Línia Orbital Ferroviària

[unÀnec]

Un molt bon estudi de com s'hauria de concebre la línia orbital, amb les seves especifitats, segons el trams, i tenint en compte els cost/benefici.
Particularment crec que no la veurem, ni el 2040, ni el 2050, suposant que s'acabi fent, en tinc els meus dubtes, sobretot quan és vol vendre com intercanvi de cromos polítics. Pot ser, amb sort, en veurem algun tram. I tenint en compte que ja fa 20 anys que ens van vendre la moto..., no en podem esperar res de bo. Salut!

Enllàç al document

Sacsejant la LOF

https://share.google/2wECFqRPeGJVSXznx

Un molt bon text tot i que tinc algún comentari:
Crec que hi ha punts on anomenant una falta de demanda està deixant de banda la falta de connexions, sobretot pel cas Martorell-Terrassa, on el millor trajecte és gairebé quatre vegades més lent que en cotxe, un trajecte de 16km es transforma en un de 70... De fet es triga menys en anar a Granollers que a Terrasa des de Martorell
Jo mateix tinc l'experiència de rebutjar trajectes a Terrassa des del Baix Llobregat tot i no estar gaire més lluny de Barcelona senzillament perque no hi ha opció realista, se sent com anar a Tarragona.
També em fa l'efecte de que ignora el fet de que crear un trajecte transversal Vilafranca-Granollers per Terrassa també és positiu pel transport de mercaderies pel Papiol: la R8 deixaria de necessitar una freqüència tant alta com la que necessitarà quan es facin els intercanviadors amb FGC.
Tampoc no m'agrada l'argument de que "a 30 anys son 50€ per trajecte esperat" perque no es te en comte cap dels efectes de la inflació.
En fi, El criticisme a aquest projecte és natural, jo crec genuïnament que els estudis que decidiran el trajecte seran molt més raonables. També crec que el tram Vilanova-Vilafranca no es farà mai perque és molt difícil de justificar, en la meva opinió. També es veurà als estudis de viabilitat.
Jo des d'aquí insisteixo en la connexió pel Vendrell, serien 8 parades i uns 30 minuts.

[Elefant]

Crec que hi ha punts on anomenant una falta de demanda està deixant de banda la falta de connexions, sobretot pel cas Martorell-Terrassa, on el millor trajecte és gairebé quatre vegades més lent que en cotxe, un trajecte de 16km es transforma en un de 70...

Creo que lo que dice es que esa conexión se puede resolver de forma más sencilla con R4/S1+R8. Lo cual al menos en la teoría es correcto. Si hubiesen buenos intercambiadores y la R8 tuviese frecuencia de 15 o 20 minutos y fuese *más o menos* coordinada con FGC y R4 entonces el enlace sería correcto.

[jgomezs]

No acabo de entender la idea. Vamos a ver, la línea orbital se plantea como una megalínea que sirva de cinturón a la provincia de Barcelona. Bien, pues se supone que si por ejemplo sirve para llevar a los viajeros de Vilanova a Vilafranca, por poner un ejemplo, entiendo que se hace pensando en llevarlos de la forma más rápida y directa posible. Si tenemos en cuenta que por orografía tiene que dar ciertas vueltas y parar en determinadas estaciones que se vaya encontrando a su paso, no tiene sentido entonces que se vaya a Sitges a perder más tiempo añadiendo más paradas en su recorrido, que podrían asumir otras líneas como la de Barcelona en lugar de otorgarle el marrón a la orbital. Mismo caso para el ejemplo de Mataró Oest, en este caso, está estación tendría sentido como estación terminal, después de pasar Mataró Centro, como una prolongación, un apéndice, pero en otro caso, no lo vería rentable salvo que el trazado por fuerza haya de pasar por ahí si la terminal es Mataró Centre. Creo que la orbital debería tener las estaciones justas para que de punta a punta no sea un trayecto excesivamente largo, y para trayectos parciales no haga que los viajeros tengan que aguantar un trayecto de una hora o más.

De la teoria que he leído: El tema es que precisamente una línea orbital no sirve para trayectos demasiado largos, porque esos los puedes hacer mejor con la propia linea radial. Y muchos de los destinos a hacer accesibles no están en la línea directamente sino en las líneas que cruza. Por eso en la linea orbital tiene más sentido tener muchas paradas y captación y, lo más importante, transbordos.

Dicho esto, las "patitas" de la linea sirven para dar la vuelta a Vilanova y Mataró para conectar con la estación, no para hacer de metro, y además según cómo se monte la línea quedarán sin uso las estaciones en un lado o en el otro. A no ser que, para rascar un poco más de provecho a la linea, hagan un mini-metro Mataró - Argentona - La Roca - Granollers, y un mini metro Vilanova i la Geltrú - Sant Pere de Ribes - Canyelles - Vilafranca. Pero como explica muy bien el artículo de Manel Larrossa, el retorno de inversión de la linea es bajísimo y tiene más sentido hacer esos servicios con un tranvía.

