Bé, ara la croniquilla d'ahir
Jo vaig estar fins a la primera meitat, i després del pica-pica vaig marxar.
Va començar amb la presentació d'en Josep Maria Rovira, vicedegà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, i després la Sara Pizzinato, responsable de la Campanya de Transport de Greenpeace, qui va anar presentant als conferenciants. Primer va parlar en Pierre Souty, de Bordeus, que va començar parlant que a França els tramvies van anar tancant trams entre fa 30 i 50 anys, per causes polítiques. Anys més tard i per la pressió social, es va estudiar com millorar la mobilitat del centre urbà, mitjançant una nova política, que va començar els anys 60. El primer tram que va renèixer a França va ser a Nantes, el 1986, i ara hi han uns 70 nous trams a Europa.
Com ja sabreu alguns, la presa d'alimentació del tramvia de Burdeus és doble, és a dir, per catenària i en alguns trams per presa de terra (APS, patentat per Alstom), i quan falla aquesta, per una bateria que es troba sota el tren, per tal que pugui transcòrrer uns 44 metres. El sobrecost d'aquest sistema, que encara s'està desenvolupant i investigant, respecte al convencional està estimat entre un 5 i un 10%. Durant el torn de preguntes, va comentar que els motius per a la presa de corrent per terra eren que el casc antic era complicat el sistema de cables, donat que es vol conservar l'arquitectura, ja que la ciutat està considerada com a patrimoni de l'Unesco.
El tramvia va reemplaçar línies d'autobus, i creant una xarxa molt estructuradora entre els dos tipus de transport, ja que els darrers són pols d'intercanvi entre tramvies, de línies no paral·leles. L'any 2013 es crearà una quarta línia.
En quan al torn de Dublin, el representant, Pat O'Donoghue, no va poder assistir degut a que es van suspendre els vols des d'Irlanda per les cendres del volcà (al que la representant de Greenpeace va contestar que es tractava "d'una bona notícia, ja que si no sortia l'avió, menys emissions de Co2"

), i el va substituir en Pau Noy de la PTP, presentant les diapositives preparades per el representant, però no va acceptar torn de preguntes, al no tenir el tema massa preparat, segons paraules seves. Va comentar que al ser un cas britànic, és típica d'allà la forta col·laboració entre sectors públic i privat, i que algun tram l'ha finançat el sector immobiliari. El LUAS (que significa velocitat), es va iniciar el 2004 amb la Red Line, per connectar la perifèria amb el centre històric. Va explicar també que els trens inicialment feien 30 metres, i que es va haver d'afegir un mòdul soldat, per tal d'arribar als 40 metres. També n'adquiriran més unitats. El Govern Nacional ha demanat de crear més xarxa, entre els anys 2006-2015, amb 7 noves extensions i dues línies més de metro i tres de suburbans.
En el cas de Dublín, als carrers de l'època del Renaixement s'han fet una línia de metro convencional, però també han aprofitat una antiga línia per reconvertir-la en tramvia, però amb poques parades.
Finalment, i tot i que el seu torn era després de la pausa-cafè, i degut a problemes tècnics amb la presentació del tramvia d'Estrasburg, es va avançar la conferència sobre el tramvia de Munic, amb el representant Thomas Werner, que parlava un perfecte anglès, va explicar que la xarxa de metro i d'allà, que és propietat de la Deustche Banc, de 10 línies, té una extensió similar a la de Barcelona (
ojo, Barcelona ciutat, no àrea metropolitana, que no és el mateix), i a més amb una xarxa de tramvies densa. Tenen moltes opcions per deixar els cotxes a la perifèria de la ciutat, ja que no hi han prou parkings, tot i que la gent el continua utilitzant-lo. Al contrari que el col·lega de Burdeus, no hi creia en les preses dobles de corrent, va dir que era una preocupació més aviat de polítics i arquitectes que no pas dels ciutadans. Significatiu...