Carretera C-55 Manresa-Abrera: la ratera

[genissimon]

El desdoblament de la C-55 divideix la comarca en dos blocs
El debat sobre la millora de les comunicacions al Bages, que ha generat una cadena de pronunciaments, ha desembocat en dos posicionament marcats per la reivindicació o el rebuig de l'autovia tal com es va projectar fa una dècada
[...]

[genissimon]

Territori calcula que la futura autopista sense barreres hi portarà 13.000 vehicles que restarà de la C-55
L’actual executiu d’ERC posa per primer cop damunt la taula de manera clara que l’aposta és la combinació d’ampliar la C-55 amb l’anomenat 2+1 amb l’horitzó de tenir la C-16 alliberada com a màxim en 12 anys, quan se n’acaba la concessió
[...]

[genissimon]

Cambra i Pimec promouen una gran plataforma sense partits per reclamar una C-55 desdoblada
La proposta inicial, que dijous es presenta a Sallent i es posa a debat, és un carretera de 4 carrils des del túnel de Bugunyà fins a Manresa
[...]

Opinió: Marc Marcè Casaponsa
Indignats units per la C-55
[...]

[genissimon]

Opinió: Enric Badia
Vols una autovia i et donen una carretereta
[...]

[genissimon]

La presentació de la nova Plataforma pel desdoblament de la C-55 aplega una quarantena d’entitats
Agents econòmics i socials del territori són cridats a reivindicar «amb una sola veu» l’esperada autovia entre Manresa i Castellbell, enfront del tercer carril per trams que ara defensa la Generalitat
[...]

[genissimon]

Agents polítics, econòmics i socials, constitueixen la Taula de Mobilitat del Bages per debatre sobre infraestructures i transport
És un òrgan de participació i gestió, en què hi ha representats tots els municipis de la comarca
[...]

[genissimon]

PSC, Junts+, PPC i Ciutadans, a favor del desdoblament "immediat" de la C-55
ERC es compromet a què l'estudi informatiu actualment en tràmit de Castellgalí a Manresa sigui per a una via 2+2 i a impulsar un segon estudi de 2+2 fins a Castellbell i el Vilar
Comuns defensa fer un carril de desdoblament de la C-55 entre Manresa i Castellbell sense descartar el 2+2
La Plataforma pel desdoblament es troba amb els partits polítics que concorreran a les eleccions per conèixer el seu posicionament sobre la reclamada autovia
[...]

Opinió | TRIBUNA
Fina Casals Font, PRESIDENTA DE LA PLATAFORMA CIUTADANA NO MÉS MORTS A LA C-55
Hem d’esperar vint-i-cinc anys més per un (2+2)?
[...]

[genissimon]

Territori comença a construir el nou tercer carril de la C-55 a Castellbell
El vial d’avançament es farà en sentit Barcelona entre l’accés al municipi i el túnel de Bogunyà
[...]

[122-042-132]

Aquest tram ja disposa de tres carrils 2-1 en direcció Manresa, què volen fer, invertir el moviment i fer 1 Manresa 2 Abrera. Això no és construir un tercer carril, és repintar i canvi de sentit, no fotem. Salut!

[genissimon]

Crec que volen fer un 2+2 entre l'enllaç de Castellbell i la boca Nord del túnel de Bogunyà.

Salut !!

Aquest tram ja disposa de tres carrils 2-1 en direcció Manresa, què volen fer, invertir el moviment i fer 1 Manresa 2 Abrera. Això no és construir un tercer carril, és repintar i canvi de sentit, no fotem. Salut!

[genissimon]

Meandre promou un manifest en què demana que es descarti el desdoblament de la C-55
L’entitat ambientalista centra l’objectiu a reclamar l’alliberament total de l’autopista, que considera peça clau

David Bricollé
Manresa 16 MAI 2024 6:25

Meandre s’ha erigit en contrapès dels qui defensen recuperar l’antic projecte per convertir la C-55 en una autovia, ara integrats en la Plataforma pel desdoblament de la C-55. L’entitat ambientalista, nascuda el 2006 arran de la construcció de l’Eix Diagonal i que es defineix com associació per a la preservació del patrimoni natural de Manresa i el Pla de Bages, promou un manifest en què aposta per una millora de les comunicacions de la comarca, però posa l’accent en l’eliminació del peatge de l’autopista perquè aquesta esdevingui el corredor principal. De fet, el manifest s’encapçala com a «Campanya en favor de l’alliberament del peatge de l’autopista C-16». Sí que, en paral·lel, es fa costat a una millora de la carretera convencional actual, però també demanda de forma clara i explícita que «es descarti definitivament el desdoblament de la C-55». El manifest es completa amb les peticions d’una «línia de bus competitiva entre Manresa i Barcelona», i d’una millora «de la freqüència i la durada» dels trajectes en ferrocarril, «amb una visió territorial àmplia».

