El Turbocat segueix amarrat tres anys després de plegar
Publicat: Dissabte 05/11/2005 22:16
De l'AVUI:
-------------------------------------
El Turbocat segueix amarrat tres anys després de plegar
- El ferri ràpid espera al port de Barcelona una reparació per fer-lo segur
- L'estada al Moll de Ponent costa als propietaris, una naviliera de Hong Kong, 1.100 euros al mes
Oriol Pàmies
El ferri ràpid Turbocat, que va deixar de funcionar l'estiu del 2002 després d'un rosari d'avaries, continua amarrat al port de Barcelona des d'aleshores i encara no té un destí clar. El vaixell, propietat de Naviera Universal Española, ha estat pràcticament immobilitzat des que va deixar de transportar viatgers entre Barcelona, el Port d'Alcúdia i Ciutadella, i encara està pendent d'una reparació del buc que resolgui els greus problemes de navegació que el van deixar fora de circulació tres anys enrere.
Des d'aleshores el vaixell ha ocupat diferents espais als molls, i fins i tot va fer una sortida a alta mar, a Palamós, per fer proves de navegació. La reparació que necessita és d'envergadura: desmuntar i canviar la forma del buc al llarg d'uns dos metres d'eslora, a l'altura de la sala de màquines, per fer la transició més suau. Ara falta trobar una drassana capaç de fer-la.
Després de plegar, la naviliera, el fabricant del vaixell, les drassanes Babcock, d'Escòcia, i les companyies d'assegurances respectives van litigar pels suposats defectes de fabricació que haurien fet que el Turbocat fos incapaç de vèncer l'onatge que fueteja els qui s'aventuren pel canal de Menorca quan hi ha mala mar. Mentrestant la propietat ha anat abonant mensualment 1.100 euros al port, en concepte d'amarrament, una tarifa reduïda al tractar-se d'una nau avariada.
La naviliera de Turbocat, filial del grup Parkview, amb seu a Hong Kong, va intentar el 2001 revolucionar el transport marítim entre Barcelona i les Balears invertint 15 milions d'euros en la posada en servei el 2001 d'un catamarà nou de trinca, batejat com a Universal MK1, capaç de fer el trajecte en tres hores, en contrast amb les vuit o nou hores dels ferris convencionals de Trasmediterránea. El ganxo era fer el viatge en poc més que el que triga l'avió, però amb l'avantatge d'emportar-se el vehicle. El vaixell, de 45 metres d'eslora i capaç de navegar a 42 nusos (77 quilòmetres per hora), tenia capacitat per a 440 passatgers, que pagaven 112 euros pel bitllet d'anada i tornada.
Llavors funcionava el Buquebús, una altra nau ràpida, entre Barcelona i Palma, que va plegar a finals d'estiu del 2001. Naviera Universal va aprofitar per apostar fort pel seu catamarà ràpid, sobretot des que va aconseguir el permís per entrar al port de Ciutadella (primer anava només a Alcúdia), però el calvari d'incidències i avaries va motivar cancel·lacions de viatges en temporada alta, protestes i descrèdit. Després d'una reparació que semblava definitiva, el Turbocat va tornar a fallar el juliol del 2002 i l'empresa va suspendre la línia indefinidament.
Sanció impugnada
Diversos damnificats van reclamar danys morals, però la justícia va arxivar el cas. Paral·lelament les autoritats de consum van obrir un expedient que el 2004 va acabar en una sanció de 14.100 euros per "incompliment en la prestació del servei de les condicions de qualitat d'acord amb les condicions en què s'ofereixen al mercat". L'empresa va esperar un any per impugnar la sanció al jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona. Val a dir que Naviera Universal ha desmuntat pràcticament tota la seva estructura a la capital catalana: només li queden sis tripulants del Turbocat i una administrativa.
Els fracassos de Buquebús i Turbocat han deixat via lliure a d'altres empreses que sí que han tingut èxit en el negoci dels ferris ràpids entre Barcelona i Balears. És el cas de Trasmediterránea i el seu Milenium, que des del 2000 fa la ruta de Palma. El 2004 Baleària va reobrir la ruta de Ciutadella amb el Ramon Llull, construït especialment per maniobrar dins del port natural ciutadellenc, i durant l'estiu té el Jaume I a la ruta d'Alcúdia i Maó.
