Soterrament del Ferrocarril Sarrià, per quan?(innocentada)
Soterrament del Ferrocarril Sarrià, per quan?(innocentada)
Obro aquest fil per parlar del gran problema que hi ha a Barcelona: el tren de vapor que va per superfície cap al municipi de Sarrià, sens dubte molt útil per unir aquest amb la capital catalana, però que està causant molts accidents i problemes a la gent que necessita travessar el carrer Balmes. Quan penseu que el soterraran?
- uriol108
- N8
- Entrades: 919
- Facebook: http://www.facebook.com/oriol.borras
- Ubicació: Tres Torres (Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona)
- Contacta:
La veritat es que es va molt millor en tren veient la llum del sol que no pas en un tunel encaixonat sota terra... ho trobaria del tot angoixant i claustrofòbic ! M'hi oposo de totes totes !
Sarrià es un poble amb molt poca població, no mereix invertir tants diners en una obra tan descomunal i trigaran un segle a acabarla, les tuneladores van lentisimes !
Sarrià es un poble amb molt poca població, no mereix invertir tants diners en una obra tan descomunal i trigaran un segle a acabarla, les tuneladores van lentisimes !

- Lluita1714
- N9
- Entrades: 1963
- Ubicació: Aigüestoses
Tinc un amic que coneix al Diputat Pi i Margall. Potser si parlem amb ell pot solucionar alguna cosa. És una situació insostenible, els haurien de retirar el permís per tenir les vies al carrer.
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
Doncs evidentment el soterraran quan ens lliurem del sistema bipartidista caciquista i s'implanti el sufragi universal, i els veïns nouvinguts de la zona comencin a exigir el cobriment d'allò que ja hi era unes desenes d'anys abans de la seva arribada. N'estic tip d'aquests especuladors xantatgistes. Sort que encara falta un segle llarg per a què la classe mitjana assoleixi la mateixa cara dura i misèria moral que els que ens manen a dia d'avui!
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
He sentit rumors que volen aprofitar el soterrament per a fer-li unes bones voltes, passant per l'escorxador i Sant Andreu de Palomar.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Però a Sant Andreu del Palomar ja hi han trens, per a què posar-ne més???
Es veu que l'alcalde vol fer-hi passar en paral·lel la MZA, els CHN, el ferrocarril de Sarrià i el tramvia, tot desentenent-se dels veïns dels barris més perifèrics que li reclamen que faci arribar més transport a la seva zona en lloc de concentrar-les totes al centre del poble.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- wefer
- Administrador
- Entrades: 7215
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Quina animalada.
Tothom sap perfectament que els trens no es poden soterrar. El vapor de les locomotores faria que la gent s'asfixiés. A més, a l'estar a sota terra durant molta estona, la gent quedaria encegada al sortir a la superfície i en pocs dies deixarien de veure-hi. això, per no parlar dels gasos tòxics que emanen de subsòl que podrien produïr enormes explosions.
En alguns llocs s'ha comentat que el futur és aplicar l'electricitat als trens, però tot són farses de científics amb pocs escrúpols que únicament busquen vendre nous sistemes per enriquir-se. Tothom sap que els camps magnètics que crearien els trens farien emmalaltir i embogir a la gent en pocs dies, morint finalment de malalties que avui dia encara no podem ni imaginar.
Per tant, i donat que el que està clar és que es produeixen gran quantitat d'accidents degut a l'altíssima velocitat dels ferro-carrils, proposo limitar-los per llei a aquella velocitat no superior a la d'una persona a peu en zones fora dels poblats, i substituir-los per traccions a sang en aquells punts propers a zones habitades.
És de sentit comú.
Tothom sap perfectament que els trens no es poden soterrar. El vapor de les locomotores faria que la gent s'asfixiés. A més, a l'estar a sota terra durant molta estona, la gent quedaria encegada al sortir a la superfície i en pocs dies deixarien de veure-hi. això, per no parlar dels gasos tòxics que emanen de subsòl que podrien produïr enormes explosions.
En alguns llocs s'ha comentat que el futur és aplicar l'electricitat als trens, però tot són farses de científics amb pocs escrúpols que únicament busquen vendre nous sistemes per enriquir-se. Tothom sap que els camps magnètics que crearien els trens farien emmalaltir i embogir a la gent en pocs dies, morint finalment de malalties que avui dia encara no podem ni imaginar.
Per tant, i donat que el que està clar és que es produeixen gran quantitat d'accidents degut a l'altíssima velocitat dels ferro-carrils, proposo limitar-los per llei a aquella velocitat no superior a la d'una persona a peu en zones fora dels poblats, i substituir-los per traccions a sang en aquells punts propers a zones habitades.
És de sentit comú.
No entenc com aquests empresaris tenen tant pocs escrúpols com per jugar amb la salut de la gent
Jo per descomptat, si el soterren no l'agafaré. A més, és massa car, imagineu-vos doncs si a sobre el soterren!

