Estudien fer tramvia a Camp de Tarragona
- Ecomobisostrans
- N10
- Entrades: 3718
- Facebook: https://facebook.com/FerranVeganSpirit
- Ubicació: Barcelona
- Contacta:
Re: Estudien fer tramvia a Camp de Tarragona
Seria molt interessant prolongar-lo fins Altafulla cobrint així les platges de Tarragona, a les que actualment es triga molt a arribar i així també donaria un impuls a la ciutat com a ciutat platjera, que sembla que Tarragona visqui d'esquena a la platja i els seus barris platgers siguin Salou i Cambrils.
La verdad sobre la comida: https://www.youtube.com/watch?v=cJiJU-k0gqc difúndelo!
http://www.igualdadanimal.org
http://www.igualdadanimal.org
- Carlos González
- N9
- Entrades: 1915
- Ubicació: Sant Boi de Llobregat
Molt interessant, no poso en dubte que es faci, igualment de que estigui enllestit la primera fase el tram de Cambrils - Salou - Vila-seca (o fins i tot a l'intercanviador nou del Camp de Tarrragona que han esmentat això) d'aquí a 4 anys ho veig molt difícil per no dir impossible.
OFF TÒPIC: És a dir, encara falta la L9/L10 sencera, faran el perllongament de la L8, el perllongament del tramvia fins a Verdaguer i encara falta l'estació de la Sagrera.
Mapa ferroviario de Cataluña: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit? ... 05483&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
- Carlos González
- N9
- Entrades: 1915
- Ubicació: Sant Boi de Llobregat
https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 31851&z=12
He volgut fer el recorregut dibuixat a través de Google My Maps per veure com queda el resultat.
He volgut fer el recorregut dibuixat a través de Google My Maps per veure com queda el resultat.
Mapa ferroviario de Cataluña: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit? ... 05483&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
- Carlos González
- N9
- Entrades: 1915
- Ubicació: Sant Boi de Llobregat
Mapa ferroviario de Cataluña: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit? ... 05483&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
CAF i STADLER concursen per proveir els 7 tramvies del TramCamp
https://contractaciopublica.cat/ca/deta ... /200089534
https://contractaciopublica.cat/ca/deta ... /200089534
Salvem l'Estació de França!
Algu sap si hi ha alguna novetat? Tant d'anunci i al final no es mou res, com de costum!
- Carlos González
- N9
- Entrades: 1915
- Ubicació: Sant Boi de Llobregat
Mapa ferroviario de Cataluña: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit? ... 05483&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
-
- N3
- Entrades: 33
https://www.diarimes.com/ca/camp-tarrag ... 41148.htmlL'Ajuntament de Salou demana la paralització del projecte del Tramcamp
El consistori considera que el projecte bàsic fet per la Generalitat és nul perquè no es va fer un estudi previ
Això de Salou ja passa de taca d'oli

"American cities weren't build for cars, they were BULLDOZED for cars!"
Si la catenària té tant d'impacte visual, potser també haurien d'exigir el soterrament de les muntanyes russes de Port Aventura?PizzaiPinya24 ha escrit: ↑Dijous 29/02/2024 17:53https://www.diarimes.com/ca/camp-tarrag ... 41148.htmlL'Ajuntament de Salou demana la paralització del projecte del Tramcamp
El consistori considera que el projecte bàsic fet per la Generalitat és nul perquè no es va fer un estudi previ
Això de Salou ja passa de taca d'oli![]()
- Carlos González
- N9
- Entrades: 1915
- Ubicació: Sant Boi de Llobregat
Aquest senyor per tal de fer nosa i donar mal de caps a la Generalitat ho farà, ja amb el tema del tramvia ha posat amenaces aquest home per la polèmica del Hard Rock i l'excusa de terrorista ferroviari de que la catenària fa mal al municipi, quan és només un maleït palet per donar energia elèctrica al p*** tramvia, i perquè suposo que són molt amics de l'empresa Plana... simplement per això hauria de dimitir i no tornar a la política o ser alcalde.
Entre aquest personatge i els seus regidors respecte a la Generalitat, tenen les seves discrepàncies fortes. La paralització del tramvia és culpa d'aquest pseudopolític, i també per com és la mentalitat dels polítics d'allà al Camp de Tarragona respecte a mobilitat ferroviària o de transport públic és digne d'estudi, perquè s'ha d'estudiar com de rucs són aquests polítics.
Tenint en compte que el tramvia de Tarragona només existiria per recuperar els serveis ferroviaris perduts de la zona, no és que no sàpiguen el que es perden, es que directament no la volen.
Entre aquest personatge i els seus regidors respecte a la Generalitat, tenen les seves discrepàncies fortes. La paralització del tramvia és culpa d'aquest pseudopolític, i també per com és la mentalitat dels polítics d'allà al Camp de Tarragona respecte a mobilitat ferroviària o de transport públic és digne d'estudi, perquè s'ha d'estudiar com de rucs són aquests polítics.
Tenint en compte que el tramvia de Tarragona només existiria per recuperar els serveis ferroviaris perduts de la zona, no és que no sàpiguen el que es perden, es que directament no la volen.
Mapa ferroviario de Cataluña: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit? ... 05483&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
-
- N5
- Entrades: 96
Una ciutat inclusiva no pot tenir catenàries?
