Transport.cat

Regió-7, 29 de febrer de 2024 ha escrit: Opinió: Miquel Spa
C-16: un país amb dues amplades de carretera
[...]

Regió-7, 2 de març de 2024 ha escrit: Opinió: DE TOT PLEGAT
Joan Roma i Cunill
Desdoblament, ara sí?
[...]

Regió-7, 2 de març de 2024 ha escrit: Opinió: PEDRA SECA
Xavier Gual
Allà a on la C-16 perd el nom
[...]

Regió-7, 7 de març de 2024 ha escrit: El nou accés de la C-16 a Berga es farà amb una única rotonda i més al sud
La nova rotonda es contempla més al sud que l'actual entrada, evita el gir a l'esquerra i genera un nou accés al barri de Casampons
[...]

Regió-7, 31 de gener de 2025 ha escrit: Cercs tindrà un accés nou a la C-16 en sentit nord
Mobilitat ja ha presentat a l’Ajuntament una incorporació a l’eix del Llobregat segura que permetrà anar cap a Bagà sense retrocedir en direcció a Berga i que evitarà el pas de vehicles pesants pels carrers de la població

Josep Lluís Micó
Manresa 31 GEN 2025 6:25 Actualitzada 31 GEN 2025 11:18

Cercs tindrà un accés nou a la carretera C-16 en sentit nord. Malgrat que aquesta intervenció no estava prevista en el projecte inicial per millorar l’eix del Llobregat entre Berga i Bagà, la Generalitat de Catalunya l’afegirà per satisfer una petició dels veïns i les autoritats d’aquesta població del Berguedà. De fet, responsables del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ja n’han explicat els detalls a l’Ajuntament.

Malgrat que el pla tindrà un cost, des de la Conselleria es considera que l’increment econòmic que se’n derivi serà perfectament assumible. De les dues fases en què es dividiran les obres, que es desenvoluparan al llarg de 20,7 quilòmetres, encara no se sap de quina etapa formarà part aquesta sortida a la C-16 per viatjar cap a Bagà des de Cercs.

El pressupost inicial del conjunt ascendia a 240 milions d’euros. A més d’eixamplar la carretera, es perforaran cinc túnels, es construirà un viaducte i s’instal·larà un sistema pioner a l’Estat per disposar d’un carril reversible gràcies a una barrera mòbil.

Si no s’afegís la incorporació de Cercs, els conductors que necessitessin arribar a la C-16 per anar en direcció a Baga haurien de circular pel poble i certes maniobres serien impossibles per als camions i els autobusos.

El volum a l’eix és elevant, en especial, durant l’hivern, quan la mobilitat es complica i la durada dels trajectes es triplica per la temporada d’esquí i el turisme de muntanya. Per aquesta raó, el trànsit és asimètric els caps de setmana: abunda en sentit nord el divendres i el dissabte, i sentit sud, el diumenge.

A més de Berga, Cercs i Bagà, els treballs afectaran tres termes més de la comarca: la Nou de Berguedà, Sant Julià de Cerdanyola i Guardiola de Berguedà. La C-16 es desdoblarà entre Berga i Cercs; des d’aquesta localitat fins a Bagà, hi haurà el tercer carril reversible. Una sèrie d’enllaços a diferents nivells acabaran amb les 15 interseccions que obliguen a girar a l’esquerra.

El viaducte que s’aixecarà a Cercs, de 290 metres de longitud, serà més ample, perquè ja comptarà amb el tercer carril mòbil. A més de sotmetre a informació pública i tramitació ambiental el projecte de traça, com és preceptiu, es va mantenir el diàleg amb els agents del territori.

Aquest procés va ajudar a introduir algunes modificacions. Ara, però, ha transcendit que el Departament, a través del secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, i del director general, David Prat, hi sumarà aquest ramal. Els tècnics han trobat una solució viable, malgrat que el terreny, al costat del pantà de la Baells, és difícil.

Actualment, la incorporació a la C-16, en pujada i sense carril d’acceleració, és incòmoda. El Departament, després d’idear la modificació, es va comprometre a proposar una alternativa que, a més, fos segura.

