Eix transversal ferroviari

[brito_cat]

Vull dir:
Vic-BCN a l'any 2030
Per Rodalia: Caminar a l'estació: 10 minuts de mitjana +
Trajecte fins a Sants: 1 hora i 10 minuts (siguem optimistes) = Al voltant d'una hora i mitja
Preu: 7€ ?
Per ETF Vic-Martorell-BCN: Cotxe fins a Gurb: 10 minuts de mitjana +
Vic-Manresa-Igualada: 23 minuts?
Igualada-Barcelona Sants: 40 minuts, segons el DPTOP = Al voltant d'una hora i quart
Preu: 15€ ?

A més Rodalies té l'aventatge afegit de tenir millors freqüències.

Si no vaig equivocat, els temps totals de desplaçament serien força semblants. A més tenint l'Estació a Gurb els osonencs que no viuen a Vic i que son mooolts, tenen l'estació més a mà, sobretot si s'hi fà una nova estació de la R3.

Si els enginyers que han fet l'estudi troben més aventatges a Gurb que a Vic, per alguna cosa deu ser. Podria ser que fos aquesta. Una cosa semblant va passar a Manresa: Els primers estudis feien passar la via al nord i posaven una estació a tocar de la C-25. Amb el projecte del tren-tram, es va pensar que el lloc més ben comunicat serà l'estació actual.
Vaig molt errat?

[Vilarrubla]

Vull dir:
Vic-BCN a l'any 2030
Per Rodalia: Caminar a l'estació: 10 minuts de mitjana +
Trajecte fins a Sants: 1 hora i 10 minuts (siguem optimistes) = Al voltant d'una hora i mitja
Preu: 7€ ?
Per ETF Vic-Martorell-BCN: Cotxe fins a Gurb: 10 minuts de mitjana +
Vic-Manresa-Igualada: 23 minuts?
Igualada-Barcelona Sants: 40 minuts, segons el DPTOP = Al voltant d'una hora i quart
Preu: 15€ ?

Hora i quart? Quan tarda l'autobús? Crec que val uns 15€ també, al menys cap a Torelló.

[Sagrerenc]

Voleu dir que la gent que utilitzarà els serveis de passatgers de l'ETF, tant se li'n foterà d'haver d'agafar el cotxe cinc minuts i deixar-lo al pàrking de l'estació? O fins i tot que s'estimaràn més això que no pas haver de caminar 5, 10 o 15 minuts fins a una estació de Rodalies? (a Mollerussa, Cervera, Manresa, Vic o on volgueu) Perquè els actuals usuaris de rodalies dubto que s'avinguin a pagar un bitllet 2 o 3 vegades més car per estalviar-se 30 minuts de viatge.
El DPTOP, a hores d'ara, ja hauría d'haver explicat alguna d' aquestes coses que dieu, no? Connexions amb l'ample ibèric, doble via o via única, serveis de passatgers que hi hauràn, tarifes, accesibilitat a les estacions, etc.

Cal pensar una mica en població no motoritzada, que representa la meitat de la població i que està formada majoritàriment per infants, dones, gent gran i gent amb pocs recursos econòmics.

Per altra banda, pretendre anar de Vic a Barcelona passant per Manresa i Igualada és del tot insostenible ambientalment, encara que s'hi tardi menys que per la C3.

[Vilarrubla]

Voleu dir que la gent que utilitzarà els serveis de passatgers de l'ETF, tant se li'n foterà d'haver d'agafar el cotxe cinc minuts i deixar-lo al pàrking de l'estació? O fins i tot que s'estimaràn més això que no pas haver de caminar 5, 10 o 15 minuts fins a una estació de Rodalies? (a Mollerussa, Cervera, Manresa, Vic o on volgueu) Perquè els actuals usuaris de rodalies dubto que s'avinguin a pagar un bitllet 2 o 3 vegades més car per estalviar-se 30 minuts de viatge.
El DPTOP, a hores d'ara, ja hauría d'haver explicat alguna d' aquestes coses que dieu, no? Connexions amb l'ample ibèric, doble via o via única, serveis de passatgers que hi hauràn, tarifes, accesibilitat a les estacions, etc.

Cal pensar una mica en població no motoritzada, que representa la meitat de la població i que està formada majoritàriment per infants, dones, gent gran i gent amb pocs recursos econòmics.

Es podrà fer transbord amb la R3! I segur que hi arribaran autobusos, al igual que suposo que actualment hi arriben a Vic.

