L’Ajuntament vol enderrocar la duana centenària de l’estació de França
Publicat: 08 juny 2026, 21:37
La voracitat destructiva de l'Ajuntament no té limits 
https://www.totbarcelona.cat/cultura-i- ... ca-718442/
L’Ajuntament vol enderrocar la duana centenària de l’estació de França
El consistori aprofita les obres de la Biblioteca Pública de l’Estat per tramitar la demolició de l'edifici que encara s'alça a la cruïlla entre Marquès de l'Argentera i el passeig de la Circumval·lació | Les instal·lacions són els vestigis supervivents més antics del recinte ferroviari
Anton Rosa 08/06/2026 21:01
Al límit del recinte de l’estació de França, hi ha un petit edifici triangular que sovint passa desapercebut per als vianants. Està ubicat just a la cantonada entre l’avinguda del Marquès de l’Argentera i el passeig de la Circumval·lació, davant del Centre Esportiu Municipal (CEM) Parc de la Ciutadella. Les instal·lacions tenen actualment el seu únic accés per l’antic pati de carruatges, ara ocupat per les màquines i els operaris que treballen en les obres de la nova Biblioteca Pública de l’Estat. Al llarg de la façana, destaquen una vintena de grans finestrals coronats per arcs circulars. El sostre està cobert per una malla per evitar despreniments i les parets fins fa poc lluïen plenes de pintades. Malgrat l’evident poc manteniment que se n’ha fet de l’estructura, aquesta sembla presentar un bon estat de conservació tenint en compte la seva trajectòria centenària. La construcció en qüestió és de titularitat municipal i havia estat l’antiga duana de l’estació, on anaven a parar els migrants que arribaven a la ciutat en tren i un espai que la policia fronterera compartia amb la Guàrdia Urbana. El conjunt estava integrat en la part més antiga que es conservava de la infraestructura ferroviària, que datava aproximadament del 1926 i incloïa tant el pati de carruatges com l’anomenada ala de correus. Aquest darrer edifici -un tros del qual va desaparèixer pels Jocs Olímpics del 1992– va acollir durant molts anys dependències de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i va ser enderrocat a finals del 2022, tal com en va deixar constància en David Martínez, periodista i autor del popular blog Històries de Barcelona.
Amb l’inici formal de les obres de la biblioteca a finals del passat octubre, el pati de carruatges ha quedat convertit en una gran rasa de diversos metres de profunditat. El més probable és que no es conservin els últims vestigis que encara resistien a l’espai del pas de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA), en forma de tapes de registre amb les inicials de l’operador. Ara bé, el que no sabíem fins ara era que no quedaria res d’aquelles primeres instal·lacions que es van construir ara fa un segle i que es completaven amb la inauguració definitiva de l’estació de França amb motiu de l’Exposició Universal del 1929. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, l’Ajuntament té previst enderrocar l’antiga duana aprofitant els treballs de construcció de l’equipament estatal ja en marxa. El procés per contractar la companyia que s’encarregarà de les tasques d’enderroc es va obrir a finals del passat febrer per uns 193.842 euros (IVA inclòs) i es troba actualment en fase d’avaluació de les ofertes presentades. La catalogació patrimonial de l’edifici com a bé d’interès documental i la seva condició de darrer exponent supervivent dels inicis de la infraestructura ferroviària no han aconseguit que el consistori optés per salvar-lo de la piqueta. Per justificar la demolició, l’administració argumenta que el conjunt es trobaria fora d’ordenació perquè està qualificat d’un espai destinat a la xarxa viària bàsica, una etiqueta que protegeix certs traçats per garantir la mobilitat general i l’accessibilitat.
En aquest sentit, és important remarcar que el projecte de la biblioteca estatal no ha afectat en cap moment aquest edifici triangular. Així es desprèn dels plànols i volumetries del despatx Nitidus Arquitectes de Josep Maria Miró, que en els seus alçats s’ajustaven sempre al perímetre de les instal·lacions centenàries, que formen part d’una parcel·la més gran en forma lletra C i d’uns 1.940 metres quadrats de superfície que ocupa la façana del pati de carruatges de Marquès de l’Argentera i s’estén al llarg de la marquesina de l’estació.
