Aprofito la vinantesa de que dimarts, comença una exposició sobre els bombardeixos i els refugis de la Guerra Civil a Barcelona, al Museu d'Història de Catalunya, per obir un tema relacionat: el de estacions de metro, inaugurades o en construcció, que es van fer servir com a refugis per la població.
Tots tenim clar que Fontana va ser de les més, per no dir la que més, utilitzada per aquesta fi, i les del Gran Metro, tres quarts del mateix. A la pel·lícula "La Plaça del Diamant", ja s'en parlava.
Ara bé, jo tinc un dubte: la meva mare, m'explicava que de petita, tindria a les hores 3 o 4 anys, la seva família i ella havien d'anar-se a refugiar al metro. Crec que debia estar equivocada, ja que a Fabra i Puig (per descomptat que no estava inaugurada, això va ser l'any 1954), crec que no estava ni en construcció, i que en realitat debien baixar a un refugi, que per la zona de Sant Andreu, tal i com vaig consultar en un mapa que existeix en CD-Rom, a on hi havien uns quants. És bona la meva teoria?
Si coneixeu més històries dels vostres familiars sobre el tema, els podeu exposar. Mil gràcies!





