Transport.cat

Unes fotos:

Més fotos:

Bé, de moment no em deixen posar més fotos per temes de capacitat.

La travessa en si realitzada per mi i en Marcel, si bé molt maca i interessant, és dura sobretot a l'inici i final de l'excursió (primer pujada forta i finalment baixada duríssima). El tram intermig, ja a França, és de més bon suportar amb l'alicient de passar pel naixemjent del riu Segre, on hem begut.

Ha estat d'Agrair la presència de la loco E1 i cotxe FMGP a Núria i la inexistència d'STADLERS circulant per la línia del tren groc. Er ens ha sorprès per tenir retolats en monolingüe català tots els carrers, n'hem trobat un que era "camí del Tren Groc" que portava a la Gare, on hem tingut temps (ja que hem fet l'excursió amb una hora menys d'allò previst) d'agafar el tren que pujava cap a Vilafranca i que creuava a Mont Lluís La Cabanassa amb el tren on viatjaven i venien a rebre'ns els nostres amics Marcel, Eloi i Pelai. Així doncs, bitllet de revisor entre dues arrets facultatifs (Err i Bolquere-Eyne) on hem baixat, la plus haute de la france.
El tren groc senzillament impressionant, si bé ha perdut una mica el traqueteig en renovarse la via parcialment amb motiu del pas de l'STADLER.
Ha anat de poc de no perdre el tren cap a arcelona, però finalment ho hem aconseguit per retard del tren groc i retard del tren espanyol.
El revisor del tren de RENFE s'ha trobat amb un grupet que:

un portava carnet d'FGC
l'altre carnet de jubilat d'FGC
un senyor que ha demanat La Tour-Girona
un altre La Tour- Cornellà de Llobregat
i finalment un La Tour-Barcelona per a que no ens matés.

Sens dubte cal repetir l'excursió. Molt satisfàctoria.

Molt maques les fotos!! És impressionant la vista que es veu de la vessant de la Catalunya Nord des del capdamunt... Això sí, només d'imaginar-me d'haver de fer tot això a peu ja m'agafa un patatús En tot cas moltes felicitats per tan bonica excursió i llàstima que no hagi pogut venir a fer-vos la rebuda al Tren Groc amb els amics Eloi, Marçal i Pelai a més de vosaltres dos mateixos evidentment. Espero poder venir a la propera (no de caminar si no d' "agent d'acompanyament", jeje).

Una salutació per tots els Trans-Stadlerians

Per la banda del comitè de benvinguda, aquesta és la cronologia dels fets:

Servidor, com tots sabeu, és de Girona i per aquesta raó pogué quedar-se al llit una horeta més que els residents a Can Fanga . Poc abans de les vuit del matí, quan estava a punt de sortir de casa per anar a agafar el tren a Cervera de la Marenda, rebo un missatge d'en Marçal informant-me que encara es trobava a Granollers i que, excepcionalment, el tren feia totes les parades dins el nucli de Rodalies a causa d'una incidència. Segons m'ha explicat, es veu que durant una hora no ha circulat cap tren pel Clot. Ni em vull imaginar això en un dia feiner.

Efectivament, quan arribo a l'estació de Girona els monitors informen de 28 minuts d'endarreriment pel tren regional, que a mesura que s'anava acostant l'hora prevista anava augmentant l'informe de retard fins a situar la previsió de sortida a les 9.05 hores. Comencem bé el dia. Finalment el tren arriba a les 9.01 i pujo al tren per trobar-me amb els foraries que aquí es fan anomenar Wefer i abegot. Un quart d'hora abans havia passat el Costa Brava, amb uns 10 minuts de retard, el qual hauria agafat en cas de no haver de trobar-me amb ells.

El tren intenta esgarrapar, però tampoc amb molt d'ènfasi perquè la línia no permet fer miracles, alguns minuts per minimitzar el desastrós endarreriment que arrossega. Arribats a Portbou havíem esgarrapat uns pocs minuts, però tot aquest guany se n'anà en orris perquè per una banda el Mare Nostrum estava passant per l'intercanviador mentre que de l'altra el nocturn de Madrid reculava per ubicar-se a l'última via amb andana de l'estació. En sortim a les deu en punt, arribant a Cervera cinc minuts més tard, amb un retard global de tres quarts d'hora.

El fet d'arribar més tard de les deu té la primera conseqüència negativa: ens quedem sense bitllets personalitzats. Si la reserva es fa sense pagar l'import del bitllet, aquest només es pot retirar fins a mitja hora abans de la sortida del tren. Això sumat al ja clàssic encantament per a la venda de bitllets tan característic de la SNCF no només ens priva d'aquesta possibilitat sinó que també posa en perill la possibilitat d'agafar el TER de les 10.28. Finalment, a les 10.22 aconseguim fer-nos fer els bitllets, els quals compostem ràpidament i ens dirigim amb celeritat a l'unitat RRR ja estacionada. Per cert, a Cervera ja hi ha compostadores electròniques grogues, de les noves. També hi són a Perpinyà i a la Tor de Querol. Haig de reconèixer que a la cua per treure els bitllets ho vaig passar fatal. Tot i la decepció de no tenir els bitllets personalitzats, però, sí vam aconseguir tenir un bitllet de dues pàgines. No estava segur d'aconseguir-ho, ja que en alguns casos els bitllets TER es venen indicant només origen i destinació, sense especificar els trens a prendre.