El punt de vista de Meandre, que fins ara ha rebut el suport sobretot d’altres entitats ecologistes, parteix de la base (i així ho exposa en el manifest) que la consideració de les funcions de la C-55 «està completament lligada a la funció de l'autopista C-16, així com amb la resta de mancances del transport públic (ferroviari, estació intermodal, línies de bus) entre la nostra comarca i l’àrea metropolitana».

Amb aquest punt de partida, l’entitat i el text per al qual recull suports argumenta que «no té cap sentit fer hipòtesis sobre si seria necessari ampliar la C-55, considerant l’impacte ambiental que tindria i l’efecte detractor cap altres inversions públiques d’aquesta iniciativa, sense haver explotat al màxim les capacitats de les infraestructures ja existents». I en aquesta línia, sosté que «els estudis fets fa 20 anys», en referència als projectes executius per desdoblar aquesta carretera, «amb criteris de quan la crisi climàtica no semblava encara una prioritat, serien considerats avui extemporanis donat que les prioritats han canviat radicalment».

Un dels pilars que erigeix Meandre per reforçar la seva tesi és el de la posada en servei del tram de la B-40, que es va fer efectiu a mitjan febrer. Així, l’entitat bagenca exposa en l’argumentari del seu manifest que «l’accés a Abrera i la zona del Baix Llobregat (port, aeroport, etc.) des de la Catalunya central ha estat profundament modificat per l’entrada en servei de la B-40, que uneix Terrassa amb Abrera des de la C-16». I en subratlla que el trajecte Manresa-Martorell «és només 9 quilòmetres més llarg per la C-16 respecte de la C-55, però el temps transcorregut per fer el trajecte és el mateix i, evidentment, la seguretat viària és molt superior per l’autopista». En aquest escenari, valora l’associació, «és evident que la priorització és alliberar el peatge de la C16 per maximitzar el seu ús abans de construir cap infraestructura viària addicional. Això descongestionaria enormement el trànsit de la C-55».

Meandre defensa que, en el context actual, «la priorització en les inversions es troba fortament mediatitzada per la necessitat d’implantar mesures per reduir la generació de gasos d’efecte hivernacle i per mitigar-ne els efectes», i que amb aquest objectiu «cal seleccionar amb cura quines són les inversions que es reclamen i es busquen per estar en sintonia amb una urgència social i econòmica com mai havíem tingut». Per això reiteren que «les opcions adients en el cas que ens ocupa són una línia de bus competitiva, l’aposta pel ferrocarril i l’alliberament del peatge de la C-16».

[122-042-132]

Crec que volen fer un 2+2 entre l'enllaç de Castellbell i la boca Nord del túnel de Bogunyà.

Salut !!

Aquest tram ja disposa de tres carrils 2-1 en direcció Manresa, què volen fer, invertir el moviment i fer 1 Manresa 2 Abrera. Això no és construir un tercer carril, és repintar i canvi de sentit, no fotem. Salut!

Gràcies per l'aclariment, i per la darrera transcripció de Regió 7. Salut!

[genissimon]

Opinió | TRIBUNA
Francesc J. Archs i Lozano
Taula de Mobilitat del Bages feta a mida

El 24 d’abril es va constituir la Taula de Mobilitat del Bages, promoguda per l’Ajuntament de Manresa i presidida pel secretari de Mobilitat i Infraestructures, Sr. Marc Sanglas. La Taula: «té com a funcions analitzar, informar i formular propostes en les matèries relacionades amb la mobilitat de la comarca». Està formada per: ajuntaments del Bages, CC.CC. del Berguedà, Moianès i Solsonès, i els Ajuntaments de Berga, Moià i Solsona. També per: Cambra Comerç de Manresa, PIMEC Catalunya Central, Montepio Conductors Manresa-Berga, CCOO Catalunya Central, UGT Bages, U Manresa, UPC Manresa, Fundació Althaia, Consell Gent Gran Bages, les associacions Catalunya Camina, Meandre, Esport Ciclista Manresà, AMTU, Plataforma transport Públic Catalunya Central i la Intercolegial». Podria semblar una bona notícia, però ...

Xarxa7 és una associació per: «obrir debat per resoldre les mancances d’infraestructures al territori, tant de carreteres com de ferrocarrils, i les seves derivades econòmiques, socials, ambientals i de model territorial», inscrita en el Departament de Justícia (núm. 74667) i que ha sol·licitat a l’Ajuntament ser inscrita en el Registre Municipal d’Entitats Ciutadanes.