Aunque también estoy de acuerdo con el comentario de unÀnec de que la relación Martorell - Terrassa no tiene demanda porque siempre ha sido imposible generarla. En qué punto del proceso están los intercambiadores de Volpelleres y Hospital General?

[122-042-132]

Intercanviadors: El dimecres li farem aquesta pregunta al Sr Pere Macias.

Salut!

[Sanato]

Jo penso viure molts anys i apsotaria a que no veuré començades les obres de la LOF

Ara bé, si no es mira només com una línia orbital en el sentit estricte (que només permeti la combinació Mataró - Vilanova i v/v), es podrien configurar els creuaments i interseccions per que resultin combinacions interessants...

Vull dir: en veure els mapes, tothom pensem en el trajecte Terrassa - Martorell, per exemple.
Però si es fa un enllaç en doble sentit, pot sortir un trajecte Manresa - Viladecavalls - Martorell, que tot i duplicar el trajecte de FGC, estic segur que el viatge seria més ràpid

De la mateixa manera pensem habitualment en el trajecte Vilafranca - Martorell - Terrassa.
Però també es pot pensar en Molins - Martorell - Terrassa / Manresa

I la idea és fer Mataró - Granollers - Sabadell...
Però per què no Sant Celoni - Granollers - Mataró?

Només és una reflexió...

Quan creieu que tornarà al calaix el projecte de la línia orbital? Apostes?

Al proper canvi de govern. M'aposto un cafè
Obrim una enquesta?

[jgomezs]

A Vilanova han fet un reportatge repassant el trajecte detallat de la línia orbital a la pota sud. Marededéu quina quantitat de soterrament. Això són castells en l'aire:

[122-042-132]

VIA Empresa

La tossudesa de l’Orbital i altres nyaps

Entre les mancances reals i els desitjos territorials en infraestructures, cal saber establir prioritats: què cal fer i què pot esperar

Isidre Also | VIA Empresa
Isidre Also
Act. 29 de Setembre de 2026 - 8:26

Ja era a les acaballes de la seva presidència, l’any 2003. Davant mig miler d’empresaris i durant una llarga intervenció, en Jordi Pujol va enfilar els resultats de la seva trajectòria al capdavant de la Generalitat. En una mena d’autoavaluació reconeixia un balanç tenyit d’ombres i clarors. Ho feia amb la necessària sinceritat, però també amb la inevitable vanitat d’aquell que havia fet coses rellevants. En Pujol, ell mateix, va començar per fer-se la llista de mèrits i es va arrogar uns quants reconeixements. Res a dir. La segona part del discurs va ser més aspra, però. Va obrir la llibreta de retrets i amb un to consirós va fer un acte de contrició per l’herència que deixava als governs venidors.

El veterà president avisava -i d’això ja fa 23 anys- que Catalunya patiria els efectes d’un gran dèficit en la producció energètica i, en conseqüència, assumiria una excessiva dependència del subministrament exterior. Aquest fet -explicava Pujol- tenia a veure amb determinats projectes d’energia eòlica i fotovoltaica que no es van executar quan tocava perquè no es van gestionar degudament les accions de reprovació popular. Sovint, aquell navegant de la política s’havia vist superat per les pancartes a peu de carrer i el rebuig de manifestants a tota mena d’iniciatives. Ara, al final de trajecte, acceptava que no s’haurien d’haver fet determinades concessions.

No és tossudesa ni obsessió. Hem de parlar-ne, de les infraestructures. Cal sospesar fins a quin punt són necessàries i si es justifica el seu cost en termes pressupostaris i de sostenibilitat. Tant o més, hem de ser capaços d’arraconar el no a tot per part de grupuscles que hi posen més soroll que no pas arguments. Ens costa molt cara la factura d’aquells que s’oposen per sistema, i la paguem entre tots.

Recentment, en un acte del Cercle de Direcció Penedès-Garraf, el professor Germà Bel proposava un dilema a cavall de l’obvietat i la provocació: una cosa és la necessitat i una altra, ben diferent, la mancança. Que es trobi a faltar una instal·lació, un traçat o un servei no implica que siguin necessaris. Els diners públics caldria posar-los en actuacions peremptòries i exigibles; no pas en projectes d’escàs recorregut i de justificació fàtua. Posem per cas uns quants aeroports enmig del no-res, certs trajectes d’alta velocitat i tants altres nyaps, que han quedat en desús i a voltes ni tan sols s’han inaugurat. Amb la seva inconfusible acidesa, l’economista de les Cases d’Alcanar va proferir un altre exemple que va sacsejar l’auditori: la Línia Orbital Ferroviària.