Em sembla que no es produirà mai.
La companyia Barcelona Tramways Co. Ltd. (BT) vol comprar-lo i convertir-lo en un tren-tram per integrar-lo a la seva xarxa .
Val més que anem a parlar amb el Dr Pearson abans que facin una desgracia !!
La companyia Barcelona Tramways Co. Ltd. (BT) vol comprar-lo i convertir-lo en un tren-tram per integrar-lo a la seva xarxa .
Val més que anem a parlar amb el Dr Pearson abans que facin una desgracia !!

-
- N10
- Entrades: 4271
- Ubicació: Horta
Ara no sé si avui és el dia dels innocents o la fira modernista de Terrassa... 

Uepp!!
Al tanto que m'en he assebentat que ja hi ha gent que esta comprant solars al costat del que sera una avinguda un cop el tren sigui soterrat i ho estan fent a un preu molt barat diuen que es un negoci segur perque despres tothom voldra viure allá i que es pagaran a preu d'or!!!
Quina vegenada!!! si la montanya queda molt lluny i nomes hi han camps, com a molt la gent viuría a La Salut i a Horta, em sembla que estan llençant els calers, pero m'han dit que compri que compri, no se, no se....
Al tanto que m'en he assebentat que ja hi ha gent que esta comprant solars al costat del que sera una avinguda un cop el tren sigui soterrat i ho estan fent a un preu molt barat diuen que es un negoci segur perque despres tothom voldra viure allá i que es pagaran a preu d'or!!!
Quina vegenada!!! si la montanya queda molt lluny i nomes hi han camps, com a molt la gent viuría a La Salut i a Horta, em sembla que estan llençant els calers, pero m'han dit que compri que compri, no se, no se....
- Lluita1714
- N9
- Entrades: 1963
- Ubicació: Aigüestoses
Ai si, però tot és culpa del Pla Cerdà! Ara volen ampliar la ciutat comtal... Però és que amés, el Pla Cerdà preveu que les avingudes han de tenir 50 metres d'ample! quina barbaritat! Des d'associacions de propietaris, reclamen cinc metres més per cada vorera, deixant 40 metres. Espero que se'n surtin!. Tot i així crec que amb tanta amplitud dubto que hi hagin gaires accidents més. En part és culpa dels ciutadans.faristol ha escrit:Uepp!!
Al tanto que m'en he assebentat que ja hi ha gent que esta comprant solars al costat del que sera una avinguda un cop el tren sigui soterrat i ho estan fent a un preu molt barat diuen que es un negoci segur perque despres tothom voldra viure allá i que es pagaran a preu d'or!!!
Quina vegenada!!! si la montanya queda molt lluny i nomes hi han camps, com a molt la gent viuría a La Salut i a Horta, em sembla que estan llençant els calers, pero m'han dit que compri que compri, no se, no se....
Amés, allà on volen avingudes, són tots camps. A Sant Antoni, (on abans hi havia la forca), es queixen del fang que es forma als carrers, Lògic, tot de nova construcció, per tant, imagineu, serem Can Fanga... I això només sembla el primer pas del Pla Cerdà, que desaprofitarà tot. Mira que tenim terres buides com ara el tros que li falta al barri de La Ribera, però no, ells volen avingudes immensament innecessàries i un parc de dimensions faraòniques al costat del Besòs. Quina colla d'incompetents. M'he desviat del tema...