El 24 d’abril es va constituir la Taula de Mobilitat del Bages, promoguda per l’Ajuntament de Manresa i presidida pel secretari de Mobilitat i Infraestructures, Sr. Marc Sanglas. La Taula: «té com a funcions analitzar, informar i formular propostes en les matèries relacionades amb la mobilitat de la comarca». Està formada per: ajuntaments del Bages, CC.CC. del Berguedà, Moianès i Solsonès, i els Ajuntaments de Berga, Moià i Solsona. També per: Cambra Comerç de Manresa, PIMEC Catalunya Central, Montepio Conductors Manresa-Berga, CCOO Catalunya Central, UGT Bages, U Manresa, UPC Manresa, Fundació Althaia, Consell Gent Gran Bages, les associacions Catalunya Camina, Meandre, Esport Ciclista Manresà, AMTU, Plataforma transport Públic Catalunya Central i la Intercolegial». Podria semblar una bona notícia, però ...

Xarxa7 és una associació per: «obrir debat per resoldre les mancances d’infraestructures al territori, tant de carreteres com de ferrocarrils, i les seves derivades econòmiques, socials, ambientals i de model territorial», inscrita en el Departament de Justícia (núm. 74667) i que ha sol·licitat a l’Ajuntament ser inscrita en el Registre Municipal d’Entitats Ciutadanes.

Per què? Hauran de respondre el Sr. Sanglas i l’Ajuntament de Manresa. Va ser l’Ajuntament qui no ens va incloure en la convocatòria.

I per què? Doncs perquè la nostra solució és discordant amb la de l’Ajuntament. Solució sustentada amb arguments clars, dades reals i contundents. Solució acordada per unanimitat pel Parlament de Catalunya: Fer el desdoblament 2+2 entre Manresa i Castellbell i El Vilar, projectat entre el 2012 i el 2015. Solució validada per la Ponència Ambiental, que està en condicions de ser licitada, prèvia actualització a la vigent normativa mediambiental. Les obres podrien estar acabades en tres anys. Són 43.750 els usuaris diaris de la C-55. A què esperen?

El que és del tot insuficient és el desdoblament 2+1, proposat per l’Ajuntament i la Generalitat.

Hem tornat a sol·licitar al Sr. Sanglas que Xarxa7 sigui admesa com a membre de ple dret a la Taula. Esperem un mínim de democràcia, ja veurem. És inacceptable la Taula de Mobilitat del Bages feta a mida.

Xarxa7 continuarà amb fidelitat al seu Manifest (veure www.xarxa7.com), treballant incansablement perquè la Catalunya Interior no quedi a la cua del progrés que la seva gent necessita i té dret.

El Col·legi d’Arquitectes s’adhereix a la plataforma que demana el desdoblament de la C-55
L’entitat demana que l’estudi de viabilitat del traçat 2+2 calculi la petjada de carboni

La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya s’ha adherit a la plataforma ciutadana que demana el desdoblament de la C-55 entre Manresa i Castellbell i el Vilar. Segons fonts de l’entitat, l’adhesió és fruit del debat intern generat durant les darreres setmanes i «d’un treball en què el col·lectiu d’arquitectes ha fet unes aportacions que han estat incorporades al manifest de la plataforma». Així, el COAC defensa que el desdoblament de la via ha de formar part «del compromís i una millora compartida per promoure totes les infraestructures de transport públic i de mobilitat activa que facin viable l’assoliment d’una veritable mobilitat sostenible i descarbonitzada».

Pel que fa a les aportacions concretes, es planteja la necessitat que l’estudi de viabilitat del traçat 2+2 calculi la petjada de carboni, tant de la construcció de la futura via, com del seu manteniment i funcionament diari, i incorpori en el seu disseny les mesures adequades per reduir-la o compensar-la.

El col·lectiu d’arquitectes també ha inclòs en el manifest la importància que aquest estudi del traçat 2+2 tingui en compte la possible connexió amb el node ferroviari que es projecta a Sant Vicenç de Castellet a través del futur intercanviador de referència a les Comarques Centrals per a les línies de Renfe i Ferrocarrils.

Finalment, el COAC també ha incorporat una visió estratègica global en què la mobilitat sigui integral, que arribi a tots els sistemes de transport públic i que articuli una veritable xarxa de pobles i ciutats sostenibles en el marc d’una regió competitiva i atractiva per viure-hi.

[genissimon]

La Plataforma pel desdoblament de la C-55 suma una seixantena d’adhesions en tres mesos
Una de les recents és la de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes, que demana una «visió integral» que sumi tots els sistemes de transport públic

David Bricollé
Manresa 07 JUL 2024 6:25

La Plataforma pel desdoblament de la C-55, que s’ha impulsat des del Bages i que vol aglutinar sota un gran paraigua el teixit social i empresarial del territori, ha recollit el suport de més d’una seixantena d’institucions, col·legis professionals, entitats i empreses en tres mesos d’activitat. Tal com va explicar Regió7 després de la seva presentació oficial, l’11 d’abril passat a Sallent, el col·lectiu convida a defensar «amb una sola veu» per reclamar la conversió de la C-55 en una autovia, com a mínim, des de Manresa fins a Castellbell, recuperant l’esperit del projecte executiu que la Generalitat va redactar, dividit en tres trams, entre el 2011 i el 2015.

