Mobilitat sostenible versus transport privat

[lithops]

Nois, voleu dir que no hauriem de fer un altre fil per parlar d'això?

Jo crec que sí, i no és per portar-li la contrària a Lluita1714 , tot i que pugui tenir certa relació amb el cas de la unió dels tramvies estem focalitzant el debat cap a un altre cantó. Si decidiu obrir un fil i moure els missatges jo proposo com a títol Mobilitat sostenible versus transport privat.

Salutacions

[lithops]

Lithops, quan dius "els que utilitzen el seu vehicle privat per pura comoditat sí que me la fan a mi, als carrers per on en moc, al tp de carretera, als habitants de les zones per on transiten..., la seva comoditat té repercusions que no es valoren" en qùe et bases? Tens o saps d'estadístiques que diguin quin percentatge d'usuaris del "vehicle privat" ho fan per pura comoditat i els que ho fan per pura necessitat?

No, no en tinc, i tampoc he vist mai cap estadística en aquest sentit i ho considero normal ja que la resposta estaria molt carregada de subjectivitat, i no et negaré que quan jo parlo de comoditat és una opinió personal totalment subjectiva. No m'atreviré mai a dir un percentatge basant-me només en la meva experiència personal però tothom sap que aquest col.lectiu existeix, no es enganyem, persones que disposen d'una conexió amb tp que li permet efectuar desplaçaments amb un temps raonable i que agafen el cotxe. Ja sé que això de raonable també és subjectiu, però per entendre'ns, no és raonable que l'Eukibo trigui 1h 40 min entre Badalona Montigala i Castelldefels, com tampoc ho és el trajecte entre Igualada i Barcelona amb FGC, entre molts d'altres.

La Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) és la zona de Catalunya amb la millor dotació de tp, amb una ocupació mitjana per cotxe d'1,2 persones, el 80% dels vehicles només estan ocupats per una persona, entenc que és impossible que totes aquestes persones agafin el cotxe per necessitat.

Salutacions

[automotorserie 436]

Parto de la base que el transporte público es necesario, pero también lo es y mucho el transporte privado, cada uno de nosotros escogeremos el que mejor se adapte a nuestras necesidades en relación a nuestro bolsillo y el tiempo invertido en el viaje.
Tengo la impresión que en demasiadas ocasiones demonizamos el tranporte privado y sacralizamos el público.
Sinceramente no creo que el futuro sea el tren o el tranvía.
A mediados del siglo XIX el ferrocarril empezó su edad de oro pero la irrupción del coche privado para las grandes masas a mediados del siglo XX propició el cierre de muchas líneas ferroviarias y la abertura de carreteras y autopistas. Iniciado ya el siglo XXI el debate no es uno y el otro sino los dos.
Se hagan las inversiones que se crean necesarias en favor del uno y del otro.

[Guigui]

Se hagan las inversiones que se crean necesarias en favor del uno y del otro.

Perfecte. Però que es facin primer les inversions en el transport que s'ha demostrat més eficient i respectuós amb el medi ambient. Només quan encara quedin zones mal abastides, només aleshores tindrà justificació invertir en el transport privat.

I no es tracta de demonitzar uns i sacralitzar altres. Senzillament, el càlcul del cost es fa malament perquè no s'hi inclouen totes les variables. Quin cost social i econòmic té un embús? I un accident? I la contaminació?

De la mateixa manera que al seu moment es va calcular el cost social de la potineria de Bellvitge, encara és hora que algú tregui a la llum informes sobre el cost total de la sinistralitat de l'automòbil, de llarg la més elevada de tots els mitjans de transport. A d'altres països s'ha fet, i les xifres són esfereïdores.

[Baró de MunChausson]

Doncs precisament el fet de que en dies feiners hi hagi molts cotxes ocupats per una sola persona potser indica que es tracta de desplaçaments per raons de feina. Jo estic a favor del transport públic per sobre del privat, però per aquest ordre, primer el transport públic i després reducció del privat, no al contrari, com interessadament ens estan fent empassar.

I alerta, que ara deixo anar un parell d'aparentment demagògiques, però pensem una mica si no tenen una part de raó:

-Els mateixos líders polítics i ´d'opinió que més diuen estar en contra del transport privat, quan resulta que hi ha empreses
fabricants d'aquests vehicles que es volen deslocalitzar o tancar, es porten les mans al cap. Quina incoherència, no? Què volen, que la gent compri cotxes però no els facin servir? Potser haurien de triar, caixa o faixa, oi?

-La segona gran hipocresia és la gran quantitat de diners que recapten les administracions gràcies als "insolidaris" automobilistes (i també motoristes), sigui via impostos, sigui via sancions. Poca conya, és una cosa similar al de la bombolla immobiliària, han estat els Ajuntaments els primers a fomentar un creixement urbanístic exagerat perquè necessitaven els diners que generava per cobrir despeses.

Insisteixo, sóc partidari i usuari habitual i diari del transport públic i no agafo el cotxe si no és imprescindible, però estic molt, molt tip d'aquest discurs continuat culpabilitzant de tots els mals els ciutadans de a peu, quan són els gerents de la cosa pública els qui no fan el que han de fer, sigui per manca de recursos, sigui per manca de capacitat (ho desconec). En qualsevol cas, cap de les dues opcions justifica aquesta cantarella que ja cansa després de tants anys. Si després de 30 anys d'ajuntaments sensibles amb aquesta problemàtica encara estem com estem, potser són ells els qui no han fet els deures.

i insisteixo, visca el transport públic (quan existeix, esclar)

[automotorserie 436]

Suscribo todo lo dicho por Barò de Munchausson, la hipocresia causa estragos y los culpables los de siempre.
Cuando los gobernantes han sido los mismos durante 30 años y los problemas siguen siendo los mismos, el problema está claro donde reside, en la poltrona y en el sistema, algo está fallando. Pero el foro sobre el transporte público no es lugar donde hacer una crítica al sistema político-económico que nos aturde a todos.

[lithops]

I alerta, que ara deixo anar un parell d'aparentment demagògiques, però pensem una mica si no tenen una part de raó:

Una part de raó no, molta raó, i al meu parer no és demagògia, de fet veig que no estem gaire allunyats pel que fa a posicionament llevat d'alguns matissos. Em sap greu no poder contestar-te ara, però així que tingui una estona ho faré, m'agrada aquest debat.

Salutacions