El projecte de la T-Mobilitat perveu el pagament dels desplaçaments (inicialment el bitllet senzill) fent servir directament la tarjeta de crèdit/dèbit (sempre i quan sigui sense contacte)
I és una cosa que s'està extenent, al Regne Unit moltes companyies d'autobusos accepten el pagament del bitllet senzill a bord amb tarjeta de crèdit/dèbit sense contacte (als modes ferroviaris, excepte a Londres, no).
Jo personalment, començo a malfiar del sistema sense contacte, ja que encara que sembli que no, però també falla. En les meves últimes vacances he fet servir unes quantes tarjetes sense contacte i explico les experiències amb cadascuna d'elles:
-Londres, Oyster. Un dels dies, en l'últim viatge del dia vaig validar a l'entrada, i a l'arribar a destinació no em va "tancar" el viatge i va interpretar que el començava, de manera que em vaig quedar amb saldo negatiu (em va cobrar un trajecte amb recàrrec, tot i fer-ho jo tot correctament). Donat que la taquilla estava tancada, ho vaig haver de resoldre al dia següent (de manera molt eficient, això sí). El mínim per carregar a les màquines del metro són deu lliures, si no mal recordo, però a les de les companyies ferroviàires ho pots fer amb un mínim de cinc lliures.
-Liverpool, Walrus. Vaig carregar un títol d'un dia vàlid per a trens i autobusos, i no vaig tenir problemes, tot i que com moltes estacions no tenen torniquets (ni validadores) poc la vaig haver de passar... el títol s'ha de comprar en un lloc atès per persones, no es pot comprar ni recarregar ni a les màquines autovenda ni a bord dels autobusos. Dipòsit: una lliura.
-Dublin, Leap Card. L'últim trajecte també. Allà també hi ha el sistema moneder com a Londres i quan s'arriba a un màxim gastat no et descompta més saldo. Valido a la parada del tramvia per pujar, cap problema. Quan arribo a destinació, no em reconeix la tarjeta (la validadora em diu en anglès i irlandès que "torni a provar"). Ho provo diversos cops a
totes les validadores de la parada i res. Consulto l'històric a la màquina autovenda del tramvia i em diu que el temps està "excedit" (!), tot i que havia fet un trajecte de cinc minuts! El dia següent, ho comprovo de nou en una màquina autoventa de l'estació de Connolly just abans d'agafar el tren cap a Belfast i em diu ara que el trajecte continua "obert". I així s'ha quedat... Dipòsit: cinc euros (!!), el mínim per carregar: 5 euros a la Iránod Éireann i 10 euros al LUAS (tramvia).
-Belfast. Sense nom. Vaig carregar l'abonament d'un dia, realment només vaig fer dos trajectes i després l'autobús del port i cap problema. Com a curiositat, fan com a Autocars Plana: al validar el títol el conductor et dona un comprovant conforme has validat... de fet, el conductor ven l'abonament d'un dia en format paper i aquest es fa "passi a la vista" (jo el vaig comprar a l'oficina que hi ha a la Plaça de l'Ajuntament), de manera que la opció "ecològica" es comprar directament l'abonament al conductor en format "clàssic"... no es cobra dipòsit per el suport sense contacte, i es pot recarregar a bord dels autobusos.
-Glasgow. Sense nom. Només la vaig fer servir al metro, només vaig fer tres viatges i funciona també com un moneder, el mínim per carregar són dues lliures (i de dipòsit tres). Tot i ser tarifa plana, cal validar al sortir i si no tens saldo per al proper viatge la validadora et recorda que s'ha de carregar, si s'ha arribat al màxim la validadora et dóna les gràcies per haver fet servir el metro. Com a curiositat, les màquines d'Scotrail reconeixen la tarjeta i aparentment deixen carregar billets només de tren, però no ho vaig provar. Scotrail està introduïnt una tarjeta sense contacte pròpia.
Bé, i a Lleida un cop una validadora de l'Alsina Graells em va validar dos viatgers alhora de la meva T-10 de 1 zona i em va deixar la tarjeta inservible. A Atenció al Client de l'ATM, a Lleida ciutat, em van tornar a activar la tarjeta i em van tornar el viatge de més cobrat indegudament, però vaja...
👍0👎0