
• La Secuita, al Tarragonès, està més 'a prop' de BCN que ciutats metropolitanes com Terrassa i Sitges
• Els desplaçaments a la Vall d'Aran i les terres de l'Ebre, punt feble de les connexions des de la capital
El patrimoni popular guarda dues maneres de mesurar distàncies. Dins d'una mateixa localitat, el paràmetre és temporal: així, entre dos punts hi ha "mitja hora de metro" o "cinc minuts a peu". No hi ha mai "set quilòmetres de distància". Per a trajectes que impliquen un desplaçament entre localitats, el paràmetre ha estat, i segueix sent en molts casos, espacial. És a dir, "Tarragona està a uns 100 quilòmetres de Barcelona", per exemple. En el cas català, l'èxode d'habitants de Barcelona cap a les corones metropolitanes i la millora de les infraestructures han teixit unes relacions que, a la pràctica, han comportat augmentar el que es considera com a ciutat. Així, "Sant Cugat està a 20 minuts de Sarrià" i Sant Feliu a 15 de Sants. L'AVE, inaugurat el dia 20 de febrer, ha suposat un nou pas endavant i una ampliació del territori català que ja es mou en paràmetres temporals. Lleida ja és a una hora de Sants.
Fins ara, espai i temps guardaven certa proporció. Com més quilòmetres, més temps. Només els embussos habituals en les entrades al municipi de Barcelona --el centre de la gran ciutat metropolitana-- suposaven un element de distorsió que feia que curtes distàncies requerissin llargs períodes de temps per poder- les cobrir.
COORDENADES TEMPORALS
Per a la realització del gràfic s'han pres coordenades temporals en lloc de quilomètriques. Una simple ullada revela que l'AVE ha comportat un canvi d'escala. L'estació de Camp de Tarragona, a la Secuita, es troba més a prop temporalment de Barcelona que Sitges, població que, després de l'obertura dels túnels del Garraf, es va convertir en una espècie de Sant Cugat de la costa. Curiosament, entre els habitants del Camp de Tarragona, malgrat viure al mateix espai físic, uns --els que estan a prop de l'estació de l'AVE i es poden costejar dos trajectes diaris-- viuen gairebé enganxats a Barcelona (30 minuts) mentre que els que es veuen obligats a recórrer a la línia convencional segueixen a la mateixa distància de tota la vida (més d'una hora).
La Secuita, per seguir amb les comparacions, es troba a la franja de Montmeló (28 minuts) malgrat quintuplicar la seva distància respecte al centre de Barcelona. La distància amb Lleida, l'altra capital de província amb estació d'AVE --de fet, va ser la primera--, se situa en una hora i 150 quilòmetres. Menys temps que l'utilitzat amb la mateixa Renfe però en tren convencional per anar a Manresa i Vic (67 quilòmetres en els dos casos) i Girona (100 quilòmetres) i tan sols 15 minuts més que el que triguen els egarencs a traslladar-se al centre de Barcelona, tot i que Terrassa és una de les principals ciutats de la regió metropolitana.
Conclusió: Catalunya s'estreny i allò que el Noucentisme va imaginar a principis de segle com la "Catalunya Ciutat" comença a prendre forma. L'arribada de l'AVE a Girona, el 2012, suposarà, sens dubte, una altra empenta en la construcció metropolitana. També quedarà a mitja hora de viatge.
DUES ÀREES SENSE COBRIR
No obstant, la mateixa ullada al nou mapa detecta dues extenses àrees que, per comparació, semblen allunyar-se de Barcelona: una és la zona de les terres de l'Ebre; l'altra, l'Alt Pirineu representat per la Vall d'Aran. No és per casualitat que en aquestes dues àrees sigui on hi ha més descontentament envers "Barcelona" i el Govern de la Generalitat i més desarrelament envers el que és català.
La Vall d'Aran es defineix a si mateixa com una nació occitana dins de Catalunya, amb la mateixa propietat que Catalunya es defineix de la mateixa manera dins d'Espanya. En totes les polèmiques dels transvasaments, primer amb el Govern de CiU i després amb el tripartit, ha estat freqüent sentir a Tortosa que les terres de l'Ebre estan "entre Catalunya i el País Valencià".
La falta d'infraestructures de transports als dos territoris explica, sens dubte, aquesta llunyania que és espacial i temporal. El trajecte entre Barcelona i Tortosa en un regional de Renfe es fa en dues hores i 30 minuts. El mateix que es triga en AVE directe a arribar a Madrid i el doble del que triga el mateix AVE a arribar Saragossa.
El futur corredor mediterrani d'alta velocitat, que unirà Castelló amb Tarragona --ciutats on arriba o arribarà el tren d'alta velocitat pròximament-- i que posarà València a poc més d'una hora i mitja de Barcelona, ha de solucionar aquest dèficit i retallar el braç de territori que, al mapa adjunt, s'escapa pel sud. Sempre que hi hagi alguna estació a l'àrea, és clar. De moment no està prevista. Encara que el traçat encara no ha estat definit pel ministeri.
VALL D'ARAN, AÏLLADA El tema de la Vall d'Aran és tota una altra història. Les dificultats orogràfiques --fins a la inauguració del túnel de Viella, el 1947, l'àrea quedava incomunicada amb la resta d'Espanya-- i l'oblit històric per part de l'administració fan que la distància en temps sigui de cinc hores i mitja en autocar. No hi ha tren.
I tenir una via fèrria no és sinònim, tampoc, de ràpida connexió amb Barcelona. Només cal veure el cas de Puigcerdà, amb menys freqüències de tren que en aquells polsegosos pobles de les pel.lícules de l'Oest americà i un temps de trajecte de tres hores i mitja per arribar a la capital catalana.
http://www.elperiodico.com/default.asp? ... io_PK=1021
XABIER BARRENA
BARCELONA