Ens havia passat per alt, però gràcies a un tweet de TMB hem trobat aquest article:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... pa-2375745
Antonio García: «Estava fet pols, grafitejat i podrit de xapa»
Dissabte, 27 d'abril del 2013
(Dimecres, 24 d'abril, al migdia a les cotxeres del Triangle Ferroviari de Barcelona). D'un salt, Antonio salva el metre d'altura que hi ha entre el terra i l'estrep del tren i, ¡hop!, ja és dins d'un dels tres vagons restaurats de la històrica sèrie 300 (abans M1-M6-M8) del metro de Barcelona. Coneix aquesta màquina com la palma de la mà. De fet, com es veurà més endavant, sense ell aquest tren difícilment caminaria.
-Aquest va ser el primer metro de Barcelona, fins i tot abans que el Transversal. Es va construir el 1923 i el 30 de desembre de 1924 va inaugurar la línia del Gran Metropolità, que anava de Lesseps a Catalunya i que avui és part de la línia 3.
-¿És el vehicle de transport col·lectiu més antic de la ciutat?
-Que estigui restaurat i funcioni com aquest només n'hi ha un de més antic, un tramvia de cavalls del 1874 que es conserva a les cotxeres de Can Boixeres.
-¿I funciona?
-I tant, si li poses dos cavalls al davant, és clar. En aquella època el bitllet valia 35 cèntims. Era un mitjà de transport per a rics.
-¿Com un AVE del segle XIX?
-Una cosa així. Era tot de marqueteria i entapissat i el ric anava assegut.
-El 300 era més democràtic.
-Si l'hagués vist abans de la restauració del 1999... Feia 10 anys que era a les cotxeres, abandonat. Estava fet pols, grafitejat i podrit de xapa.
-¿Qui el va rescatar?
-El company Luis Bruguera, que ja va morir, era molt tossut. Va insistir que aquests trens no es perdessin i va aconseguir que el director general del metro de TMB, Antonio del Castillo, hi donés el vistiplau. Luis em va cridar per restaurar-lo entre tots dos i deixar-lo exactament com el 1924, tot i que per falta de diners hi ha coses que no s'han pogut fer, com el sostre, que originalment era com el de les pel·lícules de l'Oest americà.
-Aquest tren ha transportat diverses generacions de barcelonins.
-Va circular del 1924 al 1987, ¡63 anys! Ha sigut el vehicle que més modificacions ha patit en la història del metro per adaptar-lo a les necessitats del servei: més velocitat, seguretat, comoditat, higiene... És curiós com, a través del tren, es veuen els avenços tècnics però també els canvis polítics.
-¿Per exemple?
-Aquests trens es van fabricar en plena dictadura de Primo de Rivera, per això els rètols estan en castellà. Però quan veus fotos del 1933 al 1939 estan en català, perquè era la República. O els seients: originalment eren tous, però després de la guerra els van fer d'alumini per evitar que fossin un niu de paràsits i un focus de malalties.
-¿Quants quilòmetres deu haver recorregut aquest tren?
-Tenint en compte que funcionava 16 hores al dia, que recorria uns 10.000 quilòmetres al mes i que va durar 63 anys... Ens en aniríem a uns quants milions de quilòmetres.
-[...] ¡7.560.000! Començo a mostrar símptomes de metrovitis.
-És una síndrome que t'ataca quan coneixes el metro. A mi me la va encomanar Luis. Quan vaig entrar a l'empresa em sonava a històries de grans, però amb el temps vaig confirmar que existeix. La prova és que estic jubilat i segueixo aquí.
-Però no sembla un friqui del tren.
SEnDNo. M'encanta i em meravella aquest tren perquè té el valor afegit que li he dedicat la meva vida. Prefereixo ser mestre d'una cosa que aprenent de moltes. I d'aquest tren, ara com ara, potser sóc el que més en sap; no de tots els trens, però sí d'aquest, i per a mi és una satisfacció.
(Dijous, 25, a la matinada). Els tres vagons de la sèrie 300 tornen temporalment a les vies per realitzar el trajecte La Pau-Sagrada Família-La Pau amb més d'un centenar de fans a bord. A l'estació de Sagrada Família, el comboi no arrenca. El cap de tren xiula i tanca les portes tres vegades, però res. És Antonio qui adverteix que una petita clau impedeix la marxa. Amb un gest ràpid l'extreu del pany i el tren avança fent una batzegada.
👍225👍0👎0