Soterraments: per què aquí sí i a Europa no?
Publicat: 30 març 2007, 17:01
Obro fil per evitar crear un off-topic a partir d'un comentari fet en un altre fil.
Per explicar per què no hi ha gairebé cap estació gran soterrada més enllà dels Pirineus prendré l'exemple de dues ciutats que conec a fons: Barcelona i Viena.
D'entrada, els dos termes municipals són comparables en habitants (1,6 milions) però, mentre Barcelona té 100 km2 escassos, Viena en passa de 500. Primera explicació de la presència o absència de pressió soterraire, segons el cas.
La segona: mentre a Barcelona l'habitatge és majoritàriament de propietat, a Viena és de lloguer. Això fa que, si algú no es troba a gust on viu, abans de rondinar (cosa en que, tanmateix, els vienesos donen mil voltes als catalans) i reclamar que li arreglin allò que no és seu, canvia de pis. I com que els propietaris tampoc hi viuen sinó que en cobren el lloguer, tampoc no reclamen res.
O sigui, que la pressió urbanística molt més baixa i la cultura de l'habitatge radicalment diferent fa que ciutats com Viena (i totes les altres del centre d'Europa, amb condicions semblants) ni es plantegin soterrar res. A més, el cost que això suposaria no compensaria en absolut.
També val a dir que Barcelona és la gran ciutat europea més densament poblada. A finals dels 70 es va arribar a afirmar que era la segona del món darrere Calcuta.
Per explicar per què no hi ha gairebé cap estació gran soterrada més enllà dels Pirineus prendré l'exemple de dues ciutats que conec a fons: Barcelona i Viena.
D'entrada, els dos termes municipals són comparables en habitants (1,6 milions) però, mentre Barcelona té 100 km2 escassos, Viena en passa de 500. Primera explicació de la presència o absència de pressió soterraire, segons el cas.
La segona: mentre a Barcelona l'habitatge és majoritàriament de propietat, a Viena és de lloguer. Això fa que, si algú no es troba a gust on viu, abans de rondinar (cosa en que, tanmateix, els vienesos donen mil voltes als catalans) i reclamar que li arreglin allò que no és seu, canvia de pis. I com que els propietaris tampoc hi viuen sinó que en cobren el lloguer, tampoc no reclamen res.
O sigui, que la pressió urbanística molt més baixa i la cultura de l'habitatge radicalment diferent fa que ciutats com Viena (i totes les altres del centre d'Europa, amb condicions semblants) ni es plantegin soterrar res. A més, el cost que això suposaria no compensaria en absolut.
També val a dir que Barcelona és la gran ciutat europea més densament poblada. A finals dels 70 es va arribar a afirmar que era la segona del món darrere Calcuta.