Que quedi clar que jo estic d'acord amb aquest concepte, però es pot saber a qui discrimina un cable situat a 5 metres de terra? Ni que hi hagués algú que s'hi anés a xocar... Perquè queixar-se dels pals és mirar poc l'entorn, si no és que volen treure també els fanals del carrer.
En fi...
Que quedi clar que jo estic d'acord amb aquest concepte, però es pot saber a qui discrimina un cable situat a 5 metres de terra? Ni que hi hagués algú que s'hi anés a xocar... Perquè queixar-se dels pals és mirar poc l'entorn, si no és que volen treure també els fanals del carrer.
El tema és que les muntanyes russes atrauen més turistes que el tramvia. Pels locals no cal preocupar-se, que ja viuen allàjgomezs ha escrit: ↑Dijous 29/02/2024 19:34Si la catenària té tant d'impacte visual, potser també haurien d'exigir el soterrament de les muntanyes russes de Port Aventura?PizzaiPinya24 ha escrit: ↑Dijous 29/02/2024 17:53https://www.diarimes.com/ca/camp-tarrag ... 41148.htmlL'Ajuntament de Salou demana la paralització del projecte del Tramcamp
El consistori considera que el projecte bàsic fet per la Generalitat és nul perquè no es va fer un estudi previ
Això de Salou ja passa de taca d'oli![]()

En fi...
- genissimon
- N10
- Entrades: 3369
- Ubicació: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
3/24, 4 de juny de 2024 ha escrit: La Generalitat veu possible convèncer Salou i aprovar aquest estiu el projecte constructiu del tramvia
04/06/2024 - 07.30
ACN Tarragona - La Generalitat veu possible que Salou reconsideri la seva oposició al tramvia del Camp de Tarragona i que avanci la fase 1 del projecte que ha d'unir Cambrils i Vila-seca per l'antiga línia de ferrocarril. En declaracions a l'ACN, el director general d'Infraestructures de Mobilitat del Departament de Territori, David Prat, defensa que es tracta d'una infraestructura "moderna d'última generació" i que amb Salou estan "coordinant el projecte d'urbanització al detall". Per tot, veu factible que aquest estiu s'aprovi el projecte constructiu per, abans d'acabar l'any, licitar les obres i començar-les el 2025. Prat reconeix que l'absència de pressupostos de la Generalitat endarrerirà "una mica" l'inici previst dels treballs.
Prat es mostra convençut que acabaran consensuant la implantació del tramvia al seu pas per Salou. "Amb Vila-seca i Cambrils hem pactat trams amb catenària perquè no es pot fer tot el traçat sense. Si féssim tot el projecte sense catenària el tramvia seria molt més lent i donaríem un pitjor servei, i ha de ser atractiu per l'usuari", assenyala. Respecte el pas per Salou, el director general remarca que han fet desenes de sessions de treball i que s'ha arribat a un nivell de detall molt alt. Per això rebutja l'opinió de l'alcalde salouenc, Pere Granados, que ha assegurat els últims dies que serà una barrera. "No ho compartim en absolut; estarà totalment adaptat a la trama urbana", emfatitza, i destaca que s'ha consensuat amb els tècnics municipals que hi hagi trams a molt baixa velocitat on "la gent podrà creuar quasi sense mirar". "Busquem la màxima integració com a totes les ciutats del món" on hi ha aquest mitjà de transport, afirma.
Tot i les reticències de Salou, el director general assegura que estan "determinats a que tiri endavant" perquè "és un projecte vertebrador". "Al Camp de Tarragona tenim moltes infraestructures que s'han pensat més perquè siguin de pas que per donar servei al territori i aquesta està pensada exclusivament per aquí", raona. A més, posa damunt la taula les dades de l'última enquesta de mobilitat quotidiana de la regió, que apunta que "el 95% dels desplaçaments del Camp de Tarragona es fan dins el Camp de Tarragona". Per tant, avança que continuaran "treballant amb Salou". "Per nosaltres no serà. Farem tot el què calgui per intentar-los convèncer que és un bon projecte", insisteix.
Primer, la primera fase
Davant la negativa de Salou, els alcaldes de Tarragona i Reus van aixecar la mà oferint-se per avançar el màxim possible la fase 2 del tramvia -que ha d'unir les dues ciutats per Vila-seca i la Canonja-. Prat però, descarta aquesta possibilitat. "Vam començar pel tram entre Cambrils i Vila-seca perquè la prioritat és tornar un servei ferroviari a aquests municipis", ressalta i, a més, els tràmits de la fase 1 estan força més avançats.
En concret, a la primera fase li falta enllestir el projecte constructiu i ja es podran licitar les obres i la compra del material mòbil. En canvi, a la segona li falta aprovar definitivament l'estudi informatiu i perquè això passi abans caldrà redactar la Declaració d'Impacte Ambiental que ha de fer la Direcció General de Polítiques Ambientals. "Esperem que això sigui en els propers mesos" i així, l'estudi estigui enllestit abans d'acabar el 2024, diu Prat. Després, caldrà elaborar el projecte constructiu. "Amb la segona fase correrem tant com puguem, però no en detriment de la primera que el normal seria que arribés abans. Volem arribar a un acord amb Salou", explica. Així doncs, la previsió és que el tram entre Cambrils i Vila-seca entri en servei a finals del 2026, mentre que Reus i Tarragona quedarien unides abans d'acabar el 2028.
