Notícies de Motor Ibérica

[m.h.t.]

Una nueva EBRO podría renacer con vehículos eléctricos

El proyecto involucra a una joint venture formada por QEV Techonologies, BTech y Ronn Motor Group (RMG). Planean inversiones por valor de 1.000 millones de euros, así como mantener el nivel de empleo cuando estén a pleno rendimiento.

Si finalmente adquieren las instalaciones de Nissan en Barcelona, la compañía tendría como objetivo comenzar a fabricar su pick-up a finales de 2022. Ya durante el año que viene esperan una producción de 4.000 unidades, una cifra que iría creciendo hasta los 30.000 vehículos anuales antes de 2030.

Furgonetas, autobuses, camiones y unas completas instalaciones en Barcelona

Por otro lado, QEV Technologies tiene planeado ampliar la oferta de vehículos que salgan de la Zona Franca. Espera poder fabricar tres furgonetas cargo de diferentes tamaños destinadas al reparto de mensajería de última milla, así como autobuses que irían desde los 8 metros hasta los 12 metros de longitud, y camiones pequeños. También se contempla continuar con la producción de algunas de las líneas que ya tiene Nissan, como la de la e-NV200, bajo un nuevo nombre de marca.

https://www.elmundo.es/motor/2021/08/17 ... b4651.html
https://www.autobild.es/noticias/nueva- ... nca-917037
https://motor.ara.cat/novetats/ebro-cam ... 86244.html

[122-042-132]

https://www.motorpasion.com/industria/b ... K+ON+TITLE

[m.h.t.]

La mobilitat elèctrica catalana es queda amb les plantes de Nissan

El ‘hub’ liderat per QEV Technologies té previst ocupar les dues fàbriques de la Zona Franca, mentre que Silence es quedarà amb la de Montcada i Reixac



https://www.metadata.cat/noticia/1901/m ... tes-nissan
https://www.elperiodico.cat/ca/economia ... b-13041081
https://www.ara.cat/economia/hub-d-elec ... 26562.html
https://www.lavanguardia.com/encatala/2 ... litat.html

[m.h.t.]

El ‘hub’ de QEV, l’únic candidat a l’espai de Nissan

La taula de contractació decidirà aquest mes si li adjudica els terrenys

L’anomenat D-hub per a la descarbonització, liderat per QEV i Btech, que aspira a ressuscitar l’antiga EBRO i a produir vehicles elèctrics amb la marca ZEROID, és l’única candidatura que concorre al procés per a la reindustrialització de les antigues instal·lacions de Nissan.

El D-hub, que disposa d’una dotació de 107,8 milions del PERTE del vehicle elèctric, ha estat la favorita després que opcions com la de la xinesa Great Wall Motors desistissin del projecte. Si s’adjudica el projecte al D-hub, gestionarà 500.000 metres quadrats d’alt valor logístic i industrial.

https://www.leconomic.cat/article/22125 ... issan.html
https://www.viaempresa.cat/empresa/niss ... 2_102.html
https://elmercantil.com/2022/10/31/lopc ... barcelona/

[m.h.t.]

Tot a punt a l'antiga planta de Nissan per començar la producció dels primers EBRO

El S700 i el S800 són dos SUV de mida mitjana amb motoritzacions PHEV (híbrid endollable) i de combustió, que es fabriquen amb plataforma i tecnologies compartides amb Chery, i estan basats en el Chery Tiggo.

[...] L'Omoda 5 elèctric començaria a produir-se a partir de setembre-octubre de 2025.

https://www.3cat.cat/3cat/tot-a-punt-a- ... o/6310836/
https://www.elnacional.cat/oneconomia/c ... 7_102.html

[M1171-M1172-M1169...]

