Transport.cat

Regió-7, 8 de novembre de 2014 ha escrit: L’obra aturada de la C-55 a Sant Vicenç està pendent d’ajustar el projecte per la proximitat al riu
El departament de Territori diu que s’està treballant amb l’ACA per «millorar» la delimitació i que quan es facin els ajustos es reprendran els treballs, parats fa set mesos

avid Bricollé
Sant Vicenç de Castellet 08 NOV 2024 6:25

La proximitat del tram que s’ha d’ampliar amb el Llobregat i la necessitat de delimitar adequadament l’espai del nou carril i el dels marges del traçat fluvial és el que ha provocat que quedessin aturades, des de fa uns set mesos, les obres que es van iniciar a la C-55 a la sortida de Sant Vicenç de Castellet. Aquest és el motiu que ha donat el departament de Territori que, malgrat tot, assegura que és una interrupció temporal i que la voluntat és de tirar endavant els treballs tan bon punt quedi resolta aquesta qüestió. Es tracta del projecte (redactat, adjudicat, anunciat i iniciat) que planteja perllongar el vial d’incorporació des del nucli urbà de Sant Vicenç a la carretera per convertir-lo en un tercer carril entre aquest municipi i Castellgalí.

Tal com ja va informar Regió7, a principi d’any es va instal·lar a l’altura del barri de la Farinera un cartell anunciant l’inici de les obres, i en el mes de febrer ja es van veure els primers treballs entre la traça actual i, precisament, el pas del Llobregat, per desbrossar l’espai de vegetació entre tots dos, que és el que es preveu guanyar per a l’ampliació de la carretera. Al cap de tot just un mes, però, màquines i operaris van desaparèixer de la zona, les obres es van aturar per complet i la major part de la vegetació de la qual es va fer neteja ha tornat a ocupar l’espai.

2,1 milions d'euros
Segons han concretat fonts de Territori, a requeriment d’aquest diari veient que els treballs segueixen inactius set mesos després, és que s’està tancant, en coordinació amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és el departament responsable dels espais fluvials, la incorporació al projecte «d’un conjunt d’ajustos per millorar la delimitació de la nova infraestructura amb el riu Llobregat, amb la voluntat de reprendre els treballs al més aviat possible».

Tal com ha anat explicant aquest diari, aquesta intervenció ha de suposar la primera peça del que, en els pròxims anys, hauria d’acabar sent a la carretera C-55 un 2+1 integral entre Sant Vicenç i Manresa. És a dir, un doble carril continu només per un costat, en aquest cas per al trànsit en sentit nord.

A curt termini, però, aquest es limitarà a poc més d’un quilòmetre, que és el que ara mateix està aturat. Es tracta de la materialització del projecte que, en realitat, el que farà és perllongar el que actualment és el carril d’acceleració i incorporació de Sant Vicenç a aquesta carretera en sentit Manresa. Té un pressupost de 2,1 milions d’euros.

Com es deia, forma part d'un pla que pretén millorar la funcionalitat de la C-55 en aquest entorn, on la carretera té un carril per sentit, amb la construcció d’un segon carril en sentit nord entre Sant fins a la ronda de Manresa, incloent-hi una variant per treure el trànsit de pas per l’actual travessera de Castellgalí.

Per implantar el nou carril, el projecte ara mateix aturat preveu ampliar la plataforma de la carretera en sentit Manresa. Aquesta actuació comportarà la construcció d’una escullera per protegir el terraplè de la carretera de possibles erosions i l’adequació de diversos elements de drenatge. A més, es complementarà amb la instal·lació de barreres de seguretat, senyalització i abalisament.

122-042-132 ha escrit: ↑Divendres 08/11/2024 13:46 Una manca total de coordinació entre Departaments; sé suposa que en el moment de la informació pública l'ACA hauría d'haver informat el projecte, i exposar les objeccions corresponents per fer les correccions al projecte; abans de l'aprovació definitiva i l'adjudicació corresponent.
Pérdua de temps i de diners, perquè ara caldrà modificar projecte, licitar, i sant tornem-hi. Salut!

Regió-7, 16 de desembre de 2024 ha escrit: L'accés a la C-55 per Abrera estarà tancat 4 mesos per obres
Els talls han començat avui per una obra d'emergència en un col·lector que depèn del ministeri de Transports i Mobilitat

Enric Badia
Abrera 16 DES 2024 15:40 Actualitzada 16 DES 2024 16:33

El ramal d’entrada a la C-55 a Abrera des de l’autovia A-2 (en sentit Manresa) està tallat al trànsit des d'aquest dilluns per un període aproximat de quatre mesos. El tall (a la sortida 582A) afecta 250 metres a l'inici, i només en sentit ascendent. El Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible hi du a terme una obra d'emergència per la substitució d’un col·lector que discorre sota la carretera C-55 i que està malmès.

Aquesta mesura obliga a desviar tot el trànsit, tant de vehicles lleugers com pesants, per la sortida posterior, la 582B “Esparraguera Sud” de l’autovia A-2. Des d'aquest punt, es proposa arribar a l’enllaç del PK 4+400 de la C-55 (a Olesa) a través de la carretera C-1414 (que uneix Esparreguera i Olesa).

