http://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/
ELS REPTES DE TRIAS
2. LES INFRAESTRUCTURES. SEGONA ENTREGA D'UNA SÈRIE DE VUIT SOBRE EL CANVI POLÍTIC A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DESPRÉS DE 32 ANYS D'ALCALDES SOCIALISTES.
CiU s'estrena lluitant amb un Govern bessó per rebaixes a la L-9
El nou alcalde sumarà ara a la garreperia de l'Estat l'estretor catalana
L'expansió del metro i els accessos al port i a l'aeroport estan en l'aire
Divendres, 1 de juliol del 2011 RAMON COMORERA - BARCELONA
Les retallades que imposa aquesta crisi són més greus o injustes en sanitat, educació o serveis socials. Però són quantitativament més intenses, amb molts milions, en unes infraestructures que en els anys de bonança es van impulsar, encara que fos de manera desequilibrada. L'arribada a Barcelona del primer alcalde no socialista des de la transició s'anuncia com un canvi històric. Xavier Trias i CiU porten noves prioritats, però la tasca del tripartit d'esquerres marca. I per començar hi ha grans projectes en marxa que pateixen la tisorada i no tindran sortida en anys. El primer, la faraònica i cara L-9/L-10 del metro en obres (50 quilòmetres, 52 estacions i 6.500 milions). Trias s'estrenarà negociant rebaixes amb el Govern bessó del conseller Lluís Recoder, que ja l'espera per parlar d'estacions i túnels aparcats.
El primer repte del govern local en minoria de CiU es troba en aquestes obres, escampades per tota la capital, l'Hospitalet i el Prat. Estan paralitzades des de l'abril al tram central Diagonal-Meridiana. Pel que fa als dos llargs ramals de l'aeroport i la Zona Franca, amb els treballs avançats, la seva finalització s'ajorna almenys dos anys fins al 2014. I amb unes dotacions interiors de les estacions «reduïdes notabilíssimament» en el seu cost, segons una expressió recent de Recoder.
VALORAR POSSIBILITATS / El nou responsable de l'àrea, Antoni Vives, nacionalista de llarga trajectòria política, i intel·lectual com a escriptor i assagista, va dir ahir que «s'estirarà i s'estrenyerà tant com es pugui» perquè aquesta peça de la mobilitat metropolitana es faci. Però, va matisar, «valorant molt ajustadament les possibilitats financeres». Tot està obert i el pragmatisme s'imposa en un partit hegemònic ara a les institucions catalanes.
Amb els projectes a punt o en redacció avançada i costos de centenars i centenars de milions hi ha diverses prolongacions del metro: la L-2 sota Montjuïc i fins a la Fira, la L-1 al Prat o Badalona, la L-3 fins a Sant Feliu o la L-4 a la Sagrera. En l'era de severa austeritat iniciada tot sembla molt llunyà. Vives afirma que «dins de l'Autoritat del Transport Metropolità es veuran les necessitats i les possibilitats econòmiques». I afegeix: «No s'hi val fer les trampes del solitari. No només pensem reclamar a la taula de negociacions, també hi aportarem solucions, però segons les possibilitats».
Els accessos ferroviaris i viaris a l'aeroport i al port són des de fa gairebé una dècada tant una prioritat retòrica com un dèficit clàssic, en aquest cas a càrrec de l'Estat. No es veu la sortida del túnel. El tren a la T-1 es va adjudicar fa un any i aquí es va quedar. Els rails i l'autovia del port ampliat segueixen als llimbs i acumulant ajornaments. Per Vives el triangle Zona Franca-port-aeroport «és un dels pols més importants d'Europa i necessita infraestructures adequades». L'Estat, vindica, ha de destinar diners «a obres de retorn econòmic».
Unir el Trambaix i el Trambesòs segueix pendent i CiU ho estudia, però no per la Diagonal. «Sacrificaríem l'avinguda i pot ser més útil per altres zones», argumenta Vives. La gran assignatura pendent de Rodalies avança amb comptagotes, amb l'Estat executant tan sols les obres més petites. «Han de ser un autèntic metro de la regió metropolitana» reclama el regidor.
La macroestació en obres de la Sagrera de l'AVE té també un horitzó llunyà. CiU vol que el tren hi passi aviat i que la infraestructura «sigui una zona de creixement per a Sant Andreu».
👍30👍0👎0