Un cop al tren, arribem a Perpinyà sense cap contratemps addicional. Aquesta estació ens la vam trobar presa per la policia ferroviària i alguns membres de l'exèrcit com a conseqüència de l'últim reforçament del pla Vigipirate arran dels atemptats a Londres. No van posar el més mínim impediment perquè realitzéssim fotografies a l'estació i al material mòbil, però no deixa de ser una situació incòmoda que, al final, em va fer desistir de prendre'n gaires. Vaig optar per desar la càmera. Ja no la vaig treure més en tot el dia.

Tan bon punt anuncien el tren a Vilafranca de Conflent a la via C decidim anar-hi. Entre la gentada i els controls, la veritat és que tampoc es podia fer gran cosa. Quan hi arribem ens trobem que el tren encara no hi és estacionat. Per cert, comentar que per una banda el tren amb què arribàrem estava anunciat a Perpinyà amb 10 minuts d'endarreriment que després van passar a indicar-ne 5. En realitat va sortir-ne amb només 3. Per altra banda, el Catalan Talgo estava anunciat amb 30 minuts de retard a la nostra arribada i, al passar el control d'accés a les andanes, ja s'havia augmentat aquest avís de retard a 40 minuts. Al cap d'una bona estona d'estar esperant a l'andana, arriba una altra RRR traccionada per una màquina elèctrica de la divisió de mercaderies . Bé, mentre traccioni, a mi no m'importa en excés. Mentre que el tren de Cervera mostrà una ocupació més que respectable, pel de Vilafranca hi hagueren en tot el trajecte un gran nombre de seients lliures.

El trajecte de Perpinyà a Vilafranca s'esdevé amb tota tranquil·litat, amb l'únic incident que, per estúpid, em vesso sobre els pantalons unes gotes de suc de taronja. El creuament d'Ille-sur-Tet és amb una altra RRR també traccionada per una locomotora de mercaderies.

Ja a Vilafranca de Conflent ens trobem amb el Tren Groc estacionat i bastant ple, especialment les jardineres. Per sort un dels dos compartiments del primer cotxe encara està bastant buit i podem seure-hi (l'altre, el de cabina, estava tancat). És a dir, que la TransStadler al final no seria tal doncs no circulava el nou tren groc. Com ja resulta un clàssic en aquella línia, el tren surt d'origen amb 7 minuts de retard. Malfiat com sóc de la puntualitat d'aquest tren, aquest mal començament ja em posa l'ai al cor: si perdo el tren de la Tor de les 16.28, amb el següent ja no tinc enllaç a Girona i per la qual cosa necessitaria trucar a casa perquè em recollissin, via C-25, a Manlleu. A mesura que anem avançant anem arrossegant més i més minuts. Al creuament de Mont Lluís tinc un petit alè d'esperança: el coixí que hi ha als horaris anul·la tot l'endarreriment arrossegat, però no serveix de res doncs el tren en sentit contrari també va tard i ens regala un quart d'hora ben bo. Fantàstic.

A Bolquera tenim la sorpresa del dia: a l'andana hi són els excursionistes de la travessa a peu. Resulta que han arribat tan bé de temps a Er que han tingut la possibilitat, com ja ha explicat líniadelRipollès, de retrocedir fins a Bolquera amb el tren que ens ha fet la punyeta al creuament de Mont Lluís.

En aquesta última part del recorregut jo només estava pendent del rellotge. Tot i intentar gaudir del paisatge i del tren, em feia molta ràbia que hagués de fer venir a ma mare a Manlleu per recollir-me, doncs no tenia cap combinació amb transport públic que em permetés, viatjant amb l'últim tren de la Tor, arribar a Girona. Al final arribem a la Tor a les 16.25, només tres minuts abans de la sortida del Rodalies. Ah però, no hi ha res estacionat a la via d'ample espanyol... hi acabaria arribant pocs minuts després. Finalment puc respirar tranquil, la RENFE també fa gala de la seva puntualitat.

La tranquillitat, però, tampoc duraria gaire estona. A la sortida de la Molina, un cop fort i sec fa parar d'emergència al tren per tal que maquinista i interventor baixin a la via per esbrinar què ha passat. Inspeccionen els baixos del tren sense trobar cap dany important, i en cinc minuts podem continuar el viatge. Però en aquests cinc minuts la meitat del passatge estava amb el cap fora de la finestra i dient el nom del porc a la companyia ferroviària. Per sort, aquest cop no havia sigut res. A més, gràcies a la renovació de via entre Vic i Ripoll el retard causat per l'aturada imprevista ja estava totalment anul·lat a l'entrada a territori ATM. Només un mal creuament a Centelles ens fa perdre quatre minuts segons l'horari, temps que ja no recuperaríem en tot el trajecte fins a la ciutat comtal.

