- Pla-de-Vilanoveta-Antoni-Nebot.jpg (138.96 KiB) Visualitzat 20206 cops
La revifada del Pla de Vilanoveta
La infraestructura disposa ara de la terminal de transports de contenidors i dels tallers de reparació de material històric
El Pla de Vilanoveta funciona com a estació de mercaderies i acull els tallers de reparació de material ferroviari històric de l’associació per a la Reconstrucció i Posta en Servei de Material Ferroviari Històric (aRMF).
La història del Pla de Vilanoveta comença l’any 1909 quan la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, que explotava la línia Barcelona-Saragossa, decideix establir una estació provisional de classificació i dipòsit de vagons i un centre de maniobres a Lleida, segons va explicar Antoni Nebot, un dels principals estudiosos del ferrocarril de vapor i de les línies de la Pobla, Manresa i Tarragona, que conserva un arxiu personal amb unes 40.000 fotografies sobre la història del ferrocarril.
La Compañía de Ferrocarriles del Estado hi va construir entre els anys 1923 i 1924 l’estació de partida del projectat ferrocarril transpirinec que havia d’unir, al llarg de 850 km, Baeza (Jaén) amb la localitat francesa de Saint-Girons (l’Arieja), passant per Albacete, Utiel, Terol, Lleida i el Pirineu fins a França. Prevista en el Pla de Ferrocarrils d’Urgent Construcció, la gran obra internacional va quedar inacabada el 1962, quan l’Estat la va paralitzar deixant desenes de baixadors, vies i túnels abandonats, com també l’estació del Pla de Vilanoveta de Lleida. El tram lleidatà contemplava fer arribar el tren de Lleida a la Pobla de Segur (ho va fer a l’any 1951) i després de la Pobla a Saint-Girons passant per Gerri de la Sal, Sort, Rialp, Llavorsí, Esterri d’Àneu, Escalarre, Isavarre, Àreu, Salau, Couflens, Seix, Oust, Kercabanac i Lacourt.
A banda de l’estació, es va construir el dipòsit de les màquines i els molls de càrrega de mercaderies del ferrocarril transpirinenc. Amb l’edificació de la nova infraestructura ferroviària al centre de la ciutat, la Compañía de Ferrocarriles del Estado i la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, que gestionava l’immoble on actualment hi ha l’estació Lleida-Pirineus, van arribar a un acord per unificar els serveis a l’estació de Lleida.
Així, el 1924, quan va entrar en servei el primer tram de la línia transpirinenca entre Lleida i Balaguer, els passatgers ja van utilitzar l’estació de la ciutat i no la de Vilanoveta. A més, cal destacar que el dipòsit de les màquines mai no va funcionar i que a Pardinyes es va contruir una nova estació de classificació de vagons.
D’aquesta manera, l’edifici del Pla de Vilanoveta, que havia de ser l’estació central del tren transpirinenc, mai no va rebre passatgers i es va destinar a les oficines de la companyia i després es va convertir en els habitatges dels ferroviaris de la Compañía de Ferrocarriles del Estado. Ja en propietat de Renfe, es va continuar utilitzant com a residència ferroviària fins als anys 1960 i ara el seu estat és ruïnós. Fins i tot, es va parlar d’instal·lar-hi un centre d’interpretació del ferrocarril.
El Pla de Vilanoveta va revifar als anys 1940 quan es va utilitzar com a terminal ferroviària de mercaderies gràcies a la instal·lació a prop de les companyies Campsa, Cros i, posteriorment, la fàbrica de la San Miguel i la termi-nal de descàrrega de Cementos Pirineo. El trànsit de trens cap a les refineries de Tarragona va ser força fluïd.
Nebot va explicar que a l’any 1965, Renfe va construir al Pla de Vilanoveta, on ara hi ha els tallers de l’Associació per a la Reconstrucció i Posta en Servei de Material Ferroviari Històric (ARMF), un nou dipòsit de màquines de vapor per substituir l’antiga infraestructura que la Companyia dels Ferrocarrils del Nord tenia al final de l’Avinguda Tarradellas.
Fundada l’any 1996, l’ARMF té com a finalitat la recuperació de vehicles ferroviaris que han esdevingut peces històriques de primera classe que mereixen ser restaurades per tal de tornar a circular per les vies. Els tallers de reparació i restauració de trens històrics ARMF preserva diferents trens històrics com la locomotora de vapor “Garrafeta” o les locomotores dièsel “Ye-yés”. També formen part de la col·lecció de l’ARMF, les locomotores “Cuco”, “Marilyn” o la “MIL”, a més de diferent material mòbil ferroviari que es troba en procés de restauració. Els tallers són la base operativa i de manteniment del material ferroviari del Tren dels Llacs i dels nous trens de la Pobla.
Una estació en estat ruïnós que mai no ha rebut passatgers
L’estació de partida del projectat ferrocarril transpirinenc, contruïda entre el 1923 i el 1924, mai no va rebre passsatgers. Va ser la seu de les oficines de la Compañía de Ferrocarriles del Estado i va funcionar com a habitatge per als ferroviaris. Ara, el seu estat és ruïnos i fantasmagòric.
El centre logístic de mercaderies recupera la seva activitat després de sis anys abandonada
La terminal ferroviaria del Pla de Vilanoveta va tornar a estar activa a mitjans d’octubre del 2019 com a centre logístic després de sis anys abandonada. L’estació s’ha convertit en una base de transport de contenidors a Barcelona que gestiona l’empresa APM Terminals Spain Railway, filial de Maersk, que treballa amb els principals ports i amb les terminals ferroviàries que hi estan connectades.
Adif va adjudicar a APM Terminals Spain Railway l’abril del 2019, per cinc anys i un import de 290.000 euros, la gestió de serveis i la comercialització de la terminal de transports de mercaderies del Pla de Vilanoveta, que té una superfície total per a ús logístic de 17.700 m2 i dues vies on es fan les operacions de càrrega i descàrrega d’Unitats de Transport Intermodal (UTI).
Fotografia: Antoni Nebot
https://www.lamanyana.cat/local/public/ ... ilanoveta/👍0👎0
:
