Rodalies de Catalunya, paralitzada gener 2026
Tant se val
Pitjor encara. Les poques que arriben se'n van en bajanades com aquesta.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 2254
- Ubicació: (Barcelona CAT, Galveston TX, Washington DC)
Adif, i l'esfondrament de Catalunya
Les dades són difícils de discutir. Segons l'informe 'El dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2025', elaborat per Foment del Treball, entre 2010 i 2023 Adif només va executar el 48,6% de la inversió que ella mateixa havia pressupostat a Catalunya. Si hi afegim Renfe, la taxa d'execució conjunta és de només el 50,3%. En total, 5.609 milions d'euros pressupostats per al sistema ferroviari català mai no es van arribar a invertir. No és una opinió. És una dada.
El resultat és visible: Una infraestructura obsoleta, una xarxa col·lapsada, amb un manteniment insuficient i una capacitat molt inferior a la que necessita una de les principals àrees metropolitanes d'Europa.
El col·lapse de Rodalies no és una fatalitat. És la conseqüència previsible d'anys de manca deliberada d'inversió. Quan durant més d'una dècada només s'executa la inversió d'un de cada dos euros promesos, arriba un moment que les avaries deixen de ser excepcionals i passen a formar part del funcionament ordinari del sistema.
Les obres tampoc transmeten precisament confiança. La futura estació de la Sagrera acumula retards històrics. El Corredor Mediterrani continua avançant molt més lentament del que necessita el país. I aquests dies hem vist una imatge que sembla gairebé una metàfora: Una grua caient dins d'un esvoranc d'uns vint metres de profunditat durant unes obres a Montcada. La solució adoptada és tan sorprenent com reveladora: Deixar-la enterrada sota el formigó per estabilitzar el terreny, i "circulen que aquí no ha pasado nada".
Però el que preocupa és que ningú exigeix responsabilitats.
... com si el servei públic estés alliberat de retre comptes. En qualsevol empresa privada, una direcció que durant anys prometés unes inversions, n'executés només la meitat, deixés degradar un actiu crític fins al punt de comprometre el servei i encadenés incidències de manera sistemàtica hauria d'assumir responsabilitats, fins i tot penals. Probablement hi hauria auditories independents, exigències de responsabilitat i, si fos necessari, accions judicials.
Per què amb Adif no exigim rendició de comptes?
Sorprèn que la Generalitat, que representa milions de ciutadans afectats cada dia pel mal funcionament de Rodalies, no hagi impulsat amb molta més contundència accions per reclamar responsabilitats a Adif i els seus gestors pels incompliments reiterats dels compromisos d'inversió i pels perjudicis ocasionats als usuaris i a l'economia catalana.
El debat ja no és si Rodalies funciona malament. Això ja ningú no ho discuteix. El debat és si una infraestructura crítica pot degradar-se durant dècades sense que ningú en respongui.
Perquè en un Estat de dret les responsabilitats no només s'han d'exigir als ciutadans. També s'han d'exigir als gestors públics.
PD: I, per cert, aprofito per recordar un altre episodi Adifià que em genera intranquilitat. Fa prop de vint anys es va decidir fer passar el túnel de l'AVE entre Sants i la Sagrera molt a prop de la Sagrada Família, malgrat l'oposició del Patronat del temple, de nombrosos tècnics i de moltes veus que defensaven un traçat alternatiu. De moment no hi ha hagut conseqüències estructurals, però ...
Enllaç:
https://share.google/4xApjrRjxTcMa5MYx
Les dades són difícils de discutir. Segons l'informe 'El dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2025', elaborat per Foment del Treball, entre 2010 i 2023 Adif només va executar el 48,6% de la inversió que ella mateixa havia pressupostat a Catalunya. Si hi afegim Renfe, la taxa d'execució conjunta és de només el 50,3%. En total, 5.609 milions d'euros pressupostats per al sistema ferroviari català mai no es van arribar a invertir. No és una opinió. És una dada.
El resultat és visible: Una infraestructura obsoleta, una xarxa col·lapsada, amb un manteniment insuficient i una capacitat molt inferior a la que necessita una de les principals àrees metropolitanes d'Europa.
El col·lapse de Rodalies no és una fatalitat. És la conseqüència previsible d'anys de manca deliberada d'inversió. Quan durant més d'una dècada només s'executa la inversió d'un de cada dos euros promesos, arriba un moment que les avaries deixen de ser excepcionals i passen a formar part del funcionament ordinari del sistema.
Les obres tampoc transmeten precisament confiança. La futura estació de la Sagrera acumula retards històrics. El Corredor Mediterrani continua avançant molt més lentament del que necessita el país. I aquests dies hem vist una imatge que sembla gairebé una metàfora: Una grua caient dins d'un esvoranc d'uns vint metres de profunditat durant unes obres a Montcada. La solució adoptada és tan sorprenent com reveladora: Deixar-la enterrada sota el formigó per estabilitzar el terreny, i "circulen que aquí no ha pasado nada".
Però el que preocupa és que ningú exigeix responsabilitats.
... com si el servei públic estés alliberat de retre comptes. En qualsevol empresa privada, una direcció que durant anys prometés unes inversions, n'executés només la meitat, deixés degradar un actiu crític fins al punt de comprometre el servei i encadenés incidències de manera sistemàtica hauria d'assumir responsabilitats, fins i tot penals. Probablement hi hauria auditories independents, exigències de responsabilitat i, si fos necessari, accions judicials.
Per què amb Adif no exigim rendició de comptes?
Sorprèn que la Generalitat, que representa milions de ciutadans afectats cada dia pel mal funcionament de Rodalies, no hagi impulsat amb molta més contundència accions per reclamar responsabilitats a Adif i els seus gestors pels incompliments reiterats dels compromisos d'inversió i pels perjudicis ocasionats als usuaris i a l'economia catalana.
El debat ja no és si Rodalies funciona malament. Això ja ningú no ho discuteix. El debat és si una infraestructura crítica pot degradar-se durant dècades sense que ningú en respongui.
Perquè en un Estat de dret les responsabilitats no només s'han d'exigir als ciutadans. També s'han d'exigir als gestors públics.
PD: I, per cert, aprofito per recordar un altre episodi Adifià que em genera intranquilitat. Fa prop de vint anys es va decidir fer passar el túnel de l'AVE entre Sants i la Sagrera molt a prop de la Sagrada Família, malgrat l'oposició del Patronat del temple, de nombrosos tècnics i de moltes veus que defensaven un traçat alternatiu. De moment no hi ha hagut conseqüències estructurals, però ...
Enllaç:
https://share.google/4xApjrRjxTcMa5MYx