Una altra ruta alternativa per als vehicles que vulguin accedir a Olesa és agafar la sortida de l'autovia A-2 que enllaça amb la carretera BV-1201 (carretera de les Carpes).

I entre Abrera i Esparreguera també hi ha l'accés a la B-40, des d'on es pot anar fins a la carretera C-58 (la de Manresa a Terrassa) o a l'autopista C-16, a l'alçada de Viladecavalls. S’estima que l’obra durarà aproximadament 4 mesos i el pressupost aproximat serà de 2,5 milions d’euros.

Regió-7, 17 de desembre de 2024 ha escrit: Opinió | TRIBUNA
Francesc J. Archs i Lozano
17 DES 2024 6:10
Carta oberta a la consellera Sra. Paneque

Benvolguda Sra. Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, ens plau agrair-li la decisió de millorar la carretera C-16 de Berga a Bagà. Aquest reconeixement, però, no és per la totalitat del tram indicat, ens referim només al tram Berga-Cercs, on la solució adoptada és fer un desdoblament 2+2. Aquesta és la solució necessària per a la intensitat de 22.000 vehicles/dia, tot i que en aquest cas només es doni en alguns caps de setmana a l’hivern, com ha estat l’últim passat. D’igual manera li manifestem la nostra disconformitat amb la solució del tercer carril reversible que volen aplicar de Cercs a Bagà. És una solució insuficient i lligada a una sola empresa en tot l’estat, que gravarà, sens dubte, els costos d’operació i manteniment. Aquest carril reversible, en realitat és un 2+1, insuficient pels 22.000 vehicles/dia. Celebrem que després de nou anys finalment es faci el desdoblament 2+2 entre Berga i Cercs i lamentem que no continuï fins a Bagà.

El que no s’entén és que aquesta sensibilitat demostrada per solucionar la real problemàtica d’alguns caps de setmana entre Berga i Cercs, no la tingui per la no menys real problemàtica de la Carretera C-55 entre Manresa i Abrera. Aquí no estem parlant de 22.000 vehicles/dia (27.500 usuaris/dia) alguns caps de setmana, sinó de més de 40.000 vehicles/dia (50.000 usuaris/dia) en alguns trams durant tots els dies de l’any. Aquí no estem parlant d’embussos d’usuaris que van a passar el cap de setmana a la Cerdanya i que tenen tot el dret de fer-ho i en condicions, per descomptat. Aquí estem parlant de més de 18 milions d’usuaris/any que per motius laborals, universitaris i comercials, estan patint una carretera inadequada pel trànsit que suporta. I ja sé que algú dirà que amb la «bonificació» de l’Autopista C-16, des del passat 4 de novembre, aquesta problemàtica se solucionarà. Vostè sap millor que nosaltres, o si no pregunti-ho als membres del seu Departament en els que pugui confiar, que això no serà així. I que encara que, en la millor de les previsions, fossin 10.000 els vehicles/dies que passessin de la C-55 a la C-16, encara quedarien 30.000 els que transitarien diàriament per la C-55. Quantitat encara molt superior als 22.000 d’alguns caps de setmana entre Berga i Bagà i que ha motivat anunciar el desdoblament a 2+2 entre Berga i Cercs. Per què la diferencia de criteris aplicats? Serà que la ciutadania que va a la Cerdanya té més drets que els que circulen per la C-55? En alguns dels comunicats a la premsa vostès han destacat: «El traçat té el consens del territori» i «consens tècnic». Sobre el segon, avui no hi entrarem i sobre el primer, ens podria dir amb noms i cognoms qui i quants estan en contra del desdoblament 2+2 de la C-55?

Sra. Paneque, acabin la feina iniciada i executin els projectes ja redactats i aprovats i que estan al calaix fa més de deu anys. Siguin coherents amb les necessitats del territori i amb les promeses electorals que el seu partit va fer en la passada campanya electoral. En cas contrari a vostès i als responsables polítics que els donen suport en aquesta incoherència, les urnes els poden passar factura.

Regió-7, 14 de gener de 2025 ha escrit: Opinió | TRIBUNA
Quirino Vila-Masana Portabella

14 GEN 2025 6:25
El desdoblament a 4 carrils de la C-55

És de física elemental, i jo diria que de sentit comú que per desplaçar-se entre dos punts, el camí més eficient, és el més curt, el més pla i el que consumeix menys energia.

Dic això per què arran del tall de la C-55 realitzat per diverses entitats, associacions empresarials, alguns representants polítics i forces particulars del passat dissabte 11 de gener a Olesa de Montserrat, per rendir record al fatal atropellament mortal succeït fa unes poques setmanes i reivindicar la millora general de la fatídica carretera C-55, en el TN vespre de TV3 van mostrar unes declaracions d’un membre de l’entitat Meandre, que deia textualment que «qualsevol inversió pública que no estigui en coherència al canvi climàtic és malbaratar els recursos».

Cal qüestionar obertament aquestes afirmacions, que invertir en la millora de la capacitat, seguretat i fluïdesa en la carretera que ens uneix amb el Baix Llobregat i Barcelonès sud, escollida per més de 30.000 usuaris diaris que en els seus desplaçaments laborals, acadèmics o professionals, anar per la C-55 davant l’alternativa (que jo personalment no veig com a opció raonable) de l’autopista Terrassa – Manresa i Quart cinturó fins a Abrera malbaraten recursos públics són afirmacions errònies que no ajuden a resoldre la situació econòmica i de mobilitat de la Catalunya Central, i intentaré explicar-me.

