha de resoldre necessàriament agreujant les penes establertes per a aquests delictes. Els delictes d'imprudència greu estan sancionats amb penes de fins a quatre anys de presó i fins a sis de privació del dret a conduir. Es poden estimar suficients i proporcionals a la gravetat de les conductes i a la culpabilitat dels autors.
El problema radica en la pràctica inaplicació de la pena de presó. De manera que la condemna a presó per als conductors greument imprudents és merament simbòlica, amb la conseqüència, patent per a tothom, de generar una consciència generalitzada d'impunitat. Perquè quan, excepcionalment, s'imposa una pena de presó, sempre sol ser inferior als dos anys i, per raons previstes al Codi Penal, no es compleix. En definitiva, en els delictes relacionats amb el trànsit, per més greus que siguin, a ningú espanta la pena de presó ni dissuadeix de la comissió d'aquests delictes.
Davant de la debilitat de la resposta penal per delictes tan danyosos resulta necessari mantenir l'eficàcia del sistema de sancions administratives, sancions necessàries per contenir i reprimir conductes tan greus. Però la salvaguarda i la protecció de béns jurídics tan rellevants com la vida i la integritat física obliguen a una resposta penal més efectiva.
Per a això seria d'un gran interès la reorientació de les sancions penals que ja estan previstes en el Codi Penal vigent, perquè senzillament es compleixin, perquè els condemnats per aquests delictes puguin patir fortes sancions econòmiques i se'ls puguin imposar regles de conducta que desenvolupin hàbits de solidaritat social i, quan es consideri oportú, prestin serveis de suport i d'assistència a les víctimes.
És inajornable que davant d'aquesta delinqüència l'Estat hi estigui present i no abdiqui de les seves responsabilitats. Seria la manera més rigorosa de començar a reduir les xifres de la tragèdia.
------------------------------------
La impunitat en el trànsit
• L'Estat ha de perseguir la conducció temerària com una forma més de criminalitat
Amb el final de l'estiu s'acaba una de les etapes més dramàtiques de l'any a les carreteres. Una vegada més, la violència viària deixa una llista de morts i ferits fins a límits inadmissibles en una societat civilitzada. Descuits greus i conductes particularment temeràries són la principal causa de tanta tragèdia. Certs conductors creen conscientment situacions de perill que assumeixen amb una absoluta falta de civisme i de solidaritat social. Són conductes punibles que, amb independència de les sancions administratives, exigeixen una resposta penal, però aquesta no es produeix amb l'energia i el rigor necessaris.
És significativa la sentència del Tribunal Suprem que en va anul·lar una altra d'un tribunal inferior reprotxant-li la lenitat amb què havia jutjat una conducta d'imprudència greu. El fet consistia en un atropellament mortal a un vianant en un pas zebra a 80 quilòmetres per hora. Per al tribunal que el va jutjar només es tractava d'una lleu imprudència. Exemples com aquest són nombrosos i expressen el grau d'impunitat en què estem, que només excepcionalment és corregida.
El Llibre blanc de la Comissió Europea sobre transports diu que "la conducció perillosa per al proïsme és un llast assimilable a la criminalitat". Constatació massa prudent. Estem davant una forma més de criminalitat. Per això s'ha de mantenir un criteri de severitat tant en l'àmbit administratiu com en el penal. Els 5.399 morts i els 150.635 lesionats causats pel trànsit el 2003 obliguen a afrontar la dimensió penal del problema. En aquest sentit, resulta de gran interès que el fiscal en cap de Catalunya, després de constatar l'"alt índex de sinistralitat" en aquest àmbit, afirmés que davant aquesta delinqüència s'han d'evitar "interpretacions sorprenentment laxes dels preceptes vigents conduents a una desmoralitzadora impunitat pràctica".
L'origen d'aquest procés es pot situar a l'any 1992, quan s'impulsen reformes legals que tendeixen a una desvalorització progressiva de les imprudències en el trànsit, per més greu que sigui el seu resultat, i les desplacen cap a l'àmbit de la delinqüència menor com a imprudències lleus i el seu enjudiciament com a falta. Aquest procés s'accentua en el moment que es decideix que les faltes d'imprudència lleu només són perseguibles a instància de l'ofès o perjudicat i amb la decisió que els fiscals, "en atenció a l'interès públic", puguin deixar d'assistir als judicis de faltes.
Tot això representava el reconeixement pel legislador del fet que en les faltes, encara que els resultats hagin estat gravíssims, prima l'interès particular de les parts sobre l'"interès públic".
Ho va expressar així de clar el fiscal general de l'Estat el 1993, quan afirmava que l'absència dels fiscals en els judicis d'aquestes faltes estava justificada, per així dedicar-los a la persecució d'"infraccions penals de més rellevància". És a dir, per al fiscal general de l'Estat, criteri que segueix vigent, les faltes d'imprudència lleu, tot i els danys gravíssims que poden causar a les persones i a la societat en el seu conjunt, no es consideren rellevants. Amb això s'ha induït una privatització del procés penal, admetent que els interessos econòmics en joc, representats per les companyies d'assegurances, primen sobre el dany causat a les persones.
Amb aquestes decisions s'ha generat, com es deia al principi, certa banalització judicial dels delictes i de les faltes d'imprudència derivats del trànsit. El principi de legalitat resulta esquinçat per la introducció del principi d'oportunitat, i el conflicte entre el delinqüent i l'Estat és pràcticament substituït per un conflicte entre el conductor i la víctima sota un cert arbitratge judicial.
La banalització judicial de la violència a les carreteres no s'ha de resoldre necessàriament agreujant les penes establertes per a aquests delictes. Els delictes d'imprudència greu estan sancionats amb penes de fins a quatre anys de presó i fins a sis de privació del dret a conduir. Es poden estimar suficients i proporcionals a la gravetat de les conductes i a la culpabilitat dels autors.
El problema radica en la pràctica inaplicació de la pena de presó. De manera que la condemna a presó per als conductors greument imprudents és merament simbòlica, amb la conseqüència, patent per a tothom, de generar una consciència generalitzada d'impunitat. Perquè quan, excepcionalment, s'imposa una pena de presó, sempre sol ser inferior als dos anys i, per raons previstes al Codi Penal, no es compleix. En definitiva, en els delictes relacionats amb el trànsit, per més greus que siguin, a ningú espanta la pena de presó ni dissuadeix de la comissió d'aquests delictes.
Davant de la debilitat de la resposta penal per delictes tan danyosos resulta necessari mantenir l'eficàcia del sistema de sancions administratives, sancions necessàries per contenir i reprimir conductes tan greus. Però la salvaguarda i la protecció de béns jurídics tan rellevants com la vida i la integritat física obliguen a una resposta penal més efectiva.