[brito_cat]

Si ja hi penso
Quins son els motius doncs per fer aquesta infraestructura? Només les mercaderies, com diu el Guigui? Vull pensar que no...
El PTOP especifica que a Martorell hi haurà connexió tant per a mercaderies com per a passatgers. No crec que la única linia que hi passi sigui una Igualada-Barcelona. O potser si. A més crida l'atenció que al PDF del DPTOP hi posin "Igualada-BCN: 40 minuts" 40 minuts per fer 50 km? gaire AV no sembla...

[Lluita1714]

Si ja hi penso
Quins son els motius doncs per fer aquesta infraestructura? Només les mercaderies, com diu el Guigui? Vull pensar que no...
El PTOP especifica que a Martorell hi haurà connexió tant per a mercaderies com per a passatgers. No crec que la única linia que hi passi sigui una Igualada-Barcelona. O potser si. A més crida l'atenció que al PDF del DPTOP hi posin "Igualada-BCN: 40 minuts" 40 minuts per fer 50 km? gaire AV no sembla...

Per anar a 90km/h aproximadament, ja tenim FGC, que el que li cal són quatre vies al tram central, i la via doble als dos ramals. Amb això, es pot fer Igualada - Barcelona en 40 minuts, sense una despesa tan gran. Per fer aquesta xapussa, que no facin res. L'Eix ha de passar pel centre dels pobles, ha de fer correspondència amb la resta de la xarxa, ha de tenir un preu econòmic, i al meu parer no hauria de ser d'alta velocitat, perquè és ben bé paral·lel a l'alta velocitat. Ha de ser un servei regional, per al poble, connectant totes les viles que hi ha pel camí i que encara no disposen d'un transport públic decent.

[Vilarrubla]

Igualada - Bcn en 40' potser ho conten en el temps que es perd entre Martorell i Barcelona ja que aquesta línia no és AV.

[brito_cat]

Si ja hi penso
Quins son els motius doncs per fer aquesta infraestructura? Només les mercaderies, com diu el Guigui? Vull pensar que no...
El PTOP especifica que a Martorell hi haurà connexió tant per a mercaderies com per a passatgers. No crec que la única linia que hi passi sigui una Igualada-Barcelona. O potser si. A més crida l'atenció que al PDF del DPTOP hi posin "Igualada-BCN: 40 minuts" 40 minuts per fer 50 km? gaire AV no sembla...

Per anar a 90km/h aproximadament, ja tenim FGC, que el que li cal són quatre vies al tram central, i la via doble als dos ramals. Amb això, es pot fer Igualada - Barcelona en 40 minuts, sense una despesa tan gran. Per fer aquesta xapussa, que no facin res. L'Eix ha de passar pel centre dels pobles, ha de fer correspondència amb la resta de la xarxa, ha de tenir un preu econòmic, i al meu parer no hauria de ser d'alta velocitat, perquè és ben bé paral·lel a l'alta velocitat. Ha de ser un servei regional, per al poble, connectant totes les viles que hi ha pel camí i que encara no disposen d'un transport públic decent.

Cada dia jo també ho veig més d'aquesta manera.
I sembla que alguns polítics també. Acabo de trobar això de l'alcalde de Manresa:
http://www.regio7.cat/manresa/2010/01/1 ... 63255.html

[Guigui]

Si els enginyers que han fet l'estudi troben més aventatges a Gurb que a Vic, per alguna cosa deu ser.

I qui et diu que no s'hagi fet l'estudi pensant en un enfocament concret de l'ETF que prioritza el trànsit de pas i no les connexions comarcals o intercomarcals? O que s'hagin presentat diferents alternatives, tot indicant-ne avantatges i desavantatges, però que el polític de torn s'hagi encaparrat amb una de concreta?

A Catalunya, no en falten exemples...

[Guigui]

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/01 ... _84958.php

CiU d'Olot veu 'inacceptable' que l'Ajuntament es 'resigni' a no formar part de l'eix transversal ferroviari

