Transport.cat

A veure, el problema pel menjar no és estar en un lloc o en un altre, sinó el poc temps de què disposem. A saber:

De Cervera a Carcassona anem directes. Tenim una parada llarga, això sí, de 20 minuts a Narbona, que ja veurem si seran tals perquè aquest tren sol arrossegar retard (no exagerat, no pateixis, posa-li cinc minuts a Perpinyà).

A Carcassona tenim 22 minuts d'espera pel tren de Quillan, vora la una del migdia. Després a Quillan només tenim set minuts entre que el tren arriba i que en torna a marxar (13.57 a 14.04). De nou a Carcassona a les tres de la tarda, o bé tenim només 13 minuts per agafar el Corail o bé hora i mitja pel següent tren. En cas de prendre el Corail, pel transbord de Narbona disposem de 24 minuts però ja se'ns fan les quatre de la tarda.

Si deia de portar menjar de casa no era pel fet de no trobar llocs, més aviat em referia a no tenir temps per anar a buscar el menjar.

Oh, bé, a Carcassona no crec que ens hi perdem, segur que trobem coses per menjar, encara que sigui un kebab...no pateixis, és el Llenguadoc, no mossega...

RESPON, ENTFE001:

Agafo el Costa Brava a les 5.15 a Tarragona.
Ens trobem a Cerbère (jo duré una samarreta color butano que posa "Tarraco Viva"). Entfe001, crec que sé qui ets, t´he vist a les fotos (mé kedao kon tu kara...), si no m´equivoco em dic Lluís i tu Eloi, norl?

Serre, manifesta´t, no se´t sent.

Opció a) cafè a Cerbère.
b)no cafè.
c)decidir canvis de destinació a última hora si s´escau (Castelnadaury, Limoux, Couiza-Montazels, Toulouse...), sempre i quan coincideixin amb el nostre enllaç amb el sr.abegot i el sr.596 a Portbou.

Seguim fins a Carcassona. Transbord més aviat curt.

Opció a)fer-lo.
b)Canviar d´idea i visitar Carcassona, bonica ciutat del Llenguadoc.

Seguim fins Quillan.Minuts per canviar de sentit i tornar enrere.

Carcassona. Proposo optar pel TER, perquè para a Lézignan. O no.
Si TER, a Carcassona tomb per la ciutat que no m´impedireu de realitzar encara que volgueu.

A Narbona transbord.

Si hem agafat el corail que no para a Lézignan, proposo transbord a Elna.

Portbou. Trobada amb sr.abegot i sr.596, retorn a BCN (jo resant per no perdre el talgo de les 23.00 cap a Tarragona...).

abegot ha escrit:

UT596001 ha escrit:@Abegot: em sembla bé agafar el tren que tu esmentes per pujar a Portbou, que surt a les 15.20 de Sants.

Ens coneixem personalment? Acostumo a viatjar al primer vagó al sentit de

la marxa.., pujare al tren a Passeig de Gràcia.

Sí ens coneixem! D'acord, al primer vagó del sentit de la marxa. Jo o pujaré a Sants (poc probable) o a Granollers/Centre (molt probable)

437.001 ha escrit:Oh, bé, a Carcassona no crec que ens hi perdem, segur que trobem coses per menjar, encara que sigui un kebab...no pateixis, és el Llenguadoc, no mossega...

De kebabs no en trobaràs pas. Com a molt, una pizzeria amb pizzes més primes que un foli o bé un McDonals. No hi ha gaire res més a la vora de l'estació. Si que tens on triar a la Cité, però cau força lluny de l'estació, i amb 23 minuts no en teniu ni per començar...I amb una hora i mitja en cas de perdre el Corail, tampoc. Arribarieu baldats i quan estiguessiu a la porta ja seria hora de tornar.

entfe001 respon

Correcte, em dic Eloi. Jo aniré tota l'estona amb una guia de Regionals Renfe a la mà. En Serre en té una altra, així que quan pugis amb ell que t'ensenyi què has de buscar. De fet, si puges amb ell ens trobarem segur doncs em coneix de sobres...

Pel cafè a Cervera: El poble està un xic lluny, però a la mateixa estació hi ha una cafeteria. Si el Costa Brava és puntual i jo ja estic fent cua per treure els bitllets, tindrem temps de sobres. Per altra banda, jo no seria partidari de fer improvitzacions a Cervera. Si es vol un canvi d'itinerari, prefereixo que es discuteixi aquí i ara.

