para el que ideó esa memez, y doble si la ciudadanía llega a permitir esa barbaridad.
Temes transportils de Manresa
Re: Temes transportils de Manresa
Nada más que decir que para el que ideó esa memez, y doble si la ciudadanía llega a permitir esa barbaridad.
para el que ideó esa memez, y doble si la ciudadanía llega a permitir esa barbaridad.
https://www.historiesmanresanes.cat/201 ... -fora.html
Vies fora!
L'expansió del tren al segle XX
La ciutat de Manresa començava el segle XX com un punt de referència de molts projectes de construcció de noves línies de ferrocarril. La seva posició central del país la feia la via més adient per comunicar la costa, l'interior i la muntanya. A finals del segle XIX existien molts projectes sobre la taula, la majoria estaven fora de qualsevol plantejament econòmic i molts implicaven grans obres, amb túnels, aqüeductes i ponts per salvar les valls, els rius, etc. Un dels més importants fou el Proyecto de ferrocarril eléctrico de Barcelona a Manresa, presentat el 1908, que, passant per Rubí, Olesa de Montserrat, la Puda, Monistrol, Sant Vicenç i el Pont de Vilomara, havia d'arribar a través d'un túnel sota les Marcetes a la ciutat de Manresa per just l'altra cantó per on arribava l'actual tren de la Renfe. Aquest projecte contemplava un baixador al barri de Viladordis i un recorregut més "urbà" fins arribar a l'estació Manresa-Alta.
La rescissió econòmica dels primers anys del segle XX (on Manresa va arribar a perdre habitants) va fer que moltes companyies de ferrocarril, hagueren de fer esforços econòmics i fusions per tal de fer front a la situació econòmica. El 1919, es creava la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC), per la fusió de dues companyies: la Companyia del Ferrocarril Central Català (Igualada-Martorell) i la integració per la seva explotació conjunta del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga. Aquesta nova societat, tenia dues línies de tren incomunicades, per la qual cosa fou necessari crear un traçat nou per fusionar els dos traçats. Amb aquest objectiu es va inaugurar el 1924 el traçat Manresa-Alta a Martorell. D'aquesta forma els trens de Berga, els de Manresa, Igualada i Martorell quedaven integrats en un sistema ferroviari únic, centralitzat a Martorell. Avui en dia formen part de la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Amb aquesta construcció també s'aconseguia enllaçar amb el tren-cremallera de Montserrat que quedava despenjat a Monistrol de Montserrat, construït el 1892.
Dos anys abans de la inauguració del traçat Manresa-Martorell, les coses seguien millorant en el que feia el tren. L'any 1922, es construïa la doble via de la línia del Nord (Renfe) de Barcelona a Manresa, un gran millora en la qualitat del servei, reduint el trajecte de dues a hores a poc més d'una. Aquestes obres, per exemple, obligaren a moure de lloc la capella de la Guia, al lloc on avui la podem veure. Seria el tercer cop que la capella havia de ser traslladada, ja que a les obres inicials del tren, al segle XIX, es va enderrocar la original i es va traslladar uns quants metres més amunt.
Fou el bienni daurat (1922-1924) del ferrocarril, va suposar que la ciutat de Manresa, disposés de dos companyies de ferrocarril per desplaçar-se fins a Barcelona, així com a les capitals vallesanes de Terrassa i Sabadell i les ciutats de la conca del riu Llobregat, com Martorell, Sant Andreu de la Barca, Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Cornellà o Hospitalet de Llobregat. De fet, hauriem de sumar un altre línia de ferrocarril. L'any 1918 la companyia belga Solvay inaugurava el ramal ferroviari industrial (tot i que havia transportat viatgers durant molts anys) que anava de Manresa-Alta a Súria per tal de transportar les sals potàssiques d'aquesta població.
* Més informació sobre el ferrocarril a Manresa, prem l'etiqueta (tag) "El ferrocarril a Manresa"
Bibliografia:
- COMAS, Francesc. «Històries de Manresa». Zenobita, 2009
- DD.AA. «Història de Manresa 1900-1950». Volum 1. Caixa de Manresa, 1991
- PEREARNAU, Jaume. «El carrilet Manresa-Berga. Aproximació a les influències socioeconòmiques». Revista Dovella, 3, 1981
Vies fora!