Per a això seria d'un gran interès la reorientació de les sancions penals que ja estan previstes en el Codi Penal vigent, perquè senzillament es compleixin, perquè els condemnats per aquests delictes puguin patir fortes sancions econòmiques i se'ls puguin imposar regles de conducta que desenvolupin hàbits de solidaritat social i, quan es consideri oportú, prestin serveis de suport i d'assistència a les víctimes.
És inajornable que davant d'aquesta delinqüència l'Estat hi estigui present i no abdiqui de les seves responsabilitats. Seria la manera més rigorosa de començar a reduir les xifres de la tragèdia.
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Del Metro Directo:
----------------------
Un 25% de accidentes son de moto
Por : Redacción
La consellera de Interior, Montserrat Tura, lanzó ayer “un grito de alerta” a los conductores de vehículos de dos ruedas tras constatar que este verano se ha doblado el número de motoristas muertos en accidente de tráfico en las carreteras catalanas.
Tura presentó el balance de las actuaciones de su departamento en el estío, periodo en el que se han registrado 122 muertos en accidentes de tráfico, de los que 31, un 25%, eran motoristas.
“Los conductores de coches están modificando positivamente sus hábitos, pero no acabamos de hacer llegar nuestros mensajes a los motoristas”, dijo Tura. Sobre la campaña de incendios, los bomberos han efectuado 25.000 salidas para sofocar incendios que han quemado 4.825 hectáreas.
----------------------
Un 25% de accidentes son de moto
Por : Redacción
La consellera de Interior, Montserrat Tura, lanzó ayer “un grito de alerta” a los conductores de vehículos de dos ruedas tras constatar que este verano se ha doblado el número de motoristas muertos en accidente de tráfico en las carreteras catalanas.
Tura presentó el balance de las actuaciones de su departamento en el estío, periodo en el que se han registrado 122 muertos en accidentes de tráfico, de los que 31, un 25%, eran motoristas.
“Los conductores de coches están modificando positivamente sus hábitos, pero no acabamos de hacer llegar nuestros mensajes a los motoristas”, dijo Tura. Sobre la campaña de incendios, los bomberos han efectuado 25.000 salidas para sofocar incendios que han quemado 4.825 hectáreas.
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
De l'AVUI:
--------------------------------
Tura anuncia més mà dura dels Mossos a la carretera
Redacció
La consellera d'Interior, Montserrat Tura, anunciarà aquesta tarda un pla de xoc contra els accidents de trànsit, després de comprovar que les mesures adoptades fins ara, que inclouen la instal·lació de radars i l'elevació de les sancions als infractors, no acaben de donar resultat. Els primers nou mesos de l'any han mort a les carreteres 282 persones, una xifra força semblant a les 297 que van perdre la vida en el mateix període de l'any anterior.
El pla de xoc serà presentat aquesta tarda, però la consellera va avançar a TV3 que consistirà en "normes més estrictes i més control" per part dels Mossos d'Esquadra. De totes maneres, la titular d'Interior va insistir en el factor de la responsabilitat personal dels conductors. "No podem posar un policia darrere cada cotxe", va remarcar.
L'objectiu de reducció de sinistralitat no s'està complint perquè l'estiu ha estat especialment negatiu en seguretat viària, i la tardor continua en la mateixa línia.
El primer cap de setmana d'octubre s'ha saldat amb cinc morts i quinze ferits.
Cinc morts més
El sinistre més greu va passar ahir a les sis del matí a la C-58 a l'altura de la gasolinera de BP, terme de Montcada i Reixac, i s'hi van veure implicats sis vehicles. Un turisme Citroën Saxo va sortir de la calçada per excés de velocitat i un dels cinc ocupants va sortir disparat fora del cotxe. Mentre l'atenien, un Audi A3 va atropellar el ferit i a continuació un Mercedes va encastar-se contra el Saxo i va matar un altre ocupant que no havia baixat.
Un Ford Fiesta va xocar llavors amb el Mercedes i va ferir-ne greument el conductor, que havia sortit del cotxe. Poc després tres turismes més van anar col·lisionant amb els vehicles accidentats, encara que només es van produir lesions lleus. Dos d'aquests tres conductors van ser denunciats pels Mossos perquè van donar positiu en el control d'alcoholèmia. Els conductors dels tres primers cotxes sinistrats estaven massa greus per fer-los la prova.
Els altres accidents mortals van passar a les Borges Blanques divendres a la nit, a Térmens dissabte de matinada i a Palafolls ahir de matinada.
--------------------------------
Tura anuncia més mà dura dels Mossos a la carretera
Redacció
La consellera d'Interior, Montserrat Tura, anunciarà aquesta tarda un pla de xoc contra els accidents de trànsit, després de comprovar que les mesures adoptades fins ara, que inclouen la instal·lació de radars i l'elevació de les sancions als infractors, no acaben de donar resultat. Els primers nou mesos de l'any han mort a les carreteres 282 persones, una xifra força semblant a les 297 que van perdre la vida en el mateix període de l'any anterior.
El pla de xoc serà presentat aquesta tarda, però la consellera va avançar a TV3 que consistirà en "normes més estrictes i més control" per part dels Mossos d'Esquadra. De totes maneres, la titular d'Interior va insistir en el factor de la responsabilitat personal dels conductors. "No podem posar un policia darrere cada cotxe", va remarcar.
L'objectiu de reducció de sinistralitat no s'està complint perquè l'estiu ha estat especialment negatiu en seguretat viària, i la tardor continua en la mateixa línia.
El primer cap de setmana d'octubre s'ha saldat amb cinc morts i quinze ferits.
Cinc morts més
El sinistre més greu va passar ahir a les sis del matí a la C-58 a l'altura de la gasolinera de BP, terme de Montcada i Reixac, i s'hi van veure implicats sis vehicles. Un turisme Citroën Saxo va sortir de la calçada per excés de velocitat i un dels cinc ocupants va sortir disparat fora del cotxe. Mentre l'atenien, un Audi A3 va atropellar el ferit i a continuació un Mercedes va encastar-se contra el Saxo i va matar un altre ocupant que no havia baixat.
Un Ford Fiesta va xocar llavors amb el Mercedes i va ferir-ne greument el conductor, que havia sortit del cotxe. Poc després tres turismes més van anar col·lisionant amb els vehicles accidentats, encara que només es van produir lesions lleus. Dos d'aquests tres conductors van ser denunciats pels Mossos perquè van donar positiu en el control d'alcoholèmia. Els conductors dels tres primers cotxes sinistrats estaven massa greus per fer-los la prova.