ACN
Olot
Ult. Act. 19/01/2010 18:01

El portaveu de CiU a Olot, Josep Maria Corominas, considera 'inacceptable' que l'alcalde Lluís Sacrest s'hagi 'resignat' al fet que l'eix transversal ferroviari no inclogui la ciutat d'Olot. Consideren que aquesta infraestructura tindria unes repercussions socials i econòmiques fins i tot més importants que Bracons i anuncien que 'hi seguiran treballant'. CiU recorda també que cal continuar aspirant a aconseguir una Facultat de Belles Arts, tenint en compte la trajectòria i història de la ciutat en aquest àmbit.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques va aprovar fa uns dies el pla director urbanístic de l'eix transversal ferroviari, que implica la reserva de sòl per a impulsar aquesta infraestructura que enllaçarà Lleida amb Girona. El pla no inclou la Garrotxa ni l'Alt Empordà, tal com havien proposat els ajuntaments d'Olot i Figueres. Sobre aquesta qüestió, el portaveu de CiU a Olot, Josep Maria Corominas, lamenta que l'alcalde Lluís Sacrest expressés un sentiment de 'resignació' davant aquest fet en declaracions a mitjans de comunicació i ho valoren com a 'inacceptable', en deixar la ciutat 'fora del mapa de comunicacions de Catalunya'. Si bé tenen certs dubtes que al final aquesta infraestructura sigui una realitat, tenen clar que en cas de tirar endavant ha de ser 'transversal' i que per tant des de Vic ha de passar per Olot i anar fins a Figueres. El seu pas per la ciutat tindria unes repercussions socials i econòmiques molt importants, fins i tot 'més' que el túnel de Bracons, segons Corominas, que ha afegit que 'nosaltres seguirem treballant' per aconseguir-ho.Per altra banda, han recordat que queda pendent també una altra reivindicació, com és la Facultat de Belles Arts a la ciutat d'Olot.

[UT440_132M]

I fer un ramal des de Vic, seguint la carretera del túnel de Bracons, cap a Olot, i d'allà cap a Banyoles i Figueres i fer un bon intercanviador amb la LAV a Vilafant i fins a Figueres enllaçar amb la línia convencional de Portbou, no crec que fos tant descabellada la idea. Serviria per unir ferroviàriament bona part del nord de Girona.

[Guigui]

O un eix pirinenc que uneixi Figueres amb Ripoll via Olot. Ara, pretendre desviar l'ETF de Girona és una monumental idea de bomber, típica d'un grapat de nimbys que ni tan sols agafen el tren.

[brito_cat]

regió7

El Pla Director de la Conca bloqueja l´al·legació d´Òdena a l´eix ferroviari
La Generalitat afirma que se cenyeix a la planificació ja aprovada per descartar que el tren voregi el polígon com volia l'Ajuntament

F.V.IGUALADA
El departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (DPTOP) ha justificat el dibuix de la reserva de sòl per a l'Eix Ferroviari Transversal recordant que s'ha cenyit a la planificació urbanística del Pla Director de la Conca. El traç del Pla Director de la reserva de sòl ha portat molta polèmica en contra a Òdena, on tant els veïns com l'Ajuntament i els partits polítics han vist denegades les línies mestres de les al·legacions. El govern odenenc, que havia proposat que el traç de l'Eix Ferroviari voregés pel sud la futura Plataforma logística, veu com el DPTOP manté el pas pel centre de Can Morera, on s'ha d'ubicar la plataforma logística que impulsa la Zona Franca.
"No és cert que no haguem atès cap al·legació", ha manifestat a Regió7 un dels portaveus del DPTOP. La resposta a les acusacions des d'Òdena, per part d'ERC, CiU i els veïns i pagesos, que la reserva de sòl significa una hipoteca per al desenvolupament dels negocis de molts dels agricultors i propietaris, és que "hi ha hagut canvis als extrems dels ramals, i també a l'entorn del futur aeroport corporatiu". Entre les al·legacions acceptades, figura el vistiplau a la que feia referència a la possible ampliació del dipòsit de residus industrials a Can Palà. El DPTOP destaca que també es construirà un túnel de més de 30 metres de fondària i que salvaguardarà qualsevol edificació consolidada tant al barri de Sant Pere com al Pla de la Masia.
La rectificació més visible del Pla Director de la reserva de sòl és el traç que ara evita el Pla de les Gavarreres, el polígon que connecta Òdena amb la Pobla de Claramunt, i gira en direcció nord cap a Òdena, passant per sota del futur aeroport corporatiu. Des de la Generalitat s'assenyala que és on hi ha les rectificacions més notables "a l'entorn de l'aeròdrom actual, a més a més dels extrems dels ramals". La masia Can Borràs, que també estava afectada per la reserva de sòl en aquesta àrea d'Òdena, també queda estalviada en aquesta planificació definitiva.

"Afectació mínima"
El DPTOP considera que la resolució de les al·legacions que s'han presentat deixa, actualment, "una afectació mínima", ja que un dels objectius en el procés que s'ha dut a terme ha estat la reducció de les afectacions directes. "S'ha buscat el menor impacte en el sòl no urbanitzable" per tal de no ser lesiu tant en les franges on hi ha habitatges com les que són agrícoles. Respecte a les estacions, es destaca que "només hi haurà una sola estació, no en volem fer moltes. I en qualsevol cas, aquesta planificació actual és de la reserva de sòl per al traçat".

