Semàfors que duren de Nadal a Sant Esteve

[metring]

Qui no en coneix algún cas de semàfor que sempre acaba arrencat per un cotxe, camió, etc., bé per no estar en un bon lloc, o per no estar prou protegit? El cas que tinc més proper és del de l'Avinguda Meridiana, cantonada amb Concepció Arenal, a l'illa de vianants que hi ha al centre. No té cap mena de protecció, i és estranya la setmana que no "desapareix". Ahir mateix, comentava que havien tornat a posar-ne un altre, i que no valia la pena pel que duraven...I efectivament, avui ja no hi era. No sé si és per riure o per plorar...

[Guigui]

El clàssic del meu barri: Pg. Mare de Déu del Coll / Pl. Mons. El semàfor de baixada està contínuament arrencat. I si la cosa canvia, serà perquè l'estan substituint per un d'aquells que s'aboquen sobre la calçada i, si no recordo malament, el desplacen alguns metres més amunt.

[wefer]

El cas que tinc més proper és del de l'Avinguda Meridiana, cantonada amb Concepció Arenal, a l'illa de vianants que hi ha al centre

Realment el cas d'aquest semàfor és de jutjat de guàrdia.
Un cotxe xoca contra ell i l'arrenca totalment. L'ajuntament triga 1 setmana o més a tornar-lo a posar... però és que una vegada tornat a instal·lar nou, de vegades amb prou feines ha durat 24 hores!!!!!!
No hi ha algú a l'Ajuntament capaç d'arribar a la conclusió que aquest semàfor cal que estigui més ben protegit i senyalitzat? Tant costa pensar, en comptes de anar-lo posant nou cada setmana fins l'infinit? quant posaran la protecció, quan a més del semàfor algun cotxe s'emporti un parell de persones per davant?
És realment increïble tot plegat.

[metring]

Aquí està la cosa, el semàfor en el fons, plim, però no reaccionaran fins que no passi com al carrer València, crec, amb Meridiana, a on farà uns tres anys un cotxe es va emportar una dona que va acabar morint. Un cop això, van posar protecció a la cantonada, però si no arriba a passar una desgràcia, no haguessin fet absolutament res.

[Guigui]

Un altre que està contínuament fet un vuit és el del final del carrer Pàdua, a la confluència amb Av. República Argentina. Al semàfor del costat dret li falten les "viseres" del groc i el verd.

[Santfeliuenc]

Hola,

He entrado en esta cadena de mensajes creyendo que de lo que hablaba era del tiempo de duración que tienen algunos semáforos... aunque luego me he encontrado con esto.

Querría introducir, ya que hablamos de semáforos, este concepto de la duración, tanto del paso abierto para el peatón como para vehículos puesto que hay semáforos para peatones que ni siquiera te dan tiempo a cruzar una calle o que cuando estás cruzando por la mitad va el semáforo y se queda en rojo.

Y para los coches lo mismo, a veces hay semáforos que están siempre en verde y las intersecciones con otras calles casi no permiten que pasen más de dos coches cuando la luz verde se enciende.

En los semáforos para peatones, ¿por qué no hay paneles indicadores de cuenta atrás con los segundos que quedan? en algunas ciudades los he visto y van muy bien porque si veo que me quedan 3 segundos para el rojo, ya no corro a cruzar y espero a la siguiente luz verde, mientras que si no pone nada...

Saludos,
Sergio

[victorcasta]

En los semáforos para peatones, ¿por qué no hay paneles indicadores de cuenta atrás con los segundos que quedan? en algunas ciudades los he visto y van muy bien porque si veo que me quedan 3 segundos para el rojo, ya no corro a cruzar y espero a la siguiente luz verde, mientras que si no pone nada...

En Av. Meridiana, a la altura de Paseo de Fabra i Puig, se instaló uno y que tuvieron que quitar porque.... provocaba angustia a la gente mayor que lo cruzaba pues veían que no tenían tiempo suficiente para cruzar.....

[Guigui]

Del tema de la fase verda dels semàfors ja s'ha parlat en mantes ocasions al Fotracat. Però reitero la meva opinió al respecte: Barcelona és de les ciutats més hostils per al vianant, ja que cap persona amb una certa discapacitat arriba mai a travessar qualsevol carrer ample en verd. Fins i tot jo, que vaig a pas lleuger, em trobo que començo a creuar carrers com Aragó en verd, se'm posa intermitent quan ja sóc al mig i, quan he arribat a l'altra vorera, els cotxes ja fa un temps que tenen via lliure.

Això és simplement patètic i ja ho he fet saber a l'Ajuntament. La resposta, no cal ni que us digui.

Sr. Hereu, això sí que són "ferides urbanes" i no les seves mandangues que ens ven dia sí, dia també!

[entfe001]

Puf, el semàfor que creua París a l'alçada de Comte d'Urgell costat Besòs, entre que dura poc en verd per a vianants i que la majoria de cotxes se salten olímpicament el corresponent disc vermell... és desesperant cada cop que el creuo. I ho faig un cop cada dia feiner.

Ara, per semàfor que durava poc en verd per a cotxes, el d'Emili Grahit amb la carretera de Barcelona, a Girona. Per a Emili Grahit estava obert uns 20-25 segons i tancat més d'un minut i mig. Els embussos que creava aquest semàfor eren mítics, arribant a l'alçada del carrer Migdia pràcticament tot el dia (330m) i en hores punta fins a la Plaça dels Països Catalans (645m). Per sort ho van canviar ja fa una pila d'anys.

[orique]

Puf, el semàfor que creua París a l'alçada de Comte d'Urgell costat Besòs, entre que dura poc en verd per a vianants i que la majoria de cotxes se salten olímpicament el corresponent disc vermell... és desesperant cada cop que el creuo. I ho faig un cop cada dia feiner.