Per acabar de desenvolupar-ho tot, caldrà partida pressupostària, i amb escenari de pressupostos prorrogats enguany la situació s'ha complicat. "Enguany no podrem començar a gastar", il·lustra Prat. Aquest impediment no afecta els tràmits administratius ni els calendaris de les licitacions, però sí l'inici de les obres. Per això, per desenvolupar el tramvia caldrà que el nou Govern aprovi uns nous comptes. "No està en risc però enguany no podem començar. Ho tirarem endavant però sí que ens ha endarrerit una mica", reitera el director general. I afegeix: "l'important és licitar perquè si licites, comença; i si comença vol dir que acabarà", il·lustra. La primera fase està valorada en uns 150 milions d'euros.
Traçat acordat
Amb el dibuix del traçat de les dues fases acordat amb els respectius ajuntaments, des de Territori es treballa ara en "perfilar" detalls. Per exemple, al municipi de la Canonja o als barris de Ponent de Tarragona. Un dels últims que s'ha acabat de definir és l'arribada del tramvia a l'estació d'Adif de Tarragona pel carrer del Mar. Es tracta d'un carrer molt estret pel qual caldrà agafar una part d'uns terrenys annexos, també propietat d'Adif, amb qui ja hi ha un acord. "Fent recular una mica el mur, ja en tenim prou", exemplifica. En aquest tram hi haurà doble via, excepte a la part inicial del carrer que fa cantonada amb Pere Martell, on la presència d'un habitatge obliga a que hi hagi uns 40 metres amb via única. "No serà cap problema", manifesta Prat.
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Una pregunta - per que no es podria fer sense catenaria amb l'alimentacio per terra, com faran a Barcelona?
- Carlos González
- N9
- Entrades: 1915
- Ubicació: Sant Boi de Llobregat
https://www.diaridetarragona.com/costa/ ... r7ab1KP_EA
Granados rechaza que Salou entre en el área metropolitana si sigue en pie el tranvía
«No puede ser que se quiera imponer una obligación a un municipio, cuando lo que hace es perjudicarlo», denuncia
Continúa la cruzada del alcalde de Salou, Pere Granados, en contra del proyecto del tranvía del Camp de Tarragona que pretende implantar la Generalitat en el antiguo trazado ferroviario. Después de sus críticas al modelo, sus alegaciones al proyecto y sus advertencias de que llevará el asunto a los tribunales si hace falta, Granados afirma ahora que Salou no formará parte del área metropolitana si se mantiene en pie el proyecto.
En una entrevista con el Diari de Tarragona, el edil asegura que «si el área metropolitana tiene que servir para imponer proyectos que nos perjudican, evidentemente Salou no estará». «Un área metropolitana se tiene que constituir bajo un principio de consenso y en el que los municipios que participan tengan un beneficio –añade–. No puede ser que se quiera imponer una obligación a un municipio, cuando lo que hace es perjudicarlo». En este sentido, cree que «ese área metropolitana nace ya viciada y no tiene ningún tipo de sentido».
Según Granados, la implantación del sistema tranviario propuesto para el espacio desmantelado es inviable sin antes urbanizar el anunciado Eix Cívic. Un gran bulevard urbano para cicatrizar el antiguo trazado ferroviario que dividía en dos la ciudad. Ya hace años que el Ayuntamiento trabaja en el proyecto que debe convertir este céntrico espacio de Salou y la previsión es tener un documento definitivo en pocos meses.
Sin embargo, la financiación de esta obra debe ir a cargo de la Generalitat, que se comprometió a ello hace una década, pero todavía no ha aprobado ninguna partida. «Hasta la fecha de hoy han decidido no pagar y por lo tanto no se puede implantar este sistema tranviario», manifiesta Granados, quien insiste: «Lo primero que tienen que hacer es urbanizar y luego hablar del tranvía y de qué modelo de tranvía se quiere implantar».
Precisamente, el modelo de tranvía escogido es otro de los puntos que aleja a Salou de un posible consenso con el resto de municipios por donde pasará. «Es un modelo totalmente obsoleto, antiguo, que lo que hace es trinchar la ciudad», expresa. Asimismo, pone de ejemplo los tranvías de Sevilla o Zaragoza que, señala, «funcionan muy bien desde el punto de vista de la integración en la trama urbana y la inclusión».
Cuestionado por la previsión de que en 2026 ya circulen los tranvías por este primer tramo que debe enlazar Cambrils, Salou y Vila-seca, Granados asegura que «este tranvía no podrá pasar».
Granados rechaza que Salou entre en el área metropolitana si sigue en pie el tranvía
«No puede ser que se quiera imponer una obligación a un municipio, cuando lo que hace es perjudicarlo», denuncia
Continúa la cruzada del alcalde de Salou, Pere Granados, en contra del proyecto del tranvía del Camp de Tarragona que pretende implantar la Generalitat en el antiguo trazado ferroviario. Después de sus críticas al modelo, sus alegaciones al proyecto y sus advertencias de que llevará el asunto a los tribunales si hace falta, Granados afirma ahora que Salou no formará parte del área metropolitana si se mantiene en pie el proyecto.