Una de les últimes entitats destacades, per la seva activitat, que ha fet pública la seva adhesió és la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Segons fonts de l’entitat, aquesta decisió és fruit del debat intern generat durant les darreres setmanes i «d’un treball en què el col·lectiu d’arquitectes ha fet unes aportacions que han estat incorporades al manifest de la plataforma». Així, el COAC defensa que el desdoblament de la via ha de formar part «del compromís i una millora compartida per promoure totes les infraestructures de transport públic i de mobilitat activa que facin viable l’assoliment d’una veritable mobilitat sostenible i descarbonitzada».

Pel que fa a les aportacions concretes, es planteja la necessitat que l’estudi de viabilitat del traçat 2+2 calculi la petjada de carboni, tant de la construcció de la futura via, com del seu manteniment i funcionament diari, i incorpori en el seu disseny les mesures adequades per reduir-la o compensar-la.

El col·lectiu d’arquitectes també ha inclòs en el manifest la importància que aquest estudi del traçat 2+2 tingui en compte la possible connexió amb el node ferroviari que es projecta a Sant Vicenç de Castellet a través del futur intercanviador de referència a les Comarques Centrals per a les línies de Renfe i Ferrocarrils.

Finalment, el COAC també ha incorporat el que exposa que és «una visió estratègica global», en la qual la mobilitat «sigui integral», que arribi a tots els sistemes de transport públic i que «articuli una veritable xarxa de pobles i ciutats sostenibles en el marc d’una regió competitiva i atractiva per viure-hi».

La Plataforma pel desdoblament de la C-55 es va posar en marxa formalment el mes d’abril passat i una de les primeres accions va ser la de reclamar el compromís de desdoblament davant de les principals formacions polítiques que van concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig. El col·lectiu és crític amb el plantejament que ha plantejat i engegat en l’últim any i mig l’actual executiu en funcions d’ERC, en el sentit d’apostar pel model 2+1, és a dir, la incorporació d’un tercer carril en trams, deixant la porta oberta a un futurible 2+2, però rebutjant el projecte de desdoblament tal com es va dissenyar fa una dècada. Aquesta estratègia del govern, tal com ha anat explicant Regió7, es complementa sobretot amb la futura ampliació de la gratuïtat de l’autopista.

[genissimon]

Foment del Treball reivindica el desdoblament de la C-55
L’entitat patronal catalana defensa que el 2+1 «no és suficient» i que la seva activitat requereix «connectar-se amb unes millors condicions»

David Bricollé
Manresa 18 JUL 2024 6:29 Actualitzada 18 JUL 2024 8:14

Foment del Treball ha situat el desdoblament del tram sud de la C-55 al Bages entre les prioritats en matèria de xarxa viària a Catalunya. L’entitat patronal catalana posa aquesta reivindicació en l’estudi que ha elaborat, i presentat aquest dimarts, sobre «El dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2023».

Foment denuncia que, des del 2009, Catalunya pateix un problema d’infradotació pública en infraestructures per part del conjunt de les administracions. Ho xifra en el conjunt del país en un dèficit d’inversió acumulat de 42.500 milions d’euros l’any 2023, en termes comparatius amb el raonablement desitjable, que és un 2,2% del PIB, segons els resultats de l'estudi elaborat conjuntament amb la Cambra de Contractistes de Catalunya.

Una manca d’inversió en infraestructures que, segons subratlla la patronal catalana, provoca una pèrdua de benestar i de qualitat de vida en la ciutadania, que són els principals usuaris i qui pateixen les principals mancances i deficiències de les actuals infraestructures. Se n'assenyalen de ferroviàries, viàries i hídriques, entre altres.

I en el cas de les carreteres, es detalla una dotzena de reivindicacions en el capítol «Millora de la seguretat viària i de la interconnexió entre territoris», encapçalades per la C-55. En l’acte de presentació de l’estudi, qui hi va fer referència va ser Lluís Moreno, president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya i vicepresident de Foment del Treball, que va exposar que «la millora de la seguretat viària és una de les premisses de les nostres reivindicacions, i en aquest punt volem reivindicar que s’acabi d’executar el pla de 400 milions d’euros de millora de la seguretat viària a les carreteres importants de titularitat de la Generalitat de Catalunya implantant el 2+1». Un model que, precisament, va tenir com a primer punt d’aplicació a Catalunya el tram sud de la C-55, i que en aquesta mateixa carretera es vol anar ampliant amb més trams. Però en aquest punt, Moreno va fer un incís molt marcat: «Creiem que hi ha un 2+1 programat que no és suficient, com és el del tram de la C-55 entre Manresa i Castellbell i el Vilar». I tot seguit manifestava que «aquest tram nosaltres creiem que hauria de ser un 2+2, una autovia. De fet, creiem que hauria de ser autovia des de la connexió amb l’A2 i la B-40 a Abrera fins a Manresa, i encara més enllà. Això és una reivindicació, perquè creiem que ara no està prou ben planificat i creiem que hi ha el trànsit suficient per fer una autovia. Per aquest volum de trànsit, i perquè en aquest territori hi ha molta indústria que hauria de poder connectar-se amb unes millors condicions».

