De baluerna centenària al funicular més modern
Diari AVUI - Maria Favà
Hauria pogut ser el primer funicular de l'Estat amb tracció de vapor, però aquest projecte, que era del 1892, finalment no va quallar. I els veïns de Vallvidrera van haver d'esperar catorze anys més per tenir funicular, que des del primer moment ja va funcionar amb electricitat. Ahir es va complir el centenari i l'efemèride s'ha celebrat amb uns combois que, tot i que es van canviar ja fa vuit anys, encara són de la tecnologia més moderna que hi ha al país. Funciona de forma automàtica, sense conductor i amb una gran eficàcia. "Ara va com una moto", reconeixen els veïns. "Com un ascensor", puntualitza el portaveu de Ferrocarrils de la Generalitat, l'empresa que l'explota.
Puja i baixa cada sis minuts els dies feiners i cada deu els festius. I si en un torn no hi ha demanda, el combois es queden a les estacions "i així s'estalvia energia". El viatge dura quatre minuts. El funicular salva un desnivell de 163 metres, amb un 22,3% de pendent, i pot transportar un màxim de 50 persones en cada viatge. Aquesta capacitat es complica quan fan acte de presència les bicicletes. "Més de dues a les plataformes fan molta nosa per pujar i baixar", assenyala la portaveu de l'Associació de Veïns, Roser Argemí. Ferrocarrils recomana que, quan els combois vagin plens de persones, les bicicletes s'esperin fins al torn següent. "Però molts no en fan cas".
Compte amb les portes!
El que menys agrada als veïns del seu modern funicular són les portes de vidre de l'estació de dalt, que sovint no tanquen i obren bé. "I com que són portes d'envergadura, fa por de quedar-hi atrapats". Posats a buscar pegues, els usuaris troben que la parada que el funicular fa a la carretera de les Aigües és massa ràpida i que cal estar molt alerta si es va amb un embalum gros com ara una bicicleta, perquè es corre el risc de quedar atrapat al funicular o no poder-hi pujar. Tot i així, els veïns coincideixen que "és un instrument molt útil i molt ràpid".
L'any passat va transportar 700.064 passatgers, a raó d'uns dos mil diaris. Un gruix important d'usuaris són els alumnes i professors de l'Escola Judicial, que un cop a l'estació superior un microbús els porta fins a la serra de Vilana. L'altre grup nombrós són els nens de Vallvidrera més grans de 12 anys, que han de baixar per força a Barcelona perquè al seu barri no hi ha institut. L'horari és el mateix que el dels Ferrocarrils i el servei s'allarga fins a quarts de dues de la matinada els caps de setmana. El funicular, que té tarifa integrada des del 2001, connecta dues vegades cada hora amb un bus de barri que va de l'estació superior de Vallvidrera fins al Tibidabo.
Aquest enllaç entre el funicular i el bus de barri té un precedent centenari. El desembre del 1906, dos mesos després d'inaugurar-se el funicular de Vallvidrera, aquest ferrocarril va quedar connectat amb la ciutat amb una nova línia de tramvia que anava pel carrer Anglí des del baixador del tren a Les Tres Torres fins a Peu del Funicular. Aquesta línia era coneguda com el tramvia de cinc perquè costava només cinc cèntims a causa d'una ferotge competència entre empreses. Aquesta tarifa es va mantenir fins a la Guerra Civil, quan el tramvia va deixar de funcionar.
Diuen que la construcció del funicular va representar per a Vallvidrera l'inici de l'època daurada, que va fer possible el seu desenvolupament i que molts barcelonins de possibles que vivien al pla l'escollissin com a poble d'estiueig.
El 1908 el funicular va connectar amb el trenet de la Mina Grott, que travessava la serra de Collserola fins al pantà de Vallvidrera, on s'havia de construir un parc d'atraccions. A partir del 1918 va enllaçar directament amb la xarxa de Ferrocarrils de Catalunya en inaugurar-se el primer tram de la prolongació suburbana, des de Sarrià fins a les Planes.
La crisi li va arribar a mitjans dels anys setanta i aleshores va estar a punt de tancar. Però el 1977 va passar a dependre de l'Estat, que el va transferir ràpidament a la Generalitat. El 1979 es va integrar a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat. El 1981, coincidint amb el 75è aniversari, es va fer una primera remodelació de la línia, que va culminar el 1988.
👍0👎0