Diversos companys manresans han fet el test de fer un mateix recorregut entre Manresa i Abrera, en tres vehicles diferents, un de gasolina, un de dièsel i un elèctric, comparant el consum energètic anant per la C-55 i anant per l’autopista Terrassa – Manresa i Quart Cinturó, i els resultats han estat clars, l’energia consumida pel segon itinerari ha estat molt superior enfront d’anar per la C-55, i per tant les emissions de carboni, en un percentatge que supera el 60%.

Per altra banda, res estrany. Com deia al començament, per anar entre dos punts, el camí més eficient és el camí més curt, més pla i més ràpid.

Aquests representants de la pretesa sostenibilitat ambiental hauran de vigilar que no estiguin seguint el guió d’uns reduïts grups econòmics de la Concessionària de l’Autopista i algun partit polític que amb coneixement o sense, retroalimenten aquests interessos econòmics, en contra del benestar general de la població catalana.

Finalment, cal dir en relació amb les manifestacions del director general d’Infraestructures de Mobilitat que ja l’any 1998 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució en què s’instava al Govern a desdoblar la C-55 (Resolució 773/5-1998) i que l’any 2010 la Conselleria de Territori va aprovar definitivament el corresponent Estudi Informatiu i Declaració d’Impacte Ambiental, amb la redacció de tres projectes constructius, per tant, que no diguin més que han d’estudiar «el difícil corredor de la C-55 que és molt complexa i que han de veure tot això de l’emergència climàtica i no sé què més».

Només cal que recordin dues coses, que una carretera per 40.000 vehicles diaris ha de tenir 4 carrils i que el camí menys contaminant és el més curt, més pla i més ràpid.

I que posin fil a l’agulla i no maregin més la perdiu.

Regió-7, 6 de febrer de 2025 ha escrit: Foment del Treball posa el desdoblament de la C-55 en un llistat de cent projectes clau
La patronal discrepa del plantejament del Govern de limitar la intervenció a un segon carril en només un sentit, i posa l’autovia de Manresa a Castellbell al «Catàleg de les 100 infraestructures bàsiques per a Catalunya»

David Bricollé
Manresa 06 FEB 2025 6:30 Actualitzada 06 FEB 2025 7:50

Foment del Treball, la principal organització patronal de Catalunya, situa el desdoblament del tram sud de la C-55 al Bages entre les prioritats en matèria de xarxa viària a Catalunya. L’entitat recull aquesta demanda en un document que és tot un manifest del que tècnicament, i des del punt de vista de la connectivitat estratègica econòmica i comercial, considera que haurien de ser infraestructures irrenunciables per al país. Demandes que es traslladen tant al govern de la Generalitat com al de l’Estat, segons qui n’és el titular, i que formen part d’aquest Catàleg de les 100 infraestructures bàsiques per a Catalunya (CAT100).

L’objectiu d’aquest treball és, segons argumenten, posar negre sobre blanc el llistat que creuen essencial per fer front al dèficit en aquest sector, el de les infraestructures, i que divideix en cinc blocs: la seguretat viària i interconnexió territorial; la millora de la mobilitat ferroviària; la connectivitat intercontinental; el transport ferroviari de mercaderies i de l'autoabastiment hídric i lluita contra la sequera. Un document que, en definitiva, torna a posar sobre la taula demandes històriques d’aquest territori en matèria de carreteres i trens.

La conversió en autovia d’un tram de la C-55 de Manresa en avall no només queda recollit i manifestat en el catàleg, sinó que se’n va fer una declaració explícita en l’acte de presentació. Lluís Moreno, vicepresident i responsable d’Infraestructures de Foment del Treball, s’hi va referir quan parlava del pla que promou el departament de Territori de la Generalitat per implantar a diferents carreteres de la xarxa viària l’anomenat model 2+1. És a dir, la creació de dobles carrils (o carrils d’avançament) alternats. Model que, de fet, es va començar a implantar de manera pilot en aquesta mateixa C-55 fa una dècada i que està previst seguir-lo estenent entre Sant Vicenç i Manresa (en direcció nord) i també entre Manresa i Súria, dins d’un llistat d’una vintena de trams de tota la xarxa viària catalana.

En aquest sentit, Moreno va dir en la presentació del catàleg que comparteixen la filosofia del 2+1 «pel que suposa de millora de la seguretat viària», però també exigia al departament de Territori que es constati la seva materialització «perquè creiem que s’està desenvolupant massa lentament». Ara bé, en relació amb aquest pla del 2+1, el responsable d’Infraestructures de Foment del Treball advertia que «en la millora de la seguretat viària i de la interconnexió entre territoris hi ha alguna discrepància entre el nostre pensament i el plantejament de la Generalitat». I en aquest punt es va referir de manera explícita i concreta «a la C-55 de Manresa fins a l’A-2 o, com a mínim, de Manresa fins a la connexió amb la C-58». El que va dir és que «en aquest tram nosaltres creiem que, per trànsit, per interès i perquè no es pot dir que la C-16 és un substitutiu, perquè és un altre tipus de via, d’orografia, de recorregut i de prestació, creiem que la C-55, sobretot per al trànsit de mercaderies, ha de ser desdoblada, ha de ser un 2+2, no pot quedar en un 2+1».