També com bé ha explicat el senyor col·leccionista compulsiu de bitllets, ens conxorxàrem per fer la punyeta a l'interventor a l'hora d'obtenir els nostres bitllets de baixada, una espècie de venjança, sense mala fe , per no poder obtenir-los a la Tor de Querol. De fet, a mi ja m'anava bé treure el bitllet fins a Girona, per una banda per l'excepcionalitat d'aquest bitllet de talonari, per l'altra per pròpia comoditat. Me'l fa amb tarifa regional avisant-me que hauria de pagar suplement per l'exprés de Girona. Pas de problem. I n'Adolf amb un somriure d'orella a orella, veient que el seu bitllet a Cornellà havia estat superat amb escreix.

Ja a Barcelona Sants, n'Adolf decideix baixar allí per acompanyar-me a pagar el suplement a les taquilles, però el revisor del control de sortida m'informa que aquest suplement l'haig de pagar al tren. Amb ell ja fora de les barreres tarifàries i jo tancat a dins només puc acomiadar-me d'ell a distància. Giro cua i, ja en solitari, espero l'anunci de via de l'exprés de les 20.20 hores. Via 3. Encara bo, no haig de tornar a passar pel punt de control per poder sortir.

A l'última etapa del meu viatge haig de donar una mala notícia. Una distracció meva juntament amb el bolígraf més ràpid de la Renfe originaren la catàstrofe. Un sonor Noooo! fa girar tots els viatgers del cotxe cap a mi. Aquest crit de desesperació, que em sortí de l'ànima, fou la reacció a la validació amb bolígraf del bitllet de talonari abans que pogués advertir-lo de la meva intenció de mantenir-lo intacte . El revisor, s'ha de reconèixer, es disculpà enèrgicament perquè va entendre perfectament per què aquell bitllet era digne de col·leccionar i de mantenir intacte. Tot i això, val a dir que el guixot no va ser molt agressiu i, dins la tragèdia, podia haver sigut molt més greu.

Hauré de tornar a demanar un la Tor - Girona per compensar-ho.

entfe001 ha escrit:A Bolquera tenim la sorpresa del dia: a l'andana hi són els excursionistes de la travessa a peu. Resulta que han arribat tan bé de temps a Er que han tingut la possibilitat, com ja ha explicat líniadelRipollès, de retrocedir fins a Bolquera amb el tren que ens ha fet la punyeta al creuament de Mont Lluís.

La tranquillitat, però, tampoc duraria gaire estona. A la sortida de la Molina, un cop fort i sec fa parar d'emergència al tren per tal que maquinista i interventor baixin a la via per esbrinar què ha passat. Inspeccionen els baixos del tren sense trobar cap dany important, i en cinc minuts podem continuar el viatge. Hauré de tornar a demanar un la Tor - Girona per compensar-ho.

El retard del tren groc va ser produït per una parada a Er molt llarga, el revisor va fer tres bitllets a l'andana.

A la Renfe, ja saps, actuació de Sant Gafe.

Més:

Més:

Més:

Us passo una selecció de fotos pròpies de la trobada, vista del costat dels que van preferir fer tot el trajecte còmodament asseguts... si generosament considerem com a "còmode" l'estar 2 hores assegut en una 440R.
De tota manera, comencem el recull des del moment en que arribem a Perpinyà:

ara que ja torno a tenir internet ja puc dir la meva.
El cami Nuria-err no es dels que siguin una passejada. Pujades i baxades amb pendents que els fan feixucs. Pero les vistes des del coll de finestrelles no tenen preu. En uns quants quilometres a la rodona nomes i erem nosaltres algunes vaques que encara dormien i alguna marmota. Impagable. Com igual d'impagable va ser la satifaccio d'arribar a err i saber que podriem retrocedir un tros i poder gaudir d'un magnific viatge en train-jaune. Val a dir que segons els calculs de linia-de-ripolles no era clar que el creuament es fes com era previst a montlluis degut al retard degut en part a les presses que tenien el maquinista i revisor del tren d'err a bolquere. el revisor amb un catala molt correcte ens confirma que creuem a montlluis i nosaltres baixem a la parada anterior per tal de no haver de correr al canviar de tren i aixi de pas podem dir que hem estat a l'estació més alta de França.
Destacar l'impecable estat en que estava l'estació-vivenda d'err.
Ha passat a mans "privades" pero el seu estat era optim i admirable.
Per cert vam tardar 5h 47min de l'laberg de nuria a l'entrada d'err. 10 minutets mes fins la gare.

Gràcies, companys gràcies per poguer gaudir d'aquestes fotos, son molt bones !!

El dia va acompanyarnos, molt, molt i molt.

A partir de dijous les meves fotos. ......

Us passo unes quantes fotografies que va fer l'Abegot de la trobada per anar a veure el tren groc (gràcies Pelai ):