Bon dia.
Bé, la llista és llarga, i hauria de fer distincions entre el cas espanyol i l'internacional.
Per començar, el cas espanyol: En les recents compres de material, s'ha deixat de banda un tipus de compra que, per les Rodalies de Madrid i BCN i certes línies de Mitjana DIstància tals com BCN-Tortosa/Reus, BCN-Portbou, Sevilla-Cadis (per posar alguns exemples), hi trobo a faltar trens d'elevada capacitat de 2 pisos enlloc de tantes unitats tipus "Civia" o bé 449/599. El mateix exemple en les rutes apropiades (Saragossa-Canfranc, Madrid-Conca) amb les unitats d'1 sol cotxe. Un altre servei que s'oferia a Llarga Distància, l'Autoexpreso, crec que era suggerent de cara a atraure passatgers. Revisors (o bé personal de tren, com volguem esmentar-los) en la pràctica totalitat de serveis, cosa que no he notat tant aquesta manca a Europa. I, encara que sembli poc important, l'estil. La RENFE dels anys 80 o, si apurem molt, la de principis de segle, sabia jugar bé amb l'estil. Des de la quantia de color dels 80 (en ocasions, ben elegant, com la imatge "Estrella") fins a l'elegància funcional de Grans Línies/Regionals/Rodalies, un bon disseny és important pel ferrocarril, i a Espanya s'ha perdut molt de gust. Guies horàries generals, que se'n feien fins entrats els 90, si no recordo malament.
En general: Compartiments de 6 seients, re-fundació d'una categoria de servei de l'estil Trans Europ Express i el seu estil "Retro" (estil que trobo a faltar en la majoria de trens confortables a priori, si al Talgo III RD li afegeixes Wi-Fi, endolls i el cotxe-restaurant que originàriament portava trobo que seria fantàstic per a tràfics de llarga distància), finestres practicables, major ús en general de les composicions reversibles convencionals (a l'estil del RailJet o bé del TER 200 "Alsace", pels beneficis que comporta a nivell de suspensió, qualitat de marxa, adaptabilitat a la demanda...), foment més atrevit en el manteniment i construcció de línies secundàries com a servei públic enlloc de tendir-se a la "desruralització" que estem visquent del ferrocarril, seients orientables en el sentit de marxa i no fixos, tabics de separació entre la plataforma del tren i el saló de passatgers (a l'estil de les 440 no/R). Crec tanmateix (i això donaria per obrir un nou fil), em fa la sensació que els trens nocturns tenen moltes més cartes a jugar de les que els gestors del ferrocarril els veuen, jo tornaria a apostar fort per aquests a través de l'entitat CIWL, i rebaixar les pretensions amb l'Alta Velocitat i deixar-la com a mitjana distància europea, aquest punt me'l demostraria que no està funcionant tant malament el servei nocturn París-Moscou, de prou recent creació.
És bastant un "quiero y no puedo", però allà va. Salut!
👍0👎0