Arguments econòmics i ambientals
En el document es referma aquest pensament. A aquest tram se li dediquen dues pàgines, en les quals, a banda de recollir-ne una història de mig segle de vicissituds, se subratlla que «el desdoblament de la C-55, en el tram de Castellbell i el Vilar fins a Manresa, és un projecte llargament reivindicat per millorar la seguretat i la mobilitat en aquesta carretera d’alta sinistralitat i amb un volum de trànsit molt elevat». Exposa que, actualment, «el projecte està en debat a causa de la proposta del Govern de convertir la via en una carretera 2+1 com a mesura temporal». Així, apunta que, «no obstant això, sectors polítics i empresarials defensen que el desdoblament complet és imprescindible per a la comarca del Bages, ja que permetria una connexió més segura i fluida amb l’àrea metropolitana de Barcelona».

Per a Foment del Treball, l’objectiu principal amb el desdoblament 2+2 «és millorar la fluïdesa del trànsit i reduir les retencions que afecten diàriament uns 33.000 vehicles», i fins i tot i exposa arguments ambientals: «disminuir les emissions de CO₂ en 277 tones anuals». També hi refereix un argument i càlcul econòmic: «la millora del trànsit impulsant l'economia local i regional, reduint costos logístics i temps de desplaçament. S’estima un estalvi anual de 40,1 milions d’euros en costos laborals i de combustible». Des de la perspectiva ambiental argumenta que «es poden reduir les emissions contaminants gràcies a la millor circulació del trànsit», alhora que admet que «el projecte requerirà mesures per minimitzar l'impacte sobre els ecosistemes locals».

També l’ampliació de Berga a Bagà
El Catàleg de les 100 infraestructures bàsiques per a Catalunya (CAT100) de Foment del Treball també inclou en el seu llistat d’intervencions considerades clau l’ampliació de la C-16 en el tram de Berga fins a Bagà, actuació que des del mes de desembre passat té el projecte aprovat, amb una inversió prevista de 240 milions d'euros. En relació amb aquest tram, l’organització patronal diu en el seu document que l’autovia C-16 és «un important eix vertebrador mar-muntanya», i que «des d’un àmbit comarcal, esdevé una de les vies principals com a suport bàsic per a la mobilitat local i intercomarcal entre el Bages i el Berguedà». Considera que la materialització d’aquesta obra ha de «permetre millorar l’accés a França i al Pirineu i absorbir les puntes de trànsit d'uns 20.000 vehicles els caps de setmana de la temporada d'esquí que registra la C-16 entre Berga i Bagà», a més de «permetre millorar-ne la seguretat».

El que preveu el projecte aprovat és una intervenció al llarg de 20,7 quilòmetres, que inclourà l'eixamplament de la carretera, la construcció de cinc túnels, un gran viaducte i la instal·lació d'un sistema pioner a l'Estat que permetrà disposar d'un carril addicional reversible amb barrera mòbil.

Una radiografia de les urgències
«Un retrat en temps real del que és urgent i important en aquest país». Així definia el secretari general de Foment del Treball, David Tornos, el valor del Catàleg de les 100 infraestructures bàsiques per a Catalunya (CAT100). Ho deia en l’acte de presentació del document, en el qual l’organització patronal afirmava que Catalunya pateix un dèficit acumulat en inversions estatals i autonòmiques en infraestructures que «no només compromet el desenvolupament dels grans projectes estratègics, sinó que també provoca una desigualtat territorial creixent».

Segons Foment del Treball, aquest dèficit arriba als 42.500 milions d’euros en els darrers 15 anys, fet que considera un greuge comparatiu respecte a altres territoris de l’Estat espanyol, «afectant sectors clau com la mobilitat, el comerç, la logística i la gestió de recursos naturals». En aquest sentit, el secretari general de Foment demanava a la Generalitat i al govern central «un pacte català per a les infraestructures» que, partint de la base d’aquest dèficit sistèmic, aporti conjuntament entre ambdues administracions «un mínim de 1.500 milions complementaris cada any».

Des d’una perspectiva general, algunes de les actuacions prioritàries per a la patronal són la finalització de la nova estació de la Sagrera, del corredor mediterrani i l'ampliació de l'aeroport del Prat per augmentar els vols intercontinentals.

Regió-7, 25 de febrer de 2025 ha escrit: Clam frustrat a la C-55: està tot inventat

Marc Marcè
25 FEB 2025 6:25 Actualitzada 25 FEB 2025 8:12

Només hi deu haver una cosa més antiga que els col·lapses a la C-55: les mobilitzacions ciutadanes per exigir-ne la reforma.

Recordaran que, la primavera passada, a les portes de les eleccions al Parlament que es van celebrar el 12 de maig, La Plataforma pel desdoblament de la C-55, liderada per la Cambra de Comerç de Manresa i PIMEC Catalunya Central, i de la qual formaven part la Taula de Territori, Sostenibilitat i Infraestructures, la Plataforma No Més Morts a la C-55 i Xarxa 7, va aconseguir comprometre tots els partits polítics que es presentaven a les eleccions a que defensarien el desdoblament de la carretera al sud del Bages.