L'expansió del tren al segle XX
La ciutat de Manresa començava el segle XX com un punt de referència de molts projectes de construcció de noves línies de ferrocarril. La seva posició central del país la feia la via més adient per comunicar la costa, l'interior i la muntanya. A finals del segle XIX existien molts projectes sobre la taula, la majoria estaven fora de qualsevol plantejament econòmic i molts implicaven grans obres, amb túnels, aqüeductes i ponts per salvar les valls, els rius, etc. Un dels més importants fou el Proyecto de ferrocarril eléctrico de Barcelona a Manresa, presentat el 1908, que, passant per Rubí, Olesa de Montserrat, la Puda, Monistrol, Sant Vicenç i el Pont de Vilomara, havia d'arribar a través d'un túnel sota les Marcetes a la ciutat de Manresa per just l'altra cantó per on arribava l'actual tren de la Renfe. Aquest projecte contemplava un baixador al barri de Viladordis i un recorregut més "urbà" fins arribar a l'estació Manresa-Alta.
La rescissió econòmica dels primers anys del segle XX (on Manresa va arribar a perdre habitants) va fer que moltes companyies de ferrocarril, hagueren de fer esforços econòmics i fusions per tal de fer front a la situació econòmica. El 1919, es creava la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC), per la fusió de dues companyies: la Companyia del Ferrocarril Central Català (Igualada-Martorell) i la integració per la seva explotació conjunta del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga. Aquesta nova societat, tenia dues línies de tren incomunicades, per la qual cosa fou necessari crear un traçat nou per fusionar els dos traçats. Amb aquest objectiu es va inaugurar el 1924 el traçat Manresa-Alta a Martorell. D'aquesta forma els trens de Berga, els de Manresa, Igualada i Martorell quedaven integrats en un sistema ferroviari únic, centralitzat a Martorell. Avui en dia formen part de la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Amb aquesta construcció també s'aconseguia enllaçar amb el tren-cremallera de Montserrat que quedava despenjat a Monistrol de Montserrat, construït el 1892.
Dos anys abans de la inauguració del traçat Manresa-Martorell, les coses seguien millorant en el que feia el tren. L'any 1922, es construïa la doble via de la línia del Nord (Renfe) de Barcelona a Manresa, un gran millora en la qualitat del servei, reduint el trajecte de dues a hores a poc més d'una. Aquestes obres, per exemple, obligaren a moure de lloc la capella de la Guia, al lloc on avui la podem veure. Seria el tercer cop que la capella havia de ser traslladada, ja que a les obres inicials del tren, al segle XIX, es va enderrocar la original i es va traslladar uns quants metres més amunt.
Fou el bienni daurat (1922-1924) del ferrocarril, va suposar que la ciutat de Manresa, disposés de dos companyies de ferrocarril per desplaçar-se fins a Barcelona, així com a les capitals vallesanes de Terrassa i Sabadell i les ciutats de la conca del riu Llobregat, com Martorell, Sant Andreu de la Barca, Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Cornellà o Hospitalet de Llobregat. De fet, hauriem de sumar un altre línia de ferrocarril. L'any 1918 la companyia belga Solvay inaugurava el ramal ferroviari industrial (tot i que havia transportat viatgers durant molts anys) que anava de Manresa-Alta a Súria per tal de transportar les sals potàssiques d'aquesta població.
* Més informació sobre el ferrocarril a Manresa, prem l'etiqueta (tag) "El ferrocarril a Manresa"
Bibliografia:
- COMAS, Francesc. «Històries de Manresa». Zenobita, 2009
- DD.AA. «Història de Manresa 1900-1950». Volum 1. Caixa de Manresa, 1991
- PEREARNAU, Jaume. «El carrilet Manresa-Berga. Aproximació a les influències socioeconòmiques». Revista Dovella, 3, 1981
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 1767
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
En aquest cas, no és futur, si no passat. petita història de l'antic tracat dels Catalans, quan donaven un bon servei dins del casc urbà de Manresa.
Interessant article d'En Francesc Comas, publicat al Regió 7
https://www.regio7.cat/manresa/2024/07/ ... 02351.html
La línia ferroviària sortia de l’estació de Manresa-Riu pel costat de ponent tot vorejant la zona industrial del pla de l’Irla. A primers de segle XX s’hi va construir -aprofitant el tren- la fàbrica de farines Albareda i una mica més enllà La Florinda. Per un talús el tren seguia pel costat de la fàbrica de gas (1859) que tenia un ramal industrial per poder descarregar el carbó. Després, pel costat de la fabrica dels Panyos (aleshores Portabella), que funcionava com a fabrica de cotó, seguia amunt on hi havien diferents serradores, fàbriques tèxtils i camps de regadiu.
La línia continuava per l’actual carrer de Francesc Moragas, aleshores conegut amb el nom de carrer de Fonollar, en honor als comtes de Fonollar, propietaris de la major part dels terrenys de la partida de l’Irla. Travessava la carretera de Cardona i pels actuals passatges de Sinera i de Salvador Espriu seguia cap al carrer del Bruc, amb més pendent que avui, que superava a través d’un petit túnel fins arribar a l’estació de Manresa-Baixador que es trobava a 2,2 quilòmetres de Manresa-Riu.