De fet, en els plànols i renders fets públics anys enrere inclús es deixa un cert marge entre el nou equipament i l’antiga duana, que està integrada en la tanca que delimita el recinte original de l’estació pel passeig de la Circumval·lació. Aquesta funció de mur lateral fa que, si s’acaba tirant endavant amb l’enderroc, s’hagi de construir una nova tanca o barrera que substitueixi el perímetre ara flanquejat les parets del conjunt.
De trapezoïdal a triangular en cinc anys
Per trobar els orígens d’aquesta peculiar construcció triangular ens hem de remuntar fins al 1919. Va ser aleshores quan es va redactar el primer avantprojecte del que seria la futura estació de França cenyint-se als límits de la parcel·la cedida per l’Ajuntament a MZA, una de les companyies encarregades d’ordenar i unificar el trànsit ferroviari a la capital catalana. En aquesta proposta ja apareix un edifici trapezoïdal projectat just en aquest emplaçament que es reserva per a l’activitat de la duana, la policia i la Guàrdia Urbana, així com altres serveis com el de la neteja. No serà fins al 1922 que l’arquitecte madrileny Pedro Muguruza presenta el que serà el projecte definitiu, configurant unes instal·lacions triangulars, però amb la façana que donava a Marquès d’Argentera llegurament encorbada. Dos anys després arrencaven les obres seguint uns plànols que havien introduit algunes modificacions en aquest edifici, reduint-ne significativament la superfície -actualment en té construïda una de gairebé 212 metres quadrats- i modificant la façana corba per una de plana, tal com la coneixem avui dia. Totes aquestes dades les trobem referenciades a l’Arxiu Històric de Ferrocarrils Espanyols (AHFE) i formen part de l’estudi històric de l’edifici que el consistori va encarregar abans de donar el vistiplau a l’enderroc a l’empresa Veclus, especialitzada en la gestió i documentació del patrimoni arquitectònic i arqueològic.
A partir d’aquesta investigació sabem també que a mitjans del segle XX es va construir un altell a la part de l’edifici que s’utilitzava com a dependències policials, una configuració de planta baixa i primer pis que encara es manté avui dia. Aquesta seria la primera de les diverses reformes interiors que ha patit l’espai, que en la seva trajectòria més recent ha acollit les oficines de diversos serveis municipals. A tall d’anècdota, fins i tot es va plantejar en el seu moment ubicar-hi la botiga de marxandatge del RCD Espanyol. En tot cas, l’antiga duana es trobava en desús des de feia un temps, com si esperés el cop de gràcia que l’Ajuntament vol executar pròximament, tal com s’ha fet amb l’ala de correus i el pati de carruatges.
Uns informes patrimonials contradictoris
La decisió municipal d’enderrocar l’edifici ha despertat certes reticències en un sector de la societat barcelonina. Des de la comissió de Patrimoni de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), juntament amb diverses entitats en la defensa del patrimoni ferroviari, ja s’han començat a mobilitzar per provar d’aturar la demolició, sobretot tenint en compte el cop encara recent que va suposar l’adeu a l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera. Per fer-ho s’aferren als mateixos arguments que tant l’estudi de l’empresa Veclus com l’Ajuntament han posat sobre la taula en l’informe del Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic que finalment ha validat l’enderroc. La investigació indica en diversos punts que les instal·lacions i les tanques es troben en un “estat exterior ben conservat i sense alteracions rellevants respecte al seu projecte original” i considera que tant el pati de carruatges com aquest edifici lateral pertanyen al projecte inicial de l’estació de França i que, per tant, “haurien de valorar-se patrimonialment com a part d’aquest conjunt”. Cal recordar que la infraestructura ferroviària està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
A la resolució de Patrimoni, s’assenyala que tot i que la catalogació com a bé no implica necessàriament el manteniment del conjunt, sí que requereix analitzar-lo prèviament per valorar el seu interès. I afegeix que, en aquest cas concret, la seva proximitat amb un element protegit com a BCIL com és l’estació de França fa que les façanes adjacents hagin de tenir la “coherència arquitectònica adient amb criteris de qualitat”, un supòsit que reforçaria els arguments per conservar l’antiga duana. Sobretot tenint en compte que el mateix projecte de la nova Biblioteca Pública de l’Estat ja en contemplava la preservació.
