NO.
Aquest automotor es de Ferrocarrils de la Generaliat Valenciana.
Salutacions
Museu del Transport -Castellar de N'Hug
-
foronda 141
- N8
- Entrades: 864
- Ubicació: Poblenou
Can Tunis, Castellar de n'Hug... Mostres d'un país al qual importa un pebrot la conservació del patrimoni (com la memòria històrica en general) i que, a més, se salta la legalitat permetent abocadors descontrolats, que sembla que és el que podem considerar aquest paisatge vergonyosament trist.
Això sí, després hi ha uns senyors que així que veuen una carxofa, s'omplen la boca de modernitat, cosmopolitisme, tancar ferides urbanes i facècies d'aquest estil.
Això sí, després hi ha uns senyors que així que veuen una carxofa, s'omplen la boca de modernitat, cosmopolitisme, tancar ferides urbanes i facècies d'aquest estil.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
tren250
I una pregunta: On és la locomotora n9 de les mines d'Ulleras i Anexas de Sabero? Perquè estava en estat operatiu, i no la veig en cap de les fotos.
Un usuari ens ha enviat aquestes fotografies dels vehicles que encara queden.
- Fitxers adjunts
-
- resized_IMG_2152.jpg (73.67 KiB) Visualitzat 11456 cops
-
- resized_IMG_2153.jpg (73.9 KiB) Visualitzat 11789 cops
-
- interior automotor.jpg (67.51 KiB) Visualitzat 11793 cops
-
- resized_IMG_2150.jpg (68.89 KiB) Visualitzat 11797 cops
-
- resized_IMG_2154.jpg (60.36 KiB) Visualitzat 11792 cops
-
- resized_IMG_2155.jpg (57.37 KiB) Visualitzat 11789 cops
-
- resized_IMG_2161.jpg (77.49 KiB) Visualitzat 11792 cops
Veient aquestes fotos em resurgeix un dubte que vaig tenir l'estiu passat quan hi vaig anar. Com es que encara hi queda material si se suposa que TMB i FGC ja s'ho han emportat tot. A més se suposa que TMB ho te tot al triangle, mentre que l'estiu passat encara hi quedava un 1200, i no se si un remolc.
De nou al FTC
-
Lluita1714
- N9
- Entrades: 1963
- Ubicació: Aigüestoses
FGC no s'ha emportat res, que jo sàpiga, i TMB em sembla que va agafar uns quants però no tots.marc ha escrit:Veient aquestes fotos em resurgeix un dubte que vaig tenir l'estiu passat quan hi vaig anar. Com es que encara hi queda material si se suposa que TMB i FGC ja s'ho han emportat tot. A més se suposa que TMB ho te tot al triangle, mentre que l'estiu passat encara hi quedava un 1200, i no se si un remolc.
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
òbviament, tot el que hi havia allà dalt no era de TMB.
Suposo que ha de ser d'ells, si. Però una pregunta, estàven buidant coses a Martorell, per portar-les a d'altres llocs, o ho tinc mal entès? Ho dic perquè potser per això no ho han portat allà.
Però si no m'hi vaig fixar malament només hi ha una peça que pugui ser de TMB allà dalt i és el 1200 de què us parlo. La resta són camions, locomotores i material miner que segurament deu ser de FGC pel museu de la Pobla.
De nou al FTC
Si sembla ser que tot el material historic que hi havia a Martorell ara esta en una nau de Manresa, pero malhauradament per el que em va comentar un amic trevallador (cap de ctc de Rubi) la direccion actual de FGC condidera el material historic de Xatarra poc mes o meny es a dir poc futur i veigmetring ha escrit:Suposo que ha de ser d'ells, si. Però una pregunta, estàven buidant coses a Martorell, per portar-les a d'altres llocs, o ho tinc mal entès? Ho dic perquè potser per això no ho han portat allà.
Amb una mica de sort, aquesta direcció canviarà d'aquí a un any i mig. I potser, si bufen nous vents, la cosa pot millorar. O no...BRILL 18 ha escrit:Si sembla ser que tot el material historic que hi havia a Martorell ara esta en una nau de Manresa, pero malhauradament per el que em va comentar un amic trevallador (cap de ctc de Rubi) la direccion actual de FGC condidera el material historic de Xatarra poc mes o meny es a dir poc futur i veig
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
BB9200
- N8
- Entrades: 748
- Ubicació: Estudiant al meu ''despatx'' en favor del transport públic (per alguna cosa estic al FTC home...).
- Contacta:
Ara que hi penso, potser plantejar una pregunta més fàcil: A qui pertany el vehicle (ignoro la seva numeració) del Funicular de Vallvidrera, a priori el que millor està dels que estan a dalt?
Jordi Freixas ha escrit:I el funicular de Núria a qui pertany? A FGC?
Alguna cosa se sent quan viatges en tren groc. Aquesta cosa no la sents en els altres trens, és una sensació única, de llibertat, de qualsevol cosa. Ara, la essència Eau du Z100 es pot perdre definitivament en la línia. Z100! Sí
Sí a la Recuperació de la mamòria històrica del cremallera de Núria.
