Transport.cat

Regió-7, 21 d'octubre de 2025 ha escrit: El nou pont de Sant Francesc complica la circulació dels autobusos de Manresa
Conductors i comitès d’empresa de les companyies assenyalen que "cada vegada es fan més obres a la ciutat sense tenir en compte els vehicles grans"

Marc Llohis
Manresa
21 D’OCT. 2025 13:02
Actualitzada 21 D’OCT. 2025 13:29

El pont de Sant Francesc de Manresa ha estat una de les obres més recents en quedar totalment operativa. Una via que s’ha eixamplat per assegurar que els vianants puguin passar d’un costat a l’altre del Cardener sense cap perill, però que ha mantingut l’amplada d’una calçada ja molt estreta abans de les obres. Una circumstància que suposa un perjudici directe als conductors d’autobusos, sobretot els que hi circulen amb els de grans dimensions, ja que si coincideixen al mig del pont, queden encallats. Quan succeeix això, l’única alternativa és ratllar tota la zona lateral amb les petites barreres que protegeixen els vianants, però que estrenyen més la via.

La rehabilitació del pont es va iniciar el 7 de gener d’aquest any, amb l’objectiu de donar més plataforma als vianants que hi circulaven. Segons el departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, que és qui va assumir l’obra, l’amplada total de la calçada continua sent la mateixa que abans de la rehabilitació: 5,60 metres. El pont es va completar amb la instal·lació d’unes barreres que pretenen millorar la seguretat dels vianants, però que a la pràctica han significat una sensació de reducció de l’espai hàbil a la calçada.

Si es desplacen en algun moment del dia fins al pont, podran observar com l’extrem que enllaça amb el carrer de la Muralla de Sant Francesc ha quedat lleugerament abonyegat i pintat d’alguns dels característics colors de les diferents empreses que gestionen la mobilitat amb autobús a la ciutat. Des del verd llampant de l’urbà, fins als diferents tons de blau que incorporen els vehicles que operen Sagalés o Monbus.

"Massa estret per dos busos"
La conseqüència directa d’aquesta nova rehabilitació del pont és que no hi ha prou espai perquè hi circulin dos vehicles de grans dimensions al mateix temps. Com reivindica un conductor de la companyia Sagalés, que opera la línia que va de Manresa fins a Monistrol de Montserrat: "Només que hi hagi un cotxe -que circuli en direcció contrària- que no s’enganxi a l’extrem de la vorera, ja s’ha de passar deixant molt poc espai amb el protector, que a sobre surt cap endins". El pitjor, però, és que tot i anant al límit en un dels extrems i molt proper a les barreres laterals, "ocupes una part important del carril en sentit contrari".

I quan a l’altre carril no hi circula un cotxe, sinó que ho fa un vehicle de grans dimensions, el problema s’explica sol: "Has d’anar amb molt de compte, perquè si et trobes un altre autobús o un camió no passes, és massa estret. Algú ha d’esperar a l’entrada del pont o tirar enrere, si és que pot" relata un conductor de la línia L5 de Manresa Bus. I si no pot... Doncs a apropar-se el màxim que es pugui a les barreres, i esperar que els danys siguin els mínims possibles, "fins i tot hi ha hagut alguns companys que han hagut de plegar com han pogut els retrovisors per no trencar-los" reconeix superat per la incredulitat el conductor de la línia 784 de Sagalés.

Fonts de CCOO del comitè d’empresa de Manresa Bus indiquen que "ningú ens va avisar de res" i que, per tant, s’han trobat amb aquesta problemàtica quan ja s’ha inaugurat el pont. "Hem parlat amb l’Ajuntament, però com que és una obra impulsada per la Generalitat, ens diuen que no hi poden fer res... Tot i que a Pompeu Fabra ells han fet una mica el mateix". En un sentit similar es pronuncien des del comitè d’empresa de Sagalés, que assenyalen una tendència que cada vegada es repeteix més: "Fan les obres a la ciutat sense pensar en els vehicles grans".

Des del comitè d’empresa del bus urbà, però, no dubten a apuntar a les barreres protectores com a la principal font del problema: "Ja era un pont on es passava molt just si et trobaves amb un vehicle gros, però si en aquell moment no venia ningú caminant, podies pujar a la vorera i deixar-lo passar, però ara ja no es pot fer". Des de Territori, s’assegura que "estem analitzant si es poden aplicar mesures per pal·liar aquesta sensació".

Així i tot, també hi ha algunes veus entre conductors que no consideren que la situació hagi empitjorat notablement: "L’espai és molt similar al que ja hi havia abans, i personalment no m’he trobat amb cap vehicle prou gran per haver de ratllar el bus" comenta un dels conductors de la línia 705 de Sagalés, que connecta el barri del Xup amb el centre de Manresa. La raó, apunta, és que el seu bus és una mica més estret, i per tant pot passar pel carril que li correspon sense la necessitat d’ocupar parcialment el contrari.