En principi la parella de recepció compta amb què arribem a Portbou a les sis de la tarda, és a dir, amb la combinació de Corail + TER per a la tornada. Si es baixa amb el Talgo III, només els veurem mentre el tren estigui parat a l'estació, i si es decideix baixar amb el Corail que arriba a les 20.11 cal tenir en compte una cosa molt important: aquest tren arriba a les 22.50 a Sants. Deu minuts per fer el transbord al teu Talgo a Tarragona ho trobo arriscadíssim. Per això jo seria partidari de prendre el Corail famós aquest a Carcassona.

Lézignan: el TER d'anada hi para. Ara bé, si s'hi vol baixar s'ha de fer a l'anada, i per tant deixar córrer Quillan. Si baixem a la tornada, no arribem a Espanya. No tenim combinació.

Transbord a Elna: em sembla perfecte. Disposarem de poc més de mitja hora.

En Serre no podrà dir res més fins aquesta tarda perquè ara estarà treballant.

Alguna pregunta més?

No.
Tot clar, excepte una cosa. Hi ha una guia de trens renfe regionals?
Jo només tinc fascicles horaris...

Els meus horaris SNCF ja estan caducats, són de l´any passat.

Existeix una mena de llibret que recull els horaris de les línies de trens regionals que passen per Catalunya, a saber:

Ca1 Barcelona - Tarragona - Tortosa
Ca2 Barcelona - Girona - Portbou
Ca3 Barcelona - Reus - Móra - Riba-Roja
Ca4 Barcelona - Lleida (via Reus, Valls o Calaf)
Ca6 Barcelona - Casp - Saragossa
Ca7 Lleida - Balaguer - la Pobla de Segur
R43 Lleida - Montsó - Saragossa

D'aquest llibret, molt útil, se'n solen fer més aviat pocs exemplars i només se solen trobar a grans estacions. Jo tinc constància que n'hi ha hagut en alguna ocasió a Sants, Girona, Figueres i Tarragona. És qüestió de preguntar: molts cops et diran que s'han exhaurit. Tu ves insistint.

Et passo dues digitalitzacions de la meva guia: la portada i la primera pàgina, perquè així tinguis més clar a què em refereixo. Com podràs comprovar, es nota que s'ha fet servir una mica.

Vès quina cosa, tu!

Jo fa dècades que no en veia ni un...potser no agafi el tren tant com vosaltres, però...a Tarragona no n´he vist mai cap ni un.

Tot comença a les 4:00 a Tarragona, quan el meu enemic el despertador sona , i poso el pilot automàtic. Em llevo, em dutxo, menjo unes galetes, em vesteixo i baixo fins l´estació.

El Costa Brava ha de sortir a les 5:15.

Hi ha unes 9/10 persones a l´estació, i el costa brava ve amb retard d´un quart d´hora. Comencem bé...

A l´andana hi ha unes senyores que comenten l´incident del noi que va tocar la catenària del tren taller de la via 5...

Arriba el tren i hi pujo. Tinc bitllet de classe turista, però m´assec al bar, qüestió de no despertar a ningú...al bar, cares desencaixades, destrossades pel llarg viatge. Arranquem. Anem ràpid fins a Sant Vicenç.
Negra nit. Al bar, un senyor dorm amb una caçadora texana al cap per no enlluernar-se, i una parella es mig-adorm-mig enrolla...Una senyora s´asseu i em dóna conversa. És una senyora pesada i començo a pensar que vull morir (penseu en l´hora que era).

Arribem a Sant Vicenç de Calders, i ens hi estem un quart d´hora. Qüestió de que els passatgers aprofitin la nit per dormir. Començo a pensar en diferents maneres de matar a la senyora pesada...

Afortunadament, apareixen dos àngels de la guarda en forma de cambreres del bar del tren i...obren el bar!

La vida és bella. Demano un cafè amb llet i un bocadill de jamó i ques i em converteixo en una persona. 8)

Arranquem de St.Vicenç molt més a poc a poc, a uns 40 km/h.
A les estacions de l´àrea de rodalies hi ha gent que espera el primer tren, cada cop més gent a mesura que ens aproximem a Barcelona.
Entrem a Sants que comença a clarejar...