L’incís del portaveu de Foment respon als plans actuals de la Generalitat per a aquesta carretera, que va presentar el febrer del 2023 el llavors conseller de Territori Juli Fernández (ERC) i que s’han seguit desenvolupant durant aquest temps. Essencialment, un pla que passa, tal com ha anat explicant Regió7, perquè la C-55 acabi tenint un doble carril ininterromput en sentit nord des de la sortida de Sant Vicenç de Castellet fins al nus del Guix (Manresa), comptant que la variant de la capital del Bages ja és actualment desdoblada. Un ‘desdoblament parcial’ que, entre les obres més destacades per la seva envergadura i visibilitat, tindrà la nova variant de Castellgalí i un segon viaducte abans de l’accés sud de Manresa (Sant Pau) en paral·lel a l’actual per salvar el riu Cardener i guanyar aquesta capacitat que el que hi ha ara per si sol no permet.

Serà el resultat final del paquet de tres projectes previstos per a aquest tram. Aquest segon carril (sempre en sentit nord) començarà amb el perllongament fins a Castellgalí del que actualment és el vial d’incorporació a la C-55 dels conductors que surten de Sant Vicenç cap a Manresa. Per tant, tindrà la doble funció de connexió i alhora de carril afegit.

A partir del punt on acabi aquesta primera actuació, se li haurà de donar continuïtat amb el traçat nou, el de la variant de Castellgalí, que igualment es construirà amb un doble carril en sentit nord, i carril únic cap al sud. El que es planteja és fer-la passar entre el traçat actual (per darrere de les cases que hi ha a tocar) i el traçat del Cardener.

2+1 i pont nou a l'entrada sud
La tercera peça (tot i que pel que fa a projecte i execució anirà junt amb la variant) és convertir tot el traçat des de Castellgalí fins a arribar a l’inici de la variant de Manresa (pujada de la Balconada) en un doble carril en aquest sentit nord. Aquest tram és ara majoritàriament d’un sol carril, tret del que hi ha d’avançament, d’aproximadament un quilòmetre, des de l’alçada del Golf la Roqueta fins a la gasolinera Sant Jordi i accés als Comtals. És aquesta part del projecte que haurà d’incloure el nou viaducte a Sant Pau per oferir una segona plataforma de circulació, ja que el que hi ha ara no permet disposar de l’espai suficient per guanyar aquest tercer carril global.

D’altra banda, cal recordar que Territori també té actualment en plena execució el projecte en aquest mateix tram sud de la C-55 per habilitar un tercer carril (o carril d’avançament) en sentit Barcelona entre l’accés a Castellbell i el túnel de Bogunyà.

[wefer]

Gran part del trànsit a la C-55 és culpa del peatge a la C-16. Seria més lògic rescatar el peatge d'aquesta autopista infrautilitzada abans de gastar-se milionades en fer més obra nova.
Això per no parlar de millorar d'una vegada la línia d'ADIF posant trens semidirectes a BCN, i millorar les velocitats del Tren de la Bruixa... perdó, volia dir FGC, fent que tingui velocitats pròpies de com a mínim principis del segle XX (sí, he escrit bé la data).

Dit això, la mania de fer carreteres 2+1 en aquest país és digne d'estudi. El cost entre fer un 2+1 i un 2+2 és percentualment baix, i a canvi les diferències en quant a capacitat i sobretot SEGURETAT són immenses. Però vaja, ja sabem que les autoritats només fan servir la paraula "seguretat" quan es tracta de recaptar posant més radars i poca cosa més.

[genissimon]

L’obra del tercer carril a la C-55 a Sant Vicenç acumula mig any d’aturada
El projecte es va iniciar el febrer i hauria d’estar a la recta final, però des de fa gairebé sis mesos no s’hi ha fet res

David Bricollé
Sant Vicenç de Castellet 19 D’AG. 2024 6:25 Actualitzada 19 D’AG. 2024 10:13

Les obres per crear un tercer carril a la C-55 en el tram entre Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí acumulen ja gairebé mig any d’aturada, sense que se n’aclareixin les causes. Tot i que aquesta situació de paràlisi no afecta ara directament la carretera, ja que els treballs que s’havien començat a fer a principi d’any eren totalment externs i no s'havia modificat res de la calçada, sí que està endarrerint considerablement els terminis previstos per a la materialització del projecte.