La plataforma logística
Respecte a l'al·legació no acceptada al govern odenenc, que el traçat de l'Eix Ferroviari Transversal voregés pel sud l'àrea on es planeja la futura plataforma logística, l'explicació del DPTOP és que "hem tingut en compte el Pla Director de la Conca d'Òdena, perquè ens cenyim molt a les directius que presenta". També s'insisteix que la reserva de sòl "només consisteix en el fet que es prevegi que en el futur en aquesta àrea passarà un tren, perquè no es creixi innecessàriament cap a aquests sectors". El DPTOP manifesta que "no és un projecte definitiu" perquè queda un estudi informatiu que tornarà a sortir a informació pública. Després d'aquest pas, ja vindria pròpiament el projecte constructiu, que seria el pas previ a les obres.

[brito_cat]

Respecte a les estacions, es destaca que "només hi haurà una sola estació, no en volem fer moltes. I en qualsevol cas, aquesta planificació actual és de la reserva de sòl per al traçat

I no dues, com erròniament havien publicat diversos mitjans.
De la segona part entenc que per a les estacions caldràn estudis diferents dels actuals.

[UT440_132M]

http://www.osona.com/noticia/19030/unio ... ferroviari

Societat ACN | Actualitzat el 03/03/2010 a les 08:12h

Unió de Pagesos demana que s'anul·li el pla de l'Eix Transversal Ferroviari

El sindicat creu que vulnera els drets dels pagesos afectats i que incompleix la llei.


Esquema del traçat de l'Eix Transversal Ferroviari


Unió de Pagesos ha interposat un recurs de reposició davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per tal que s'anul•li l'aprovació del Pla Director Urbanístic de l'Eix Transversal Ferroviari. El sindicat considera que vulnera els drets dels pagesos afectats per la reserva del sòl i perquè incompleix la llei ferroviària.

Unió de Pagesos ha explicat que el pla aprovat definitivament conté canvis en el traçat respecte del pla que va sortir a informació pública. El sindicat diu que hi ha explotacions agràries que han vist com en l'aprovació definitiva s'afectaven les seves terres i que no se'ls ha donat l'oportunitat d'al•legar. Per això, el sindicat vol que es retiri el pla actual.

Unió de Pagesos denuncia que les explotacions agràries afectades per la reserva de sòl tindran limitats els usos dels seus terrenys d'una manera absolutament innecessària, per un temps indefinit i per complir uns objectius que la legislació en matèria ferroviària ja preveu. En aquest sentit, les explotacions afectades només podran fer instal•lacions provisionals i no tindran dret a percebre indemnitzacions per aquestes si la infraestructura passa definitivament per la reserva de sòl que s'ha aprovat.

El sindicat no s'oposa frontalment a aquesta infraestructura però exigeix que es retiri l'actual Pla Director Urbanístic i que es faci un nou estudi per tal que l'Eix Transversal Ferroviari no trinxi el territori sinó que aprofiti les vies i eixos ferroviaris existents entre Lleida i Manresa, Vic i Puigcerdà.

A més, el sindicat denuncia que el Pla no ha estat acompanyat pels corresponents estudis d'alternatives i d'impacte ambiental, tal com marca la llei 4/2006 ferroviària.

El Pla Director Urbanístic de l'Eix Transversal Ferroviari preveu unir Lleida des de l'aeroport d'Alguaire amb Girona, passant per Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic.

[marc]

Totalment d'acord amb unio de pajesos. Quina mania amb les punyeteres linies d'alta velocitat que molt utils no son. Perque no fem com la resta de paisos d'europa i modifiquem les linies existents per poder-hi anar a 200 i aixi permetem que hi passin les mercaderies. Rectificant el tram entre Tarrega i Manresa i reconvertint tota la linia Lleida Barcelona juntament a la de Puigcerda a l'ample internacional seria molt mes economic i tampoc perdriem moltes prestacions.

[Vilarrubla]

Totalment d'acord amb unio de pajesos. Quina mania amb les punyeteres linies d'alta velocitat que molt utils no son. Perque no fem com la resta de paisos d'europa i modifiquem les linies existents per poder-hi anar a 200 i aixi permetem que hi passin les mercaderies. Rectificant el tram entre Tarrega i Manresa i reconvertint tota la linia Lleida Barcelona juntament a la de Puigcerda a l'ample internacional seria molt mes economic i tampoc perdriem moltes prestacions.

I no es poden fer línies noves perquè la Unió de Pagesos ho digui? Va home...

[erbuki]

Lo ideal serie reformar el tram Lleida-Cervera posant via doble (i si fos possible en ample europeu) i la resta del traçat sí que fos nou. Lo que no trobo amb sentit és que es fagi una línia paral·lela a l'actual on les estacions estaran fora dels nuclis urbans i dubto bastant que donguin servei a molta gent...

