És una gran noticia, però....., llàstima de la operativitat: Tanmateix esperem que algún dia recuperi la mobilitat. Crec que encara conserva els motors d'origen i per tant no seria molt complicat poder fer-lo operacional. A més als USA hi ha material i recanvis a dojo, i fins i tot hi ha dues empreses especialitzades en fabricar i comercialitzar peces pels PCC. No seria cap problema.
A continuació transcric, de l'excelent pàgina web de l'Albert González Masip (amb aportacions del "Doctor"Jordi Ibañez Puente) la petita història d'aquesta série de tramvies americans a Barcelona:
Barcelona havia fet diversos intents de compra de nous tramvies durant la dècada del 1950. Excepció feta de l'entrada en servei dels cotxes 1301-1310, anàlegs als 1200 'estil PCC', les altres temptatives de compra havien resultat fallides. Per això, quan a principis dels 60 la ciutat de Washington, en el procés de clausura de la seva xarxa tramviària, posà en venda els seus cotxes PCC, Barcelona s'hi interessà.
La D.C. Transit System Inc. oferí un primer lot de 23 tramvies al preu de 2000 US$ per unitat. Els dos primers cotxes arribaren al port de Barcelona pel setembre de 1961. La reconstrucció fou encarregada a MACOSA que procedí a fer les oportunes modificacions, entre elles la supressió de la presa de corrent subterrània que utilitzaven a la capital nordamericana. Inicialment assignats a la sèrie 1500 foren recol·locats a la 1600 i els dos primers cotxes feren proves de circulació des de l'agost del 1962. L'alcalde Porcioles feu diverses objeccions a la seva estètica (deia que les rodes vistes feien molt lleig i que els llums interiors semblaven de lavabo) de manera que es procedí a fer diversos canvis: cobertura de les rodes, incorporació d'un tròlei davanter i de 2 fanals, canvi de portes i de llums interiors a part d'alguns altres de menors.
Amb el vist i plau de l'alcaldia, els PCC's havien d'entrar en servei el 25 de desembre de 1962 però la inesperada nevada que, amb gruixos superiors als 50cm cobrí la ciutat, feu esperar alguns dies abans d'estrenar-los. El 3 de gener del 1963 s'incorporaren a la línia 65 on, per les vies de la Diagonal, pogueren mostrar llurs qualitats: acceleració, velocitat, silenci i suspensió.
Malgrat alguns comentaris adversos de la premsa, ancorada en la crítica als tramvies, els nous tramvies foren ben rebuts pels barcelonins. En vista de l'èxit, Tranvías de Barcelona encarregà un nou lot de 45 PCC's, més moderns que els anteriors i, finalment 33 més. Del total de 101 tramvies només se'n posaren en servei 99 i 2 més foren canibalitzats.
Els nous tramvies representaren un canvi qualitatiu molt important i permeteren la retirada de tramvies amb 40 i 50 anys de servei. De fet, foren els únics PCC americans que hi hagué a l'Estat. La seva tecnologia posà alguns problemes als tallers de Tranvías de Barcelona i alguns empleats manifestaren que, quan ja la dominaven, els PCC's foren retirats. Malgrat la seva bondat, els PCC's sucumbiren a la clausura de la xarxa de tramvies el 18 de març del 1971. Si es té en compte que els primers foren desballestats el 1968 i que es tractava de les versions més antigues, alguns d'ells tan sols circularen un xic més de 3 anys. Al llarg de la seva vida a Barcelona alguns foren modificats (rodes visibles) o sofriren canvis menors a conseqüència d'alguns accidents.
D'aquells 101 esplèndids PCC's molt pocs han sobreviscut. Cap no és en funcionament, i el seu estat és molt divers. Alguns han estat conservats per col·leccionistes i d'altres han tingut pitjor sort.
http://perso.wanadoo.es/tramgrat/bcnpcc.html👍140👍0👎0