Sortim de Sants i passem Passeig de Gràcia i Clot sense parar, i hop! ja és de dia! Observo que fan obres a Sant Andreu Comtal, i continuem a una velocitat més alta que entre St. Vicenç i Sants (però tampoc massa).

I arribem a Granollers-Centre. M´he de trobar amb el Josep Serre, a qui no conec (és la primera vegada que faig un viatge en tren "dels meus" acompanyat! Jo sempre he viatjat sol...). Entra al bar un tio amb aire despistat i una carpeta enorme plena de coses. "Hola?". Sí, sóc jo. Estem els dos un pèl adormits, suposo, i a més jo estic una mica tallat. No ens coneixem...

El tren arranca i el paisatge es fa verd a mesura que ens endinsem pels contraforts del Montseny. M´adono que han acabat una rectificació de traçat que feia temps que havien començat, i passem Sant Celoni i Gualba etc. passem Maçanet i arribem a Girona. Durant el trejecte m´he adonat que el Josep és tot un científic dels trens, compta l´hora de pas per totes les estacions, encara que el tren no hi pari! S´ha de tenir voluntat per fer-ho. Després me n´adonaré amb més detall que ell i jo som de dues classes diferents d´aficionats al tren...

Seguiré després de sopar...

Bon profit !!

Han passat unes quantes hores ja del sopar, així que agafo jo el fil de la narració, que precisament s'ha quedat a Girona 8)

A l'hora en què aquesta parella arribava a Girona, servidor ja es trobava a l'alçada de Flaçà. I és que vaig optar, com ja vaig avisar al fil de la trobada, pel més econòmic tren regional. Arribo sense cap contratemps a Cervera disposat a barallar-me èpicament per a la conquesta dels bitllets. Increïblement, avui no hi ha pràcticament ningú per la qual cosa no hi ha la clàssica cua que, combinada amb la poca celeritat d'expedició de bitllets, crea bastant patiment a l'hora de prendre el tren. Després que els dos viatgers del Costa Brava passessin el control duaner, fem cap a taquilles. Com que el vailet de Tarragona sap fancès i en Serre es coneix prou bé el sistema de bitllets francès, servidor es desentén del procés d'aquisició. Finalment acabem els tres amb tres fulls de mida normativitzada (un dels bitllets, de dues pàgines, el de la tornada). Anem a fer un vol per les primeres edificacions passades el pas a nivell per la compra de viandes i tornem a l'estació per compostar els bitllets a les noves compostadores i pujar al tren, una RRR. Ens esperen poc més de dues hores de viatge amb això, així que ens ho prenem amb calma. En 437.001, al·legant que és de lletres, es dedica a gaudir del paisatge mentre que en Serre i jo comencem a parlar de la senyalització, dels horaris i d'altres temes ferroviaris.

Aprofitem la parada a Narbona per estirar les cames i rampinyar un parell d'horaris. En aquest punt hi ha inversió de marxa, per la qual cosa la parada és prolongada tot i que no fa falta canviar la màquina doncs la branca RRR té cabina de conducció. Suposo que els 20 minuts de marge és per si mai es fa el servei amb cotxes convencionals.

Entre Narbona i Carcassona passem per un tram a velocitat reduïda, a les proximitats d'un pont. Observem que al costat se n'està construint un altre aparentment més sòlid. A excepció d'aquesta reducció de velocitat, que ens generaria un lleu endarreriment, el tren circula tota l'estona a una velocitat considerable, possiblement 140 km/h. La via està en molt bnes condicions, possiblement la velocitat màxima vingués determinada més pel material del tren que per la via.

Carcassona és, com em fa notar en Serre, una estació de configuració estranya. Per les vies principals disposa d'una andana central no excessivament ampla; després disposa d'un parell més de vies fora de marquesina que és d'on surten, entre altres, els serveis de Limoux i Quillan. Arribem a Carcassona a la mateixa hora que un tren en sentit contrari, per la qual cosa l'aglomeració de l'andana és notable.