[Sagrerenc]

Totalment d'acord amb unio de pajesos. Quina mania amb les punyeteres linies d'alta velocitat que molt utils no son. Perque no fem com la resta de paisos d'europa i modifiquem les linies existents per poder-hi anar a 200 i aixi permetem que hi passin les mercaderies. Rectificant el tram entre Tarrega i Manresa i reconvertint tota la linia Lleida Barcelona juntament a la de Puigcerda a l'ample internacional seria molt mes economic i tampoc perdriem moltes prestacions.

Totalment d'acord. Si mirem l'exemple europeu, veiem que no hi ha cap línia d'alta velocitat que serveixi capitals comarcals. Fins i tot a França (país capdavanter en alta velocitat) totes les LGV's estan orientades a la connexió de les diferents regions i ciutats importants amb París o a la connexió transversal entre elles.

És a dir, la construcció de línies d'alta velocitat només té sentit per a competir amb l'avió en trajectes curts, entre 300 i 700 km, i en menor grau entre 700 i 1.000 km.

Què vull dir amb això? Doncs que a nivell català, l'objectiu de l'alta velocitat ha de ser connectar Catalunya amb Espanya i amb Europa. Per tant, només té sentit aplicar paràmetres d'alta velocitat a dos eixos:
1) Eix mediterrani: Llanguedoc-Perpinyà-Girona-Barcelona-Tarragona-Ebre-País Valencià
2) Eix ibèric: Tarragona-Lleida-Aragó
I com a complement, alguns ramals per servir l'aeroport del Prat o un by-pass al Vallès.

Fora d'aquests dos grans eixos, la resta del territori s'ha de vertebrar amb línies convencionals, implantant poc a poc l'ample normal. En distàncies inferiors a 300 km el rival del ferrocarril no és l'avió, sinó el cotxe. Per tant, cal buscar la màxima accessibilitat, amb estacions a l'interior de les poblacions, perquè l'usuari perdi el mínim temps possible per anar a agafar el tren.

Per tant, no té sentit que l'ETF sigui una línia d'alta velocitat. No hi ha cap país d'Europa que es plantegi una línia d'alta velocitat en territoris amb poblacions similars a les de les comarques que creua l'ETF.

A més, si es fa una línia amb velocitats màximes d'entre 160 i 200 km/h, es pot compatibilitzar la circulació de trens de mercaderies. Perquè una línia a 300 km/h només pot ser de viatgers.

Lo ideal serie reformar el tram Lleida-Cervera posant via doble (i si fos possible en ample europeu) i la resta del traçat sí que fos nou. Lo que no trobo amb sentit és que es fagi una línia paral·lela a l'actual on les estacions estaran fora dels nuclis urbans i dubto bastant que donguin servei a molta gent...

Ens podem equivocar una vegada (Camp de Tarragona) o dues (Figueres-Vilafant) però crec que a la tercera anirà la vençuda. Tinc la esperança que, en ser l'ETF un projecte a llarg termini, veurem el fracàs estrepitós d'aquestes dues estacions, i algú de dalt se n'adonarà que fer estacions fora dels nuclis urbans és improductiu.

Només cal veure els 1.500 usuaris que té l'estació Camp de Tarragona en una regió metropolitana de 400.000 habitants. Quants usuaris tindrà l'estació extraurbana de Cervera, en una comarca de només 23.000 habitants? Val la pena fer una nova estació per a 200 usuaris diaris?

[brito_cat]

Com va dir un usuari, el Guigui em penso, l'ETF té estacions de viatgers en determinats llocs simplement perquè hi passa. Es veu que així seràn més suportables els desmunts i terraplens que s'hauràn de fer. L'ETF és una línia d'AV bàsicament de mercaderies, ens ho diguin o no. La fan (faràn) perque així no se'ls col.lapsarà la línia de l'AVE amb aquells antiestètics combois de vagons lletjos i bruts
Ja ens ho diu el nom: Eix Transversal Ferroviari. Amb quin motiu van fer el viari? Si, ens va molt bé per anar de GI a LL, però serveix per al que serveix: per als camions.

Edito: És a dir, que tant els hi fà (és un dir, eh) si a Cervera hi ha 200 o 1000 usuaris diaris. Per aquesta diferència no crec que els compensi la diferència de preu entre fer una bona estació cèntrica (reurbanització, aïllament, nou edifici, més metres soterrats o entre pantalles, rebuig veinal, etc.) o fer una estació model "franquícia" al mig d'un camp.