Els altres accidents mortals van passar a les Borges Blanques divendres a la nit, a Térmens dissabte de matinada i a Palafolls ahir de matinada.
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
De el Periódico de Catalunya:
----------------------------------
Dia negre a les carreteres catalanes amb sis morts
Les carreteres catalanes van patir ahir una tràgica jornada amb la mort de sis persones --un automobilista, tres motoristes i dos vianants-- en cinc accidents de trànsit. El primer sinistre es va produir dissabte a mitjanit al municipi de Collbató (Baix Llobregat) quan Juan Manuel M. R., de 31 anys, va ser atrpellat per dos vehicles mentre caminava per l'autovia A-2, informa Xavier Adell.
Una altra dona, que anava per la carretera C-25 a Campllong (Gironès), també va ser atropellada ahir a les 18.35 hores. La víctima, Carmen T. A., de 69 anys, va morir a l'acte, segons van informar els Mossos d'Esquadra. Pocs minuts després, a les 18.42 hores, a Bellvei (Baix Penedès), hi va haver l'accident més greu de la jornada, en què van morir els dos ocupants d'una motocicleta al xocar de cara contra un turisme.
Aquest era el segon sinistre del dia en què hi havia motos implicades. Al matí, a la C-55 a Navàs (Bages), va morir un altre motorista, informa Josep Sallent. Dues motos circulaven en sentit Solsona quan, segons la policia autonòmica, van xocar contra dos gossos que creuaven la via en aquell moment. Un dels conductors, Carlos M. D., de 40 anys, es va donar un cop amb la tanca de seguretat i va morir. A Malla (Osona), el xòfer d'un turisme també va perdre la vida a l'accidentar-se a la C-17. Al conjunt d'Espanya, un total de 29 persones van morir en accidents de trànsit durant el cap de setmana.
----------------------------------
Dia negre a les carreteres catalanes amb sis morts
Les carreteres catalanes van patir ahir una tràgica jornada amb la mort de sis persones --un automobilista, tres motoristes i dos vianants-- en cinc accidents de trànsit. El primer sinistre es va produir dissabte a mitjanit al municipi de Collbató (Baix Llobregat) quan Juan Manuel M. R., de 31 anys, va ser atrpellat per dos vehicles mentre caminava per l'autovia A-2, informa Xavier Adell.
Una altra dona, que anava per la carretera C-25 a Campllong (Gironès), també va ser atropellada ahir a les 18.35 hores. La víctima, Carmen T. A., de 69 anys, va morir a l'acte, segons van informar els Mossos d'Esquadra. Pocs minuts després, a les 18.42 hores, a Bellvei (Baix Penedès), hi va haver l'accident més greu de la jornada, en què van morir els dos ocupants d'una motocicleta al xocar de cara contra un turisme.
Aquest era el segon sinistre del dia en què hi havia motos implicades. Al matí, a la C-55 a Navàs (Bages), va morir un altre motorista, informa Josep Sallent. Dues motos circulaven en sentit Solsona quan, segons la policia autonòmica, van xocar contra dos gossos que creuaven la via en aquell moment. Un dels conductors, Carlos M. D., de 40 anys, es va donar un cop amb la tanca de seguretat i va morir. A Malla (Osona), el xòfer d'un turisme també va perdre la vida a l'accidentar-se a la C-17. Al conjunt d'Espanya, un total de 29 persones van morir en accidents de trànsit durant el cap de setmana.
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
De l'AVUI:
-------------------------------------
Menys morts a les carreteres
Quim Torrent
Si avui i demà no hi ha cap catàstrofe, Catalunya tancarà el 2005 amb 40 morts menys per accident de trànsit a les carreteres. En total, 395 persones, un 9% menys que el 2004, han perdut la vida d'aquesta manera, cosa que representa la confirmació del descens sostingut de morts iniciat el 2002, un dels anys més negres de la història de les carreteres catalanes.
Des de fa tres anys, tant la xifra d'accidents mortals com, sobretot, la de morts no han parat de baixar, tot i que enguany el descens acabarà sent menys notable que altres anys. La reducció més significativa de morts va ser la que es va produir entre el 2003 i el 2004, quan es va passar de 513 morts a 435, la qual cosa significava una reducció de la mortalitat d'un 15,2%. Aquestes xifres només inclouen dades d'accidents en vies interurbanes.
Malgrat la tendència positiva dels darrers anys, la reducció dels sinistres en els 12 últims mesos no ha arribat a les expectatives aixecades fa un any. Fins i tot hi va haver alguns mesos, sobretot l'agost i el setembre, en què la xifra de morts del 2005 va superar àmpliament la de l'any anterior.
Aquestes xifres indiquen que encara queda molt camí per recórrer per arribar a un nivell de mortalitat que s'apropi al de països europeus com Alemanya, Suècia i Finlàndia. La implantació de radars a les vies amb més accidents, l'increment de controls d'alcoholèmia i la multiplicació de les multes per excés de velocitat no són fórmules màgiques per acabar amb els accidents, tot i que hi contribueixen. Com han reconegut recentment les autoritats catalanes, amb la consellera Tura al capdavant, la repressió no garanteix una rebaixa notable de l'accidentalitat.
Un dels aspectes que més cal treballar en els pròxims anys és la conscienciació de la societat civil, ja que, a més de comportar drames humans, els accidents de trànsit són un problema social i econòmic greu. En aquest sentit, destaca l'aposta per la conscienciació pedagògica que ha fet la Fundació Catalana de Seguretat Viària (FCSV), integrada per diferents entitats del món de la formació de conductors i la Cambra de Comerç.
Constituïda fa quatre anys, aquesta fundació té la voluntat de complementar les polítiques de trànsit de les administracions i participar en diverses campanyes de conscienciació. Pel seu president, Josep Gomis, es tracta de "crear uns valors de tolerància, convivència i responsabilitat associats a la conducció".
Un dels problemes més importants, segons aquesta anàlisi, és que s'ha deixat la reducció de la sinistralitat únicament en mans de les administracions. Emmarcada en programes de seguretat europeus, la FCSV té l'objectiu de reduir a la meitat els morts a les carreteres. Per fer-ho vol comptar amb el suport dels agents socials, que han de ser conscients que, per exemple, el 52% de les morts en accident laboral a l'Estat es registren a les carreteres.
-------------------------------------
Menys morts a les carreteres
Quim Torrent
Si avui i demà no hi ha cap catàstrofe, Catalunya tancarà el 2005 amb 40 morts menys per accident de trànsit a les carreteres. En total, 395 persones, un 9% menys que el 2004, han perdut la vida d'aquesta manera, cosa que representa la confirmació del descens sostingut de morts iniciat el 2002, un dels anys més negres de la història de les carreteres catalanes.