Anem cap a Quillan. El tren és un automotor dièsel d'un sol cotxe bastant modern. Resulta xocant trobar-se amb material més aviat vell i atrotinat per una relació com Cervera - Perpinyà - Narbona - Carcassona - Tolosa mentre que per un servei més modest com el Carcassona - Limoux - Quillan disposem d'un tren còmode i amb aire acondicionat (la calor que passem al RRR és mig heroica). Un tren silenciós i amb indicador digital a l'interior de les parades que realitzarà, eliminant-les a mesura que el tren les va realitzant. Tot i que aquest tren està autoritzat a assolir velocitats de fins a 140 km/h, no passarà en cap moment dels 80 km/h per l'estat de la línia. A aquesta velocitat les batzegades del tren són notòries i constants, resultant molt difícil mantenir-se dempeus. Per sort, la línia és de dèbil ocupació i hi ha places assegudes per tothom més que de sobres. A excepció de Limoux i Quillan, la resta de parades són simples baixadors pràcticament sense andana i amb un petit refugi d'obra per a suportar les inclemències meteorològiques. Definitivament és una línia pràcticament abandonada, més si tenim en compte que a Quillan només hi arriben dos trens al dia, garantint la resta del servei per carretera. Precisament al final de les vies de Quillan que antigament continuaven fins a Ribesaltes hi ha unes senyals metàliques amb la inscripció "ARRÈT" (parada). I és que la via està interrompuda entre Quillan i Axat.

Ja he escrit molt. Que segueixi algú altre

P.S: Adolf, a Limoux els bitllets tenen ja el nou logotip de la SNCF. El vaig veure a un passatger, així que no en tinc cap mostra. Me'n sé d'un que s'hi deixarà caure properament...

Ja he sopat, i fins i tot he dormit, i ja m´he llevat...

Bé, doncs el Costa Brava va seguir la seva (lenta) marxa des de Girona (on només he estat dos cops ), enfilant el congost de Celrà i seguim fins a Flaçà, on fem parada, per continuar pel pont sobre el Ter (encara el més llarg de Catalunya?), Sant Jordi Desvalls i etc. fins a Figueres, on hi baixa gent , però també en puja, i poc a poc anem baixant fins a Llançà.

Mentrestant, m´he menjat un pastís de poma, però el Josep no sembla tenir gana, encara que el convidi...M´he adonat que només compta les hores de pas per estacions obertes al públic perquè no compta Tonyà ni Peralada: ja no funcionen...

I arribem a Llançà i veiem el mar. Fa bon dia. És estrany, jo sempre que he vingut per aquí o feia vent, o plovia, o feia boira...
Passem els túnels i arribem a Portbou, túnel de Balitres i hop! França.

Baixem del tren, i arribem al control duaner, on ens trobem l´Eloi (alias entfe001), que porta barba. A ell tampoc el conec, però ja l´havia vist a les fotos del fòrum. Diferent de com me l´imaginava, molt més parlador.
Sé que és estúpid de dir-ho, però tendeixo a imaginar-me a la gent de la província de Girona com introspectius i callats...potser he llegit massa Josep Pla.

Fem els bitllets, i sortim a fora a prendre l´aire i a fumar-me una cigarreta (arf! arf! tenia mono! ), passem sota les vies de maniobres i creuem el pas a nivell de l´estació (després me n´adonaré que a França hi ha molts més passos a nivell que no a Espanya),i arribem a l´épicerie (=queviures/colmado) de l´altre costat de les vies. Em compro més menjar.
Veig algunes locomotores Sybic (una amb l´escut de la ciutat de Châteaudun, al departament de l´Eure-et-Loir) i d´altres més antigues però no en conec els números de sèrie. També hi ha Corails (i que còmodes que eren i que tous i que malament que els tornéssin a França, els 9000 eren pitjors).

Tornem a l´estació i m´adono que les màquines de compostar (=cancel.ladores) són noves i de color groc. Personalment m´agraden més que les antigues color taronja, ara et posa el nom de l´estació on has compostat el bitllet...

Baixem al pas subterrani, on ens espera una cafetera d´unitat de tren remolcada amb una -crec- 7200. No aire acondicinat, parcialment grafitejada. Si fos de RENFE aixecaria queixes. Però...corre més que els regionals, i els seients són més tous.