És un clàssic. Allà s'ajunten els que pugen i baixen d'Urgell per girar cap a París (ja que és just en aquest punt on el carrer Urgell canvia de sentit) i els que han apurat el groc (i el vermell) de París. Durant els primers segons de la fase verda per a vianants, el semàfor de cotxes està vermell, però hi ha molta gent que se'l salta, suposo que per inèrcia de pensar que un semàfor després d'un gir és un groc intermitent. Al cap de pocs segons, passa efectivament a groc intermitent.

Has d'anar amb compte tant si condueixes com si vas a peu. A peu, perquè els cotxes se't tiren al damunt, i conduïnt, per no emportar-te per davant alguna persona gran i per a que el de darrera no et doni un petonet...

Sempre que puc, creuo París per l'altra banda. Tot i que si vull seguir Urgell amunt això em provoca haver de passar dos passos de més.

[entfe001]

Doncs bé, pujo aquest fil per comentar que per fi s'ha canviat la seqüència de la cruïlla fatídica de Comte d'Urgell amb París gràcies a la futura posada en marxa d'un carril bici. Amb aquest canvi el gir de Comte d'Urgell costat mar cap a París costat Besòs està en vermell mentre el semàfor de vianants està en verd, de la mateixa forma que el semàfor de Comte d'Urgell costat muntanya no dóna indicació en verd sinó doble groc intermitent.

Ja era hora.

[metring]

Des de fa uns dies, el famós semàfor de l'illa central del que parlava al missatge inicial, està col·locat a la part interna, amb la qual cosa, és més difícil de tornar a tirar. Esperem que ara duri molt més, perquè abans, com a molt, ho feien un parell de setmanes!!!

[Fran-Ikarus]

(L'antipàtic seria més aviat l' "hombrecillo rojo", diria jo, però l'article està molt bé)

http://www.lavanguardia.com/local/barce ... tones.html

La impiedad del hombrecito verde
Crónica sobre cómo muchas frecuencias semafóricas se convierten en un incordio cotidiano

El semáforo del paso de peatones entre la avenida Marquès de l’Argentera y Pla de Palau es probablemente uno de los más antipáticos de toda Barcelona. No conoce ni la piedad ni la empatía, sobre todo con las personas mayores, con aquellas que tienen dificultades para moverse, con cualquiera que se atreva a cruzar alegremente porque se encontró el monigote verde bien resplandeciente y estaba seguro de que podría llegar sin problemas al otro lado. Estamos en uno de los puntos más transitados de la ciudad, entre los barrios del Born y de la Barceloneta. Uno dispone en este paso de poco más de 25 segundos y medio para dar alrededor de 37 pasos.

Treinta y siete pasos si uno mide 1,75 metros y tiene unos cuarenta y tantos años bien llevados a pesar de un ligero sobrepeso. Muchos ciudadanos no pueden moverse con tanta soltura. Sí, este semáforo requiere que uno haga un par de estiramientos previos, que luego se balancee un poquito en plan runner y finalmente se ponga en posición para salir disparado en cuanto el hombrecito rojo se oculte al otro lado. De lo contrario puede verse atrapado en el centro, entre los carriles de circulación, entre un montón de coches que vienen y a van a una velocidad muy considerable, sin más protección que la que proporcionan unas orientativas líneas blancas sobre el asfalto. Encontrarse en esta tesitura despierta estremecimientos internos, sobre todo si uno va empujando un cochecito de bebé.

Y el semáforo que viene después, el que comunica con el paseo Joan de Borbó, no es mucho más simpático. Su frecuencia es insuficiente para llegar tranquilamente al otro lado. Sí, su plataforma central es bien ancha y se puede aguardar allí plácidamente. El problema es que, debido a insondables misterios sobre la movilidad urbana, sobre la naturaleza humana y probablemente también sobre el lúdico cuajo con que muchos visitan el barrio más marinero, mucha gente continúa andando a pesar de que el semáforo ya se puso en rojo. Los exabruptos y sobre todo los bocinazos de los conductores son muy habituales.

En la avenida Meridiana, en cambio, por ejemplo a la altura de la estación de metro de Sagrera, el espacio que separa los carriles de circulación es mucho más angosto. La frecuencia de este semáforo no es tan despiadada como la del que acerca el Born a la Barceloneta. Obliga a dar alrededor de 35 pasos en unos 50 segundos. Pero si uno se aposta allá un rato comprobará que este paso constituye uno de esos detalles que no hacen más agradable la vida de los más mayores. “Ay, hijo... si yo te contara”, dice entre suspiros una mujer que camina con la ayuda de una muleta. “Yo, aunque lo vea en verde, me espero siempre a que empiece de cero –agrega un hombre muy mayor–. No me gusta nada tener que hacer parada en el centro”. Dicen que la humanidad de una sociedad es proporcional al estado de sus cárceles. Podría establecerse la misma relación entre la paciencia (de una sociedad) y la frecuencia de sus semáforos.

Cruzar Marquès de l’Argentera o la Meridiana puede ser una experiencia muy desagradable

Pero la frecuencia no es el único elemento que configura el carácter de un semáforo. El de la Gran Via con Urgell también es muy antipático, en este caso por culpa de muchos conductores que interpretan de un modo muy flexible que en este punto pueden incorporarse a la Gran Via aunque los peatones puedan pasar. Tampoco resulta agradable caminar por los semáforos de la plaza Espanya. Aquí los inconvenientes tampoco son del todo atribuibles a la frecuencia semafórica, sino a la afluencia de viajeros del Aerobús que arrastran maletas, absortos turistas contemplando el horizonte, usuarios de la estación del Bicing allí dispuesta, ciudadanos que quieren cruzar…