El baixador dels Catalans del carrer Guimerà, conegut popularment com l’Apeaderu durant el franquisme, va actuar molts anys com a estació de terme de tots els trens de viatgers de la línia de Manresa a Guardiola, i més endavant de Manresa a Barcelona, ja que era l’estació més utilitzada perquè era al mig de la ciutat. Els baixos d’un edifici d’habitatges del carrer Àngel Guimerà (nº 69) feien les funcions d’estació per als viatgers tot i que només hi havia una taquilla per a la venda de bitllets i una sala d’espera.
Les vies que s’estenien des del baixador del Guimerà fins a Manresa-Riu van ser aixecades el 1965 durant l’alcaldia de Ramon Soldevila i Tomasa. Els anys seixanta, des del baixador fins a baix el riu, només hi circulava el tren dels Reis per obsequiar els fills dels treballadors de la companyia. L’últim tren que hi va circular va ser el 6 de gener del 1963.
El ple municipal del 25 de febrer del 1966 va demanar suprimir aquest baixador i traslladar-lo a l’alçada del carrer Sant Josep. Però va caldre esperar uns tres anys perquè aquest fet fos realitat.
L’espai que ocupaven les vies i l’andana del baixador és l’actual pàrquing públic del Saclosa i l’edifici on hi havia l’estació es va substituir al cap d’uns anys per un bloc d’habitatges a la vegada que es formava la plaça de Lluís Companys.
La línia de tren seguia per l’actual carrer Carrasco i Formiguera, passava per darrere de l’institut Lluís de Peguera, superava el principi del carrer Sant Josep a través d’un petit pont i connectava amb el triangle de la línia Manresa-Súria oberta el 1924 per Solvay com a tren miner.
Quan es va tancar el baixador del carrer Guimerà a final de la dècada dels seixanta es va projectar un nou baixador a l’alçada del carrer Sant Josep, avui Primer de Maig, perquè la línia de tren arribés a prop del centre.
El nou baixador dels Catalans entre aquest carrer i el de Camps i Fabrés va ser construït entre el final dels anys seixanta i primers dels setanta i és el punt de partida de l’actual línia de Manresa a Barcelona dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Soterrament de la línia
Es tracta d’una andana de doble via amb coberta que es el final de la línia R5 Llobregat dels Catalans. Actualment hi ha un projecte de Ferrocarrils de soterrar la línia uns dos-cents metres i fer un nou baixador a plaça Espanya per permetre una major connexió entre Font del Gat i el Passeig.
Mitjançant una construcció en trinxera i un túnel, la línia va superar la carretera de Santpedor i va arribar el segon baixador de la ciutat: el de Manresa Alta.
Quan es va fer el projecte del tramvia Manresa-Berga es va decidir que aniria per la part alta de la ciutat. La demanda d’aigua per a les màquines de vapor expliquen l’existència d’aquest últim baixador. A l’alçada de l’actual plaça Mallorca es va construir un ramal de la sèquia a través d’un passatge cobert d’uns vint-i-cinc metres (La Mineta) i que anava a parar a dos dipòsits rectangulars oberts (actual passatge Bellaterra). Els dipòsits servien per alimentar d’aigua les locomotores a vapor de l’estació de Manresa-Alta aprofitant el fort pendent i per gravetat, i pel fet de trobar-se en línia recta respecte la font d’abastiment, l’aigua era conduïda cap a les grues d’aigua de l’estació. La companyia va demanar 15 plomes d’aigua (37.020 litres/dia) per les màquines de vapor que feien el trajecte cap a Berga.
El 1924 la companyia va obrir la línia Manresa-Martorell que va permetre connectar Barcelona amb Guardiola. Això va fer que el baixador de Manresa-Alta es convertis en un punt de gran connectivitat i el 1926 es construïa una estació amb un gran edifici simètric d’estil neoclàssic de planta baixa, un pis i golfes amb una teulada a quatre vessants amb una cornisa amb decoracions que va ser enderrocat als anys vuitanta així com molts magatzems i vies.
Interessant article d'En Francesc Comas, publicat al Regió 7
https://www.regio7.cat/manresa/2024/07/ ... 02351.html
La línia ferroviària sortia de l’estació de Manresa-Riu pel costat de ponent tot vorejant la zona industrial del pla de l’Irla. A primers de segle XX s’hi va construir -aprofitant el tren- la fàbrica de farines Albareda i una mica més enllà La Florinda. Per un talús el tren seguia pel costat de la fàbrica de gas (1859) que tenia un ramal industrial per poder descarregar el carbó. Després, pel costat de la fabrica dels Panyos (aleshores Portabella), que funcionava com a fabrica de cotó, seguia amunt on hi havien diferents serradores, fàbriques tèxtils i camps de regadiu.