Des de fa tres anys, tant la xifra d'accidents mortals com, sobretot, la de morts no han parat de baixar, tot i que enguany el descens acabarà sent menys notable que altres anys. La reducció més significativa de morts va ser la que es va produir entre el 2003 i el 2004, quan es va passar de 513 morts a 435, la qual cosa significava una reducció de la mortalitat d'un 15,2%. Aquestes xifres només inclouen dades d'accidents en vies interurbanes.
Malgrat la tendència positiva dels darrers anys, la reducció dels sinistres en els 12 últims mesos no ha arribat a les expectatives aixecades fa un any. Fins i tot hi va haver alguns mesos, sobretot l'agost i el setembre, en què la xifra de morts del 2005 va superar àmpliament la de l'any anterior.
Aquestes xifres indiquen que encara queda molt camí per recórrer per arribar a un nivell de mortalitat que s'apropi al de països europeus com Alemanya, Suècia i Finlàndia. La implantació de radars a les vies amb més accidents, l'increment de controls d'alcoholèmia i la multiplicació de les multes per excés de velocitat no són fórmules màgiques per acabar amb els accidents, tot i que hi contribueixen. Com han reconegut recentment les autoritats catalanes, amb la consellera Tura al capdavant, la repressió no garanteix una rebaixa notable de l'accidentalitat.
Un dels aspectes que més cal treballar en els pròxims anys és la conscienciació de la societat civil, ja que, a més de comportar drames humans, els accidents de trànsit són un problema social i econòmic greu. En aquest sentit, destaca l'aposta per la conscienciació pedagògica que ha fet la Fundació Catalana de Seguretat Viària (FCSV), integrada per diferents entitats del món de la formació de conductors i la Cambra de Comerç.
Constituïda fa quatre anys, aquesta fundació té la voluntat de complementar les polítiques de trànsit de les administracions i participar en diverses campanyes de conscienciació. Pel seu president, Josep Gomis, es tracta de "crear uns valors de tolerància, convivència i responsabilitat associats a la conducció".
Un dels problemes més importants, segons aquesta anàlisi, és que s'ha deixat la reducció de la sinistralitat únicament en mans de les administracions. Emmarcada en programes de seguretat europeus, la FCSV té l'objectiu de reduir a la meitat els morts a les carreteres. Per fer-ho vol comptar amb el suport dels agents socials, que han de ser conscients que, per exemple, el 52% de les morts en accident laboral a l'Estat es registren a les carreteres.
La mortalitat a les carreteres de Lleida augmenta un 4% i baixa a la resta de Catalunya
El nombre de morts a les carreteres de Ponent ha augmentat un 4 per cent aquest 2005 respecte a l'any anterior. Així, les víctimes en accidents de trànsit a Lleida han estat 94 davant les 90 del 2004. Aquestes xifres corresponen a accidents a carreteres urbanes i inter-urbanes. Mentres, al total de Catalunya el nombre de víctimes disminueix en un 8 per cent. Cal tenir en compte les darreres quatre persones que han perdut la vida en les carreteres de Ponent durant les últimes dues setmanes. Segons les dades del Servei Català de Trànsit, Barcelona continúa encapçalant el rànquing tant pel que fa al nombre de morts, 149, com d'accidents mortals, fins a 130. Girona també registra un augment de víctimes.
Concretament, arriba a les 78, el que suposa un 2'8 per cent més que al 2004. La consellera d'Interior, Montserrat Tura, destaca que bona part dels accidents es concentren al cap de setmana i en els mesos d'estiu a tardor. El Servei Català de Trànsit apunta que, en global, les xifres confirmen la tendència a la baixa que es registra a Catalunya des de l'any 2000. Per sexes i edats, el 78 per cent de persones mortes en accidents han estat homes. En el cas de les dones el percentatge supera de poc el 20 per cent. La majoria són joves d'entre 15 i 29 anys. Només un 15 per cent de les víctimes han estat persones majors de 65 anys.
--
SEGRE.
El nombre de morts a les carreteres de Ponent ha augmentat un 4 per cent aquest 2005 respecte a l'any anterior. Així, les víctimes en accidents de trànsit a Lleida han estat 94 davant les 90 del 2004. Aquestes xifres corresponen a accidents a carreteres urbanes i inter-urbanes. Mentres, al total de Catalunya el nombre de víctimes disminueix en un 8 per cent. Cal tenir en compte les darreres quatre persones que han perdut la vida en les carreteres de Ponent durant les últimes dues setmanes. Segons les dades del Servei Català de Trànsit, Barcelona continúa encapçalant el rànquing tant pel que fa al nombre de morts, 149, com d'accidents mortals, fins a 130. Girona també registra un augment de víctimes.
Concretament, arriba a les 78, el que suposa un 2'8 per cent més que al 2004. La consellera d'Interior, Montserrat Tura, destaca que bona part dels accidents es concentren al cap de setmana i en els mesos d'estiu a tardor. El Servei Català de Trànsit apunta que, en global, les xifres confirmen la tendència a la baixa que es registra a Catalunya des de l'any 2000. Per sexes i edats, el 78 per cent de persones mortes en accidents han estat homes. En el cas de les dones el percentatge supera de poc el 20 per cent. La majoria són joves d'entre 15 i 29 anys. Només un 15 per cent de les víctimes han estat persones majors de 65 anys.
--
SEGRE.
De Catalunya Informació:
Sense comentarisCatalunya Informació ha escrit:Mor un ciclista en ser atropellat per un guàrdia civil fora de servei que conduïa ebri
Un ciclista de 71 anys ha mort a Montblanc en ser atropellat per un turisme que conduïa un agent de la Guàrdia Civil fora de servei que va donar positiu en el test d'alcoholèmia, segons ha informat la Policia Local de la població. El ciclista, Jaume G.M., circulava per la carretera de Rojals, situada dins del terme municipal de Montblanc, quan va ser atropellat per un Renault Clio amb matrícula espanyola. El conductor del vehicle, agent de la Guàrdia Civil fora de servei, de 26 anys, ha passat a disposició judicial i podria ser acusat d'homicidi involuntari.
Quina contradicció allò del policia!!!!
el punt ha escrit:Cinc morts i dos ferits greus a les carreteres catalanes durant el cap de setmana de Nadal
CARMINA SOLANO. Platja d'Aro
Un veí de 20 anys de Santa Cristina d'Aro, Luis González Estepa, va ser l'última de les cinc víctimes mortals del cap de setmana de Nadal a les carreteres catalanes. L'accident de González, que era nascut a Barcelona, es va produir diumenge, dia de Nadal, a dos quarts d'una del migdia. El vehicle que conduïa el noi va sortir de la carretera C-31 quan circulava a l'altura de Platja d'Aro.
