Carreteres que acaben enmig del no res

[UT596001]

Hola,

Inicio aquest fil per comentar una cosa que m'hi he trobat aquesta tarda. En el meu camí a peu entre Castellar i Caldes de Montbui, i gràcies a la "fantàstica" senyalització dels senders per part del consell comarcal del Vallès Occidental, cosa de la qual donaria a parlar en un fil a part, he anat a parar sense adonar-me a la carretera BV-1423. I no pas encreuant-me amb ella, sinó que la pista forestal per on caminava de cop s'ha transformat en aquesta carretera.

La carretera BV-1423 és un ramal que surt de la C-1413a a l'entrada de Caldes de Montbui venint de Sentmenat i que va fins a la Torre Marimon. Davant d'aquesta surt un altre ramal, numerat com a BV-1424 i que va fins a la C-59. Doncs la BV-1423 continua durant uns 500 metres més seguint més o menys la riera de Caldes i s'acaba, precedit primer per un cartell on s'adverteix que s'acaba la carretera asfaltada i després et trobes la placa kilomètrica del km. 2. 100 metres més endavant s'acaba l'asfalt i comença una pista forestal ampla que mena a una urbanització de Palau-Solità i Plegamans.

Si no mal recordo he vist en mapes més casos d'aquests, mirant un mapa de carreteres m'he topat amb aquests casos:

-La C-149 que surt de Solsona cap al sud-oest, com si fos a anar a buscar Ponts, i que segons el mapa acaba "de cop" a uns sis quilòmetres més al sud de Pinell de Solsonès
-La CG-4 andorrana que acaba al Port de Cabús, just a la frontera amb Catalunya
-Diverses carreteres tant a costat Espanyol com a costat francès que van a travessar el Pirineu i acaben a la frontera sense continuitat a l'altre costat.

Obro el fil amb dues finalitats: una, fer una llista més o menys exaustiva d'aquests casos, i segona, debatir les raons per les quals succeixen aquests casos.

Salutacions.

[Sagrerenc]

Podríem comptar-hi la N-141d, que mor a la resclosa de l'Embassament de Sau. La carretera N-141 no és més que l'eix transversal projectat a la II República, que mai es va arribar a fer. Que per cert, a la Vall d'Aran hi ha una carretera que també es diu N-141, Bossòst-eth Portilhon.

[UT440_132M]

Podríem comptar-hi la N-141d, que mor a la resclosa de l'Embassament de Sau. La carretera N-141 no és més que l'eix transversal projectat a la II República, que mai es va arribar a fer. Que per cert, a la Vall d'Aran hi ha una carretera que també es diu N-141, Bossòst-eth Portilhon.

No ben bé, diria que mor, just a la bifurcació on se separen el camí que va fins al campanar de Sau, i la carretera de Rupit, a l'alçada del restaurant La Riba. Arribats a la presa hi ha 3 opcions, una, just arribar, és seguir un camí no apte per a vertiginosos cap a Susqueda. La segona i tercera és a l'altre banda de la presa, a la dreta per accedir a la sots-central elèctrica, i després seguir per un camí que no sé on porta (crec que també a Susqueda) i a l'esquerra per anar cap al campanar de Sau i Rupit, i els restaurants que hi ha a la zona. I la carretera que surt de la C-153, el ramal de Rupit des de la carretera de la Salut, tampoc té un final massa clar, ja que queda morta a l'arribar a l'interior de la població, o després de l'aparcament a la dreta, per anar cap al camí del pantà de Sau que he citat anteriorment. Hi han més exemples, per exemple la N-141-c, que et deixa just a Malla, per anar a Vic cal agafar la C-17, i si segueixes recte, vas a parar a la BV-5306 que porta fins a Taradell, passant per Mont-rodon. La BV-5303 igual, surt des del límit de la província de Girona amb la bifurcació amb la B-520, fins a la N-141-c a Tona, la carretera de Manresa o l'empalme com l'anomenem aquí. També tenim la C-672 C-154, que en aquest cas és una carretera incompleta, ja que a Olost s'acaba, i has de seguir per anar a Prats de Lluçanès, recte per la B-432 i a la dreta per la BV-4405, en el cas d'aquesta última, ve a morir a la carretera de St. Agustí de Lluçanès, cap a Prats, la BV-4653 passant per Sta. Creu de Jutglar. I per últim, la carretera que segueix el Transpirinenc, la GIV-4016, que surt des de l'esquerra de la N-260 mirant sentit Collada de Toses, fins a la carretera que porta de la Collada fins a Alp, passant per La Molina. És un bon punt per descansar la mecànica després del dur ascens.

[oriolp13]

Hola,

Inicio aquest fil per comentar una cosa que m'hi he trobat aquesta tarda. En el meu camí a peu entre Castellar i Caldes de Montbui, i gràcies a la "fantàstica" senyalització dels senders per part del consell comarcal del Vallès Occidental, cosa de la qual donaria a parlar en un fil a part, he anat a parar sense adonar-me a la carretera BV-1423. I no pas encreuant-me amb ella, sinó que la pista forestal per on caminava de cop s'ha transformat en aquesta carretera.

La carretera BV-1423 és un ramal que surt de la C-1413a a l'entrada de Caldes de Montbui venint de Sentmenat i que va fins a la Torre Marimon. Davant d'aquesta surt un altre ramal, numerat com a BV-1424 i que va fins a la C-59. Doncs la BV-1423 continua durant uns 500 metres més seguint més o menys la riera de Caldes i s'acaba, precedit primer per un cartell on s'adverteix que s'acaba la carretera asfaltada i després et trobes la placa kilomètrica del km. 2. 100 metres més endavant s'acaba l'asfalt i comença una pista forestal ampla que mena a una urbanització de Palau-Solità i Plegamans.

Si no mal recordo he vist en mapes més casos d'aquests, mirant un mapa de carreteres m'he topat amb aquests casos:

-La C-149 que surt de Solsona cap al sud-oest, com si fos a anar a buscar Ponts, i que segons el mapa acaba "de cop" a uns sis quilòmetres més al sud de Pinell de Solsonès
-La CG-4 andorrana que acaba al Port de Cabús, just a la frontera amb Catalunya
-Diverses carreteres tant a costat Espanyol com a costat francès que van a travessar el Pirineu i acaben a la frontera sense continuitat a l'altre costat.

Obro el fil amb dues finalitats: una, fer una llista més o menys exaustiva d'aquests casos, i segona, debatir les raons per les quals succeixen aquests casos.

Salutacions.

A l'estiu, la CG4 la pots continuar per un camí de terra que va a parar al poble de Tor. Aquesta ruta és de gran bellesa. Defet, a la frontera, hi ha senyalització que que comença Andorra, amb el nom en un cartell amb fons Europeu, i banda Catalunya diria que no hi posa res

[genissimon]

La A-139 que acaba al nord de Benasque i que hauria d'haver continuat fins a Bagnères-de-Luchon travessant un túnel.
Foto: http://www.panoramio.com/photo/14530470

La BV-4024 que acaba passat Coll de Pal, just al límit de la província de Barcelona amb la de Girona que, si s'hagués constuit els pocs quilòmetres que falten des d'aquest punt fins a l'estació d'esquí de La Masella, hauria significat una alternativa al Túnel del Cadí, ja a mitjans anys 70 del s. XX. Les primeres prospeccions del Túnel del Cadí són del 1978.

Salut !!