L’obra es va adjudicar a una empresa constructora a principi de novembre del 2023 i en aquell moment es va anunciar el començament dels treballs a l’inici d’aquest any. Efectivament, el mes de gener ja es va instal·lar un cartell anunciant l’obra a l’entrada de Sant Vicenç pel barri de la Farinera, i el febrer ja es van començar a veure els treballs d’operaris i màquines fent el desbrossament de vegetació, canyes i arbres de l’àrea que hi ha entre la carretera i el riu Llobregat, que és l’espai on s’ha de materialitzar l’obra.

Sobtadament, però, al cap d’un parell de setmanes, i quan ja s’havia fet una part important de la feina de neteja, hi va desaparèixer tota l’activitat. Des de llavors, passat pràcticament mig any, no s’hi ha tornat a veure el més mínim moviment, fins al punt que ha tornat a créixer bona part de la vegetació de la zona re ribera que s’havia retirat. De fet, si els treballs no s’haguessin aturat, ara l’obra hauria d’estar en la recta final, ja que el termini d’execució que es va anunciar quan es va fer l’adjudicació del projecte era de cinc mesos.

Consultat per Regió7, fonts del departament de Territori (que és qui va redactar el projecte i en va adjudicar les obres d’execució) van explicar mesos enrere que hi havia hagut un «problema administratiu», però que en aquell moment ja estava resolt i que es reprendrien de manera imminent. Gairebé mig any després, però, continuen sense cap moviment.

Tal com ha anat explicant aquest diari, aquesta intervenció ha de suposar la primera peça del que, en els pròxims anys, ha d’acabar sent a la carretera C-55 un 2+1 integral entre Sant Vicenç i Manresa. És a dir, un doble carril continu només per un costat, en aquest cas per al trànsit en sentit nord.

A curt termini, però, aquest es limitarà a poc més d’un quilòmetre, que és el que ara mateix està aturat. Es tracta de la materialització del projecte que, en realitat, el que farà és perllongar el que actualment és el carril d’acceleració i incorporació de Sant Vicenç a aquesta carretera en sentit Manresa. Es va adjudicar per un import de 2,1 milions d’euros.

Per implantar el nou carril, es preveu ampliar la plataforma de la carretera en sentit Manresa, guanyant l’espai a la riba dreta del Llobregat. Aquesta actuació comportarà la construcció d’una escullera per protegir el terraplè de la carretera de possibles erosions i l’adequació de diversos elements de drenatge. A més, es complementarà amb la instal·lació de barreres de seguretat, senyalització i abalisament.

Com es deia, forma part d'un pla que pretén millorar la funcionalitat de la C-55 en aquest entorn, on la carretera té un carril per sentit, amb la construcció d’un segon carril en sentit nord entre Sant fins a la ronda de Manresa, incloent-hi una variant per treure el trànsit de pas per l’actual travessera de Castellgalí.

En contraposició a aquest tram, on sí que avancen les obres és al traçat de la C-55 entre l’accés nord de Castellbell i el Vilar i el túnel de Bogunyà, per a la construcció d'un nou carril, en direcció Barcelona, per afavorir les condicions de circulació en aquest tram d'1,5 quilòmetres. Des de mitjan maig se n’ha modificat l’espai, delimitat amb tanques de formigó en un lateral i amb una franja vermella provisional per separar els dos carrils de circulació, mentre es treballa sobretot a la banda de muntanya, on s’han talat arbres i s’han començat a fer desmunts per guanyar amplada.

El que s’ha projectat en aquesta intervenció és construir un nou carril per facilitar els avançaments en sentit Barcelona, de manera que en una part d’aquest recorregut hi haurà un doble vial per sentit. Això fa que el projecte prevegi instal·lar una barrera de formigó de separació entre els dos sentits de la circulació per evitar xocs frontals, que s’afegirà als quilòmetres de recorregut d’aquest tram sud que ja tenen aquesta característica. Fins a l’inici de les obres, la separació estava marcada només amb una franja doble i zebrada de pintura.

El projecte inclou altres actuacions enfocades a la seguretat viària i la millora de l’accessibilitat en el tram que es pot considerar urbà al seu pas per Monistrol de Montserrat. La creació d’un vial per a vianants pavimentat en formigó, que es farà al costat de la carretera en sentit Manresa. Tindrà uns 500 metres de longitud i anirà des del pas inferior de vianants existent al costat del pont de Monistrol fins passat el centre escolar existent. Estarà separat de la carretera per una barrera de seguretat. També es preveu fer una reordenació de l’encreuament de la C-55 amb l’avinguda Germans la Salle de la travessera de Monistrol, amb el tancament de l’entrada des de la C-55 i la creació d’una sortida amb espai d’acceleració i una illeta pavimentada per ordenar els moviments.