Regió-7, 31 de gener de 2025 ha escrit: L’alcalde de Cercs es mostra "satisfet" i agraït" que la nova carretera contempli, finalment, la sortida nord
Urbici Malagarriga aplaudeix que la Generalitat hagi revisat el projecte de millora de la C-16 i s'hi incorpori l'accés que reivindicava l'Ajuntament

Anna Costa
Berga 31 GEN 2025 10:34

L’alcalde de Cercs, Urbici Malagarriga, (Som Cercs) es mostra «molt content» pel fet que, finalment, no s’elimini la sortida nord (l’accés de Cercs a la C16 en direcció a Bagà) en el projecte de millora de la C-16 de Berga a Bagà. «Ens deixava en un cul-de-sac. Camions i busos no haurien pogut girar dins del poble», recorda. Diverses peticions i una moció aprovada el 23 de desembre van servir perquè el Govern canviés d’opinió.

"Agreixo l’esforç del departament de Territori", remarca. D'entrada, el projecte que es va presentar a principis de desembre no contemplava un accés per incorporar-se a l'eix del Llobregat en sentit nord: "Hi sortíem perdent, perquè ara el tenim aquest accés", recordava l'alcalde, que no entenia que el Govern no vetllés per les necessitats del territori: "No contemplar un accés per sortir de Cercs en direcció Bagà pel nord era intolerable". Urbici Malagarriga aplaudeix la revisió del Govern: "Ens han confirmat que es farà. Es dona resposta a la nostra reivindicació perquè s'ha vist que era necessari l'accés. Ens pertocava".

Cercs, amb gairebé 11 quilòmetres, és el municipi amb més tram afectat en l’ampliació de la carretera C-16 de Berga a Bagà (d’uns 21 quilòmetres). En total, la inversió prevista és de 240 milions d’euros, que inclourà l’eixamplament de la carretera, la construcció de cinc túnels, un gran viaducte i la instal·lació d’un sistema pioner a l’Estat que permetrà disposar d’un carril addicional reversible amb barrera mòbil. Es preveu el desdoblament (2+2) entre Berga i Cercs i un 2+1 amb un sistema de separació mòbil en el tram entre Cercs i Bagà. Cal destacar la construcció de cinc nous túnels i un viaducte nou al pas per Cercs, més ample que l’actual –amb tercer carril reversible amb barrera mòbil— amb una longitud de 290 metres. A més, es transformaran les interseccions que tenen girs a l’esquerra en enllaços a diferent nivell, fet que també incidirà en la seguretat i la funcionalitat de la carretera, assegura la Generalitat.

Regió-7, 10 d'abril de 2025 ha escrit: 30 anys de la primera peça de ‘l’autovia del Llobregat’
El 10 d’abril del 1995 es va inaugurar el primer tram desdoblat de l'Eix del Llobregat, el que llavors era la C-1411. Eren poc més de 6 quilòmetres, entre Sant Fruitós i Sallent. Va caldre esperar gairebé una dècada per veure’n un allargament fins a Balsareny, i 12 per arribar a Berga. Aquell primer pas s'hauria de culminar el 2030 arribant a Cercs-Bagà

David Bricollé
Sallent 10 D’ABR. 2025 6:25
Actualitzada 10 D’ABR. 2025 7:49

Fa exactament 30 anys, el 10 d’abril del 1995, l’Eix del Llobregat començava la seva progressiva transformació en autovia. Una conversió que encara avui no està completada i que, segons els compromisos del Govern, s’hauria de culminar al final d’aquesta dècada amb l’extensió del doble carril en tots dos sentits des de Berga (on ara acaba) fins a Cercs, i amb el carril reversible fins a Bagà.

Del que se’n compleixen 30 anys és de la inauguració del desdoblament del que va ser el primer tram amb aquestes característiques del que llavors es coneixia com a Eix del Llobregat, sota la denominació de C-1411. En aquest cas, del tram que anava des del terme municipal de Sant Fruitós de Bages (després de la discoteca Menfis, l’actual Villa Martini) fins a l’entrada de Sallent.

Un tram que globalment i popularment es coneixia com la recta de Sallent, i que havia esdevingut un dels grans punts negres de la xarxa viària, amb nombrosos accidents greus i víctimes mortals per xocs frontals.

Eren 6,2 quilòmetres, els primers d’aquesta carretera que ara fa 30 anys s’obrien al trànsit reconvertits en autovia. En els anys previs s’havia progressat sobretot amb la construcció de les diverses variants que van anar traient de dins dels nuclis urbans el trànsit d’aquesta llavors ja concorreguda C-1411.

