Regió-7, 12 de desembre de 2024 ha escrit:
Experts en mobilitat reivindiquen situar Manresa a 50 minuts en tren de Barcelona
La Fundació Mobilitat Sostenible i Segura ha elaborat un document on planteja i alhora reclama infraestructures per fer possible trajectes més ràpids que multipliquin el nombre d’usuaris
David Bricollé
Manresa 12 DES 2024 6:25 Actualitzada 12 DES 2024 9:38
Professionals i experts integrats dins d’una entitat molt reconeguda en l’àmbit del transport públic, la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, han elaborat un document tècnic en el qual propugnen i alhora argumenten la necessitat de dur a terme un projecte molt més ambiciós que el que hi ha previst a la xarxa ferroviària catalana a través del Pla de Rodalies 2020-2030. Aquest document, que treballa amb un doble horitzó temporal (2035 i 2050) es fixa fites de creixement d’usuaris molt per damunt dels que es planteja el pla oficial, i recull que entre altres mesures hauria de comportar situar Manresa i el Bages a un màxim de 50 minuts del centre de Barcelona, i fer-ho amb freqüències de 15, 20 o com a màxim 30 minuts. El pla no només planteja objectius, sinó també actuacions necessàries per assolir-los.
D’entrada, la proposta arrenca del repte d’aconseguir arribar al conjunt de la xarxa ferroviària al milió de passatgers diaris del tren l'any 2035, i doblar la xifra (dos milions) cap al 2050. Idea que parteix sobretot de la base que factors com el preu de l’habitatge està provocant i farà que hi hagi un traspàs de població de l’àrea metropolitana cap a la segona i tercera corona, la qual cosa augmentarà la necessitat de desplaçaments.
Per assolir-ho, a l’informe (presentat com a «Full de ruta del desenvolupament del ferrocarril a Catalunya») els redactors deixen clar d’entrada que el Govern, en el decurs de la immediata pròxima dècada 2025-2035, haurà d’encarregar el corresponent pla d’actuacions, d’inversions i servei, «que ha de ser molt més ambiciós que el planejament en curs». I en aquest sentit subratllen que «aspirar a arribar als 2.000.000 de viatgers diaris l'any 2050 serà probablement necessari a causa de condicions adverses en el capítol climàtic i energètic, per la dificultat de substituir els cotxes a motor tèrmic per altres d’elèctrics o per respondre a l’augment de població i visitants».
Així, entrant en les especificitats territorials, el document exposa que des del que defineixen com a tercera corona (Vallès, Maresme i Garraf), «cal poder arribar en 20 minuts en tren a Sagrera-Barcelona, pel nord, i a Sants, pel sud». I que «des de corones més llunyanes, des de Manresa, Vic, el Vendrell i Blanes, cal poder arribar en 40-50 minuts a Barcelona», per a la qual cosa, alerten, «caldrà planificar en aquesta dècada vinent noves infraestructures que no estan previstes al vigent Pla de Rodalies».
Resoldre l’accés a Barcelona
D’entrada, assenyalen que per a aquesta pròxima dècada de planificació caldrà trobar una solució per superar la insuficiència de capacitat dels túnels transversals de Barcelona, que tot i que parlem d’un àmbit fora de la Catalunya Central, és un factor que té una incidència absolutament directa en el funcionament de les línies de tren que connecten aquests territoris (l’R4 des del Bages, l’R3 des de la Cerdanya passant per Osona) amb la capital catalana, ja que, com recorden els experts, aquest és «el principal coll d’ampolla de la xarxa ferroviària».
El document resumeix de manera ràpida les noves infraestructures previstes en el pla vigent, que considera escasses, entre les quals, pel que fa a les que tindran repercussió a les línies del Bages i la Cerdanya, hi ha l’anomenat salt de moltó de Cerdanyola (un encreuament a doble nivell per facilitar la concentració de trens de diferents línies que conflueixen a l’entrada a Barcelona), el túnel del turó de Montcada, que permetria retallar trajecte de l’R4, però que recorden que no té calendari d’execució; i la duplicació d’un tram de la línia de Vic (R3).
La primera de les mesures que propugna aquest grup d’experts és la d’habilitar trens més freqüents i amb més capacitat. I un aspecte clau que hi va lligat: obrir «un nou túnel transversal de Barcelona, d’est a oest, en un lloc pendent de decidir per donar cabuda a nous serveis ràpids que relliguin la ciutat amb la segona i tercera corona amb temps de viatge entre 20 i 30 minuts». Aquest nou túnel permetria guanyar espais d’entrada i sortida de trens també per a les línies de Rodalies de casa nostra.
Infraestructures a l’R4
I, específicament pel que fa a la línia del Bages, planteja que «per a les capitals de comarques i ciutats de referència situades a la cinquena i sisena corona, també s’ha d’aconseguir una reducció fins als 45/50 minuts en el temps de viatge» i que, per exemple, «des de Manresa cal la rectificació de revolts en el tram superior [el de Terrassa a Manresa], trens directes a Terrassa, o connexió a Martorell, o totes les mesures alhora. Això permetria trens Manresa-Sagrera en 45 minuts amb 3 parades a Terrassa, Sabadell-Centre i Sagrera».
També incidint en aquesta millor mobilitat de l’R4, insisteix en la necessitat d’executar el túnel del Turó de Montcada, «tot mantenint la via històrica pels serveis no directes». Aquest túnel obriria un nou tram de l’R4 en aquest municipi, que no només retallaria distàncies (faria el recorregut més curt), sinó que, a més, es convertiria en una variant alternativa per establir trens més directes que, calculen, situarien la distància entre Sabadell i la Sagrera en 15 minuts. També s’hi recull la necessitat de fer efectiva la tercera via, «i quan sigui possible una quarta via», entre Sabadell i Turó de Montcada, la qual cosa permetria avançaments de trens i establir-ne així de trajecte directe (amb el mínim de parades).
Dues alternatives a Igualada
L’estudi també s’atura a Igualada, i hi planteja dues alternatives ambicioses. «La primera és una reforma completa de la via de Ferrocarrils Igualada-Martorell, fent possible un temps de viatge entre Igualada i Plaça Espanya de 50 minuts amb la introducció d’una tercera via, o quarta quan fos possible, entre Martorell i Sant Boi». La segona passa per «fer una nova via d’amplada Renfe entre Igualada-La Pobla de Claramunt-Sant Sadurní d’Anoia seguint el projecte original del ferrocarril del segle XIX. Això permetria un temps de viatge similar a l’anterior opció, uns 50 minuts».
D’altra banda, l’estudi també aposta per fer realitat el que anomena «nous ferrocarrils no metropolitans». Aquí, incideix en els nous ramals tramviaris que s’han posat sobre la taula, però que a hores d’ara estan a la ‘reserva’. En el cas de l’àrea d’influència de Regió7, es refereix al tren-tram Bages-Berguedà, de Manresa cap a Sant Joan de Vilatorrada i Súria, i cap a Sallent i Berga; i al tren del Pirineu, Alp-la Seu d’Urgell-Andorra.