Publicat: Dijous 13/12/2007 9:53
Val, val, però ves a la chicha, explica com està el tema museu a Londres, vaaaaaaaaaaa
Doncs bé, a banda del "petit retard" de 7 hores de l'avió (que "no és res", clar, en una planificació ajustada a un miserable cap de setmana...), us explico una mica les meves impressions. Ja us dic que, tot i que anàvem mitja dotzena de persones "arqueres", el viatge no tenia cap mena de "pressió de grup" en el sentit de que vam estar junts quan vam voler, i vam anar per lliure quan algú tenia interessos o compromisos personals, cap problema en això. De manera que jo vaig ser, potser, el "menys transportil" de tots.
- Tren Stansted-London: això va ser novedós per a mi, ja que abans havia viatjat a Heathrow i allà el Tube ho resol tot. Realment triga 45 minuts (fins a Liverpool Street) i sembla prou confiable, tot i que el preu va en consonància amb tota la "família de preus britànica". A l'avió (Ryanair, recordem) ja venen els bitllets, tant per l'Stansted Express (aquest tren) com pels autocars (que de fet ens deixaven a alguns més a prop de l'hotel, però que vam descartar per la seva menor confiabilitat horària a causa del trànsit, i prou retard havíem tingut ja...). Crec recordar que pel bitllet d'anada i tornada (descompte respecte un bitllet senzill) vam pagar 23 lliures (35 euros), perquè sortia sensiblement més barat que comprant-lo a les MAEs de l'estació:
http://www.londontoolkit.com/travel/sta ... il_esp.htm
El tren en sí és dels típics que aquí ja no veiem pràcticament mai (seients de mitja distància, espai separat per a equipatges, etc.). El detall "freaky" és que vam recòrrer tota l'andana per agafar el segon cotxe, em sembla, perquè només hi ha dos cotxes motors, o això em sembla que va dir el nostre expert Josep Pretel, i així se sentia el característic rumor.
Un bon detall: tot i que només són 45 minuts, hi ha servei de catering (begudes, pastes, etc.) amb el venedor que passa amb el carret, com si fóssis a l'avió, un exemplar de la cada carta per a cada grup de seients, etc., i el millor: els preus són molt raonables fins i tot si fóssin al continent! És a dir, una Coke costava 1 lliura (1,50 €), crec recordar, i si ja pot costar això en una màquina de begudes de l'estació de Sants, per exemple, hom pensa "Com és que no és molt més cara aquí, quan els preus dels cotxes-bars del Talgo, o similars, ho són?". Em van dir que allà ho concebeixen realment com a "servei", i per això el preu és molt bo.
- Underground: òbviament vam utilitzar-ho massivament durant els dos dies. Vam optar per comprar dos títols diaris, ja que de 2 dies no n'hi ha, i el de 3 dies ja no ens sortia a compte. Tots dos els vam comprar en "hores vall" (ja sabeu que si el compres en "hora punta" et surt més car), i, tot i que el del primer dia ja el vam comprar a les 15:30 i pocs viatges vam fer, continuava sortint a compte, ja que el preu del bitllet senzill allà es directament disuasori (4 lliures, em sembla, per les 5,30 o 5,80 lliures del títol diari)
L'Underground, en general, el vaig veure poc canviat respecte la meva estada anterior (gener del 2004). Cap tren nou (potser en alguna línia que no vam utilitzar?), els mateixos trens en general bastant antics (els del Tube habitualment són del 1973, i alguns fins i tot del 1967!), però primorosament "refurbished" (reformats interiorment), la qual cosa fa caure novament la cara de vergonya quan penses com funcionen de bé, i com d'altres trens d'altra famosa ciutat europea que potser funcionaven igual de bé són reemplaçats per estúpides ànsies de "modernitat cara a la galeria"... Bé, tornem al tema. Les línies del tube igual d'encantadores que sempre, les que no són "tube" una mica menys, però a la seva manera té encant tot l'estil de transbordaments, d'estacions, d'accesos que ja sabeu que són directament als edificis (un cop ens vam confondre i en comptes d'entrar al metro vam entrar allà on estan les oficines de London Underground, ja ja!)... La línia Millennium amb les seves mampares integrals. Una eficàcia senzillament impressionant ("perdre" un tren en moltes línies no t'altera ni tan sols mínimament, perquè tens el següent a 1 minut, el segon a 2 i el tercer a 3... com dimonis s'ho fan?)
En algunes estacions sí que vaig veure que les tradicionals pissarres informant dels "delays" a cada línia van sent substituides per una pantalla (molt més lògica i racional, però menys entranyable, clar)
I finalment no vaig poder tornar a recòrrer el primer tram de metro del món, ni tornar a l'encantador estació de Baker St. (final d'aquest tram en el seu temps). Us recomano, però, aquesta "visita", que no us heu de deixar perdre.
(En un altre moment, la segona part, LTM inclos...)
)