En una entrevista con el Diari de Tarragona, el edil asegura que «si el área metropolitana tiene que servir para imponer proyectos que nos perjudican, evidentemente Salou no estará». «Un área metropolitana se tiene que constituir bajo un principio de consenso y en el que los municipios que participan tengan un beneficio –añade–. No puede ser que se quiera imponer una obligación a un municipio, cuando lo que hace es perjudicarlo». En este sentido, cree que «ese área metropolitana nace ya viciada y no tiene ningún tipo de sentido».
Según Granados, la implantación del sistema tranviario propuesto para el espacio desmantelado es inviable sin antes urbanizar el anunciado Eix Cívic. Un gran bulevard urbano para cicatrizar el antiguo trazado ferroviario que dividía en dos la ciudad. Ya hace años que el Ayuntamiento trabaja en el proyecto que debe convertir este céntrico espacio de Salou y la previsión es tener un documento definitivo en pocos meses.
Sin embargo, la financiación de esta obra debe ir a cargo de la Generalitat, que se comprometió a ello hace una década, pero todavía no ha aprobado ninguna partida. «Hasta la fecha de hoy han decidido no pagar y por lo tanto no se puede implantar este sistema tranviario», manifiesta Granados, quien insiste: «Lo primero que tienen que hacer es urbanizar y luego hablar del tranvía y de qué modelo de tranvía se quiere implantar».
Precisamente, el modelo de tranvía escogido es otro de los puntos que aleja a Salou de un posible consenso con el resto de municipios por donde pasará. «Es un modelo totalmente obsoleto, antiguo, que lo que hace es trinchar la ciudad», expresa. Asimismo, pone de ejemplo los tranvías de Sevilla o Zaragoza que, señala, «funcionan muy bien desde el punto de vista de la integración en la trama urbana y la inclusión».
Cuestionado por la previsión de que en 2026 ya circulen los tranvías por este primer tramo que debe enlazar Cambrils, Salou y Vila-seca, Granados asegura que «este tranvía no podrá pasar».
Mapa ferroviario de Cataluña: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit? ... 05483&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
https://govern.cat/salapremsa/convocato ... -tarragona
El president Illa encapçala diumenge la presentació de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona
L’acte tindrà lloc a les 13 hores a Cambrils
El president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, presidirà aquest diumenge, 19 de gener, a les 13 hores, la presentació de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona.
El director general d’Infraestructures de Mobilitat, David Prat, explicarà les actuacions previstes per fer realitat el projecte, que ha de transformar la mobilitat a la segona àrea metropolitana de Catalunya. També hi haurà parlaments institucionals de l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa; de l’alcalde de Salou, Pere Granados, i del president Illa, que clourà l’acte.
Entre les autoritats presents a l’acte, també hi serà la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; la delegada del Govern a Tarragona, Lucía López, i el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, entre d’altres.
Aquest acte es podrà seguir per streaming a www.govern.cat i a les xarxes socials del Govern.
Els mitjans que vulguin cobrir-lo cal que s’acreditin prèviament, enviant un correu a premsa.president@gencat.cat, indicant nom, cognoms, dni, mitjà i tasca que s’hi desenvolupa.
Nota: La presentació tindrà lloc al final del carrer Verge de Montserrat, cantonada amb carrer Mestral. Cal accedir-hi per l’aparcament de l’antiga estació,des del carrer Verge de Montserrat i caminar fins a la cruïlla amb el carrer Mestral.
13:00|Presentació de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona. (c. Verge de Montserrat, cantonada amb c. Mestral)|Cambrils (Baix Camp)
El president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, encapçalarà l'acte de presentació de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona. El director general d'Infraestructures de Mobilitat, David Prat, explicarà el projecte i, seguidament, hi haurà parlaments de l'alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa; de l'alcalde de Salou, Pere Granados, i del president Illa.
L'acte es podrà seguir per streaming a www.govern.cat i a les xarxes socials del Govern. Els mitjans que vulguin cobrir-lo cal que s'acreditin prèviament, enviant un correu a premsa.president@gencat.cat, indicant nom, cognoms, DNI, mitjà i tasca que s'hi desenvolupa.
Nota: La presentació tindrà lloc al final del carrer Verge de Montserrat, cantonada amb carrer Mestral. Cal accedir-hi per l'aparcament de l'antiga estació, des del carrer Verge de Montserrat i caminar fins a la cruïlla amb el carrer Mestral.
El president Illa encapçala diumenge la presentació de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona
L’acte tindrà lloc a les 13 hores a Cambrils
El president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, presidirà aquest diumenge, 19 de gener, a les 13 hores, la presentació de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona.
El director general d’Infraestructures de Mobilitat, David Prat, explicarà les actuacions previstes per fer realitat el projecte, que ha de transformar la mobilitat a la segona àrea metropolitana de Catalunya. També hi haurà parlaments institucionals de l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa; de l’alcalde de Salou, Pere Granados, i del president Illa, que clourà l’acte.
Entre les autoritats presents a l’acte, també hi serà la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; la delegada del Govern a Tarragona, Lucía López, i el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, entre d’altres.
Aquest acte es podrà seguir per streaming a www.govern.cat i a les xarxes socials del Govern.
Els mitjans que vulguin cobrir-lo cal que s’acreditin prèviament, enviant un correu a premsa.president@gencat.cat, indicant nom, cognoms, dni, mitjà i tasca que s’hi desenvolupa.
