Em reafirmo en el que dic. Hi havia dues vies:
La londinenca. En aquest cas, demanar ajuda a TFL per a copiar (evidentment, no piratejar) un sistema tarifari flexible per a l'usuari, fent solament els ajustaments que la idiosincràsia de Barcelona exigeixi. Sense invents, amb costos, temps i experiència de desenvolupament ja superat. Això ho podríem tenir des de fa deu anys, pel cap baix.
La vienesa. Seguir amb suport en paper, però només amb dos tipus de bitllet: senzill (i derivats, com targeta d'x bitllets senzills) i abonament (diari, setmanal, mensual, anual), multiplicat per les zones a recórrer. Validadores sense barrera i controls aleatoris massius. Efectes col·laterals positius: baix cost de manteniment, i calen molts llocs de treball. Però sembla que a Barcelona i àrea metropolitana només ens han governat conservadors de dretes que no volen sentir a parlar de mà d'obra.
Què tenim? Un invent per a vendre al món que som modernets, però que fins ara només ha omplert les butxaques de les Caixes (perdó "Caisas") i Indres d'aquest món, que tantes nàusees provocaven a certs partits que ara governen a l'ajuntament de Barcelona. Més d'una dècada després d'anunciar-se (i fer veure que s'hi posaven), encara no tenim pràcticament res.
👍55👍0👎0