El dia abans, a les sis de la tarda, s'havia produït l'accident més greu del cap de setmana, en què van morir dos joves en un xoc a Tortosa, a la C-12. Van col·lidir un Seat León i un Volkswagen Passat. A causa del xoc van perdre la vida els dos ocupants del Seat: un noi d'Ourense de 26 anys i una noia de 20 anys, tots dos veïns de Sant Carles de la Ràpita. El conductor del Volkswagen, també veí de Sant Carles, va sortir-ne il·lès, però la seva acompanyant, de 37 anys, va quedar ferida greument.
Aquestes víctimes s'afegien a les morts registrades a l'Aldea (Baix Ebre) divendres a la tarda i a Sentiu de Sió (Noguera), dissabte a les sis del matí. Divendres a la nit, a causa d'un accident a la Roca del Vallès un conductor va quedar greument ferit.
D'altra banda, dissabte una veïna de l'Hospitalet de Llobregat, de 50 anys, va morir a Peñalba (Osca) en ser atropellada per un vehicle. L'accident va passar a quarts de nou del vespre a l'autopista AP-2. El cotxe que conduïa la víctima va sortir de la carretera, va travessar la mitjana i va anar a parar a la calçada per on circulaven els cotxes que anaven en sentit contrari. La conductora va sortir del cotxe i un vehicle la va atropellar mortalment. El seu acompanyant va quedar ferit lleument.
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
De El Periódico de Catalunya:
------------------------------------
Trànsit va registrar el 2005 la xifra més baixa de morts en 30 anys
• Les víctimes a les carreteres l'any passat suposen un descens del 8% a Catalunya i el 5% a Espanya
• El 40% dels accidents van ser els caps de setmana d'estiu en desplaçaments curts
Si pogués, Pere Navarro, director de la Direcció General de Trànsit (DGT), felicitaria un per un els milions de conductors que l'any passat van ser prudents al volant. I és ben clar que n'hi hauria per fer-ho. L'any que acabem d'acomiadar va deixar a la carretera un terrorífic saldo de 3.329 morts. Però és la xifra més baixa que s'ha registrat a Espanya els últims 30 anys.
Ningú pot estar content amb més de 3.000 morts damunt de la taula de treball, 400 dels quals són a Catalunya. I això explica l'aspecte seriós que mostraven tant el ministre José Antonio Alonso com la consellera d'Interior, Montserrat Tura. Els dos mandataris van oferir ahir una roda de premsa a Madrid i a Barcelona, respectivament, per detallar el balanç de la sinistralitat a les carreteres. Les estadístiques mostrades per tots dos ensenyen una tendència a la baixa tant en el nombre d'accidents com en el balanç de víctimes mortals. A Espanya el nombre de morts s'han reduït el 5,2% en relació amb l'any anterior. A Catalunya el descens arriba al 8%.
"Reduir el nombre de morts és un èxit de tots, però demostra que les coses s'estan fent bé. Que les campanyes de prevenció, els radars i les alcoholèmies tenen un resultat positiu", va insistir Navarro. El missatge dista molt poc del que manté a Catalunya el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Rafael Olmos: "La reducció de la mortalitat demostra que la nostra política de radars no té un objectiu recaptatori, sinó d'oferir més seguretat".
CINTURÓ I CASC
Uns i altres estan convençuts, però, que encara hi ha un bon marge perquè la sinistralitat a les carreteres continuï baixant. "Si reduïm la velocitat mitjana a què se circula a Espanya i conscienciem tothom que s'han de cordar el cinturó, assegurar els menors que viatgen en cotxe, i que cal portar casc continuarem reduint la xifra", va insistir Navarro.
Una repassada més detallada a les estadístiques de Catalunya demostra que el 40% dels accidents mortals es van registrar els caps de setmana d'estiu. La gent no es mata en les grans operacions de sortida o arribada d'estiu. No, perquè amb les retencions la velocitat disminueix i no es pot córrer. La gent mor, i ho demostren les estadístiques, en trajectes curts en què es descuida l'atenció. "La relaxació és tan gran que es perd la responsabilitat que ha de regnar sempre que es té un volant entre les mans", va indicar l'intendent Sergi Pla, cap de l'agrupació de trànsit de la policia autonòmica.
Tant els Mossos d'Esquadra a Catalunya, com l'Ertzaintza al País Basc com la Guàrdia Civil a la resta d'Espanya tenen previst mantenir aquest any les seves polítiques de fer més controls d'alcoholèmia, instal.lar més radars mòbils i més denúncies per conductes tan greus com no portar posat el cinturó de seguretat. "Que la gent s'ho gravi al cap. Portar el cinturó de seguretat no és un capritx del guàrdia civil o del mosso, és que està demostrat que salva la vida de la gent. Per tant, no portar-lo és un suïcidi", va insistir Pere Navarro.
La mateixa reflexió es podria fer respecte del casc. Malgrat les múltiples campanyes de prevenció que s'han portat a terme i que el seu ús en ciutats com Barcelona arriba al 99%, el 21% dels motoristes morts a les carreteres catalanes no portaven posat el casc. "No és acceptable", va insistir Tura.
QUATRE MORTS EL PRIMER DIA
I encara que el 2005 va acabar bé, Tura no va poder fer altra cosa que reconèixer que només en el primer dia de l'any quatre persones van perdre la vida a les carreteres catalanes. "Els tres accidents mortals van tenir com a causa incompliments de les normes de seguretat", va apuntar la consellera.
Cliqueu aquí per veure el gràfic
------------------------------------
Trànsit va registrar el 2005 la xifra més baixa de morts en 30 anys
• Les víctimes a les carreteres l'any passat suposen un descens del 8% a Catalunya i el 5% a Espanya
• El 40% dels accidents van ser els caps de setmana d'estiu en desplaçaments curts
Si pogués, Pere Navarro, director de la Direcció General de Trànsit (DGT), felicitaria un per un els milions de conductors que l'any passat van ser prudents al volant. I és ben clar que n'hi hauria per fer-ho. L'any que acabem d'acomiadar va deixar a la carretera un terrorífic saldo de 3.329 morts. Però és la xifra més baixa que s'ha registrat a Espanya els últims 30 anys.