Nota: La presentació tindrà lloc al final del carrer Verge de Montserrat, cantonada amb carrer Mestral. Cal accedir-hi per l’aparcament de l’antiga estació,des del carrer Verge de Montserrat i caminar fins a la cruïlla amb el carrer Mestral.
13:00|Presentació de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona. (c. Verge de Montserrat, cantonada amb c. Mestral)|Cambrils (Baix Camp)
El president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, encapçalarà l'acte de presentació de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona. El director general d'Infraestructures de Mobilitat, David Prat, explicarà el projecte i, seguidament, hi haurà parlaments de l'alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa; de l'alcalde de Salou, Pere Granados, i del president Illa.
L'acte es podrà seguir per streaming a www.govern.cat i a les xarxes socials del Govern. Els mitjans que vulguin cobrir-lo cal que s'acreditin prèviament, enviant un correu a premsa.president@gencat.cat, indicant nom, cognoms, DNI, mitjà i tasca que s'hi desenvolupa.
Nota: La presentació tindrà lloc al final del carrer Verge de Montserrat, cantonada amb carrer Mestral. Cal accedir-hi per l'aparcament de l'antiga estació, des del carrer Verge de Montserrat i caminar fins a la cruïlla amb el carrer Mestral.
https://govern.cat/salapremsa/notes-pre ... gona-marxa
President Illa: "Tarragona i el tramvia del Camp de Tarragona estan en marxa"
El Govern licitarà la pròxima setmana les primeres obres i el material mòbil de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona, que entrarà en servei el primer trimestre de 2028
Les actuacions vinculades a la primera fase, que discorrerà entre Cambrils, Salou i Vila-seca, comportaran una inversió total de 245 MEUR
El sistema tramviari del Camp de Tarragona transformarà la mobilitat de la segona àrea metropolitana de Catalunya i desplegarà un gran eix per al transport públic i també per a bicicletes i vianants.
El Govern de la Generalitat licitarà la pròxima setmana les primeres obres i el material mòbil de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona, entre Cambrils, Salou i Vila-seca. D’aquesta manera, el Govern fa un gran pas cap a la materialització d’una infraestructura estratègica, que ha de transformar la mobilitat i la cohesió urbana de la segona àrea metropolitana de Catalunya.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat aquest matí a Cambrils la presentació de la primera fase per fer realitat el TramCamp, “una reivindicació i una esperança llargament esperada per a tota la gent, viles i ciutats tarragonines que comencem a fer realitat”.
“El Camp de Tarragona no necessita polèmiques, necessita projectes. Tarragona importa i ens importa. I vull ser ben clar: Catalunya està en marxa. El Govern està en plena marxa. Tarragona està en marxa i el Tramvia del Camp de Tarragona està en marxa”, ha assegurat.
Acompanyat de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, el president ha reivindicat que “el TramCamp és un projecte vital per a la prosperitat del Camp de Tarragona i, per tant, també per al conjunt de Catalunya”. Illa ha recordat que és la 2a àrea metropolitana de Catalunya “i volem que esdevingui una de les més importants de l’arc mediterrani”. “No ens ha de faltar ambició”, ha reblat.
“Aquest és el model de Catalunya: prosperitat compartida per a tota la societat i per a tots els territoris. Un país pròsper és aquell que crea oportunitats a totes les seves regions i les connecta amb transport públic. I Tarragona importa. Tarragona ens importa”, ha declarat.

En el marc de les polítiques per a la descarbonització de la mobilitat i de potenciació del transport públic, el Govern està treballant per a desplegar un sistema tramviari al Camp de Tarragona. Un àmbit on viuen 325.000 persones, que compta amb una activitat econòmica de primer ordre, amb una de les àrees industrials i logístiques més importants del sud d’Europa i un sector turístic que atrau 3,6 milions de visitants cada any.
Donats el seu abast i característiques, el Govern està desenvolupant el tramvia del Camp de Tarragona per fases. La primera comprèn el tram entre Cambrils, Salou i Vila-seca, que vol donar resposta especialment a la demanda de transport públic en l’antic corredor ferroviari d’Adif per la costa. Els principals elements d’aquesta fase, que sumen una inversió prevista de245 milions d’euros, són:
Tram: Cambrils nord – Vila-seca Estació
Longitud: 14 quilòmetres
Estacions: 14
Intercanviadors: 3
Centre operatiu (tallers i cotxeres) a Vila-seca
Configuració d’un eix cívic per a vianants i bicicletes
Actuacions d’integració urbana al seu pas per Cambrils, Salou i Vila-seca
Material mòbil: adquisició de7 vehicles
Integració urbana i eix cívic
En el disseny i definició de la infraestructura, el Govern està duent a terme un treball intens de concertació territorial per integrar aquest sistema tramviari en els entorns urbans. En aquest sentit, i pel que fa concretament a la primera fase,s’han previst complementàriament un conjunt d’actuacions d’urbanització i de configuració d’un eix per a facilitar la mobilitat a peu i en bicicleta en els municipis de Cambrils, Salou i Vila-seca. Aquestes actuacions les executarà cada Ajuntament i el Govern ha atorgat subvencions per un import total de 26,6 MEUR per al seu finançament.