Regió-7, 22 d'octubre de 2025 ha escrit: L'Ajuntament de Manresa va advertir la Generalitat que el reformat pont de Sant Francesc és massa estret
L'equip de govern d'ERC, PSC i Impulsem està a l'espera que Territori ho resolgui i ho vetllarà fins que això passi

Francesc Galindo
Manresa
22 D’OCT. 2025 11:25
Actualitzada 22 D’OCT. 2025 12:20

El govern de Manresa ha volgut deixar clar que l'obra de reforma del Pont de Sant Francesc és responsabilitat de la Generalitat. Després de les queixes per la dificultat que comporta circular-hi amb autobusos i camions, l'Ajuntament ha assegurat que "va detectar que es podia donar aquesta situació i va advertir la Generalitat".

A més, l'equip de govern d'ERC, PSC i Impulsem manifesta que "està a l'espera que la Generalitat ho resolgui i ho vetllarà fins que això passi".

Cal recordar que un cop executades les obres, la Generalitat traspassarà la titularitat del pont a l’Ajuntament, tal com es va acordar mitjançant un conveni signat pel Departament de Territori i l’Ajuntament que, a banda del pont de Sant Francesc, preveu el canvi de titularitat del tram de la carretera del Xup (C-37z) entre el pont de Sant Francesc i el barri, el tram de la carretera de Cardona (C-37z) entre la caserna de la Guàrdia Civil i l’accés a l’eix Transversal i el tram de la carretera C-1411z que va des del Pont Vell fins a la rotonda d’accés al barri de Sant Pau.

Les obres han dotat de més espai els vianants, però han mantingut l’amplada d’una calçada que ja era molt estreta. Una circumstància que suposa un perjudici directe als conductors d’autobusos, sobretot els que hi circulen amb els de grans dimensions, ja que si coincideixen al mig del pont, queden encallats. Quan succeeix això el resultat són ratllades a la zona lateral amb les baranes milloren la seguretat dels vianants, però que a la pràctica han significat una sensació de reducció de l’espai hàbil a la calçada.

Abans, quan es produia aquesta circumstància quedava l'alternativa de pujar a la vorera si no venia ningú caminant i deixar passar l'altre vehicle de grans dimensions.

Es va eixamplar l'estructura però no la calçada
L’actuació, amb un pressupost d’1,5 milions d’euros, ha anat a càrrec del Departament de Territori de la Generalitat. Ha consistit en la rehabilitació integral del pont i en l’eixamplament de l’estructura per facilitar la mobilitat i l’accessibilitat, i afavorir la seguretat viària, amb noves voreres d’1,50 metres d’amplada.

Segons el departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, l’amplada total de la calçada continua sent la mateixa que abans de la rehabilitació: 5,60 metres.

Regió-7, 10 de novembre de 2025 ha escrit: La Generalitat estudia alternatives per eixamplar el pont massa estret de Manresa
Territori valora com donar resposta a les queixes de conductors de vehicles grans, com autobusos i camions, que s’enfronten a dificultats per circular

Francesc Galindo
Manresa
10 NOV 2025 6:25
Actualitzada 10 NOV 2025 7:44

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya està estudiant alternatives per eixamplar la calçada del restaurat pont de Sant Francesc, de Manresa, que porta el trànsit cap a la Renfe i el barri del Xup per la Catalana. Just aquesta setmana hi havia quatre tècnics prenent mesures al viaducte.

Les obres de rehabilitació d’1,5 milions d’euros, enllestides recentment, han millorat l’estructura i eixamplat les voreres, però han mantingut una calçada que ja era molt estreta, de 5,6 metres, una circumstància que suposa un perjudici directe als conductors d’autobusos, sobretot els que hi circulen amb els de grans dimensions, ja que si coincideixen al mig del pont, queden encallats. Quan succeeix això el resultat són ratllades a la zona lateral amb les baranes, que milloren la seguretat dels vianants, però a la pràctica han significat una sensació de reducció de l’espai hàbil a la calçada.

Abans, quan es produïa aquesta circumstància quedava l’alternativa de pujar a la vorera si no venia ningú caminant i deixar passar l’altre vehicle de grans dimensions.

L’Ajuntament ha volgut deixar clar que l’obra és responsabilitat de la Generalitat, que «va detectar que es podia donar aquesta situació» i ho va advertir el Departament de Territori, però no hi va haver esmena.

Tot seguit, requerit per aquest diari, l’Ajuntament no només es va mantenir ferm en la seva postura sinó que va avisar que no acceptarà ser titular del pont de Sant Francesc fins que la Generalitat resolgui els problemes que generen el fet de tenir una calçada massa estreta. «Per tal d’acceptar la titularitat, hem de recepcionar les obres sense observacions», asseguren fons municipals. Les esmenes que demana l’Ajuntament «la Generalitat les ha d’arreglar. Ha dit que ho farà. Quan ho hagi fet, recepcionarem l’obra», afirma el govern de la ciutat. L’alcalde Marc Aloy i la conselleria de Territori de la Generalitat van signar el 2024 el conveni per fer possible el traspàs del pont i 4 quilòmetres de carretera que es considera que han perdut la funcionalitat inicial i han quedat integrats a la xarxa viària municipal, amb trànsit majoritàriament local.