Ningú pot estar content amb més de 3.000 morts damunt de la taula de treball, 400 dels quals són a Catalunya. I això explica l'aspecte seriós que mostraven tant el ministre José Antonio Alonso com la consellera d'Interior, Montserrat Tura. Els dos mandataris van oferir ahir una roda de premsa a Madrid i a Barcelona, respectivament, per detallar el balanç de la sinistralitat a les carreteres. Les estadístiques mostrades per tots dos ensenyen una tendència a la baixa tant en el nombre d'accidents com en el balanç de víctimes mortals. A Espanya el nombre de morts s'han reduït el 5,2% en relació amb l'any anterior. A Catalunya el descens arriba al 8%.
"Reduir el nombre de morts és un èxit de tots, però demostra que les coses s'estan fent bé. Que les campanyes de prevenció, els radars i les alcoholèmies tenen un resultat positiu", va insistir Navarro. El missatge dista molt poc del que manté a Catalunya el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Rafael Olmos: "La reducció de la mortalitat demostra que la nostra política de radars no té un objectiu recaptatori, sinó d'oferir més seguretat".
CINTURÓ I CASC
Uns i altres estan convençuts, però, que encara hi ha un bon marge perquè la sinistralitat a les carreteres continuï baixant. "Si reduïm la velocitat mitjana a què se circula a Espanya i conscienciem tothom que s'han de cordar el cinturó, assegurar els menors que viatgen en cotxe, i que cal portar casc continuarem reduint la xifra", va insistir Navarro.
Una repassada més detallada a les estadístiques de Catalunya demostra que el 40% dels accidents mortals es van registrar els caps de setmana d'estiu. La gent no es mata en les grans operacions de sortida o arribada d'estiu. No, perquè amb les retencions la velocitat disminueix i no es pot córrer. La gent mor, i ho demostren les estadístiques, en trajectes curts en què es descuida l'atenció. "La relaxació és tan gran que es perd la responsabilitat que ha de regnar sempre que es té un volant entre les mans", va indicar l'intendent Sergi Pla, cap de l'agrupació de trànsit de la policia autonòmica.
Tant els Mossos d'Esquadra a Catalunya, com l'Ertzaintza al País Basc com la Guàrdia Civil a la resta d'Espanya tenen previst mantenir aquest any les seves polítiques de fer més controls d'alcoholèmia, instal.lar més radars mòbils i més denúncies per conductes tan greus com no portar posat el cinturó de seguretat. "Que la gent s'ho gravi al cap. Portar el cinturó de seguretat no és un capritx del guàrdia civil o del mosso, és que està demostrat que salva la vida de la gent. Per tant, no portar-lo és un suïcidi", va insistir Pere Navarro.
La mateixa reflexió es podria fer respecte del casc. Malgrat les múltiples campanyes de prevenció que s'han portat a terme i que el seu ús en ciutats com Barcelona arriba al 99%, el 21% dels motoristes morts a les carreteres catalanes no portaven posat el casc. "No és acceptable", va insistir Tura.
QUATRE MORTS EL PRIMER DIA
I encara que el 2005 va acabar bé, Tura no va poder fer altra cosa que reconèixer que només en el primer dia de l'any quatre persones van perdre la vida a les carreteres catalanes. "Els tres accidents mortals van tenir com a causa incompliments de les normes de seguretat", va apuntar la consellera.
Cliqueu aquí per veure el gràfic
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
De l'AVUI:
----------------------------
21 morts aquest Nadal a la carretera
Redacció
Un total de 21 persones van morir a les carreteres catalanes des del 24 de desembre passat fins ahir al vespre en els més d'un miler d'accidents de trànsit que es van produir a la xarxa viària. La xifra representa un increment de més del 30% respecte a les víctimes mortals registrades durant el mateix període de l'any passat.
Pel que fa al balanç d'accidents d'aquest cap de setmana, tres persones han resultat mortes i sis més ferides de diversa consideració en cinc accidents. Els accidents mortals s'han registrat en poblacions del Vallès i del Maresme.
----------------------------
21 morts aquest Nadal a la carretera
Redacció
Un total de 21 persones van morir a les carreteres catalanes des del 24 de desembre passat fins ahir al vespre en els més d'un miler d'accidents de trànsit que es van produir a la xarxa viària. La xifra representa un increment de més del 30% respecte a les víctimes mortals registrades durant el mateix període de l'any passat.
Pel que fa al balanç d'accidents d'aquest cap de setmana, tres persones han resultat mortes i sis més ferides de diversa consideració en cinc accidents. Els accidents mortals s'han registrat en poblacions del Vallès i del Maresme.
De Catalunya Informació:
Catalunya Informació ha escrit:País Valencià
28/01/2006
Villena
Detenen el conductor d'un autocar que ha bolcat a Alacant i ha matat cinc persones
Cinc persones han mort i una trentena més han resultat ferides, set d'elles greus, en un accident d'autocar a l'A-31, a uns 5 quilòmetres del túnel de Villena, a Alacant. Una velocitat inapropiada en un avançament prohibit i amb unes condicions meteorològiques i de la carretera pèssimes han estat les causes de l'accident. El conductor ha estat detingut. L'autocar l'havia contractat l'Associació de Vídues d'Alcantarilla, a Múrcia, i no l'Imserso tal com s'havia informat en un primer moment.
Les vacances de les cinquanta ocupants de l'autobús al complex Marina d'Or, a Oropesa del Mar, s'ha truncat a tres quarts de nou del matí, quan el vehicle en què viatjaven ha derrapat i ha bolcat. Segons els testimonis, l'autobús circulava a una velocitat inadequada tenint en compte les condicions meteorològiques i l'accident ha passat quan l'autobús tornava al carril de la dreta després d'avançar diversos vehicles en un tram prohibit.
Les cinc víctimes mortals eren dones que viatjaven amb un centre de vídues de la localitat de Molina del Segura, a Múrcia. Els set ferits greus han estat traslladats a hospitals d'Alacant i Elda, mentre que als viatgers que han resultat ferits lleus els han atès a Villena.
La carretera on ha tingut lloc el sinistre va estar ahir a la tarda tancada a causa del temporal de neu, pluja i vent, i aquest matí les condicions meteorològiques eren també força dolentes i hi havia diversos trams amb neu. Tot i això, a la carretera s'hi podia transitar sense cadenes, però "amb precaució", tal com s'advertia als panells informatius de l'autovia.
La ruta més aconsellable per fer l'itinerari -l'autocar havia sortit d'Alcantarilla, a Múrcia, i anava cap a Marina d'Or, a Castelló- hauria estat a través de l'AP-7, l'autovia del Mediterrani.
