(el famós Institut de Tecnologia de Massachussets).
.
També hi ha gent que ens agraden les aficions culturals, interès històric i altres aficions frikis i per desgràcia també ens agrada el futbol. No sé si considerarme doble friki o un mico...wefer ha escrit:El problema amb el que us trobeu és el de sempre: vivim en un país de nivell intel·lectual molt baix, on les aficions culturals es consideren "frikis", mentre cridar deseperadament com un mico mentre 22 personatges en calçotets donen absurdament patades a una bola es considera no sols quelcom normal, sinó l'activitat més important del món. Sincerament, a mi això sí que em sembla extremadament friki i absurd, a part d'una pèrdua de temps.
Estic segur, però, que la raó s'anirà imposant i el temps anirà posant les coses al seu lloc.
Sincerament, prefereixo considerar-me una persona normal. Segurament se'm pot malinterpretar. No critico el fet de que t'agradi un esport (aquest o un altre), sinó el fet que el futbol sigui considerat una cosa cabdal (quan és una cosa absolutament banal) mentre que altres afeccions que haurien de tenir el mateix grau de reconeixement són menysprades.Peter ha escrit:També hi ha gent que ens agraden les aficions culturals, interès històric i altres aficions frikis i per desgràcia també ens agrada el futbol. No sé si considerarme doble friki o un mico...
) ja que és "el que fa tothom". La nostra afició als transports, en canvi, no és una afició "borreguera" que l'agafes perquè és el que toca, sinó que és una afecció totalment buscada... i que a sobre pot tenir conseqüències positives en la societat (millora de la qualitat del dia a dia dels ciutadans), cosa que qualsevol afecció esportiva, evidentment, no pot oferir.
, però realment, he anat a altres països on molts nois els hi agrada el tren (a mi m'agrada des que tenia un any, i no és conya) Realment per mi és normal, desgraciadament, sort que almenys els meus pares sempre han apoyat les meves aficions, com la música clàsica, trens, història, etc. però no és el normal, em considero molt afortunat.oriolp13 ha escrit:Jo quan dic que m'agraden els trens em diuen: "que friki!" o "bah, si només son una caixa, que els hi veus de "guay". Fins i tot avegades quan dic que m'agradaria ser maquinista, a casa meva diuen que no m'han pagat una educació per això, nosé que s'han pensat que són aquesta gent
Apart d'això, aquí segur que n'hi ha alguna, però no sortirien mai a la premsa ni de conya!
És normal que t'agradi el fútbol, tothom té les seves aficions i tota afició que té una persona se li tindria que valorar, per exemple tú t'agrada el fútbol, però ets molt més persona que moltíssimes persones aficionades al fútbol, a una persona no se la té que mirar per les aficions, se li té que mirar com és de persona. Hi ha persones fins i tot que no tenen cap aficióPeter ha escrit:També hi ha gent que ens agraden les aficions culturals, interès històric i altres aficions frikis i per desgràcia també ens agrada el futbol. No sé si considerarme doble friki o un mico...wefer ha escrit:El problema amb el que us trobeu és el de sempre: vivim en un país de nivell intel·lectual molt baix, on les aficions culturals es consideren "frikis", mentre cridar deseperadament com un mico mentre 22 personatges en calçotets donen absurdament patades a una bola es considera no sols quelcom normal, sinó l'activitat més important del món. Sincerament, a mi això sí que em sembla extremadament friki i absurd, a part d'una pèrdua de temps.
Estic segur, però, que la raó s'anirà imposant i el temps anirà posant les coses al seu lloc.
. . Seguim amb el tema original 
.