A partir d´aquest moment és quan m´adono que jo sóc un aficionat als trens, diguem "de lletres", mentre que entfe001 i josep_serre són més "de ciències". És un espectacle de veure´ls analitzar el tren: compten els viatgers que pugen, els que baixen, l´hora de pas per les estacions, observen els cartells i les palanques...tot!!
Jo m´estimo més de viatjar en tren com qui mira un quadre que es mou: miro per la finestra i observo el paisatge i a la gent, i a vegades m´agrada de parlar amb els passatgers, si en tinc l´oportunitat.
De fet, sóc força més introspectiu i també és la primera vegada que viatjo acompanyat...i amb gent a qui acabo de conèixer ...encara estic una mica tallat. No sé què dir...així que opto per deixar passar l´estona, ells ja es coneixen i fan petar la xerrada.

Per cert, el tren comença força buit i a mesura que anem parant es va omplint: Banyuls, Potvendres, Cotlliure, Argelers, Palau del Vidre (sense servei, però amb un pont sobre el riu Tec molt peculiar!), Elna, on se m´asseu al costat una senyora molt simpàtica, i arribem a Perpinyà amb el tren ben ple...i sense aire acondicionat.

M´agrada el Rosselló, em recorda una mica al delta de l´Ebre, amb els camps bordejats de xiprers per contrarrestar els efectes del vent.
Curiosament, com més al nord anem, més sec és el paisatge.

A Perpinyà observo un TGV de dos pisos, sembla que els TGV París- Perpinyà han estat un èxit rotund...

Sortim de "Perpignan, ici, Perpignan" cap al nord. Parem a Ribesaltes (el poble-moscatell), on veig la línia que duia a...Quillan, però que és tancada de fa molts anys.

Passem Salses sense parar i veig el castell i sortim de Catalunya i entrem al Llenguadoc, apareixen els estanys del Llenguadoc (mig secs, aquí també hi ha sequera, i de les bones! ), i a l´esquerra hi ha la serra de les Corberes, totes pelades, que em recorden tant al sud del Baix Camp. Passem l´antiga estació de Fitou , de la que no queda quasibé res, i passem sense parar per Leucate (l´estació de Leucate s´assembla a les de Llançà i Sant Jordi Desvalls) i travessem un dels meus paisatges favorits: els estanys del Llenguadoc, però hi ha poca aigua i pocs ocells.

Parem a Port-la-Nouvelle, on el tren s´acaba d´omplir, passem de llarg Gruissan-Tournabelle (tancada), un tram per on anem paral.lels al canal de la Robine (=aixeta), que és un ramal del canal du Midi (que va de Bordeus a Montpeller). Tots dos són navegables, i estan plens de vaixells turístics.

I arribem a Narbona, parada i fonda. Canvi de sentit de la marxa i parada llarga per fer encreuaments. Molta gent aprofita per baixar a buscar mejar o beure (entre ells la meva veïna de seient), gent que baixa, gent que puja, i jo que em poso al seient del davant per seguir el viatge en el sentit de la marxa... 8)

L´Eloi i el Josep se´n van a la part davantera (o sigui, el que era la part posterior del tren fins ara ) del tren i jo em quedo on sóc perquè he encetat una conversa agradble amb la senyora.

Bé, jo esperaré a quan expliqueu la tornada, ja que tant servidor com el senyor Abegot només els vàrem acompanyar a la tornada de Portbou a Barcelona...

I bé. doncs el tren arrenca i sortim de Narbona. L´estació de Narbona és molt gran , i té moltes vies (quatre d´elles sota marquesina). Hi ha trens estacionats (i alguns sembla que abandonats, per l´aspecte que ténen). Sortim cap a Carcassona, a la dreta deixem el tren turístic del Menerbès (de Narbona a Bize-Minervois), i a l´esquerra la via per on hem vingut i una mica després se´ns incorpora el by-pass (que utilitza el Talgo de Barcelona a París) i enfilem terra endins.

La senyora és la meva heroïna: ha pujat a Elna, i va a...Dax !!! En TER !!!
Vuit hores en regionals!!! Ha de transbordar a Toulouse i després a Baiona (Dax està a Gascunya, al departament de les Landes, però tocant al País Basc francès. Per a qui vagi malament de geografia, és com anar de Tortosa a Tarragona, després a Saragossa, després a Miranda , i continuar fins a Bilbao...). Estem morts de calor, tot i que les finestres estan baixades del tot.