-
Marc Font Escales
- N4
- Entrades: 47
Podría haver anat per l' AP-7, no?entfe001 ha escrit:De Catalunya Informació:
Catalunya Informació ha escrit:País Valencià
28/01/2006
Villena
Detenen el conductor d'un autocar que ha bolcat a Alacant i ha matat cinc persones
Cinc persones han mort i una trentena més han resultat ferides, set d'elles greus, en un accident d'autocar a l'A-31, a uns 5 quilòmetres del túnel de Villena, a Alacant. Una velocitat inapropiada en un avançament prohibit i amb unes condicions meteorològiques i de la carretera pèssimes han estat les causes de l'accident. El conductor ha estat detingut. L'autocar l'havia contractat l'Associació de Vídues d'Alcantarilla, a Múrcia, i no l'Imserso tal com s'havia informat en un primer moment.
Les vacances de les cinquanta ocupants de l'autobús al complex Marina d'Or, a Oropesa del Mar, s'ha truncat a tres quarts de nou del matí, quan el vehicle en què viatjaven ha derrapat i ha bolcat. Segons els testimonis, l'autobús circulava a una velocitat inadequada tenint en compte les condicions meteorològiques i l'accident ha passat quan l'autobús tornava al carril de la dreta després d'avançar diversos vehicles en un tram prohibit.
Les cinc víctimes mortals eren dones que viatjaven amb un centre de vídues de la localitat de Molina del Segura, a Múrcia. Els set ferits greus han estat traslladats a hospitals d'Alacant i Elda, mentre que als viatgers que han resultat ferits lleus els han atès a Villena.
La carretera on ha tingut lloc el sinistre va estar ahir a la tarda tancada a causa del temporal de neu, pluja i vent, i aquest matí les condicions meteorològiques eren també força dolentes i hi havia diversos trams amb neu. Tot i això, a la carretera s'hi podia transitar sense cadenes, però "amb precaució", tal com s'advertia als panells informatius de l'autovia.
La ruta més aconsellable per fer l'itinerari -l'autocar havia sortit d'Alcantarilla, a Múrcia, i anava cap a Marina d'Or, a Castelló- hauria estat a través de l'AP-7, l'autovia del Mediterrani.
Esport
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
De l'AVUI:
-----------------------------
Una carretera massa perillosa
punt negre
· La C-15 de Canyelles a Olèrdola és el pitjor tram de la xarxa viària del Garraf i l'Alt Penedès víctimes
· El 2005 van morir-hi quatre joves 2007
· Podrien començar a fer una autovia
Una motorista va resultar ahir ferida molt greu al sortir de la via la moto que conduïa, al quilòmetre 9 de la C-15, al seu pas per Olèrdola. El d'ahir és l'últim accident greu ocorregut en aquesta autovia que uneix Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. Una altra noia, la Laia, de 29 anys, va morir al mateix lloc fa deu dies. En els últims anys hi han mort més d'una desena de persones, la majoria joves menors de 30 anys. Les xifres de l'any passat no ofereixen cap marge al dubte: només en el tram comprès entre els municipis de Canyelles i Olèrdola, de 8 km, van morir-hi quatre joves, el més gran dels quals només tenia 24 anys.
Aquestes xifres no són un fet excepcional perquè en els darrers anys el nombre d'accidents i morts s'ha mantingut inalterable. L'any 2003 cinc persones van perdre la vida a la C-15, i en els darrers dotze mesos, a part dels quatre joves morts, hi ha hagut quinze accidents amb ferits de diversa consideració. La C-15, doncs, i concretament el seu pas per Canyelles i Olèrdola, s'ha convertit en el punt negre de la xarxa viària del Garraf i Alt Penedès.
El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va anunciar fa uns dies a la capital del Garraf que el juny de 2007 podrien començar les obres del nou traçat de la C-15. Aquestes obres anirien acompanyades d'una demanda històrica, la construcció d'una línia fèrria orbital que uniria les ciutats de Vilanova, Vilafranca, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. L'objectiu és reduir el nombre d'accidents i oferir una alternativa als 17 quilòmetres de la C-15 utilitzada per milers de persones que es desplacen per motius laborals, o bé joves que les nits del cap de setmana van a Sitges o a Vilafranca.
Amb tot, el punt més perillós de la C-15 és a Canyelles, un municipi on viuen unes 3.500 persones, xifra que a l'estiu es dispara fins als 8.000. Molts d'aquests nous veïns viuen dispersos en onze urbanitzacions sense transport públic, amb la qual cosa el vehicle particular es converteix en imprescindible. L'alcalde, Xavier Robert, ha sol·licitat més presència policial davant la perillositat que suposa el pas de la carretera pel mig del poble i el constant anar i venir de vehicles cap a les urbanitzacions. Per aquest motiu, i si tira endavant el desdoblament de la C-15, el projecte preveu passar pels afores de Canyelles i per sota de la muntanya del Montgròs. D'aquesta manera s'evitaria el patiment de molts pares quan els seus fills surten amb moto els caps de setmana. I és que sovint aquests viatges acaben en tragèdia, i no sempre per imprudència del conductor, sinó per la perillositat de la C-15.
-----------------------------
Una carretera massa perillosa
punt negre
· La C-15 de Canyelles a Olèrdola és el pitjor tram de la xarxa viària del Garraf i l'Alt Penedès víctimes
· El 2005 van morir-hi quatre joves 2007
· Podrien començar a fer una autovia
Una motorista va resultar ahir ferida molt greu al sortir de la via la moto que conduïa, al quilòmetre 9 de la C-15, al seu pas per Olèrdola. El d'ahir és l'últim accident greu ocorregut en aquesta autovia que uneix Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. Una altra noia, la Laia, de 29 anys, va morir al mateix lloc fa deu dies. En els últims anys hi han mort més d'una desena de persones, la majoria joves menors de 30 anys. Les xifres de l'any passat no ofereixen cap marge al dubte: només en el tram comprès entre els municipis de Canyelles i Olèrdola, de 8 km, van morir-hi quatre joves, el més gran dels quals només tenia 24 anys.
Aquestes xifres no són un fet excepcional perquè en els darrers anys el nombre d'accidents i morts s'ha mantingut inalterable. L'any 2003 cinc persones van perdre la vida a la C-15, i en els darrers dotze mesos, a part dels quatre joves morts, hi ha hagut quinze accidents amb ferits de diversa consideració. La C-15, doncs, i concretament el seu pas per Canyelles i Olèrdola, s'ha convertit en el punt negre de la xarxa viària del Garraf i Alt Penedès.