Vull aclarir alguns detalls. El 53 Ford signa per fabricar camions i tractors, però pels interessos dela franquistes decideixen abandonar el 54. És llavors que es forma Motor Ibérica i es registra la marca Ebro. No és un fet sense connexió a Ford, que a la fàbrica britànica (Dagenham) fabrica camions sota la marca Fordson Thames. El pla era fabricar versions del llavors acabat d'introduir Fordson Thames 502E i el Fordson Major Diesel, compartint motor (això ja era el cas a Gran Bretanya, el camió fins el març del 54 encara anava amb el V8 dels anys 30, va ser substituït pel motor Fordson Major amb èxit immediat). No es van pensar bé les coses i no va ser fins el 59 que van vomençar a fabricar pròpiament. Els vehicles d'entre el 20 de maig del 55 i agost del 58 són importats de Ford amb canvis d'emblemes i xapes d'identificació, però tenen números de sèrie Ford. Fins el 66 Motor Ibérica va dependre d'aquest gran motor per tot el que van fer, i de llavors fins el 80 seguia sent el motor principal, en van fer més de 200000. Malgrat això alguns vehicles fabricats per Ford encara entraven, junt amb el tractor Fordson Dexta i camió Thames Trader que era venut per Motor Ibérica. Al meu parer Motor Ibérica va quedar-se curt, el 64 Ford va deixar de fer servir aquest motor i Motor Ibérica podria haver-se cruspit el seu mercat, però no va ser així.
Al MNACTEC tenen 6 vehicles amb aquest motor, a part del B45 de la foto, un Thames Trader, un altre camió Ebro, un tractor Ebro 160 especial 4x4 i dos camoins remotoritzats, un és un Ford de disseny americà i l'altre un Bedford dels clàssics. Espero que puguin tornar a la feina en un temps poc llunyà.
Sandy

[wefer]

Gràcies per l'explicació.
La veritat és que en el meu cas, el so dels Ebro recorrent els carrers de Barcelona és un dels sons de la Barcelona de quan jo era petit. Especialment els Ebro C150 que corrien amunt i avall fent el repartiment els matins. eren com les furgonetes d'Amazon d'avui dia, però amb molt més carisma El so dels seus motors era inconfusible i se'ls podia sentir de mitja hora lluny.

tenint en compte totm això, haver ressuscitat la marca Ebro per fabricar cotxes em sembla més aviat un error. Si fessin furgonetes... doncs encara, però cotxes, no encaixa. Però és clar, la majoria dels seus compradors i fins i tot la majoria dels que hi treballen ni tan sols van viure l'èpica en que aquests bitxos omplien els carrers de les ciutats espanyoles.

Si és que ja ho deia la cançó: "Jo per ser feliç vull un Ebro C150..." o no era ben bé així?

[M1171-M1172-M1169...]

Estic totalment d'acord amb el tema de la marca, només hi havia hagut alguns pocs cotxes amb la marca (Jeep Ebro i el Patrol antic), furgonetes bastantes però també venien de després, el feix principal eren tractors i camions, la majoria amb el magnífic motor de Fordson Major, que encara sorprèn avui en dia per la seva fiabilitat i capacitat d'arrancada (poden arrancar sense cap assistència excepte sobrecàrrega a -20ºC com si estessin a temperatura de treball), per no parlar de com quasi no hi ha cap sector que no hagi tocat.
Originalment haguéssin estat els models B, descendents directes del Thames 502E, fins el 65, quan els models C van aparèixer (la gran novetat era que tenien motor amb regulació mecànica), amb semblances però no iguals al Thames Trader. Del 68 els models D van aparèixer, i el 73 els models E. Fins el 63 només hi havia el B35 i B45, directament basats en els Thames 502E de 3 i 4 tones. Llavors es va fer el B35C, que va ser el precurssor del B15. Aquests dos tenen una cabina semblant a un prototip de Thames Trader, amb el morro més curt. Entre el 65 i 68 hi havia el C150, C350, C450, C500 i C550, que al 67 va expandir-se amb el C600 i C700, aquests últims amb motor Perkins 6.305. La sèrie D tenia models semblants, amb motors Perkins 4.203 i 4.236 opcionals pels més lleugers. La sèrie E va ser l'última descendent del començament, amb només l'E35 i E60 amb motor de Fordson Major, i van durar fins el 80, la majoria d'aquests ja anàven amb Perkins. Els tractors van estar més lligats a Ford fins el 64, i a partir del 66 van tenir una deriva cap a Massey Ferguson (en aspecte extern, seguien sent mecànicament semblants), a partir del 70 també es van fabricar tractors Massey Ferguson en paral·lel als Ebro, que al 72 van ser modificats per no tenir semblança amb els MF. El 78 va sortir l'últim tractor amb base Fordson Major (un 160E) i poc després es va fer el primer disseny totalment propi (sèrie 6000).
Veig que TMB té dos camions Ebro C. Semblen C550 però no ho sé segur, però models C pesants segur. El de la foto té bona pinta, almenys aquest sí que està en bones mans.
Aquí a casa encara treballen, un Fordson Major Diesel i un Super 55, i no els canviaria per res, res més té tals qualitats.
Sandy