El PSC, que veia venir que podria acabar governant, s’hi va resistir molt, però va acabar sumant-s’hi per no ser l’únic que quedés fora del consens. Un cop al govern, s’ha fet enrere: la posició de l’executiu de Salvador Illa és la que havia defensat prèviament: en comptes de desdoblament fins al túnel de Bogunyà com exigia la Plataforma, la millora consistirà en completar el carril d’acceleració addicional, l’anomenat 2 +1.

Fa 25 anys ja es va viure un episodi gairebé idèntic, però amb els protagonistes canviats. Va ser a les portes de les eleccions del 12 de març de l’any 2000, que van portar la majoria absoluta del PP de José Maria Aznar.

En aquell moment, qui liderava la reclamació d’una reforma profunda a la C-55 (encara es deia C-1411) eren el Consell Comarcal, la Cambra i el Montepio, que havien aconseguit el suport d’una trentena d’entitats i institucions de la Catalunya central i una declaració de suport de l’assemblea d’alcaldes del Bages per exigir una ampliació que en reduís la sinistralitat, que era sagnant, i acabés amb els embussos constants. A diferència d’ara, els promotors de la campanya exigien prioritat i inversions, però no tenien una proposta concreta. I arrossegaven un pecat original: al capdavant hi havia el Consell Comarcal, que era governat per un tripartit d’esquerres i presidit per Agustí Redó, d’ERC, mentre que a la Generalitat governava, per darrer cop, la CiU de Jordi Pujol.

Una delegació dels promotors de la campanya de pressió es van reunir el 23 de febrer amb Pere Macias, conseller d’Obres Públiques de la Generalitat. Els bagencs estaven avalats per un clam popular i per una estadística d’accidents esfereïdora, però Pere Macias es va limitar a llegir el manual: l’actuació a la C-55 no estava contemplada al Pla de Carreteres i la inversió prevista per als propers anys era la del tram entre Sallent i Berga, que s’havia de convertir en autovia. Fa 25 anys, com durant tots els anys posteriors en què s’han fet intents similars, els clams cívics bagencs rebien carabasses.

La negativa del conseller posava en una situació delicada els convergents del Bages, que s’havien estat resistint a fer costat a la Plataforma. Aquell dia van córrer a fer-ho. Com el PSC la primavera passada, CiU del Bages va afegir-se al clam a darrera hora, aquell mateix 23 de febrer. El president comarcal del partit, Francesc Iglesias, anunciava l’adhesió però denunciava que el Consell havia jugat brut i havia marginat expressament els convergents. Hi havia eleccions a les portes i tot eren corredisses. I al final, per a no resoldre res. Ni llavors, i ara, ni entremig.

Regió-7, 7 de març de 2025 ha escrit: Territori assegura que reprendrà l’obra del tercer carril de la C-55 a Sant Vicenç, aturada fa un any
El departament està encara treballant amb l’ACA una «solució tècnica» per la convivència entre la carretera i la llera del Llobregat, que és just al costat

David Bricollé
Sant Vicenç de Castellet 07 MAR 2025 6:25

Les obres per allargar el vial d’incorporació de Sant Vicenç de Castellet i convertir-lo en un nou tercer carril de la C-55 en sentit nord entre aquesta població i Castellgalí compleixen ara un any d’aturada. El departament de Territori, però, assegura que l’objectiu és completar pròximament els informes que han de resoldre els desajustos que van obligar a interrompre aquesta actuació (que s’havia iniciat a principi del 2024) i que la voluntat és reprendre-les pròximament per materialitzar el projecte aprovat des de fa dos anys.

L’obstacle que, el mes de març de l’any passat, va causar aquesta interrupció quan les màquines ja havien començat a treballar al costat de la carretera va ser un problema amb els marges fluvials, ja que aquest traçat transcorre absolutament en paral·lel i a tocar de Llobregat, i és sobre l’espai de vegetació que els separa que s’ha de guanyar l’àmbit per a l’eixamplament de la carretera.

Precisament, la feina que es va fer en l’inici de les obres, entre el febrer i el març de l’any passat, va ser la de desbrossar l’espai de vegetació que hi ha entre el riu i l’asfalt. Però, de sobte, va cessar tota l’activitat.

La resposta que ha donat ara el departament, a petició d’aquest diari per conèixer la situació del problema, és que segueixen «desenvolupant l'ajustament i millora del mètode constructiu de generació del tercer carril d'acord amb la solució tècnica consensuada amb l'Agència Catalana de l’Aigua per preservar al màxim les condicions hidràuliques de la llera del Llobregat, amb previsió que les obres es reprenguin a continuació».

Tot i que no se n’han donat més detalls, es dona a entendre que no estava prou ben definida la futura convivència d’aquesta infraestructura ampliada amb els cabals del riu.

Tal com ha anat explicant aquest diari, aquesta intervenció ha de suposar la primera peça del que, en els pròxims anys, hauria d’acabar sent a la carretera C-55 un 2+1 integral entre Sant Vicenç i Manresa. És a dir, un doble carril continu només per un costat, en aquest cas per al trànsit en sentit nord.