Programació de la segona fase
En paral·lel a les obres de la primera fase, la Generalitat també està treballant en la tramitació de la segona fase, que completarà el tramvia del Camp de Tarragona. Correspon a la connexió de Reus i Tarragona i l’accés a l’aeroport de Reus.
Actualment, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica està analitzant les propostes rebudes durant el procés d’informació pública dels estudis informatiu i impacte ambiental. Es preveu tancar aquesta anàlisi, juntament amb la tramitació ambiental, durant aquest any, i impulsar els projectes constructius a continuació, en coordinació amb els municipis i els ens territorials.
Aposta pel transport públic
Els objectius del tramvia del Camp de Tarragona són principalment: millorar la cobertura en transport públic en aquest àmbit, incentivar-ne l’ús, implantar un sistema integral que permeti l’intercanvi entre diversos modes de transport (rodalies, llarga distància, autobusos, vies ciclables, aeroport), així com connectar i relligar els principals nuclis urbans i àmbits d’activitat –centres hospitalaris, universitats, espais d’oci i turístics i indústries.
Quan estigui completament desplegat, aquest sistema constarà d’una xarxa de 46 quilòmetres, que unirà Tarragona i Reus, la Canonja i Vila-seca, que també donarà servei a la Costa Daurada, passant pels nuclis de Cambrils, Salou i Vila-seca, i que comptarà amb un ramal a l’aeroport de Reus.
Tindrà un total de 47 estacions, 10 de les quals seran intercanviadors, i es preveuen serveis tant interurbans com urbans. S’estima que beneficiarà a 9,5 milions de persones usuàries anualment, amb una projecció de 12,8 milions de viatges 15 anys després de la seva posada en funcionament.
President Illa: "Tarragona i el tramvia del Camp de Tarragona estan en marxa"
El Govern licitarà la pròxima setmana les primeres obres i el material mòbil de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona, que entrarà en servei el primer trimestre de 2028
Les actuacions vinculades a la primera fase, que discorrerà entre Cambrils, Salou i Vila-seca, comportaran una inversió total de 245 MEUR
El sistema tramviari del Camp de Tarragona transformarà la mobilitat de la segona àrea metropolitana de Catalunya i desplegarà un gran eix per al transport públic i també per a bicicletes i vianants.
El Govern de la Generalitat licitarà la pròxima setmana les primeres obres i el material mòbil de la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona, entre Cambrils, Salou i Vila-seca. D’aquesta manera, el Govern fa un gran pas cap a la materialització d’una infraestructura estratègica, que ha de transformar la mobilitat i la cohesió urbana de la segona àrea metropolitana de Catalunya.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat aquest matí a Cambrils la presentació de la primera fase per fer realitat el TramCamp, “una reivindicació i una esperança llargament esperada per a tota la gent, viles i ciutats tarragonines que comencem a fer realitat”.
“El Camp de Tarragona no necessita polèmiques, necessita projectes. Tarragona importa i ens importa. I vull ser ben clar: Catalunya està en marxa. El Govern està en plena marxa. Tarragona està en marxa i el Tramvia del Camp de Tarragona està en marxa”, ha assegurat.
Acompanyat de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, el president ha reivindicat que “el TramCamp és un projecte vital per a la prosperitat del Camp de Tarragona i, per tant, també per al conjunt de Catalunya”. Illa ha recordat que és la 2a àrea metropolitana de Catalunya “i volem que esdevingui una de les més importants de l’arc mediterrani”. “No ens ha de faltar ambició”, ha reblat.
“Aquest és el model de Catalunya: prosperitat compartida per a tota la societat i per a tots els territoris. Un país pròsper és aquell que crea oportunitats a totes les seves regions i les connecta amb transport públic. I Tarragona importa. Tarragona ens importa”, ha declarat.

En el marc de les polítiques per a la descarbonització de la mobilitat i de potenciació del transport públic, el Govern està treballant per a desplegar un sistema tramviari al Camp de Tarragona. Un àmbit on viuen 325.000 persones, que compta amb una activitat econòmica de primer ordre, amb una de les àrees industrials i logístiques més importants del sud d’Europa i un sector turístic que atrau 3,6 milions de visitants cada any.
Donats el seu abast i característiques, el Govern està desenvolupant el tramvia del Camp de Tarragona per fases. La primera comprèn el tram entre Cambrils, Salou i Vila-seca, que vol donar resposta especialment a la demanda de transport públic en l’antic corredor ferroviari d’Adif per la costa. Els principals elements d’aquesta fase, que sumen una inversió prevista de245 milions d’euros, són:
Tram: Cambrils nord – Vila-seca Estació
Longitud: 14 quilòmetres
Estacions: 14
Intercanviadors: 3
Centre operatiu (tallers i cotxeres) a Vila-seca
Configuració d’un eix cívic per a vianants i bicicletes
Actuacions d’integració urbana al seu pas per Cambrils, Salou i Vila-seca
Material mòbil: adquisició de7 vehicles
Integració urbana i eix cívic
En el disseny i definició de la infraestructura, el Govern està duent a terme un treball intens de concertació territorial per integrar aquest sistema tramviari en els entorns urbans. En aquest sentit, i pel que fa concretament a la primera fase,s’han previst complementàriament un conjunt d’actuacions d’urbanització i de configuració d’un eix per a facilitar la mobilitat a peu i en bicicleta en els municipis de Cambrils, Salou i Vila-seca. Aquestes actuacions les executarà cada Ajuntament i el Govern ha atorgat subvencions per un import total de 26,6 MEUR per al seu finançament.