Passem algunes estacions tancades i el pont sobre el riu Orbieu, on estan fent una minivariant per substituir-lo, és metàl.lic i sembla vell.
El paisatge em recorda furiosament a Tarragona, però amb les peces canviades de lloc. Muntanya més baixa, vinya per tot arreu...

Arribem a Lézignan-Corbières (observo que les plaques de carreteres estan en occità: Lesinhan de las Corbièras), i seguim cap a Carcassona, moltes estacions tancades: de fet, només Lézignan és en servei. Aconsegueixo atrapar al vol dos noms d´estacions tancades: Douzens i Capendu, on la via encara fa la corba de les antigues andanes, però sembla que comencin a rectificar-ho.

Passem Trèbes (una altra estació tancada! ), un túnel, creuem el riu Aude (que neix a la Cerdanya, passa per Quillan, Limoux i Carcassona i desemboca entre Narbona i Besiers), i el canal du Midi i entrem a l´estació de Carcassona, força més petita que la de Narbona i fins i tot que la de Perpinyà.

L´estació de Carcassona té dues vies sota marquesina, però la seva configuració és estranya: l´andana principal és curta i no serveix per accedir als trens, tota la seva longitud està protegida per una barana, i és aprofitada pel bar de l´estació (per cert, qui deia que no es podia menjar a l´estació?,hi ha un bar i ben gran, i em vaig fotre un senyor bocata, un pà banyat de Niça boníssim ).
Corro a compostar el bitllet i de pas em compro unes revister de trens al quiosc...i un paquet de Gauloises negres sense flitre:5€!!!

I torno a córrer per atrapar els altres, que ja són al tren TER que ens ha de dur a Quillan.
Sorpresa!
Després de l´infame RRR (que a regionals renfe provocaria vagues de fam), ens toca un automotor dièsel d´un vagó tot nou, però nou de debò (només li faltava el paper de regal i el "feliç aniversari"). Pis baix, aire acondicionadíssim, indicador d´estacions que falten que s´esborren a mesura que es van passant, megafonia, serveis, papereres, net...

Curiós que en una línia tant concorreguda com la Cerbère-Toulouse hi hagi cafeteres i en una línia semblant a la de la Pobla material ultramodern...

Seguiré després de dinar (espero).
À bientôt...

Jo ho havia deixat a Quillan, així que segueixo a partir d'aquest punt. Bé, de fet em menjaré el trajecte de tornada de Quillan a Carcassona perquè, de fet, és el mateix. Home, si ens posem primmirats la tornada es tota la mateixa, però bé...

Al que anàvem. Un cop de nou a Carcassona esperem un tren de Grans Línies de veritat. 11 cotxes, els dos primers de primera i els 9 següents de segona. Hi ha un plafó amb les composicions dels trens de GL per tal que la gent pugui localitzar amb més facilitat el seu cotxe. En el cas de Carcassona aquest plafó no és electrònic com el d'altres estacions com Tolosa, Narbona o Perpinyà sinó que és una mena de taulell d'anuncis amb totes les composicions de GL amb parada allí, indicant número de tren, destinació i hora de sortida. Mentre esperem amb no precisament poca gent a l'andana l'arribada del tren ens percatem que s'anuncia amb retard... de 5 minuts. Els indicadors de la via (per qui no els conegui, són de fulles giratòries com el de Sants però amb les destinacions totes grabades en una fulla i no pas lletra per lletra, per la qual cosa els cilindres de cada un d'aquests indicadors ha de ser monstruós) l'indiquen a l'espai reservat pel tipus de tren. Quan he tingut ocasió de veure com canviava l'indicació he pogut veure els temps de retard que hi ha preescrits, doncs no es pot posar un qualsevol. Comença amb cinc minuts, després una placa de 10, 15, 20, 30... no recordo com segueix, pero acaba amb 3 hores, 3h 30min, 4h i retard indeterminat, que seria el més utilitzat a la banda sud dels Pirineus.