A curt termini, però, aquest es limitarà a poc més d’un quilòmetre, que és el que ara mateix està aturat. Es tracta de la materialització del projecte que, en realitat, el que farà és perllongar el que actualment és el carril d’acceleració i incorporació de Sant Vicenç a aquesta carretera en sentit Manresa. Té un pressupost de 2,1 milions d’euros.

Com es deia, forma part d'un pla que pretén millorar la funcionalitat de la C-55 en aquest entorn, on la carretera té un carril per sentit, amb la construcció d’un segon carril en sentit nord entre Sant fins a la ronda de Manresa, incloent-hi una variant per treure el trànsit de pas per l’actual travessera de Castellgalí.

A principi del 2024 es va instal·lar a l’altura del barri de la Farinera un cartell anunciant l’inici de les obres, i en el mes de febrer ja es van veure els primers treballs entre la traça actual i, precisament, el pas del Llobregat, per desbrossar l’espai de vegetació entre tots dos, que és el que es preveu guanyar per a l’ampliació de la carretera. Al cap de tot just un mes, però, màquines i operaris van desaparèixer de la zona, les obres es van aturar per complet i la major part de la vegetació de la qual es va fer neteja va tornar a ocupar l’espai.

Regió-7, 11 de març de 2025 ha escrit: Junts diu que el cas de Sant Vicenç evidencia que ampliar la C-55 pel traçat actual és inviable
El cap de files del partit a Manresa demana que es reprenguin els projectes redactats fa una dècada, amb un nou traçat per l’altre costat del riu Castellgalí

David Bricollé
Manresa11 MAR 2025 6:25

Junts Manresa considera que el cas del projecte de perllongació del carril d’incorporació des de Sant Vicenç de Castellet a la C-55 és «l’evidència» que la idea d’ampliar aquesta carretera, d’entrada només amb un 2+1 aprofitant el traçat actual, és «inviable», i que la millora d’aquesta via passa «inexcusablement» per «recuperar els projectes executius redactats entre el 2013 i el 2015», que preveien una part de traçat completament nou per l’altra banda de riu, a Castellgalí.

Tal com ha explicat Regió7, aquest març fa un any que aquestes obres per transformar el vial de sortida de Sant Vicenç en un nou tercer carril entre aquesta població i Castellgalí estan aturades. Pendents, segons ha explicat el departament de Territori, de documents tècnics complementaris per a «l'ajustament i millora del mètode constructiu de generació del tercer carril d'acord amb la solució tècnica consensuada amb l'Agència Catalana de l’Aigua per preservar al màxim les condicions hidràuliques de la llera del Llobregat, amb previsió que les obres es reprenguin a continuació».

El cap de files de Junts a Manresa, Ramon Bacardit, qualifica aquest fet de «despropòsit», i considera aquestes obres «un pedaç més d’un seguit històric de pedaços que s’estan fent en aquesta carretera. Pedaços que provoquen maldecaps i afectacions importants als usuaris i a l’economia del territori».

Es tracta d’una intervenció projectada i iniciada en el mandat anterior amb ERC al govern de la Generalitat, però Junts Manresa demana a l’actual executiu del PSC que «se’n faci responsable i ens ho aclareixi. Perquè està clar que el riu ja hi era quan van decidir fer aquesta actuació. I és la mateixa administració la que ha aturat a si mateixa les obres. L’ACA és Generalitat. Volem saber què es va fer malament en el seu moment, o quin pas no es va fer o es va precipitar perquè avui estiguem així».

«Mantenint el traçat és impossible fer una autovia»
La formació va, però, més enllà, ja que creu que el que s’ha generat amb aquest projecte concret «obre la porta a fer un seguit de reflexions sobre la situació de la C-55 i el que està fent l’actual govern de la Generalitat». Bacardit s’hi agafa per afirmar que «ens estan enganyant quan diuen que el 2+1 que estan estudiant el faran amb previsió que pugui ser ampliable, si mai fa falta, a un 2+2, mantenint el traçat actual. Perquè a Castellgalí no només hi ha el riu, i molt més proper encara a la carretera que en aquest cas de Sant Vicenç, sinó que també hi ha el balç a l’altre costat». Per aquest motiu, Junts Manresa sosté que «mantenint el traçat és impossible fer una autovia».

Ramon Bacardit posa en relleu que «és una evidència que aquella zona és inundable» i que en gran part del traçat que segueix actualment aquest tram sud de la C-55, de manera molt accentuada a Castellgalí, per ampliar tan sols amb un carril més, «no hi ha espai físic sense obres descomunals. I fins i tot amb obres descomunals mai serà l’autovia que necessita aquest territori.

Per aquest motiu, Junts Manresa demana que «deixin de fer-nos perdre temps i diners i de generar molèsties» i que «agafin els projectes constructius aprovats entre el 2013 i el 2015, que els actualitzin i els tirin endavant». Per a la formació, no s’hi val a «escudar-se en consensos territorials, perquè el consens és majoritari entre els agents econòmics i socials, i també en gran part en el polític».

Finalment, el cap de files de Junts a la capital del Bages també ha requerit saber «què està passant amb aquests estudis del 2+1 ampliable a 2+2, ja que el primer compromís era tenir-lo a punt a final de l’any passat. Exigim explicacions al govern sobre aquests endarreriments d’un projecte, que nosaltres ja pronostiquem que no té viabilitat tècnica i no donarà les prestacions d’autovia a la C-55».

