Desè i darrer dia: Mende-Nimes; Nimes-Montpeller; Montpeller-BCN E. de França; BCN E. de França-BCN Sants; BCN Sants-St.Vicenç de Calders
Bé, començo el dia comprant souvenirs (ja vaig carregat com un ase), i tiro cap a l´estació, on hi ha 2 X73000, un anirà a Marvejols, l´altre a Nimes.
El de Marvejols ha de sortir primer i està a la via 2, però tothom es fica al de Nimes, que és el de la via 1, fins que ho anuncien per megafonia (tot i que les pantalles teleindicadores dins dels trens ho diuen ben clar...
Una senyora se m´apropa i em pregunta si "aquest és el tren que va a MarJEVOls, no?". Jo responc, "no, el de MarVEJOls és el del darrere, madame...". La senyora era de París...i va anar cap al tren de Marvejols.
Total, que jo pujo al meu per agafar seient, la gent se n´adona de quin tren és quin i hi ha un èxode cap al tren de la via 2, sobretot quan veuen al factor amb el xiulet: corredisses i s´il vous plaîts...
Arrenca el TER de Marvejols i en tres minuts, arrenquem nosaltres, la via de La Bastide està molt pitjor que la de Marvejols (també és més dura i el paisatge més bonic...i té les famoses galeries artificials anti-neu. El paistage fins a Alès és realment espectacular, entre Mende i La Bastide travessem el sud de la comarca de Margeride, molt buida de gent.
A Belvezet comença a ploure, a Chasseradès cau un bon ram i quan arribem a La Bastide em començo a preocupar: plou molt. A La Bastide fem canvi de sentit i deixem la línia de Mende a la nostra dreta: hem entrat a les Cevenes, la línia Clermont Ferrand-Nimes.
Plou molt, però els paisatges de les Cevenes són senzillament espectaculars, és increïble el què pot fer la mà de l´home (per a qui no ho sàpiga, la serra de les Cevenes era un lloc molt sec, s´havia cremat de tants incendis, i al segle XIX es va repoblar totalment amb castanyers, que són més resistents al foc que els pins...).
Passem Villefort, Genolhac i Chamborigaud (on l´estil d´anunciar les estacions de la revisora, una noia molt simpàtica de Chambéry-Savoia-, ens fa riure a tots: " Cham-bo-ri-gaud!").
Baixem entre túnels i ponts (algun de força bonic), i acabem a la conca minera d´Alès, on quasi em deprimeixo, fa tot una pinta de deixat, brut i abandonat i en crisi que fa una mica de por.
A Alès se´ns uneix per l´esquerra la línia que ve de Bessèges que és una de les cinc que encara no he fet del Llenguadoc. L´estcaió d´alès és molt gran, però té vies desmuntades i només hi ha un altre tren, un X72000, Alès (ciutat natal de Laurent Blanc d´uns 60.000 habitants) puja molta gent i canvien al revisor ( que no és gens simpàtic, intenta cobrar-li de més a un que puja en un baixador, i a qui he de defensar
...el revisor no ho diu ni jo li ho pregunto, però és evidentíssim que és d´origen espanyol: el cabreig també se l´enduen a l´estranger, alguns...
).
Per cert, entre Alès i Nimes hi ha doble via sense electrificar, i les tren comença a córrer (entre La Bastide i Alès, doncs home, la via...no).
No fem cap parada entre Alès i Nimes, i el paisatge canvia radicalment, sembla Tarragona: els pins, els camps, les cases, la brutícia... arribem a Nimes i fem la famosa maniobra marxa enrere des de l´estació de mercaderies. Està previst de fer una variant per eliminar la marxa enrere (doble en el cas del Corail "Cévenol" París-Clermont Ferrand-Nimes-Marsella).
L´estació de Nimes es troba en un viaducte. Canvio de via on m´espera un TER elèctric, una unitat de quatre cotxes (no sé si deu ser el famós AGC...) que ens durà a Montpeller.