Aquest tren que prenem era el tan comentat de reserva recomanada. Per fi entenc què vol dir això: si no reserves tens tots els números de la loteria per viatjar dret. I és que tot i ser un tren notablement llarg estava ben ple. Després de recórrer mig tren veient que totes les places estaven o bé reservades o bé ja ocupades (una altra cosa és que als seients i a les portes dels compartiments està indicat si un seient està reservat i per a quin trajecte ho està), acabem al final de tot amb una vista privilegiada dels quilòmetres de via que fugaçment deixem enrere, doncs la velocitat que desenvolupa el tren no és gens despreciable. En aquest cas tinc bona vista del nou pont que s'està construint com a variant de l'antic, a més de poder caçar un parell d'interessants instantànies al creuament amb un altre Corail i amb un TGV. Per cert, que no ho he dit encara, aquest tren que vam prendre anava de Bordeus a Marsella.

Arribem a Narbona a una bona hora pel que fa a moviment. Algun Corail passant sense parada, un altre que sí s'atura per deixar i recollir viatgers. I amb només 10 minuts de diferència, dos trens regionals a l'andana de l'edifici de l'estació: el primer amb destinació Avinyó i el següent, en sentit contrari, que acabaria el seu trajecte a Cervera de la Marenda. És aquest últim el que prenem, format per cotxes Corail. És curios veure la gran diversitat de material amb què es realitzen els serveis regionals, i és que França no ha tingut una cultura de desplaçaments amb tren per a distàncies curtes fins fa més aviat pocs anys, a excepció de les regions més densament poblades. És com si aquí a Espanya no existís la UN de Regionals. Això sí, amb una UN de Grans Línies molt més efectiva que la que tenim per aquestes terres. De fet, en el sistema tarifari francès no hi ha distinció entre prendre un tren regional i un Corail de llarg recorregut. Sí que la hi ha pels trens nocturns i pels TGV.

Com que aquest TER que prenem no travessa la frontera francoespanyola, necessitarem prendre necessàriament un quart tren per a la tornada. Podem fer aquest transbord a qualsevol estació entre Perpinyà i Cervera. Per variar, decidim baixar a Elna. Haig de reconèxier que és la primera vegada que he baixat a una estació intermitja entre Cervera i Perpinyà; fins ara les meves incursions a terres franceses han anat sempre més enllà. D'això en parlem a l'exterior de l'estació: tot i que en el meu cas estic a només una hora de la frontera, l'esforç que em suposa arribar-hi fa que, ja posats, entri tan endins de França com pugui obviant que ben a la vora dels Pirineus hi ha també llocs magnífics per visitar. 437.001 em recomana la gastronomia de la zona, poc coneguda però que s'ho val. Ja tinc un altre motiu per passar la frontera. La reflexió després deriva als accents del català, a la visió que es té dels catalanoparlants a diferents zones dels Països Catalans, des del Roselló fins a Alacant. Plàcidament passa la mitja hora d'espera pel següent tren, format a Perpinyà i que a diferència de l'anterior sí que ens durà fins a Portbou. Aquest tren també està format per cotxes Corail, com altres vegades que he viatjat amb ell de tornada de França (i és que tampoc hi ha tants trens francesos que arribin a Portbou, en aquest cas la Renfe fa un millor paper). Aprofitem per posar-nos també ala cua del tren per poder apreciar dos punts importants de la línia: el pont de "doble via única" a l'alçada de Palau del Vidre (una altra estació sense servei de viatgers que se suma a les que ja ha enumerat 437.001 entre Narbona i Carcassona) i el túnel de Balitres. Això de "doble via única" mereix una explicació: aquest pont es va reconstruir després d'una riarada només per a una via per abaratir costos, i per evitar la col·locació d'agulles a ambdós extrems del pont resulta que damunt del riu hi ha quatre carrils: dos utilitzats per la via ascendent i dos més per la descendent. Això es veurà millor amb fotografies, passa que no tinc el cable de la càmera per passar-les a l'ordinador, per tant us haureu d'esperar uns dies

Al túnel de Balitres faig notar una cosa curiosa: el sistema d'il·luminació del túnel. A la banda francesa es fan servir fluorescents, una mica a l'estil del túnel ferroviari de Vallvidrera; per contra, la Renfe fa servir llums halògenes com les que hi ha als túnels de Barcelona. Així doncs, si la il·luminació interior està encesa a un dels dos països resulta trivial conèixer amb exactitud en quin moment un es troba sobre terra francès o espanyol. A la Tor de Querol, el canvi és més notori gràcies al manteniment de la via: una limitació a 30 és la porta d'entrada a "suelo patrio".