METROràpid: Més a prop de l'Aeroport, més a prop de la ciutat, més a prop d'Europa.
Web actualitzada a dia de 10 d'agost del 2009: http://www.bb9200.wordpress.com/
Sí a la Recuperació de la mamòria històrica del cremallera de Núria.
METROràpid: Més a prop de l'Aeroport, més a prop de la ciutat, més a prop d'Europa.
Web actualitzada a dia de 10 d'agost del 2009: http://www.bb9200.wordpress.com/
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7211
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Si fos cert, creieu que haurien portat el naval a Lleida perquè li fessin el pressupost de restauració, tal com vam publicar al fòrum fa un temps?BRILL 18 ha escrit: la direccion actual de FGC condidera el material historic de Xatarra poc mes o meny es a dir poc futur i veig
Trobo sorprenent que s'hagin deixat un tramvia 1200 allà. Probablement perquè ja es van baixar 2 dels 3 que hi havia, però un dels que hi ha a Barcelona no té motor, perquè va ser semirestaurat de cara a la galeria per al Trens i Estacions del 1981. Poder està millor de xapa (!!??!?!?) però no té motor. No hi hauria cap problema si es projecta restaurar-lo de manera que no circuli mai més. La qual cosa tampoc em sonaria rara.marc ha escrit:Però si no m'hi vaig fixar malament només hi ha una peça que pugui ser de TMB allà dalt i és el 1200 de què us parlo. La resta són camions, locomotores i material miner que segurament deu ser de FGC pel museu de la Pobla.
Què és alló??
Un article a http://blogs.elpunt.cat/carlesgorini/
Adéu a un museu català del transport
10 juliol 2009 per Carles Gorini
Amb la presentació el passat dia 7 de juliol de la Fundació Transports Metropolitans de Barcelona es pot donar per acabat un cicle que es va iniciar el 2006, quan es va clausurar el Museu del Transport que hi havia a Castellar de N’Hug i es va cessar el president de la fundació que el gestionava, Carles Salmeron.
El projecte del Museu del Transport havia nascut als anys vuitanta amb la premissa d’omplir el buit que hi havia a Catalunya entorn l’existència d’un museu on es preservés la memòria del que havia estat la nostra història del transport. La seva creació va obeir a dos objectius: reunir una àmplia mostra dels vehicles més representatius de la història del transport al país i rehabilitar una part de l’antic ferrocarril de via estreta de Guardiola a Castellar de N’Hug, per convertir-lo en un ferrocarril turístic.
Els primers vehicles van arribar la primavera del 1986 i, en pocs anys, gràcies a les aportacions que hi van fer diverses institucions i empreses, es va aconseguir reunir una col·lecció formada gairebé per cent cinquanta unitats. El Museu, com a tal, va ser inaugurat el 11 de maig de 1991 i la seva tasca principal havia de ser la preservació dels vehicles que formaven part del fons museístic. En paral·lel, es va constituir l’Escola de Restauració de Vehicles Antics de Transport (ERVAT) que, en forma de taller ocupacional, s’havia d’encarregar de la restauració de tots els vehicles del Museu.
De tota manera, el Museu, que es presentava com un projecte innovador a Catalunya, mai no va acabar d’arrencar de manera definitiva i la col·lecció de vehicles que s’havia de restaurar, estacionada a la intempèrie, es va començar a deteriorar fins al punt que, a mitjans dels anys noranta, el que havia de ser un centre de restauració semblava un magatzem de ferralla. L’any 2000, Salmeron encara confiava poder redreçar la situació quan va anunciar que havia obtingut una quantiosa subvenció europea.
Un dels episodis més foscos d’aquesta història el van protagonitzar les desavinences públiques entre el president de la Fundació Museu del Transport i Josep Orriols, alcalde de Castellar, que van anar en augment fins arribar als insults i les agressions. A la fi, la disputa la va resoldre un jutjat de Barcelona a partir de la denúncia presentada per l’ajuntament, que en va demanar el cessament de l’activitat per manca de permís d’obertura.
Per acabar-ho d’adobar, es va donar un canvi de color polític al Govern i els suports que Salmeron sempre havia trobat a diferents Departaments de la Generalitat van desaparèixer. La conseqüència immediata del nou escenari polític va ser la liquidació de la Fundació i el cessament de Salmeron. Després vindria la recuperació dels vehicles per part dels seus propietaris, sobre tot, TMB i FGC. Amb la situació desencallada també es va poder posar en funcionament el ferrocarril de via estreta conegut com “El Tren del Ciment.”
Avui, la presentació de la Fundació TMB, i la prevista del Centre d’Interpretació del Ferrocarril per part de FGC, que mostraran algunes de les peces recuperades de l’extingit Museu, són una molt bona notícia. Amb tot, l’anunci té la seva part amarga perquè és la demostració que no ha estat possible la supervivència d’un espai en què es preservés la memòria de la nostra història del transport, no la d’una empresa o una altra, sinó la de tot un país. L’esperit d’aquell Trens i Estacions que es va viure al Born de Barcelona el 1981 està, definitivament, mort i enterrat.