El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va anunciar fa uns dies a la capital del Garraf que el juny de 2007 podrien començar les obres del nou traçat de la C-15. Aquestes obres anirien acompanyades d'una demanda històrica, la construcció d'una línia fèrria orbital que uniria les ciutats de Vilanova, Vilafranca, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. L'objectiu és reduir el nombre d'accidents i oferir una alternativa als 17 quilòmetres de la C-15 utilitzada per milers de persones que es desplacen per motius laborals, o bé joves que les nits del cap de setmana van a Sitges o a Vilafranca.
Amb tot, el punt més perillós de la C-15 és a Canyelles, un municipi on viuen unes 3.500 persones, xifra que a l'estiu es dispara fins als 8.000. Molts d'aquests nous veïns viuen dispersos en onze urbanitzacions sense transport públic, amb la qual cosa el vehicle particular es converteix en imprescindible. L'alcalde, Xavier Robert, ha sol·licitat més presència policial davant la perillositat que suposa el pas de la carretera pel mig del poble i el constant anar i venir de vehicles cap a les urbanitzacions. Per aquest motiu, i si tira endavant el desdoblament de la C-15, el projecte preveu passar pels afores de Canyelles i per sota de la muntanya del Montgròs. D'aquesta manera s'evitaria el patiment de molts pares quan els seus fills surten amb moto els caps de setmana. I és que sovint aquests viatges acaben en tragèdia, i no sempre per imprudència del conductor, sinó per la perillositat de la C-15.
Un accident a l'AP-7 d'un camió que transportava argó obliga a tancar l'autopista entre Cardedeu i Maçanet de la Selva, així com a la C-35 entre Sils i Sant Celoni. Està activat el TransCat.
Desconec si també està afectada la xarxa ferroviària.
Retencions de fins a 10 quilòmetres.
Desconec si també està afectada la xarxa ferroviària.
Retencions de fins a 10 quilòmetres.
A les 15:45 els trens circulaven amb total normalitat per aquesta zona, mentre hi havia grans retencions a Sant Celoni de vehicles que es volien incorporar a l'autopista direcció Barcelona; i mentre la ràdio informava d'altres tantes retencions colosals a l'AP7 direcció Girona.entfe001 ha escrit:Desconec si també està afectada la xarxa ferroviària.Retencions de fins a 10 quilòmetres.
Segons el mapa interactiu d'Acesa, hi ha aturades des de la sortida de Barcelona fins passat Sant Celoni en sentit norddgtxa ha escrit:A les 15:45 els trens circulaven amb total normalitat per aquesta zona, mentre hi havia grans retencions a Sant Celoni de vehicles que es volien incorporar a l'autopista direcció Barcelona; i mentre la ràdio informava d'altres tantes retencions colosals a l'AP7 direcció Girona.
Adjunto captura del mapa interactiu presa fa pocs instants:
Avui cap les 19.35, vist de l'A3; el cartell de sortida de l'Avinguda Meridiana posava "C-33 retencions a partir km. 10 fins AP-7"
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
http://www.elperiodico.com/
-------------------------------------------
14 morts a la carretera el cap de setmana, nou menys que el 2005
MANUEL VILASERÓ
MADRID
L'efecte benèfic del carnet per punts en la baixada de la sinistralitat no només es manté, sinó que augmenta. Entre les 15.00 hores de divendres passat i les 20.00 d'ahir s'han registrat a les carreteres espanyoles 14 morts, nou menys que en el mateix període de l'any anterior. A Catalunya el descens encara ha estat més espectacular. Dels quatre del 2005 s'ha baixat a un.
El cap de setmana porta el camí de ser fins i tot el menys tràgic des que es va implantar el carnet per punts. En els tres anteriors a la mateixa hora del diumenge s'havien comptabilitzat 15, 17 i 23 morts. S'haurà d'esperar, no obstant, al tancament definitiu amb les dades a la mitjanit de diumenge per confirmar la bona notícia.
La víctima mortal de Catalunya és un menor de 16 anys que va perdre la vida ahir a la matinada al quilòmetre 327 de la C-31 a l'altura de Palamós (Baix Empordà) al col.lisionar lateralment el ciclomotor en què viatjava amb un tot terreny.
Es desconeixia ahir si el noi era qui pilotava la moto perquè el seu acompanyant, Mechaal A., de 18 anys, es troba ferit greu. El que sí que han determinat els Mossos d'Esquadra és que tots dos viatjaven sense casc i el seu ciclomotor Beta Arc circulava amb les llums apagades.
UN NEN DE 2 ANYS
M. A. F., un nen de 2 anys, va morir a les 11.45 hores d'ahir quan el vehicle en què viatjava va sortir de la via i va bolcar a l'autopista AP-1 a l'altura de Prádanos de Burbea, a la província de Burgos.
Al cotxe viatjaven tres persones més, totes de nacionalitat portuguesa, que van patir ferides greus: una dona de 30 anys i dos homes de 36 i 66 anys.
-------------------------------------------
14 morts a la carretera el cap de setmana, nou menys que el 2005
MANUEL VILASERÓ
MADRID
L'efecte benèfic del carnet per punts en la baixada de la sinistralitat no només es manté, sinó que augmenta. Entre les 15.00 hores de divendres passat i les 20.00 d'ahir s'han registrat a les carreteres espanyoles 14 morts, nou menys que en el mateix període de l'any anterior. A Catalunya el descens encara ha estat més espectacular. Dels quatre del 2005 s'ha baixat a un.
El cap de setmana porta el camí de ser fins i tot el menys tràgic des que es va implantar el carnet per punts. En els tres anteriors a la mateixa hora del diumenge s'havien comptabilitzat 15, 17 i 23 morts. S'haurà d'esperar, no obstant, al tancament definitiu amb les dades a la mitjanit de diumenge per confirmar la bona notícia.
La víctima mortal de Catalunya és un menor de 16 anys que va perdre la vida ahir a la matinada al quilòmetre 327 de la C-31 a l'altura de Palamós (Baix Empordà) al col.lisionar lateralment el ciclomotor en què viatjava amb un tot terreny.
Es desconeixia ahir si el noi era qui pilotava la moto perquè el seu acompanyant, Mechaal A., de 18 anys, es troba ferit greu. El que sí que han determinat els Mossos d'Esquadra és que tots dos viatjaven sense casc i el seu ciclomotor Beta Arc circulava amb les llums apagades.
UN NEN DE 2 ANYS
M. A. F., un nen de 2 anys, va morir a les 11.45 hores d'ahir quan el vehicle en què viatjava va sortir de la via i va bolcar a l'autopista AP-1 a l'altura de Prádanos de Burbea, a la província de Burgos.
Al cotxe viatjaven tres persones més, totes de nacionalitat portuguesa, que van patir ferides greus: una dona de 30 anys i dos homes de 36 i 66 anys.