Qui us ho explica mai no havia dubtat a parlar d’aquest projecte amb brams reivindicatius i dedicar-hi nombrosos articles i mantes intervencions. El dibuix del traçat de la línia orbital de ferrocarril és explícit i, no sé fins a quin punt, naïf. La gent dels municipis que componen aquesta mena de prepuci metropolità somia amb un trajecte de continuïtat que no hagi d’entrar a la capital; vindria a ser una circumval·lació onírica entre Vilanova i la Geltrú i Mataró o entre el Maresme i el Garraf, sense trepitjar l’estació de Sants. Ho trobem a faltar!

Ara bé, de veritat que ho necessitem? Es justificaria aquesta mena de línia 9 abracadabrant, tenint en compte el nombre potencial d’usuaris? Potser sí. No puc dir el contrari perquè faria de mal llegir. Sí que necessitem com la llum del sol una millora de la mobilitat, tant de les infraestructures ja existents com dels serveis de transport públic entre el litoral i l’interior i entre la clara i el rovell de l’ou de la província. Això sí, no només no ho tenim sinó que ens cal. El rang de necessitat és majúscul perquè aquests dèficits esclafen les capacitats del territori i asfixien les oportunitats de la ciutadania; una població que no para de créixer i ho continuarà fent els anys vinents.

Amb la vista posada en les pròximes eleccions municipals, el maig de 2027, i amb l’inevitable escenari que no anirà més enllà del quadrienni següent, els compromisos electorals haurien de basar-se en iniciatives i plantejaments raonables. Els desideràtums de la gent poden ser tan extravagants com es vulgui; sovint, reclamacions egoistes que no tenen en compte els interessos comuns. Les pretensions neronianes d’alguns dirigents públics tampoc no haurien de tenir cabuda; no ens cal un pont si no hi tenim cap riu.

Les directrius polítiques han de respondre a les necessitats reals i s’han de formular a partir de dades contrastades i certes. Els capricis, que cadascú es pagui els seus. Les carències, assumim-les entre tots. De fet, la primera missió de la classe política hauria de ser la detecció de dèficits, establir un ordre de prioritats i actuar amb conseqüència; en definitiva, governar i gestionar.

Cada vegada més envellit i molt més exigent, l’electorat no vol un missal amb fulls de paper de fumar. Dediquem massa temps als jocs florals i molt poc temps a la jardineria. Encara que sigui amb intel·ligència superficial, es demana que el discurs polític sedueixi i, tant o més, que sigui versemblant. Una altra cosa és si disposarem de pressupostos per executar les propostes o bé haurem de resignar-nos a veure’ls passar, que d’això ja n’estem acostumats a les perifèries d’extramurs.

Què farem amb el projecte de l’Orbital? Molt fàcil. Sotmetre’l a l’ordre de prioritats reals de les comarques prepucials. Per tant, caldrà tenir en compte les necessitats en àmbits tan crítics com l’habitatge, la sanitat, l’ensenyament i l’envelliment de la població, entre d’altres. Posem-lo a la tanda i algun dia potser li arribarà el torn. I així, les coses.

Enllaç:

https://www.viaempresa.cat/economia/tos ... 0_102.html

[jgomezs]

VIA Empresa

(...)
El veterà president avisava -i d’això ja fa 23 anys- que Catalunya patiria els efectes d’un gran dèficit en la producció energètica i, en conseqüència, assumiria una excessiva dependència del subministrament exterior. Aquest fet -explicava Pujol- tenia a veure amb determinats projectes d’energia eòlica i fotovoltaica que no es van executar quan tocava perquè no es van gestionar degudament les accions de reprovació popular. Sovint, aquell navegant de la política s’havia vist superat per les pancartes a peu de carrer i el rebuig de manifestants a tota mena d’iniciatives. Ara, al final de trajecte, acceptava que no s’haurien d’haver fet determinades concessions.
(...)

Enllaç:

https://www.viaempresa.cat/economia/tos ... 0_102.html

Noti's que el NIMBYisme afecta a tot tipus d'infrastructura, de manera que per un costat volem el millor aeroport, i el millor tren, però no volem que faci soroll als veïns que vien al costat de l'aeroport ni volem que el tren ens espatlli el paisatge.

En el cas específic que menciona aquí a l'article, han passat 23 anys i ara estem a la cua d'Espanya en generació d'energia renovable, i seguim fent manifestacions contra la instal·lació de plaques solars: https://www.3cat.cat/3cat/clam-a-alcarr ... o/1292215/