Hola:
Feia temps que l'anava buscant. El mapa del metro d'Estocolm. Te un sistema de funcionament una mica peculliar. Basicament son tres linies, pero totas tres tenen ramals que en un moment donat es bifurquen i prenen "entitat" propia.
A les estacions hi ha el comptador de temps que falta perque arrivi el proxim (i dos mes) convois, pero a diferencia del metro de Barcelona, aquestos contadors, anuncian la linia que arriva. Aixi de cop es una mica lios, pero si li feu una ullada al mapa ho entendreu.
Per exemple la linia verda esta subdividida en tres branques secundaries que s'uneixen a una cua pricipal, pero depenent de l'origen de cada una d'aquestas brancas, el final a la cua principal, es una estacio diferent. Mireu el planol:
Si us fixeu la T19 fa la linia sencera, pero les altres dues (T18 i T17) nomes arriven a una determinada estacio i "giren cua" altre vegada. Un sistema curios, pero que funciona perfectament. Comprovat.
Que com se las empescan per encabir aquestas circul.lacions i les maniobres de canvi de sentit i els desviaments a cada ramal secundari?... Doncs no ho se. Pero es un model digne de tenir en compte.
L'unic "problema" es fixar-se (en cas de ser necesari) al comptador quina es la linia que ve i a on acava, en el cas de la linia verda, no sigui cas que volguem anar mes lluny i que el tren que agafem, acavi en una altra estacio. Algo aixi com la nostra antiga L3 cuan es bifurcava a Arago o la futura L9 -L10, sols que en algunos casos, els "finals de linia" no son realment on acaven les vies, sino algun punt intermig.
Imagino que -en el cas de la linia verda del metro d'Estocolm- aquest funcionament tan pecul.liar es per reforçar el servei a la banda central de la linia que es on es la majoria d'oficines i llocs de treball, el "centre-centre" de la ciutat.
Sal.lutacions:
Serie600
. 
)