El tren és una molt notable millora, comparat amb els Z2, és com passar de 436 a Civia...
El paisatge entre Nimes i Montpeller és semblant al valencià però amb vegetació de Tarragona, igual de brut i amb estacions molt semblants a les de la línia Tarragona-València.
Passem Saint Césaire, on deixem a l´esquerra la línia que la a Le Grau du Roi i comencem a córrer com per la línia de Tarragona a BCN.ç
Parem només a Vergèze-Codognan (TV3-Perpinyà?), on encara hi ha la limitació des de l´accident dels rucs (un es deia Bourriquet, per cert).
També parem a Lunel, i acabem arribant a Montpeller-Sant Roc (Roch en françoys), estació que sembla una mini-Sants i que té un trànsit notable de TERs Corails i TGVs...i veig la línia del tramvia, però està en obres.
Sense cap mena de dubtes distingeixo el meu tren (que és el més antic de l´estació, és platejat amb una banda vermella i diu "Catalan Talgo").
Dino, em compro la premsa i espero. Veig passar molts trens.
M´hagués agradat de conèixer Nimes i Montpeller, ja que diuen que són molt boniques: a Nimes hi ha l´amfiteatre romà millor conservat del món i a Montpeller hi ha la casa natal de Jaume I...entre moltes altres coses.
Però m´he de conformar amb les estacions, que no és poc. I al cap d´una hora el Talgo empren el camí, ple com un ou de gent de tot arreu.
Sortim, i veig els tallers del TGV de MOntpeller (i darrere, els tallers del tramvia de Montpeller). Correm bastant, i passem un munt de baixadors i dues ciutats importants, Sète i Agde (que semblen boniques) i passat Agde, el paisatge ja em recorda MOLT a allò que es diu normanlment "casa meva". Passem Besiers i entre Coursan i Nissan el talgo para en plena via per vés a saber què...
Arrenquem i...Narbona, Perpinyà, Argelers (on no veig ni rastre de l´incendi
) Cerbère i ...Portbou.
A POrtbou, la Gestap...la policia nacional revisa el carnet a fons, enduent-se a una bona desena de persones que no tenien papers...
Arrenquem. Per cert, a Portbou baixa força gent francesa.
Figueres i comença el show d´una asturians molt simpàtics que vénen de Marsella amb interrail però sense pagar el suplement...i que van a Chamartín. Els aconsello que baixin a Figueres i agafin el Catalunya Exprés a BCN o bé esperin al Costa Brava. Massa tard. El revisor els enxampa i els fot fora a Figueres.
Seguim. Girona i arribem a l´estació de França (feia MOLTS anys que no anava en tren del Clot a França). A l´estació de França compro un bitllet de rodalies cap a St.Vicenç de Calders, i a la via 9 apareix un 447. I som-hi. Baixo a Sants, on m´he de colar ja que el meu bitllet (legal del tot) no em permet passar la barrera, i el personal de l´estació no em vol ajudar
, són les 22:15 i jo porto més de deu hores des de Mende...
I després de quatre o cinc rodalies destinació L´Hospitales, apareix el meu cap a Sant Vicenç de Calders "per la línia de Martorell i Vilafranca".
Arribo a mitjanit a Sant Vicenç, on m´esperen els meus pares amb el cotxe.
UF!!!!!!
Si podeu, aneu al Massís Central, val MOLT la pena...
(ara fa 40 anys)
).
) i anem cap a Llemotges, però no per la línia principal via Uzerche (que és la del talgo de BCN, té doble via i està electrificada), sinó per l´altra línia, la de St.Yrieix, en estat lamentable (lamentable vol dir Puigcerdà o Cervera-Manresa), arribem a Nexon, que és on s´ajunta a la línia Llemotges-Périgueux-Bordeus, i entre Nexon i Llemotges hi ha uns 15 km de doble via amb travessa bibloc i sense electrificar.