Programació de la segona fase
En paral·lel a les obres de la primera fase, la Generalitat també està treballant en la tramitació de la segona fase, que completarà el tramvia del Camp de Tarragona. Correspon a la connexió de Reus i Tarragona i l’accés a l’aeroport de Reus.
Actualment, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica està analitzant les propostes rebudes durant el procés d’informació pública dels estudis informatiu i impacte ambiental. Es preveu tancar aquesta anàlisi, juntament amb la tramitació ambiental, durant aquest any, i impulsar els projectes constructius a continuació, en coordinació amb els municipis i els ens territorials.
Aposta pel transport públic
Els objectius del tramvia del Camp de Tarragona són principalment: millorar la cobertura en transport públic en aquest àmbit, incentivar-ne l’ús, implantar un sistema integral que permeti l’intercanvi entre diversos modes de transport (rodalies, llarga distància, autobusos, vies ciclables, aeroport), així com connectar i relligar els principals nuclis urbans i àmbits d’activitat –centres hospitalaris, universitats, espais d’oci i turístics i indústries.
Quan estigui completament desplegat, aquest sistema constarà d’una xarxa de 46 quilòmetres, que unirà Tarragona i Reus, la Canonja i Vila-seca, que també donarà servei a la Costa Daurada, passant pels nuclis de Cambrils, Salou i Vila-seca, i que comptarà amb un ramal a l’aeroport de Reus.
Tindrà un total de 47 estacions, 10 de les quals seran intercanviadors, i es preveuen serveis tant interurbans com urbans. S’estima que beneficiarà a 9,5 milions de persones usuàries anualment, amb una projecció de 12,8 milions de viatges 15 anys després de la seva posada en funcionament.
- genissimon
- N10
- Entrades: 3369
- Ubicació: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
Tenien un tren que sense transbords els portava a Tarragona, Barcelona o més al nord per una banda i a Tortosa o més al sud per l'altra. Els han pres el tren i ara ens prenen el pèl a tots gastant una milionada (245M€, diuen) en reposar allò que ja existia i, a sobre, amb transbordament a Rodalies a Vila-seca i amb regionals a la nova estació de Cambrils.
Salut !!
Salut !!
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Jo no ho veuria tan blanc-i-negre. Evidentment, deixar el tren hauria estat una opció molt bona, a més amb la variant es podrien haver fet baixadors adicionals per oferir més cobertura del que hi havia amb només les estacions de Salou a Cambrils.
Ara, també es cert que amb una línia de tramvia enlloc d'un tren pesat amb passos a nivell (o a desnivell) es permet una vertebració més urbana, oferint una mobilitat local amb elevats nivells de freqüència i cobertura. Això també té els seus avantatges.
Mirem-ho així: Hi ha una part de la gent que tenia l'estació ben a prop i que ha perdut la possibilitat d'agafar el tren de forma més convenient. Pèro també hi ha una part de la gent, que no tenia l'estació tan a prop i tenia que arribar-hi en cotxe o bus, i que ara amb el tramvia li serà més fàcil. Quina es la proporció entre l'un i l'altre? Doncs no ho sé. Segurament la balança tendeix cap als primers.
Al final hi havia un problema que s'arrosegava des-de fa dècades, que era la falta d'integració del tren. Desafortunadament sembla que a tota Espanya no hi ha cap mena de capacitat conceptual per fer actuacions d'integració que no sigui el soterrament que es, diguem-ne, l'opció extrema quan no hi ha cap opció de menor impacte.
El que hauria calgut hauria estat anar avançant en l'integració, mitjançant actuacions urbanístiques que no només siguin passos a desnivell que es converteixin en murs o forats húmids. Per exemple (i inventant-m'ho a lo ràpid) a Salou es podria haver elevat lleugerament la cota de les vies (no més d'un metre) i rebaixar la cota de la plaça al costat de l'estació, per fer un pas inferior suau i ben integrat a la trama urbana, i amb un espai ample sota les vies a on ubicar les instal·lacions de l'estació.
Pèro aquestes coses s'han de fer amb una mica de mira al futur abans de que es densifiqui enormement la vila per l'especulació urbanística.
També es cert per això, i ho he dit en altres ocasions, que l'urbanisme mediterrani tan compacte i dens fa més difícil l'integració d'una infraestructura ferroviaria. Excepte que es faci com al Japó amb viaductes elevats, pèro aquí en canvi ens trobem amb els NIMBYs que mai de la vida acceptarien això, sino que reclamarien el soterrament.
Llavors, com solucionar això? Tampoc no té sentit seguir mantenint una línia de tren al mig d'uns pobles que estan empenyats en que es tregui per fora del nucli urbà. S'hauria hagut de començar al menys per comunicar honestament, i dir-li a aquesta gent: "Mireu, d'acord que us fa nosa el tren, ara les opcions son: o voleu que es tregui el tren i perdereu la connexió directa, o es fan actuacions d'integració racionals (pasos a desnivell) pèro el tren es queda com esta, res de soterraments." I que es decideixi segons els pros i contras. Esclar, difícil si enlloc de debatre-ho serenament es comença amb tonteries de que "el tren es una barrera" i "ferida urbana" i tots els tòpics d'aquests.