[genissimon]

ERC reclama que es facin efectius els projectes que va deixar per a la C-55
Els republicans van comprometre uns 60 milions d’inversió en actuacions fins al 2030

David Bricollé
Manresa 16 D’OCT. 2024 6:25

Esquerra Republicana de Catalunya al Bages vol tornar a posar al centre del debat les millores en la mobilitat a la Catalunya Central, i en especial al corredor que al sud de la comarca formen la C-55 i l’autopista. Ara ja des de fora del Govern, i amb el PSC arrencant el mandat als comandaments de la Generalitat, els republicans reivindiquen l’autoria dels propers descomptes que permetran una gratuïtat de la C-16 i reclamen que es materialitzin els projectes que ells van dissenyar i deixar encarrilats.

Esquerra reitera que la seva aposta passa (com així es va posar de manifest en aquests mateixos projectes que reivindiquen) per la combinació d’una millora substancial de la C-55 més un reforç també important dels descomptes de l’autopista Terrassa-Manresa, que precisament es tradueix en aquestes noves bonificacions que entraran en vigor el pròxim 4 de novembre. I també un pla de potenciació dels serveis ferroviaris.

En un comunicat que ha fet públic el partit al Bages, Esquerra demana «tant als socialistes com a la resta de partits i els agents socials que es comprometin a executar i defensar les actuacions concretes, consensuades, pressupostades i en alguns casos ja en marxa per millorar la mobilitat a la Catalunya Central».

Els republicans recorden que la mesura de la gratuïtat per als usuaris que facin un trajecte d’anada i tornada en menys de 24 hores que s’activarà en tres setmanes la va promoure la consellera Ester Capella (ERC) i reclamen als agents polítics i socials que «defensin les actuacions acordades de millora de la mobilitat».
Sis projectes en 20 km

Al llarg del 2023, que és quan va presentar el gros de les seves propostes per a aquest corredor, el govern de la Generalitat, i molt concretament el departament de Territori a mans d'Esquerra, va comprometre prop de 60 milions d’euros d’inversió en fins a sis projectes diferents a la carretera C-55 que s’haurien d’anar materialitzant aproximadament fins al 2030, tot i que d’alguns no se'n va concretar data d’execució. Són projectes que queden inclosos dins un recorregut de 20 quilòmetres, els que van des del túnel de Bogunyà (Castellbell) fins al polígon del Pla dels Vinyats (Sant Joan de Vilatorrada), que n’afecten trams, i la majoria dels quals estan enfocats a afegir un segon carril en un dels dos sentits.

De sud a nord, aquest paquet d’intervencions compromeses pels republicans s’inicia amb la que ara mateix és la més avançada: la construcció d’un tercer carril addicional a la C-55 per facilitar avançaments en sentit sud a l’altura de Castellbell i el Vilar, que té els treballs en plena execució. Aquest projecte amb obres en marxa, i amb importants moviments de terra en el tram que va des del pont sobre la riera de Marganell fins al túnel de Bogunyà, inclou també diverses millores en la connexió d’aquesta carretera amb el nucli urbà de Monistrol de Montserrat.

El carril paralitzat
La segona que se suposava ja molt madura era la que preveu la perllongació del carril d’incorporació a aquesta mateixa C-55 a Sant Vicenç en sentit nord per convertir-lo també en un tercer carril entre aquesta població i Castellgalí. Tal com ha anat explicant Regió7, però, aquest projecte va tenir a principi d’any els primers moviments (des del gener hi ha el cartell que les anuncia, i el febrer es va començar a desbrossar l’espai entre la carretera i el Llobregat per fer l’ampliació), però a la primavera els treballs van quedar completament aturats i el departament de Territori fins ara no n’ha aclarit els motius.

2+1 continu i variant
Aquest carril ha de tenir continuïtat en el futur amb el traçat d’una variant a Castellgalí, que té en estudi el seu traçat, tot i que està molt clar que la intenció és fer-la passar per la zona que queda entre la carretera actual (per darrere de les cases que hi ha a tocar) i el pas del Cardener.

La quarta peça (tot i que pel que fa a projecte i execució anirà junt amb la variant) és convertir tot el traçat des de Castellgalí fins a arribar a l’inici de la variant de Manresa (pujada de la Balconada) en un doble carril en aquest sentit nord. Aquest tram és ara majoritàriament d’un sol carril, tret del que hi ha d’avançament, d’aproximadament un quilòmetre, des de l’alçada del Golf la Roqueta fins a la gasolinera Sant Jordi i accés als Comtals. Aquesta part del projecte haurà d’incloure un nou viaducte a Sant Pau per oferir una segona plataforma de circulació, ja que el que hi ha ara no permet disposar de l’espai suficient per guanyar aquest tercer carril global. Quan el departament de Territori va presentar aquest plantejament (febrer del 2023) la previsió era redactar-ne l’estudi informatiu al llarg d’aquest any; el projecte constructiu el 2025, i licitar les obres per adjudicar-les l’any que ve. Més enllà, els representants del departament no es van aventurar a donar un termini d’obres.