Junts demana aturar actuacions que només siguin «solucions provisionals»
Junts no només ha fet una nova proclama pública en relació amb els projectes previstos a la C-55, sinó que també ha emprès accions polítiques. A través del seu grup al Parlament de Catalunya ha presentat una proposta de resolució que s’ha de debatre pròximament torna a posar de manifest la importància clau d’aquesta carretera per al territori i la situació de «congestió i col·lapse» que considera que pateix. El que Junts vol que s’aprovi amb aquesta proposta és, d’entrada, que es constati aquest escenari, i que, davant d’aquest panorama, el Parlament insti el govern de la Generalitat a «reprendre i actualitzar» els projectes constructius de desdoblament fets fa una dècada. La formació va més enllà i demana «aturar» futures actuacions previstes que «constitueixin solucions provisionals que no donen resposta a la solució definitiva de 2+2 amb el traçat corresponent d’autovia, estalviant així mesos de molèsties als usuaris i evitant malbaratament de recursos». Com a concreció, en aquesta proposta de resolució també es demanarà a la Generalitat, si prospera la seva aprovació, que presenti abans d’acabar aquest any un informe al Parlament «sobre l’estat de les actuacions, incloent-hi l’impacte econòmic, ambiental i de seguretat viària».

wefer ha escrit: ↑Dimarts 11/03/2025 13:45 Hi ha un impediment tècnic greu que afecta qualsevol millora que es vulgui fer a la C-55. L'impediment es veu perfectament en aquesta foto:

Regió-7, 18 de març de 2025 ha escrit: El Govern es compromet a tenir l’estudi d’ampliació de la C-55 en els pròxims tres mesos
La Plataforma pel Desdoblament celebra que la Generalitat s’avingui a incloure l’anàlisi de com seria un doble carril per sentit sobre el traçat actual de la via al sud del Bages

David Bricollé
Manresa18 MAR 2025 17:13

La Plataforma pel Desdoblament de la C-55 celebra que l’estudi informatiu que està fent el govern sobre aquesta infraestructura inclogui l’opció d’un desdoblament total (2+2), i no només el 2+1 en sentit nord, en el tram entre Manresa i la C-58 a Castellbell i el Vilar. Així es va confirmar en la trobada que van mantenir les entitats impulsores de la Plataforma amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el director general d’Infraestructures de Mobilitat, David Prat. Per part de la Plataforma hi van participar representants de la Cambra de Comerç de Manresa, Pimec Catalunya Central, la Plataforma no més morts a la C-55, Xarxa 7, la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa i la Demarcació de Comarques centrals del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

La plataforma ha rebut amb satisfacció el compromís del govern per modificar l’abast de l’estudi informatiu, que inicialment només contemplava l’opció d’un 2+1 entre Castellgalí i Manresa, tot i que posteriorment ja es va parlar d’aquesta ampliació d’anàlisi del desdoblament complet. La previsió que van transmetre’ls els representants de Territori és que aquest estudi estigui enllestit al llarg dels pròxims tres mesos (abans del juliol d’aquest any).

Els representants de la Plataforma van traslladar a la consellera que, tot i valorar positivament la gratuïtat de la C-16, consideren aquesta «no és una solució al problema de la C-55», que, sostenen «necessita un 2+2 per donar resposta a les necessitats actuals de trànsit i també al creixement» que es preveu en un futur.

En aquesta trobada, el departament va mostrar a la plataforma els resultats que ha tingut al llarg dels primers quatre mesos la implantació del peatge gratuït per als trajectes d’anada i tornada en menys de 24 hores, que diumenge avançava Regió7. Un impacte que, tal com explicava aquest diari, ha suposat en aquest període que en el tram de la C-55 que es considera més conflictiu pel volum de vehicles que suporta, en aquests quatre mesos i mig des de l’aplicació de la gratuïtat (en dies laborables per a trajectes d’anada i tornada en menys de 24 hores) hi ha hagut una reducció mitjana del 7,5% del trànsit, passant d’uns 34.600 vehicles diaris a 32.000. Mentre que en el tram de la C-16 que li seria més o menys equivalent (passat el peatge cap al nord), s’ha passat de 17.100 a 19.700 (+15%).

Més al sud, entre Castellbell i l’accés a la carretera de Terrassa (C-58), la C-55 ha registrat segons les dades de Territori un descens del 16% del trànsit (5.200 vehicles menys al dia), passant de 32.800 a 27.600. I ja més avall de Monistrol de Montserrat, s’ha passat de mitjana diària en aquests quatre mesos de 17.700 a 16.200 (-8,5%).

La Plataforma pel Desdoblament de la C-55, que està integrada per agents del teixit econòmic i social de les comarques afectades per la C-55, va néixer l’abril del 2024 amb l’objectiu d’aconseguir el desdoblament d’aquesta infraestructura de manera urgent i immediata.

Les institucions impulsores de la Plataforma són la Cambra de Comerç de Manresa, PIMEC Catalunya Central, la Taula de Territori, Sostenibilitat i Infraestructures, la Plataforma no més morts C-55, Xarxa 7 i la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa. Compta amb més d’una seixantena d’adhesions d’empreses, entitats i particulars.