Jo crec que aquest tema no tenia solució perfecta, cadascuna tenia avantatges i desavantatges. Ara, el que sí es cert es que la forma com finalment es farà aquest tramvia haurà estat desastrosa. Es podria haver fet amb una conversió més gradual, deixant el mínim temps sense servei de trens, potser un any en lo que es converteix la via de tren a via de tramvia i començant immediatament després d'aturar el servei de tren. I no treure els trens abans de posar-se a debatre de com s'ha de fer el tramvia. També la connexió directa fins a Tarragona per l'actual via de tren fins a Port Aventura hauria de ser de calaix, encara fent-la en una segona fase constructiva (pèro també immediatament després de concloure la primera fase). A més seria intel·ligent que el tram entre Tarragona i Port Aventura el poguéssin fer servir els trens regionals també, encara que sigui amb via d'ample mixt, per no perdre la possibilitat de connexions directes de Barcelona a Port Aventura, que sempre ha estat un bon alicient per evitar l'ús del cotxe.
Potser veient lo positiu es pot esperar que aquest tramvia es converteixi en un embrió d'un servei de tramvia més extens per tota la zona del Camp de Tarragona. De totes les oportunitats perdudes per la mobilitat en aquesta regió, al menys no perdre aquesta.
Ara, també es cert que amb una línia de tramvia enlloc d'un tren pesat amb passos a nivell (o a desnivell) es permet una vertebració més urbana, oferint una mobilitat local amb elevats nivells de freqüència i cobertura. Això també té els seus avantatges.
Mirem-ho així: Hi ha una part de la gent que tenia l'estació ben a prop i que ha perdut la possibilitat d'agafar el tren de forma més convenient. Pèro també hi ha una part de la gent, que no tenia l'estació tan a prop i tenia que arribar-hi en cotxe o bus, i que ara amb el tramvia li serà més fàcil. Quina es la proporció entre l'un i l'altre? Doncs no ho sé. Segurament la balança tendeix cap als primers.
Al final hi havia un problema que s'arrosegava des-de fa dècades, que era la falta d'integració del tren. Desafortunadament sembla que a tota Espanya no hi ha cap mena de capacitat conceptual per fer actuacions d'integració que no sigui el soterrament que es, diguem-ne, l'opció extrema quan no hi ha cap opció de menor impacte.
El que hauria calgut hauria estat anar avançant en l'integració, mitjançant actuacions urbanístiques que no només siguin passos a desnivell que es converteixin en murs o forats húmids. Per exemple (i inventant-m'ho a lo ràpid) a Salou es podria haver elevat lleugerament la cota de les vies (no més d'un metre) i rebaixar la cota de la plaça al costat de l'estació, per fer un pas inferior suau i ben integrat a la trama urbana, i amb un espai ample sota les vies a on ubicar les instal·lacions de l'estació.
Pèro aquestes coses s'han de fer amb una mica de mira al futur abans de que es densifiqui enormement la vila per l'especulació urbanística.
També es cert per això, i ho he dit en altres ocasions, que l'urbanisme mediterrani tan compacte i dens fa més difícil l'integració d'una infraestructura ferroviaria. Excepte que es faci com al Japó amb viaductes elevats, pèro aquí en canvi ens trobem amb els NIMBYs que mai de la vida acceptarien això, sino que reclamarien el soterrament.
Llavors, com solucionar això? Tampoc no té sentit seguir mantenint una línia de tren al mig d'uns pobles que estan empenyats en que es tregui per fora del nucli urbà. S'hauria hagut de començar al menys per comunicar honestament, i dir-li a aquesta gent: "Mireu, d'acord que us fa nosa el tren, ara les opcions son: o voleu que es tregui el tren i perdereu la connexió directa, o es fan actuacions d'integració racionals (pasos a desnivell) pèro el tren es queda com esta, res de soterraments." I que es decideixi segons els pros i contras. Esclar, difícil si enlloc de debatre-ho serenament es comença amb tonteries de que "el tren es una barrera" i "ferida urbana" i tots els tòpics d'aquests.
Jo crec que aquest tema no tenia solució perfecta, cadascuna tenia avantatges i desavantatges. Ara, el que sí es cert es que la forma com finalment es farà aquest tramvia haurà estat desastrosa. Es podria haver fet amb una conversió més gradual, deixant el mínim temps sense servei de trens, potser un any en lo que es converteix la via de tren a via de tramvia i començant immediatament després d'aturar el servei de tren. I no treure els trens abans de posar-se a debatre de com s'ha de fer el tramvia. També la connexió directa fins a Tarragona per l'actual via de tren fins a Port Aventura hauria de ser de calaix, encara fent-la en una segona fase constructiva (pèro també immediatament després de concloure la primera fase). A més seria intel·ligent que el tram entre Tarragona i Port Aventura el poguéssin fer servir els trens regionals també, encara que sigui amb via d'ample mixt, per no perdre la possibilitat de connexions directes de Barcelona a Port Aventura, que sempre ha estat un bon alicient per evitar l'ús del cotxe.
Potser veient lo positiu es pot esperar que aquest tramvia es converteixi en un embrió d'un servei de tramvia més extens per tota la zona del Camp de Tarragona. De totes les oportunitats perdudes per la mobilitat en aquesta regió, al menys no perdre aquesta.