https://www.totbarcelona.cat/cultura-i- ... ca-718442/
L’Ajuntament vol enderrocar la duana centenària de l’estació de França
El consistori aprofita les obres de la Biblioteca Pública de l’Estat per tramitar la demolició de l'edifici que encara s'alça a la cruïlla entre Marquès de l'Argentera i el passeig de la Circumval·lació | Les instal·lacions són els vestigis supervivents més antics del recinte ferroviari
Anton Rosa 08/06/2026 21:01
Al límit del recinte de l’estació de França, hi ha un petit edifici triangular que sovint passa desapercebut per als vianants. Està ubicat just a la cantonada entre l’avinguda del Marquès de l’Argentera i el passeig de la Circumval·lació, davant del Centre Esportiu Municipal (CEM) Parc de la Ciutadella. Les instal·lacions tenen actualment el seu únic accés per l’antic pati de carruatges, ara ocupat per les màquines i els operaris que treballen en les obres de la nova Biblioteca Pública de l’Estat. Al llarg de la façana, destaquen una vintena de grans finestrals coronats per arcs circulars. El sostre està cobert per una malla per evitar despreniments i les parets fins fa poc lluïen plenes de pintades. Malgrat l’evident poc manteniment que se n’ha fet de l’estructura, aquesta sembla presentar un bon estat de conservació tenint en compte la seva trajectòria centenària. La construcció en qüestió és de titularitat municipal i havia estat l’antiga duana de l’estació, on anaven a parar els migrants que arribaven a la ciutat en tren i un espai que la policia fronterera compartia amb la Guàrdia Urbana. El conjunt estava integrat en la part més antiga que es conservava de la infraestructura ferroviària, que datava aproximadament del 1926 i incloïa tant el pati de carruatges com l’anomenada ala de correus. Aquest darrer edifici -un tros del qual va desaparèixer pels Jocs Olímpics del 1992– va acollir durant molts anys dependències de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i va ser enderrocat a finals del 2022, tal com en va deixar constància en David Martínez, periodista i autor del popular blog Històries de Barcelona.
Amb l’inici formal de les obres de la biblioteca a finals del passat octubre, el pati de carruatges ha quedat convertit en una gran rasa de diversos metres de profunditat. El més probable és que no es conservin els últims vestigis que encara resistien a l’espai del pas de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA), en forma de tapes de registre amb les inicials de l’operador. Ara bé, el que no sabíem fins ara era que no quedaria res d’aquelles primeres instal·lacions que es van construir ara fa un segle i que es completaven amb la inauguració definitiva de l’estació de França amb motiu de l’Exposició Universal del 1929. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, l’Ajuntament té previst enderrocar l’antiga duana aprofitant els treballs de construcció de l’equipament estatal ja en marxa. El procés per contractar la companyia que s’encarregarà de les tasques d’enderroc es va obrir a finals del passat febrer per uns 193.842 euros (IVA inclòs) i es troba actualment en fase d’avaluació de les ofertes presentades. La catalogació patrimonial de l’edifici com a bé d’interès documental i la seva condició de darrer exponent supervivent dels inicis de la infraestructura ferroviària no han aconseguit que el consistori optés per salvar-lo de la piqueta. Per justificar la demolició, l’administració argumenta que el conjunt es trobaria fora d’ordenació perquè està qualificat d’un espai destinat a la xarxa viària bàsica, una etiqueta que protegeix certs traçats per garantir la mobilitat general i l’accessibilitat.
En aquest sentit, és important remarcar que el projecte de la biblioteca estatal no ha afectat en cap moment aquest edifici triangular. Així es desprèn dels plànols i volumetries del despatx Nitidus Arquitectes de Josep Maria Miró, que en els seus alçats s’ajustaven sempre al perímetre de les instal·lacions centenàries, que formen part d’una parcel·la més gran en forma lletra C i d’uns 1.940 metres quadrats de superfície que ocupa la façana del pati de carruatges de Marquès de l’Argentera i s’estén al llarg de la marquesina de l’estació.