Adéu a un museu català del transport
10 juliol 2009 per Carles Gorini
Amb la presentació el passat dia 7 de juliol de la Fundació Transports Metropolitans de Barcelona es pot donar per acabat un cicle que es va iniciar el 2006, quan es va clausurar el Museu del Transport que hi havia a Castellar de N’Hug i es va cessar el president de la fundació que el gestionava, Carles Salmeron.
El projecte del Museu del Transport havia nascut als anys vuitanta amb la premissa d’omplir el buit que hi havia a Catalunya entorn l’existència d’un museu on es preservés la memòria del que havia estat la nostra història del transport. La seva creació va obeir a dos objectius: reunir una àmplia mostra dels vehicles més representatius de la història del transport al país i rehabilitar una part de l’antic ferrocarril de via estreta de Guardiola a Castellar de N’Hug, per convertir-lo en un ferrocarril turístic.
Els primers vehicles van arribar la primavera del 1986 i, en pocs anys, gràcies a les aportacions que hi van fer diverses institucions i empreses, es va aconseguir reunir una col·lecció formada gairebé per cent cinquanta unitats. El Museu, com a tal, va ser inaugurat el 11 de maig de 1991 i la seva tasca principal havia de ser la preservació dels vehicles que formaven part del fons museístic. En paral·lel, es va constituir l’Escola de Restauració de Vehicles Antics de Transport (ERVAT) que, en forma de taller ocupacional, s’havia d’encarregar de la restauració de tots els vehicles del Museu.
De tota manera, el Museu, que es presentava com un projecte innovador a Catalunya, mai no va acabar d’arrencar de manera definitiva i la col·lecció de vehicles que s’havia de restaurar, estacionada a la intempèrie, es va començar a deteriorar fins al punt que, a mitjans dels anys noranta, el que havia de ser un centre de restauració semblava un magatzem de ferralla. L’any 2000, Salmeron encara confiava poder redreçar la situació quan va anunciar que havia obtingut una quantiosa subvenció europea.
Un dels episodis més foscos d’aquesta història el van protagonitzar les desavinences públiques entre el president de la Fundació Museu del Transport i Josep Orriols, alcalde de Castellar, que van anar en augment fins arribar als insults i les agressions. A la fi, la disputa la va resoldre un jutjat de Barcelona a partir de la denúncia presentada per l’ajuntament, que en va demanar el cessament de l’activitat per manca de permís d’obertura.
Per acabar-ho d’adobar, es va donar un canvi de color polític al Govern i els suports que Salmeron sempre havia trobat a diferents Departaments de la Generalitat van desaparèixer. La conseqüència immediata del nou escenari polític va ser la liquidació de la Fundació i el cessament de Salmeron. Després vindria la recuperació dels vehicles per part dels seus propietaris, sobre tot, TMB i FGC. Amb la situació desencallada també es va poder posar en funcionament el ferrocarril de via estreta conegut com “El Tren del Ciment.”
Avui, la presentació de la Fundació TMB, i la prevista del Centre d’Interpretació del Ferrocarril per part de FGC, que mostraran algunes de les peces recuperades de l’extingit Museu, són una molt bona notícia. Amb tot, l’anunci té la seva part amarga perquè és la demostració que no ha estat possible la supervivència d’un espai en què es preservés la memòria de la nostra història del transport, no la d’una empresa o una altra, sinó la de tot un país. L’esperit d’aquell Trens i Estacions que es va viure al Born de Barcelona el 1981 està, definitivament, mort i enterrat.
-
Jordi Freixas
(1) Què se n'ha fet d'aquests diners?metring ha escrit:Un article a http://blogs.elpunt.cat/carlesgorini/
Adéu a un museu català del transport
(1)... L’any 2000, Salmeron encara confiava poder redreçar la situació quan va anunciar que havia obtingut una quantiosa subvenció europea.
(2)Un dels episodis més foscos d’aquesta història el van protagonitzar les desavinences públiques entre el president de la Fundació Museu del Transport i Josep Orriols, alcalde de Castellar, que van anar en augment fins arribar als insults i les agressions. A la fi, la disputa la va resoldre un jutjat de Barcelona a partir de la denúncia presentada per l’ajuntament, que en va demanar el cessament de l’activitat per manca de permís d’obertura.
(3)Per acabar-ho d’adobar, es va donar un canvi de color polític al Govern i els suports que Salmeron sempre havia trobat a diferents Departaments de la Generalitat van desaparèixer.
(2) Realment lamentable. No sé perquè però això pinta molt malament.
(3) Confiem que a l'any que ve s'acabi el Tripartit.
I bé amb tot plegat, no especifica què s'en farà del material que encara queda allà "exposat".
Adéu? Com que "adéu", si abans no hi ha hagut cap "hola"?Adéu a un museu català del transport
A més, qui diu que el projecte que estan covant a Lleida, que sembla força més seriós, no podrà acabar per convertir-se en el Museu del Transport de Catalunya, a l'escala que sigui?
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Tot això és lamentable, trist i decebedor 