Transport.cat

Per part meva el dia comença traslladant-me a Rubí on veig les noves MAE blaves de sortida (expenedores dins de l'espai tancat per les BTs), que FGC preveu anar estenent progressivament. De moment, encara és fora de servei.
Faig un cafetó i torno a dins, baixo i veig un tren estacionat a via 0 amb el maquinista orientat cap a Terrassa i el SIC indica que el tren que ve de Barcelona (i on viatjava en Serre) venia 4 minuts tard. Transbordament, vaig pensar. Efectivament, el tren de Barcelona venia frenat i treient molt de fum, massa fum, dels baixos del tren. Sant Gafe continuava actuant.
Arribats a Terrassa, trobem en Trenscat i UT596001 i immediatament partim direcció Manresa-Alta, on trobem l'Eloi. Aprofitem per fotografiar el saler de baixada aturat davant del senyal de maniobra de Manredsa-Alta.
Allà fem un segon cafetó i coincidim amnb l'equip Barcelona. Posteriorment encarem el viatge cap a la Pobla de Lillet, no sense girar cap davant de cadascuna de les restes de l'antic carrilet de Berga.
L'estació del carrilet inferior està col.lapsada així que decidim pujar al Clot del Moro i iniciar el trajecte allà. Passa el revisor i ens fa bitllets de talonari, un per un. No hi ha venda de bitllets dalt. El tren és un pelet sorollós, el servei es fa en una única locomotora d'ample 600mm, a Jardins Artigas han col.locat agulles talonables. El sistema de blocatge és el que hi ha a Núria. No utilitzemn banderí verd desplegat per donar les OT, ni el personal va vestit d'època ni duen gorra. El tren surt amb un ordre radiotelefònica. Els hauré d'explicar què és un carrilet turístic. El personal és d'FGC contractat temporalment. Vam trobar vells amics de via i obres de FGC Barcelona de visita treballadora per allà. Bé, segur que van dinar millor que per Can Pixa.
Un cop avall, fem una visita al provisional museu del transport (serà definitiu algun cop?), on veiem la màquina d'impressió de bitllets dels Ferrocarriles de Cataluña i res més . Els bitllets emprats en aquest carrilet actualment si bé em satisfan ja que no són tèrmics, no són edmonson de cartró. Carta de millora a FGC.
Després de dinar, un dinar massa lent pel meu gust, emprenem la carretera de Gombrèn (molt maca pels pixapins, perque hi ha molts pins al costat de cadascuna de les cinc-centes corbes) i passem al meu país, el Ripollès, creuant-nos amb la furgoneta d'Autocars Mir en un punt indeterminat del trajecte, travessem el PN del transpirirenc, investiguem com arribar a Illà-Apartadero, mirem de reüll Aigües de Ribes i encarem l'arribada a Vila, on està tot de festa i de festa major, nosaltres passem de comes etílics i ens enborratxem amb la nova nevera i el k afotant-los. Ve a veure'ns en Marcel que ha fet una pausa en els seus actes no lucratius. Gràcies. Després vam tenir oportunitat de veure maniobres excepcionals amb molt de material divers...senzillament cremallera de Núria.

Tornem a casa via Vic-Terrassa i d'allà m'agafo el metro del Vallès ben acompanyat d'un agent d'estació a qui feia molt que no veia.

Arribo a casa i apago el llum. Bona nit.

grupet

Què més es pot dir després de la magnífica explicació de liniadelripolles? Simplement que com tota la resta de Trobades que hi ha hagut va ser molt agradable i interessant anar conjuntament a fer visites ferroviàries. Gran sort també la nostra especialment a Ribes-Vila de veure maniobres i composicions tan formidables!! En fi, segur que a la propera Trobada ens tornarem a veure (si va bé per dates clar)

Per la meva banda, el viatge s'inicià a dos quarts de vuit del matí a la gare routière de Girona, disposat a provar el servei EixBus. A l'agost la taquilla d'EixBus, com moltes altres de l'estació d'autobusos, es troben tancades i s'ha d'adquirir el títol de transport al conductor, la qual cosa retardava molt l'entrada de viatgers i va fer que sortíssim amb uns cinc minuts d'endarreriment. L'EixBus accepta el Carnet Jove, aplicant una reducció del 10% a la tarifa general. En el cas del trajecte Girona - Manresa, que és el que vaig realitzar, el cost és de 9 EUR (8,10 per mi). L'autobús era un de TEISA amb una placa al lateral amb la inscripció i anagrama d'EixBus. N'hi ha d'altres que tenen la pintura del vehicle amb el logotip de l'empresa més gran.

El trajecte es va cobrir amb uns 100 minuts, incloent parada comercial a Vic. Dir que els seients són una mica estrets en el sentit que el de davant resulta molt a la vora, per la qual cosa costa trobar una posició òptima per les cames. El fet que no faci parades intermitges a excepció de les comercials (Girona, Vilobí - Aeroport, Vic, Manresa, Cervera, Tàrrega i Lleida), junt amb la impossibilitat de llevar-se del seient a mig recorregut per raons òbvies, agreuja encara més les molèsties a les cames.

Un cop arribo a Manresa, faig el badoc tant a l'estació d'autobusos, que fa una mica de por, com a l'estació de Manresa Alta. Al cap d'andana em trobo amb la comitiva de Terrassa. La resta ja ha estat explicada.

Només comentaré que a causa del temps perdut en el dinar resultava extremadament delicat que jo sigués a temps per prendre l'últm EixBus cap a Girona, per la qual cosa vaig demanar que se'm deixés a l'estació de Manlleu per tal que els meus pares, via C-25, em vinguessin a recolir. Dir d'aquesta estació, segons sembla a punt de caure a mans del CTC, ja estava amb el vestíbul tancat a les nou del vespre quan a dos quarts de deu encara hi ha un tren ascendent a Ripoll, obligant l'espera a l'intempèrie. També hi ha un cartell digital en proves que, molt possiblement, anunciarà les tres pròximes circulacions per aquella estació quan es quedi sense personal. Dir també que com que, a efectes de circulació, l'estació també estava tancada resultava curiós veure com la senyal de sortida en sentit nord (en sentit sud encara no estan actives), permanentment oberta, es tancà al pas del tren tot i que, al cap de pocs instants, es tornà a obrir amb indicació de via lliure tot i veure's clarament el tren a poca distància. Per sort, la protecció d'aquest cantó es feia des de Vic, per la qual cosa aquest curiós comportament de la senyalització no suposa cap deficiència de seguretat. Però sobta.

El blocatge s'establia entre Vic i Torelló. A Manlleu es deixa com a via de pas la directa amb tots els senyals indicant via lliure.