En aquest punt del viatge ens trobem a UT596001 i Abegot ja rondant per l'estació. Jo em dirigeixo directament cap a ells, doncs he pogut comprar un Girona - Cerbère a màquina autoexpenedora (a taquilla no el volen vendre), així ni haig de fer cua per comprar-lo ni tan sols l'haig de "compostar". De l'última etapa només diré que se'm va fer molt breu i que, de tenir-ho calculat amb antelació, hauria demanat prolongació de viatge per poder estar més estona amb ells. Baixo a Girona acomiadant-me mentre baixo les escales al vestíbul de l'estació. Aquí acaba, per part meva, l'aventura del viatge. Però just abans de sortir de l'estació, m'entretinc un moment a la màquina autoexpenedora. I descobreixo amb gran alegria una possibilitat que el senyor líniadelRipollès possiblement exploti en la seva escapada a Girona anunciada per no recordo quin dia...

Quin final més misteriós, oi?

Caram, Eloi! Ho sento! No t´havia vist aquest matí!!

Bé doncs...de Girona vam baixar amb el sr. abegot i el sr. UT596.001, xerrant i fent broma, fins a Passeig de Gràcia (no, era Sant Andreu Arenal! ) on el sr. abegot i un servidor vam baixar. Els srs. josep_serre ¡ el sr. UT596.001 van continuar viatge fins a Sants i a les seves destinacions. Ens vam acomiadar i jo vaig esperar-me cinc minuts per veure com el regional de Tortosa (de tres vagons en plena "operació retorn a Salou"!) era un 440R...

Em vaig poder asseure al seient abatible de la porta. Menys mal que no parava a Vilanova perquè la tornada va ser una tortura: com al metro en hora punta però 96 km de viatge...

Tenia una maleta a l´orella, i la panxa d´un senyor al davant.
Menys mal que a Torredembarra baixa molta gent i a Altafulla també...
Vaig arribar a Tarragona més cansat per l´infernal viatge en regional de Passeig de Gràcia a Tarragona que per la pallissa que en realitat m´havia fotut...

Vaig agafar un taxi (l´últim bus passa per l´estació a les 21.47 ) i vaig arribar a casa, cansat però content.

P.S: records curiosos i agradables:

1) la cara d´espant del revisor del TER Carcassona-Quillan veient l´anàlisi complet i absolut del tren que feien els srs. josep_serre i entfe001; ho apuntaven tot, TOT. Es va espantar tant que li vaig haver de dir que érem aficionats al tren. "Ah, d´acord..." va fer, amb cara de sorprès...

2) la sorpresa de veure un tren tan modern entre Quillan i Carcassona i uns trens tan vells (i sense aire acondicionat) en les línies principals...

3)el paisatge entre Carcassona i Quillan: té un no-sé-què de "això ja ho he vist abans"; a estones sembla el Priorat, a estones Osona i a estones el Ripollès. Semblava un resum de Catalunya. De fet, si un lloc s´assembla a Catalunya, és el Llenguadoc (els noms de pobles són els mateixos i els cognoms de persona també).

4)el sempre sorprenent pont de Palau del Vidre. De visita obligada per a qualsevol aficionat que ho sigui...

5)el sentit de l´humor del sr.abegot
(i les seves tòniques i sucs: MOLTES GRÀCIES!!!).

6)la joventut del sr.UT596.001. Bon rollo...

7) el revisor del tren entre Elna i Portbou:
-"tienen el billete?"
-"Oui, monsieur"
...i se´n va anar sense ni mirar-nos.

8)els turistes perduts que es creuen que han de baixar a Tarragona quen van a Salou...que no, que no és aquí, home!!!

9)la senyora de Dax i el seu viatge heroic des d´Elna a Dax en regionals.

10)els srs. josep_serre i entfe001. Un plaer.
Quan vulguin (i es pugui).

La ... les ... croniques, perfectes, .... (gràcies, per els "peixets" que ... em doneu), però hi falta una cosa ... en entfe001 i josep_serre estaben entusiamats fent d'interventors (amateurs/prof), però hi falten fotos, que son "l'alegria de la huerta"

Les meves fetes al tren i a fora, les tindré divendres, intentaré enviarles personalment per e-mail als interessats, ... les de us general aniran al fòrum, si l'Administrador ho vol,... ....