Regió-7, 1 d'abril de 2025 ha escrit: Carreteres estendrà el model 2+1 amb barrera central a 30 km més de la C-55
Per primer cop, el sistema s’implantarà també de Manresa cap al nord, fins a Súria, dividit en tres trams que s’aniran desenvolupant fins al 2030

David Bricollé
Manresa 01 D’ABR. 2025 12:49
Actualitzada 01 D’ABR. 2025 13:13

El departament de Territori, llavors amb un conseller de Junts (Josep Rull), va promoure per primer cop el 2017 la implantació del model 2+1 a la xarxa viària catalana, en aquest cas a la C-55. La mateixa conselleria, durant el passat mandat amb Esquerra, va propugnar aquest com un sistema vàlid per reforçar la seguretat a les vies de la seva titularitat i en va començar a planificar l’expansió.

Ara, el nou executiu socialista els agafa el testimoni, dona per bona la filosofia dels seus predecessors i posa nomenclatures i calendari a l’extensió d’aquest model que es pot dir que, a Catalunya, va ‘néixer’ al Bages. I en clau local el que es pot concretar és que, en els pròxims cinc anys, el 2+1 s’implantarà a 30 quilòmetres més de la C-55 en el seu pas per aquesta comarca, i que per primer cop ho farà també de Manresa cap al nord. Fins ara, només s’havia aplicat en el tram sud, que igualment també en guanyarà en aquesta operació.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha presentat aquest dimarts el Programa carreteres 2+1 de la xarxa viària de la Generalitat de Catalunya. Un pla aprovat prèviament pel consell de Govern i que al llarg del que queda d’aquesta dècada vol transformar amb aquesta estructura un total de 390 quilòmetres de carreteres arreu del país, que s’afegiran als 35 que ja hi ha fets o en execució en aquests moments, fins a sumar-ne un total de 425 repartits entre 24 vies de tot el país. Com es deia, en el cas de la Catalunya Central afecta el Bages, i en concret la C-55, i més indirectament el Moianès, ja que també es preveu implantar a la C-59, però en el tram del Vallès (a Caldes de Montbui).

Tram nord i tram sud
A la C-55, el pla aprovat pel Govern suposarà estendre aquest 2+1 des de Manresa (amb inici com a punt de referència a la rotonda de la Petrocat, a la confluència amb l’eix Transversal) fins a Súria. Són un total de 14 km continus, però que com a projectes i temps de materialització es divideixen en tres trams, que és el que l’aprovació de l’executiu ha permès concretar. Des de Manresa fins a Sant Joan de Vilatorrada s’ha programat per al 2026. Seran un total de 3 km amb una inversió prevista de 2,6 milions d’euros. Però dins d’aquest mateix any (el vinent) es preveu iniciar també el tram que li donarà continuïtat, des de Sant Joan fins a Callús: 2,3 km més i una inversió prevista de 6,4 milions.

Un cop completat aquest recorregut, per arribar fins a Súria, tal com preveu el pla, caldrà esperar fins al període 2028-2030. Serà la intervenció de més longitud en aquest tram nord, de 8,6 km, tot i que en aquest cas no hi ha encara estimació pressupostària. Són projectes (els majoritaris d’aquest pla), la redacció dels quals s’aniran fent entre aquest any i el 2027, per executar-los al final d’aquesta dècada.

Dins d’aquest mateix període s’inclou també un nou tram al sud. D’una manera molt més genèrica, ja que es parla del traçat entre Castellbell i el Vilar i Abrera, en un total de 16 km, tot i que hi ha punts d’aquest recorregut que ja tenen estructura de 2+1. Per exemple, amb l’obra que s’està fent ara just abans i després del túnel de Bogunyà, o amb la que ja es va completar fa uns tres anys entre l’estació de l’aeri de Montserrat i el túnel que hi ha abans del viaducte de la Puda.

Com a obra ja materialitzada amb aquest sistema la Generalitat hi inclou el traçat de 21 quilòmetres de la C-15 (eix Diagonal), entre Cabrera d’Anoia i Vilafranca del Penedès. I dins d’aquest pla ara aprovat no hi consta el ‘famós’ 2+1 continu en sentit nord que s’ha de fer des de Sant Vicenç de Castellet fins a Manresa. Però, precisament, perquè d’aquest ja se n’està redactant l’estudi i es considera més avançat.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha destacat en l'anunci del pla després de la reunió de Govern que «teníem dos reptes al davant: modernització de la mateixa xarxa viària, ja que tenim molts quilòmetres d’1+1, però sobretot el que persegueix aquest programa és millorar la seguretat i disminuir a mortalitat vinculada als xocs frontals».

En aquest sentit, incidia en el fet que «fins al 2010 s’havia aconseguit reduir el nombre de persones que perdien la vida en xocs frontals, però ara ens havíem estancat en una vuitantena de sinistres mortals anuals que volem reduir. Això es tradueix en una inversió de 660 milions d’euros. Aquesta és, doncs, una mesura essencial i fonamental per reduir la sinistralitat i la mortalitat. I també millorar la fluïdesa de trànsit».

També subratllava que «el govern anterior n’havia iniciat estudis i en aquests primers mesos hem començat a redactar projectes concrets».