A preguntes de Regió7, la Conselleria de Territori ha respost que en aquests moments el Departament està «analitzant possibilitats» que permetin trobar una solució a la situació. I quan s’hagi pres una decisió es comunicarà.

Al pont es pot observar com l’extrem que enllaça amb el carrer de la Muralla de Sant Francesc ha quedat lleugerament abonyegat i pintat d’alguns dels característics colors de les diferents empreses que gestionen la mobilitat amb autobús a la ciutat. Des del verd llampant de l’urbà, fins als diferents tons de blau que incorporen els vehicles que operen Sagalés o Monbus.
Un dels dos ha de tirar enrere

La conseqüència directa d’aquesta nova rehabilitació del pont és que no hi ha prou espai perquè hi circulin dos vehicles de grans dimensions al mateix temps. Conductors consultats per aquest diari han explicat que només que hi hagi un cotxe -que circuli en direcció contrària- que no s’enganxi a l’extrem de la vorera, ja s’ha de passar deixant molt poc espai amb la barana. El pitjor, però, és que tot i anant al límit en un dels extrems i molt proper a les barreres laterals, s’ocupa una part del carril en sentit contrari.

I quan a l’altre carril no hi circula un cotxe, sinó que ho fa un vehicle de grans dimensions, el problema és molt més gran. Un dels dos s’ha d’esperar a l’entrada del pont o tirar enrere, si és que pot. I si no pot... Doncs a apropar-se el màxim que es pugui a les barreres, i esperar que els danys siguin els mínims possibles, fins i tot hi ha hagut conductors que han hagut de plegar com han pogut els retrovisors per no trencar-los.

Fonts de CCOO del comitè d’empresa de Manresa Bus van lamentar que no havien estat informats i que, per tant, s’havien trobat amb aquesta problemàtica quan ja s’havia reobert el pont remodelat. En un sentit similar es van pronunciar des del comitè d’empresa de Sagalés, que assenyalaven que una tendència que cada vegada es repeteix més és fer obres sense pensar en els vehicles grans.

Des del comitè d’empresa del bus urbà, però, no dubten a apuntar a les barreres protectores com a la principal font del problema: «Ja era un pont on es passava molt just si et trobaves amb un vehicle gros, però si en aquell moment no venia ningú caminant, podies pujar a la vorera i deixar-lo passar, però ara ja no es pot fer». Des de Territori, analitzen com donar-hi resposta.

Regió-7, 11 de novembre de 2025 ha escrit: Opinió | a tort i a dret

Xavier Domènech
11 NOV 2025 6:25
No passes? Enfila’t a la vorera!

Temps era temps per les estretors del pont de Sant Francesc s’anava a Barcelona. Llavors, abans que s’obrís al trànsit l’actual carretera C-55, les alternatives eren dues: la ruta de Collbató, per Monistrol, i la de Can Maçana cap al Bruc. Recordo que l’autocar d’anar a veure el Barça triava la segona per evitar les estretors i els revolts tancats de la primera. Totes dues, però, compartien el pont, passat el qual una tombava riu avall i l’altre s’enfilava cap a la Catalana. Ja ens podem imaginar què passaria avui si aquest pont continués sent la principal via de sortida de Manresa cap a l’àrea metropolitana: la manifesta estretor de la calçada, agreujada per les noves baranes de protecció dels vianants, provocaria un caos monumental. Per sort, les principals eixides de la ciutat són unes altres, i el departament de Territori de la Generalitat s’ho pot agafar amb calma a l’hora de resoldre el problema que ha creat amb les obres de millora del pont. I nosaltres podem aprofitar el cas per reflexionar sobre una manera de funcionar que ens permet anar tirant sense acabar de fer les coses ben fetes del tot. Territori assegura que la reforma del pont no ha modificat l’amplada de la calçada: 5,6 metres, a raó de 2,8 metres per sentit. Llavors, com s’ho feien abans els vehicles grans que ara es queden encallats? La resposta és... que s’enfilaven a la vorera quan s’havien de creuar amb un altre vehicle gran, o amb un de petit que no s’arrambava a la seva dreta. I això és fer trampa. Anys i anys de fer trampa han greixat el funcionament d’un pont que havia quedat estret. Prenguin-s’ho com una metàfora: quantes mancances i deficiències no se superen pel sistema d’ «enfilar-se a la vorera»? En tota mena de negociats portem segles evitant abordar les disfuncions dels serveis públics (o privats) per la via d’acceptar les petites infraccions dels indefensos patidors, en la certesa que si es prohibeixen de manera total i efectiva, el sistema col·lapsarà per manca de respostes. Al pont de Sant Francesc les noves proteccions de les voreres impedeixen enfilar-s’hi, i la insuficiència ha saltat a la vista. Següent pregunta: els enginyers de l’obra no van anar a mirar-s’ho abans de fer els plànols? Van dibuixar-los desconeixent la realitat? Patim administracions amb pilot automàtic que viuen al núvol i ignoren els avisos; quan esclata el problema, correm-hi tots. Bé, córrer, el que se’n diu córrer... aviat sabrem si ho fan.