-------------------------
Fil musical als trens de rodalia
JOSEP M. GUILLÈN. BARCELONA..
Després d’assabentar-me de l’aprovació de la llei ferroviària de Catalunya (El Punt, 17/3/06), n’he llegit amb molta cura el títol que tracta dels drets i deures, no fos cas que els usuaris de Rodalies - Renfe tinguéssim el deure d’aguantar sense queixar-nos la tortura acústica que ens infligeixen dins dels trens per mitjà d’un fil musical que emet música clàssica per la megafonia. La llei no diu enlloc que tinguem l’obligació de patir aquesta barbaritat. Per desgràcia, tampoc no la prohibeix de manera explícita, però hi he trobat algunes frases que em donen l’esperança que quan es transfereixi la gestió de Rodalies a la Generalitat i, per tant, se li apliqui aquesta llei, podré tornar a viatjar en un ambient tan lliure de música com ara ho està de fum.
Al preàmbul diu: «No s’ha d’oblidar mai que la raó d’ésser d’aquests serveis és l’existència de les persones que els fan servir. I per això mateix revesteix tanta importància la fixació dels drets que tenen els ciutadans en la utilització d’aquests serveis ferroviaris dels quals es dota la societat, però també dels deures que la mateixa societat en conjunt assenyala per fer del transport ferroviari un àmbit de convivència». Un àmbit de convivència per a persones no pot ser mai un vagó de tren on, sense cap necessitat, la música imposada divideix els usuaris en dos bàndols irreconciliables: el dels relaxats i el dels irritats.
A l’article 65 de la llei es considera una infracció lleu «Acomplir activitats o accions que per llur naturalesa puguin pertorbar els usuaris o alterar l’ordre públic». És evident que l’acció del fil musical pertorba usuaris. Jo en conec uns quants. Què passaria si al tren ens obliguessin a engolir un tranquil·litzant, a rebre un massatge relaxant o a llegir un llibre que no ens interessa? L’ordre públic s’alteraria fins al caos.
Amb el fil musical gastem més resignació, ens deixem fer, i l’ordre públic no s’altera visiblement. Allà cadascú, però n’hi ha que volem preservar la nostra llibertat interior fins i tot dins d’un tren. Tampoc costa tant de respectar-ho. Que treguin la música i ens deixin en pau.