-------------------------------------
El Turbocat segueix amarrat tres anys després de plegar
- El ferri ràpid espera al port de Barcelona una reparació per fer-lo segur
- L'estada al Moll de Ponent costa als propietaris, una naviliera de Hong Kong, 1.100 euros al mes
Oriol Pàmies
El ferri ràpid Turbocat, que va deixar de funcionar l'estiu del 2002 després d'un rosari d'avaries, continua amarrat al port de Barcelona des d'aleshores i encara no té un destí clar. El vaixell, propietat de Naviera Universal Española, ha estat pràcticament immobilitzat des que va deixar de transportar viatgers entre Barcelona, el Port d'Alcúdia i Ciutadella, i encara està pendent d'una reparació del buc que resolgui els greus problemes de navegació que el van deixar fora de circulació tres anys enrere.
Des d'aleshores el vaixell ha ocupat diferents espais als molls, i fins i tot va fer una sortida a alta mar, a Palamós, per fer proves de navegació. La reparació que necessita és d'envergadura: desmuntar i canviar la forma del buc al llarg d'uns dos metres d'eslora, a l'altura de la sala de màquines, per fer la transició més suau. Ara falta trobar una drassana capaç de fer-la.
Després de plegar, la naviliera, el fabricant del vaixell, les drassanes Babcock, d'Escòcia, i les companyies d'assegurances respectives van litigar pels suposats defectes de fabricació que haurien fet que el Turbocat fos incapaç de vèncer l'onatge que fueteja els qui s'aventuren pel canal de Menorca quan hi ha mala mar. Mentrestant la propietat ha anat abonant mensualment 1.100 euros al port, en concepte d'amarrament, una tarifa reduïda al tractar-se d'una nau avariada.
La naviliera de Turbocat, filial del grup Parkview, amb seu a Hong Kong, va intentar el 2001 revolucionar el transport marítim entre Barcelona i les Balears invertint 15 milions d'euros en la posada en servei el 2001 d'un catamarà nou de trinca, batejat com a Universal MK1, capaç de fer el trajecte en tres hores, en contrast amb les vuit o nou hores dels ferris convencionals de Trasmediterránea. El ganxo era fer el viatge en poc més que el que triga l'avió, però amb l'avantatge d'emportar-se el vehicle. El vaixell, de 45 metres d'eslora i capaç de navegar a 42 nusos (77 quilòmetres per hora), tenia capacitat per a 440 passatgers, que pagaven 112 euros pel bitllet d'anada i tornada.
Llavors funcionava el Buquebús, una altra nau ràpida, entre Barcelona i Palma, que va plegar a finals d'estiu del 2001. Naviera Universal va aprofitar per apostar fort pel seu catamarà ràpid, sobretot des que va aconseguir el permís per entrar al port de Ciutadella (primer anava només a Alcúdia), però el calvari d'incidències i avaries va motivar cancel·lacions de viatges en temporada alta, protestes i descrèdit. Després d'una reparació que semblava definitiva, el Turbocat va tornar a fallar el juliol del 2002 i l'empresa va suspendre la línia indefinidament.
Sanció impugnada
Diversos damnificats van reclamar danys morals, però la justícia va arxivar el cas. Paral·lelament les autoritats de consum van obrir un expedient que el 2004 va acabar en una sanció de 14.100 euros per "incompliment en la prestació del servei de les condicions de qualitat d'acord amb les condicions en què s'ofereixen al mercat". L'empresa va esperar un any per impugnar la sanció al jutjat contenciós administratiu número 7 de Barcelona. Val a dir que Naviera Universal ha desmuntat pràcticament tota la seva estructura a la capital catalana: només li queden sis tripulants del Turbocat i una administrativa.
Els fracassos de Buquebús i Turbocat han deixat via lliure a d'altres empreses que sí que han tingut èxit en el negoci dels ferris ràpids entre Barcelona i Balears. És el cas de Trasmediterránea i el seu Milenium, que des del 2000 fa la ruta de Palma. El 2004 Baleària va reobrir la ruta de Ciutadella amb el Ramon Llull, construït especialment per maniobrar dins del port natural ciutadellenc, i durant l'estiu té el Jaume I a la ruta d'Alcúdia i Maó.