Diari de Girona ha escrit:Ricard Riol Jurado
Els perills del nou ferrocarril
Encara avui, als ciutadans crítics amb l´actual planificació de l´alta velocitat ferroviària, se´ns titlla d´ecologistes «radicals» o de voler paralitzar el país. No importa la formació que tinguem, ni la feina que desenvolupem. Quan entitats com l´Associació per a la Promoció del Transport Públic denuncien que l´actual prioritat de l´administració és l´alta velocitat en detriment dels Rodalies i Regionals, es contesta de seguida que tots dos són necessaris i tot queda com abans...
però el cert és que mirant les xifres d´inversió pública, la major part dels recursos es destinen a la construcció d´una alta velocitat que, una vegada acabada, a Catalunya transportarà 13 vegades menys usuaris que Rodalies i Regionals. Aquest greuge inversor ha col·lapsat la ja feble infraestructura de Rodalies i Regionals, desencadenat una crisi ferroviària sense precedents a la Catalunya, amb més de 3.000 trens retardats o suprimits i mig milió d´usuaris afectats. L´arribada del TAV a Lleida Pirineus ha constatat una gran veritat: qualsevol infraestructura no és vàlida ni fa créixer l´economia o la qualitat de vida per si mateixa. Tampoc no ens passa per alt l´actual explotació de l´alta velocitat, profundament antisocial i antiecològica. Mentre per a la construcció es compta amb els diners i paciència de tothom, els preus dels bitllets són inassolibles per a molts ciutadans, que es veuen expulsats a rues d´autobusos per carretera. És aquesta una fórmula que priva el ferrocarril dels seus principals usuaris, degenerant en ràpids mitjans buits que competeixen amb un servei d´autocars desbordant, com succeeix entre Saragossa i Osca.
Al dèficit democràtic de les inversions públiques, cal afegir-hi una preocupant visió de país que es plasma a cada nou tram del TAV: l´alta velocitat serveix per competir amb el pont aeri Madrid- Barcelona i no per millorar les connexions ferroviàries internes de Catalunya. Un tren amb velocitat màxima de 350 km/h, radis de corba de 7.000 metres que trinxen el territori, i una única estació entre Lleida i Barcelona situada a un camp de conreu (entre Perafort i la Secuita), delata l´autèntic objectiu del Ministeri de Foment: «Volar cap a Madrid» sense aixecar-nos del terra. Amb la nova estació del Camp de Tarragona s´acaba de confirmar un model totalment insostenible: una estació al mig del no-res, a 11,5 km de Valls, a 12,5 km de Tarragona i a 20 km de Reus on és impossible accedir-hi en bicicleta o a peu. El transport públic que hi arriba ha de circular pels congestionats vials del Camp de Tarragona, ja que no existeix cap carril bus ni s´ha reobert la clausurada línia ferroviària que unia Reus amb Roda de Barà passant al costat de la nova estació. Tot plegat és el resultat d´una pèssima planificació amb uns objectius poc sostenibles.
Personalment no em considero enemic dels ferrocarrils ràpids, ja que ajuden la societat a no dependre de l´automòbil, estalvien molta energia i espai per al transport i a més redueixen les emissions contaminants; però és obvi que no ens trobem davant d´aquests objectius. Serveixi d´exemple el vilipendiat corredor Mediterrani, que ha escurçat distàncies entre València i Barcelona sense sacrificar l´accessibilitat al ferrocarril de municipis com Sagunt, Castelló, Vinaròs, Tortosa, Salou o Tarragona. Assolir un servei ferroviari que realment vertebri Catalunya i la faci més sostenible implica -necessàriament- l´existència d´estacions cèntriques que afavoreixin deixar el cotxe a casa i utilitzar el tren pels desplaçaments més demandats del país, com per exemple Tortosa/Reus-Tarragona-Barcelona.
Tot i perdre els trens de llarg recorregut en favor de la nova estació al camp, Tarragona, Reus i Valls, continuaran gaudint del seu tren actual: accessible, sostenible i econòmic. Sobre les seves estacions es consolidarà en un futur proper un sistema de Rodalies que faci honor a les autèntiques virtuts del ferrocarril: l´eficàcia i la sostenibilitat. Podria crear-se una xarxa similar a l´àrea de Girona, si no fos perquè el TAV també eliminarà la segona estació ferroviària més important de la demarcació, la de Figueres.
L´any 2009 el tren podria desaparèixer de Figueres per voluntat del seu Ajuntament, que veu en el ferrocarril actual més barrera que servei públic. En comptes d´integrar-lo o soterrar-lo, els plans de l´Ajuntament i de Foment preveuen traslladar la cèntrica estació, situada a 600 metres de la Rambla, per una situada al terme municipal de Vilafant, a dos quilòmetres del centre urbà. Un dels arguments favorables al trasllat és la connexió del ferrocarril convencional amb el TAV a Vilafant, però aquesta connexió no pot fer-se sacrificant l´accessibilitat dels trens de Rodalies i Regionals, que seran molt més utilitzats diàriament que el tren d´alta velocitat. A més, caldria estudiar com fer possible aquesta intermodalitat al centre de Figueres, amb una estació convenientment integrada i adaptada. Però els figuerencs i visitants estan condemnats a perdre una estació accessible a peu i en bicicleta des de bona part del municipi per una estació totalment excèntrica, que requerirà l´ús del vehicle privat o autobús accedir-hi. Allunyar les estacions dels usuaris resulta contraproduent si es vol fomentar l´ús de trens de Rodalies, ja que els desplaçaments curts són els que requereixen una millor accessibilitat. A la mitja hora que actualment triga el tren entre Figueres i Girona, caldrà afegir-hi un quart d´hora entre l´accés a Vilafant i el transbordament bus-tren o cotxe-tren, fent que molts dels usuaris potencials optin per mitjans menys sostenibles per desplaçar-se entre les dues ciutats més importants de la demarcació. Sense una estació cèntrica a Figueres, segona ciutat de la demarcació, no prosperarà com cal una futura xarxa de Rodalies a les comarques gironines. A l´actualitat, la demarcació de Girona es caracteritza per encapçalar uns índexs gens sostenibles pel que fa a la seva mobilitat: l´àrea de Girona és l´àmbit metropolità on menys s´utilitza el transport públic urbà i interurbà de tot el país, i la província sencera encapçala el rànquing de motorització més alt de tota l´Espanya peninsular: 781 vehicles per cada 1.000 habitants. Aquest model es va iniciar amb el tancament massiu dels populars carrilets gironins, uns desfasats trens de Rodalies condemnats a mort abans no fossin modernitzats com sí es feu amb la Renfe. Cal salvar l´estació actual de Figueres com a primer pas per a l´establiment del servei de Rodalies a la demarcació de Girona, que abasti des de Sant Celoni i Blanes fins a Portbou, tot enllaçant amb Lloret i el tren-tramvia de les Gavarres, estudiat per la Diputació de Girona i reivindicat per moltes entitats com la PTP. La base del canvi de la mobilitat gironina es troba en saber potenciar el ferrocarril; per tant, manifesto el meu NO rotund a la desaparició del tren de Figueres.