De fet, en els plànols i renders fets públics anys enrere inclús es deixa un cert marge entre el nou equipament i l’antiga duana, que està integrada en la tanca que delimita el recinte original de l’estació pel passeig de la Circumval·lació. Aquesta funció de mur lateral fa que, si s’acaba tirant endavant amb l’enderroc, s’hagi de construir una nova tanca o barrera que substitueixi el perímetre ara flanquejat les parets del conjunt.
De trapezoïdal a triangular en cinc anys
Per trobar els orígens d’aquesta peculiar construcció triangular ens hem de remuntar fins al 1919. Va ser aleshores quan es va redactar el primer avantprojecte del que seria la futura estació de França cenyint-se als límits de la parcel·la cedida per l’Ajuntament a MZA, una de les companyies encarregades d’ordenar i unificar el trànsit ferroviari a la capital catalana. En aquesta proposta ja apareix un edifici trapezoïdal projectat just en aquest emplaçament que es reserva per a l’activitat de la duana, la policia i la Guàrdia Urbana, així com altres serveis com el de la neteja. No serà fins al 1922 que l’arquitecte madrileny Pedro Muguruza presenta el que serà el projecte definitiu, configurant unes instal·lacions triangulars, però amb la façana que donava a Marquès d’Argentera llegurament encorbada. Dos anys després arrencaven les obres seguint uns plànols que havien introduit algunes modificacions en aquest edifici, reduint-ne significativament la superfície -actualment en té construïda una de gairebé 212 metres quadrats- i modificant la façana corba per una de plana, tal com la coneixem avui dia. Totes aquestes dades les trobem referenciades a l’Arxiu Històric de Ferrocarrils Espanyols (AHFE) i formen part de l’estudi històric de l’edifici que el consistori va encarregar abans de donar el vistiplau a l’enderroc a l’empresa Veclus, especialitzada en la gestió i documentació del patrimoni arquitectònic i arqueològic.
A partir d’aquesta investigació sabem també que a mitjans del segle XX es va construir un altell a la part de l’edifici que s’utilitzava com a dependències policials, una configuració de planta baixa i primer pis que encara es manté avui dia. Aquesta seria la primera de les diverses reformes interiors que ha patit l’espai, que en la seva trajectòria més recent ha acollit les oficines de diversos serveis municipals. A tall d’anècdota, fins i tot es va plantejar en el seu moment ubicar-hi la botiga de marxandatge del RCD Espanyol. En tot cas, l’antiga duana es trobava en desús des de feia un temps, com si esperés el cop de gràcia que l’Ajuntament vol executar pròximament, tal com s’ha fet amb l’ala de correus i el pati de carruatges.
Uns informes patrimonials contradictoris
La decisió municipal d’enderrocar l’edifici ha despertat certes reticències en un sector de la societat barcelonina. Des de la comissió de Patrimoni de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), juntament amb diverses entitats en la defensa del patrimoni ferroviari, ja s’han començat a mobilitzar per provar d’aturar la demolició, sobretot tenint en compte el cop encara recent que va suposar l’adeu a l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera. Per fer-ho s’aferren als mateixos arguments que tant l’estudi de l’empresa Veclus com l’Ajuntament han posat sobre la taula en l’informe del Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic que finalment ha validat l’enderroc. La investigació indica en diversos punts que les instal·lacions i les tanques es troben en un “estat exterior ben conservat i sense alteracions rellevants respecte al seu projecte original” i considera que tant el pati de carruatges com aquest edifici lateral pertanyen al projecte inicial de l’estació de França i que, per tant, “haurien de valorar-se patrimonialment com a part d’aquest conjunt”. Cal recordar que la infraestructura ferroviària està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
A la resolució de Patrimoni, s’assenyala que tot i que la catalogació com a bé no implica necessàriament el manteniment del conjunt, sí que requereix analitzar-lo prèviament per valorar el seu interès. I afegeix que, en aquest cas concret, la seva proximitat amb un element protegit com a BCIL com és l’estació de França fa que les façanes adjacents hagin de tenir la “coherència arquitectònica adient amb criteris de qualitat”, un supòsit que reforçaria els arguments per conservar l’antiga duana. Sobretot tenint en compte que el mateix projecte de la nova Biblioteca Pública de l’Estat ja en contemplava la preservació.