Hola:
Perdoneu que no aporti avistaments. La sola ideia de pensar que "potser" aquesta sera la darrera vegada que agafi aquella unitat, no em fa pensar en mirar series. Nomes disfrutar del viatge i res mes.
Tinc uns cuants "tacos". Vaig "creixer" dins d'un 1000. Son els metros que he vist tota la vida (tret dels meus difossos records dels 300, 600 i coetanis a altres linies). He pujat amb ells cuan hi havia el cap de tren (l'obreportas, per entendren's) i em quedava bocabadat mirant com obria i tancava cada estacio, i a Sagrera s'anava a les portes de l'altre costat a obrir per l'andana central. M'hagues agradat poder fer de "obreportes" al Metro. O fer-ne de motorista, per anar veient com avançava pel tunel.
Tambe recordo aquellas manetas lilas de "cuart de volta" de les alarmes: "El uso indebido sera penalizado" deia el retol. I jo pensava: "I si algu es cau i accidentalment s'agafa i l'acciona, que passa?". vaja, tonteries de nen petit. Ara pujo en un 1000 i miro que les caixes on eran els botons d'obrir les portes estan tapades amb una xapa. I em pregunto: "A sota estaran encara els botons?". Nostalgia. Tampoc hi son les manetes de les alarmes. Ara hi han una mena de tirador en forma d'anella penjant, molt lleig.
Recordo els seients lilas. Les enganxines del nen punki (jo tambe en vull una samarreta, gracies, talla "elefant", aquesta panxa!).Ja no em recordo del terra com era, i a dures penes del color verdos de les parets. El vitrall amb el certificat de dessinsectacio i desratitzacio de la "Will-Kill" crec que era. Nostalgia.
Els 1000 son els meus metros de tota la vida. En ells he anat a escola. Cuan el bitllet senzill costava 5 ptas. Hi havien les maquines de llaminadures a les andanes. Les papereres verdas. Aquellas finestras practicables i "Es peligroso asomarse". Tot i aixo de vegades, havia tret el nas per alguna finestra per sentir l'olor dels tunels i el cop d'aire a la cara. Veure com s'apropava el semafor del tunel i preguntar-me: "Que carai fa un semafor al mig del tunel?. Per que servira?".
Cada vegada que hi pujo ara penso que cuantes vegades haure pujat. Son mes de 30 anys amb ells sota dels peus. Portant-me d'un costat a l'altre de Barcelona. Ells m'han vist anar a l'escola. Anar a buscar les meves "novietes" d'adolescencia. Cuan vaig anar-me a la "mili" i despres tornar d'aquesta. Tambe alguna tornada de festa, una mica mes "pertorbat" del que seria recomenable per la salut, pero mai vaig emprendre.la amb el material, com fan ara alguns. Ara cuan vaig a treballar per les tardes tambe em portan rapida i eficientment.
Segur que haure pujat en totes les maquines i en tots els remolcs, 30 anys llargs de servei em sembla que m'hauran donat prou temps. En aquestos trens hi ha part de la meva vida. Ara que irremediablement desapareixeran, tambe s'enduran un troç de mi.
Ara, des fa un temps, estan possant trens nous. Benvinguts sian. Potser son mes comodes, mes sil.lenciossos, mes rapids i segurs. Diuen que fins i tot podran anar sense conductor, sense motorista. Es igual. Ja no m'importa. No son els meus trens. Tindran tot el que vulguin i mes. Pero els hi mancara una cosa mes important. Una cosa que els 1000 si tenen: Escalfor i personalitat. Els trens nous son molt macos, pero son freds. No m'agraden.
Adeu amics 1000. M'heu vist creixer. M'agradaria que almenys algun de volsaltres s'en poder quedar com a testimoni historic. Pero ai las!, en aquesta ciutat som massa moderns i vosaltres sou vells i lletjos. No teniu lloc aqui. Fins a sempre amics 1000, sempre em recordare de vosaltres.
Sal.lutacions:
Serie600
PD: Jamiro si vols i tens lloc per aixo, pots possar aquest texte a la teva pagina. Si vols. Potser es una tonteria com un castell. Es el meu homenatge als 1000. Pura nostalgia. Simplement.
👍0👎0