Més amunt de Manresa
La cinquena de les actuacions és l’única que no va relacionada amb l’ampliació de la carretera, i implica la ronda de Manresa. Es tracta de la millora de l’enllaç amb la rotonda que va cap al polígon dels Trullols passant per davant de la comissaria dels Mossos i el Carrefour per un cantó, i la carretera del Pont de Vilomara, cal Gravat i l’Hospital de Sant Joan de Déu per l’altra.

Finalment, el departament de Territori amb ERC al capdavant va licitar l’estiu del 2023 la redacció del projecte per a la construcció d’un nou tram 2+1 entre Manresa i Sant Joan de Vilatorrada, entre l’enllaç amb la C-25 a Manresa, i l’inici de l’enllaç del vial d’accés al centre penitenciari Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada. L’estudi no s’ha arribat a donar a conèixer.

[genissimon]

Inspiració 2022 se suma a les veus contra el desdoblament de la C-55
El grup de reflexió fa costat al manifest de Meandre i demana una aposta ferma pel transport públic

David Bricollé
Manresa 22 D’OCT. 2024 6:32 Actualitzada 22 D’OCT. 2024 8:11

El col·lectiu Inspiració 2022 (nascut com a grup de reflexió al voltant del projecte Manresa 2022) s’ha sumat al sector que demana que es descarti el desdoblament de la C-55. Ho fa adherint-se al manifest fet públic per l’associació Meandre el maig passat, que alhora es confronta amb el de la Plataforma pel Desdoblament de la C-55, que es va presentar en societat a l’abril.

En un comunicat, els integrants d’Inspiració 2022 argumenten que estan a favor de la priorització d’inversions públiques «en coherència amb la urgència climàtica» i en desacord «a malbaratar recursos en infraestructures innecessàries i generadores de més emissions de gasos d’efecte hivernacle». I per apostar per un model «de futur desenvolupament del territori més harmònic amb la natura adient als temps futurs», dins del qual entenen que no hi encaixa el desdoblament.

Exposen que, des del 2018, aquest grup format per persones de diferents àmbits «ha treballat en tres eixos de pensament: la natura, l’humà i el transcendent», i que la voluntat del grup és la de «reflexionar sobre la imbricació d’aquests tres àmbits i el perquè no s’han de desvincular els uns dels altres a fi de no perjudicar-nos humanament ni perjudicar el món en què vivim».

Asseguren que han escoltat les diferents posicions i arguments sobre el futur model de mobilitat i de desenvolupament humà del territori, i que això els porta a donar suport al manifest de Meandre, «entenent que el futur no passa per la potenciació de l’ús del cotxe particular cap a una gran ciutat saturada de vehicles, infraestructures, nivells de contaminació alarmants per la salut pública i on els índexs de densitat de població són els més elevats d’Europa». Hi afegeixen que «partir de la premissa que la saturació del trànsit i l’accidentalitat només es pot solucionar construint més autovies perquè hi càpiguen més cotxes cap a una ciutat on no n’hi caben més, condueix a un model basat en un afany humà d’esgotament de la natura que l’ha portat al seu col·lapse i a consegüents problemes de salut humana a diferents nivells».

El grup considera que cal posar els recursos de mobilitat en un transport públic «que segueix desbordat de demanda i infrafinançat», en lloc de destinar aquests fons «a la construcció de noves infraestructures que podrien malmetre greument l’espai natural de Montserrat i el riu Llobregat paral·leles a una autopista infrautilitzada, després de la ferida ambiental que va provocar la seva construcció».

[Guigui]

Què suposa desdoblar la C-55 fins Abrera? Obrir túnels dobles de dos carrils cadascun? Refer completament el traçat de la carretera en alguns trams, amb variants i accessos costosos que destrossen el paisatge?

Què tal fer un nou traçat de la L-A, més rectilini i que permeti velocitats comercials competitives, amb puntes de 100 o 120 km/h (penso sobretot en el tram entre Monistrol i Olesa), tot preparat per una possible conversió a ample UIC?

Perquè a l'hora de fer obra ferroviària, el cost surt sempre a primera plana, sovint justificadament per il·lustrar la manca de planificació, però moltes vegades també pel sol fet de fer-hi lobbi en contra. En canvi, a les obres viàries, es passa més de puntetes pel tema.