La línia continuava per l’actual carrer de Francesc Moragas, aleshores conegut amb el nom de carrer de Fonollar, en honor als comtes de Fonollar, propietaris de la major part dels terrenys de la partida de l’Irla. Travessava la carretera de Cardona i pels actuals passatges de Sinera i de Salvador Espriu seguia cap al carrer del Bruc, amb més pendent que avui, que superava a través d’un petit túnel fins arribar a l’estació de Manresa-Baixador que es trobava a 2,2 quilòmetres de Manresa-Riu.
El baixador dels Catalans del carrer Guimerà, conegut popularment com l’Apeaderu durant el franquisme, va actuar molts anys com a estació de terme de tots els trens de viatgers de la línia de Manresa a Guardiola, i més endavant de Manresa a Barcelona, ja que era l’estació més utilitzada perquè era al mig de la ciutat. Els baixos d’un edifici d’habitatges del carrer Àngel Guimerà (nº 69) feien les funcions d’estació per als viatgers tot i que només hi havia una taquilla per a la venda de bitllets i una sala d’espera.
Les vies que s’estenien des del baixador del Guimerà fins a Manresa-Riu van ser aixecades el 1965 durant l’alcaldia de Ramon Soldevila i Tomasa. Els anys seixanta, des del baixador fins a baix el riu, només hi circulava el tren dels Reis per obsequiar els fills dels treballadors de la companyia. L’últim tren que hi va circular va ser el 6 de gener del 1963.
El ple municipal del 25 de febrer del 1966 va demanar suprimir aquest baixador i traslladar-lo a l’alçada del carrer Sant Josep. Però va caldre esperar uns tres anys perquè aquest fet fos realitat.
L’espai que ocupaven les vies i l’andana del baixador és l’actual pàrquing públic del Saclosa i l’edifici on hi havia l’estació es va substituir al cap d’uns anys per un bloc d’habitatges a la vegada que es formava la plaça de Lluís Companys.
La línia de tren seguia per l’actual carrer Carrasco i Formiguera, passava per darrere de l’institut Lluís de Peguera, superava el principi del carrer Sant Josep a través d’un petit pont i connectava amb el triangle de la línia Manresa-Súria oberta el 1924 per Solvay com a tren miner.
Quan es va tancar el baixador del carrer Guimerà a final de la dècada dels seixanta es va projectar un nou baixador a l’alçada del carrer Sant Josep, avui Primer de Maig, perquè la línia de tren arribés a prop del centre.
El nou baixador dels Catalans entre aquest carrer i el de Camps i Fabrés va ser construït entre el final dels anys seixanta i primers dels setanta i és el punt de partida de l’actual línia de Manresa a Barcelona dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Soterrament de la línia
Es tracta d’una andana de doble via amb coberta que es el final de la línia R5 Llobregat dels Catalans. Actualment hi ha un projecte de Ferrocarrils de soterrar la línia uns dos-cents metres i fer un nou baixador a plaça Espanya per permetre una major connexió entre Font del Gat i el Passeig.
Mitjançant una construcció en trinxera i un túnel, la línia va superar la carretera de Santpedor i va arribar el segon baixador de la ciutat: el de Manresa Alta.
Quan es va fer el projecte del tramvia Manresa-Berga es va decidir que aniria per la part alta de la ciutat. La demanda d’aigua per a les màquines de vapor expliquen l’existència d’aquest últim baixador. A l’alçada de l’actual plaça Mallorca es va construir un ramal de la sèquia a través d’un passatge cobert d’uns vint-i-cinc metres (La Mineta) i que anava a parar a dos dipòsits rectangulars oberts (actual passatge Bellaterra). Els dipòsits servien per alimentar d’aigua les locomotores a vapor de l’estació de Manresa-Alta aprofitant el fort pendent i per gravetat, i pel fet de trobar-se en línia recta respecte la font d’abastiment, l’aigua era conduïda cap a les grues d’aigua de l’estació. La companyia va demanar 15 plomes d’aigua (37.020 litres/dia) per les màquines de vapor que feien el trajecte cap a Berga.
El 1924 la companyia va obrir la línia Manresa-Martorell que va permetre connectar Barcelona amb Guardiola. Això va fer que el baixador de Manresa-Alta es convertis en un punt de gran connectivitat i el 1926 es construïa una estació amb un gran edifici simètric d’estil neoclàssic de planta baixa, un pis i golfes amb una teulada a quatre vessants amb una cornisa amb decoracions que va ser enderrocat als anys vuitanta així com molts magatzems i vies.