Aquella estrena d’avui fa tres dècades tenia un triple element significatiu. El primer, el fet ja exposat que suposava la ‘primera pedra’ del naixement d’una nova autovia, que en realitat s’aniria creant progressivament pel desdoblament d’un traçat majoritàriament ja existent.

El segon, que aquell primer tram donava continuïtat cap al nord a l’autopista Terrassa-Manresa. En aquest cas, la importància requeia sobretot en el fet que situava visualment la C-16 com a principal eix vertebrador sud-nord resseguint el Llobregat. Oimés si es té en compte que feia just una dècada (l’octubre del 1984) s’havia obert la ‘porta directa’ per aquesta via cap a la Cerdanya, l’Alt Urgell i Andorra: el túnel del Cadí.

I el tercer factor és que aquell primer tram desdoblat de l’Eix del Llobregat entre Sant Fruitós i Sallent s’inaugurava en un moment en què ja es veia l’avanç imparable sobre el terreny (amb les obres plenament en marxa) d’una altra de les grans rutes viàries del país: el Transversal. Aquest s’inauguraria dos anys i mig després i convertia el pla de Bages en una gran cruïlla d’eixos.

La inauguració del 10 d’abril de 1995 la va presidir l’aleshores conseller de Política Territorial per CiU Jaume Roma, flanquejat en la tallada de cinta per dos històrics alcaldes convergents: Ignasi Sala (Sant Fruitós) i Jordi Moltó (Sallent).

Una lenta progressió
Va caldre gairebé una dècada, però, per veure la continuïtat del que en aquell moment era una ínfima autovia de sis quilòmetres. El següent traçat on es va intervenir era molt més llarg: des de Sallent fins a Puig-reig. Però no es va pas posar en servei de cop, sinó per trams. Així, oficialment el desdoblament s’allargava cinc quilòmetres més cap al nord el 24 d’octubre del 2003, quan es va obrir formalment al trànsit (sense cap acte inaugural) el traçat amb doble carril fins a Balsareny. Era aquell, per contra, el primer tram que requeria una gran infraestructura viària per crear una part de traçat totalment nou, creuant el Llobregat un cop passat Sallent.

L’autovia va seguir creixent mig any més tard (el 2004), quan es va obrir el tram fins a Navàs, arribant ja a les portes del Berguedà. Quedaven, però, una quinzena de quilòmetres més per arribar fins a la capital comarcal i superar el tram més complex dels que s’havien afrontat fins llavors en aquest desdoblament per fascicles. Va caldre tornar a esperar tres anys llargs. Just abans del Nadal del 2007 (el 22 de desembre) el llavors president de la Generalitat José Montilla va posar en servei el viaducte de Cal Prat (l’estructura de més envergadura, amb més de 500 metres de longitud i 40 d’alçada), a Puig-reig, l’últim tram que quedava en obres en el desdoblament fins al sud de Berga. Era aquesta autovia la primera que es posava en servei amb el sistema de peatge a l’ombra.

Projecte reformulat
En l’acte d’estrena. Montilla va prendre el compromís de no aturar-ho allà. Va parlar de fer els estudis previs per desdoblar fins a Bagàs al llarg del 2008, i que les obres podrien començar el 2010. Quinze anys després és una evidència que el compromís va quedar en paper mullat. De fet, es va arribar a realitzar un estudi de desdoblament complet, però que es va descartar per la magnitud de l’empresa per salvar una orografia especialment complexa.

Ara, la voluntat segueix dempeus, tot i que reformulada. El desembre passat, la Generalitat va aprovar el projecte de millora de l'Eix del Llobregat entre Berga i Bagà, amb una inversió prevista de 240 milions d'euros, que hauria de suposar la culminació d’aquesta autovia iniciada fa 30 anys. Es preveu una intervenció al llarg de 20,7 quilòmetres, que inclourà l'eixamplament de la carretera, la construcció de cinc túnels, un gran viaducte i la instal·lació d'un sistema pioner a l'Estat que permetrà disposar d'un carril addicional reversible amb barrera mòbil.

El projecte abasta els termes municipals de Berga, Cercs, la Nou de Berguedà, Sant Julià de Cerdanyola, Guardiola de Berguedà i Bagà. Començant per l'eixamplament, es preveu el desdoblament (2+2) de la C-16 entre Berga i Cercs i la construcció d’un tercer carril (2+1), amb un sistema de separació mòbil, en el tram entre Cercs i Bagà.