"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
- 122-042-132
- N9
- Entrades: 1768
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Aquesta tarda finalment ens ha rebut l'alcalde de Barcelona, el Sr. Bartomeu Robert (el famòs Dr. Robert), hem mantingut una xerrada molt profitosa, i hem tractat diferents temes de l'actualitat barcelonina, entre ells el famòs Tancament de Caixes, també hem parlat de la polèmica de la obertura de la Via Laietana, i desprès hem comentat les dificultats del trànsit pels carrers del nou Eixample de Barcelona, que de mica en mica és va perfilant com la nova Barcelona. Un dels aspectes que més preocupa a l'Ajuntament, segons ens ha confirmat el Dr. Robert, és el pas dels trens de vapor pel bell mig del carrer Balmes (un munt de queixes veinals!), l'Ajuntament està estudiant junt amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià, diferents propostes, entre elles una possible electrificació, atès l'alt cost del soterrament; encara que no és descarta que cap a l'any 2029, pugui portar-se a la pràctica.
Salut!
Salut!
122-042-132 l’ha editat per darrera vegada el dia: Dilluns 28/12/2009 21:28, en total s’ha editat 1 vegada.
- 122-042-132
- N9
- Entrades: 1768
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Amb el respecte més profund per la figura del Dr. Robert.
Bartomeu Robert. Tampico (1842) – Barcelona (1902). Fill d’emigrants sitgetans. Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona. Metge titular de l’Hospital de la Santa Creu (1869). Catedràtic de Patologia Interna a Barcelona (1875). President de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques. Fou un dels impulsors del trasllat de la facultat i de l’hospital al Clínic. Fou un dels fundadors de l’Hospital de Sant Pau. Metge reconegut, fou cridat per assistir Alfons XII en la seva malaltia final. Altruista, visitava gratuïtament els malalts amb motiu d’epidèmies, com la febre groga (1874) i el còlera (1885).
Fou president de l’Ateneu de Barcelona i de la Societat d’Amics del País, per la qual cosa fou l’encarregat de llegir a la regent Maria Cristina el missatge regeneracionista elaborat per les principals institucions cíviques catalanes. Nomenat alcalde de Barcelona el 1899, durant els breus mesos del seu mandat abordà la reforma del personal al servei de l’Ajuntament i la depuració del cens electoral. Dimití del càrrec un cop el govern l’obligà a signar els primers embargaments amb motiu del moviment del Tancament de Caixes. Presideix la nou nada Lliga Regionalista. Diputat catalanista a les Corts. En morir, se li aixecà un monument per subscripció popular que fou encarregat a Domènech i Montaner i a Llimona, tot i que aquest darrer en fou finalment el principal responsable.
Salut!
Bartomeu Robert. Tampico (1842) – Barcelona (1902). Fill d’emigrants sitgetans. Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona. Metge titular de l’Hospital de la Santa Creu (1869). Catedràtic de Patologia Interna a Barcelona (1875). President de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques. Fou un dels impulsors del trasllat de la facultat i de l’hospital al Clínic. Fou un dels fundadors de l’Hospital de Sant Pau. Metge reconegut, fou cridat per assistir Alfons XII en la seva malaltia final. Altruista, visitava gratuïtament els malalts amb motiu d’epidèmies, com la febre groga (1874) i el còlera (1885).
Fou president de l’Ateneu de Barcelona i de la Societat d’Amics del País, per la qual cosa fou l’encarregat de llegir a la regent Maria Cristina el missatge regeneracionista elaborat per les principals institucions cíviques catalanes. Nomenat alcalde de Barcelona el 1899, durant els breus mesos del seu mandat abordà la reforma del personal al servei de l’Ajuntament i la depuració del cens electoral. Dimití del càrrec un cop el govern l’obligà a signar els primers embargaments amb motiu del moviment del Tancament de Caixes. Presideix la nou nada Lliga Regionalista. Diputat catalanista a les Corts. En morir, se li aixecà un monument per subscripció popular que fou encarregat a Domènech i Montaner i a Llimona, tot i que aquest darrer en fou finalment el principal responsable.
Salut!
Soterrar és cosa de boltxevics! No al soterrament! Independència per Sarrià!
Felicitats, heu seguit la broma de manera sobèrbia, sou els millors usuaris de fòrum del món mundial, ha quedat genial!!!!




